176 - "Justos per pecadors" . . o . . . " a per ells, que són pobres".

Un cop més el Govern dels millors (segons diu CiU) ha demostrat una especial sensibilitat amb un sector social especial. El Govern dels millors (Segons el molt honorable Artur Mas), ha decidit que la gent que ho està passant malament econòmicament i que estan en risc de imminent d’exclusió social, doncs tenen les coses massa fàcils, i cal fer-los una mica la punyeta. Tal com actua el Govern dels millors (segons molts creadors d’opinió "desinteressats" que volten pels nostres mitjans de comunicació "imparcials") sembla que com són pobres, doncs és mereixen menys del que tenen, i tot és poc per complicar-los la vida. Resulta que s’ha detectat que entre les persones que reben la R.M.I. (Renda Mínima d’inserció) hi ha qui fa frau i no l’hauria de rebre.

Cal recordar, que qui rep aquesta R.M.I., són persones que no tenen ingressos i que corren seriós perill de quedar fora de la nostra societat, per la falta d’ingressos. Tots hem pogut veure el mal psicològic que tenen moltes persones que van pidolant pels nostres carrers, o tots sabem que les persones que tenen pocs ingressos, tenen molta facilitat per ser víctimes de malalties psíquiques que fan que aquestes persones perdin tota oportunitat de ser recuperades per la societat.

Com deia, doncs s’ha detectat que hi ha persones que fan frau amb aquesta ajuda que dona l’administració per tal d’intentar que la nostra societat no perdi alguns dels seus membres pel fet d’haver entrat en desgracia. L’ajut que reben aquestes persones és el salari mínim interprofessional (aproximadament uns 600 euros) Tothom que visqui avui dia, en els carrers de les nostres viles i les nostres ciutats, sap que aquest ajut és insuficient per re. M’agradaria saber exactament, el "POSSIBLE" frau, quina quantia de diners és exactament.

Per tal d’acabar amb aquest frau "intolerable", fet per persones que sense cap mena de dubte, deuen viure envoltades de tots els luxes, s’ha decidit retardar el pagament APROVAT d’aquest ajut i dificultar el seu cobrament, castigant d’aquesta manera, justos (molts justos) per pecadors (pocs pecadors, i segurament poc pecadors), i en molts casos, demostrar que hom és innocent per tal de rebre aquest ajut. Sincerament, trobo que aquest tipus d’accions per part dels nostres polítics, reflexa molta falta de qualitat humana. Potser m’equivoco, però posar més dificultats a aquestes persones per agafar a quatre pocavergonyes que "pocavergonyeen" quatre reals, em sembla que és tenir molt poca sensibilitat davant de persones que prous problemes tenen a la vida.

Però en el fons, aquest tipus de politiques, ens les mereixem, ja que els hem votat. Un pot ser de dretes, i tots sabíem que CiU eren de tendència dretana. El que crec que si que hem d’exigir a un Govern, sobretot si és el Govern dels millors, és coherència, i aquest Govern, amb aquestes mesures, un cop més, demostra que no és precisament el govern dels millors, sobretot per falta de coherència. I és que si un és coherent, ha d’aplicar-se a un mateix, el que exigeix als demes. Per tant, si hi ha sospita de frau en la R.M.I., i això justifica retardar el pagament d’aquest ajuts, també hi ha sospita de males pràctiques entre la classe política, i per tant, en coherència convergent, el retard dels sous dels nostres politics, eés una cosa que no pot esperar més. I si les persones per rebre el R.M.I. han de demostrar que són innocents, els nostres polítics, seguint la coherència que hauria de tenir un Govern dels millors, abans de cobrar la seva nòmina mensual, també haurien de demostrar la seva innocència. No sé que em diu, que demano massa coherència.

Si no ens movem, ens tallen els nostres drets i ens tallen les politiques socials, que han fet d'Europa, un lloc amb una qualitat de vida molt superior a la que hi ha a la resta del món. Mantenir les politiques socials, és primordial per tal de no esdevenir una societat més del tercer món. Les ONG's, ja comencen a treballar seriosament dins del nostre territori, i això és un clar símptoma del empobriment de la nostra societat. De nosaltres depèn. Primer votant a les eleccions. I segon, mobilitzant-nos quan sigui necessari. Si no ens movem, ens els retallen.

Per tot això, diferents assemblees de treballadores de Serveis Socials de les comarques Gironines han decidit convocar pel proper divendres dia 5 a la 1 del migdia una concentració davant la seu de la Generalitat a Girona per protestar contra les retallades de la renda mínima d’inserció i les nefastes conseqüències socials que aquestes comportaran.

Salutacions i justícia social.

175 – Per fi ERC sembla que escolta el clam.

Per fi sembla que ERC escolta el calm que moltes persones amb sentiments independentistes i d'esquerres fèiem i sentíem per arreu. Per fi sembla que hi ha algú que ha analitzat el perquè de les coses, i les ha analitzat bé, i científicament sense deixar que passions personals, distorsionin aquesta anàlisi.

Per fi, algú s'ha adonat que cal fer foc nou, però de veritat. Que cal presentar-se davant de l'electorat amb cares noves, o si més no, amb cares poc “brutes”. Per fi, algú ha entès, que ERC és una eina i no la fi en ella mateixa. Per fi algú està fent el que cal. És veritat que tots preferiríem fer la nostra alineació particular (jo soc capaç de qüestionar al Josep Guardiola!!!!) però això no pot ser, i cal que qui ha pres la responsabilitat de les coses, ho faci sense por i sense coaccions.

I cal sobretot, no escoltar veus que han fet durant aquests anys unes coses, i ara demanen unitat i representació per totes les sensibilitats. Sembla que hi ha qui no entén que vol dir fer una passa enrere. Fer una passa enrere vol dir, posar-se, en el millor dels casos en tercera fila, i procurar no sortir en cap foto, i fer molta feina, silenciosament.

Que són persones molt valides? I tant!!!! Com tantes altres de han estat “expulsades” en els últims anys del partit, per no ser disciplinats. És clar que tot depèn de l'ull amb el que un mira les coses. El que abans era un indisciplinat que volia mal al partit, ara és algú que expressa la seva d'opinió. I que abans de presentar-se com a candidat de res, han de reconèixer d'una manera clara, evident i explícita, les seves greus errades, que han malbaratat una mot bona feina, que en molts casos, ells mateixos havien fet.

L'Oriol Junqueras, de moment, ho està fent molt bé.

Salutacions, independència i justícia social.

174 - 9J (Si ho haviem de fer, ho hem fet, i ho hem fet molt bé))

Doncs ahir es va fer la manifestació en favor de la independència del nostre país (o del nostre poble, com es prefereixi dir) i malgrat tots els inconvenients que s'han posat per par de motes persones i institucions, per evitar la manifestació, o per portar-la directament al fracàs, les conclusions que es poden treure de la manifestació d'ahir, és que aquesta va ser tot un èxit. Reconec que jo mateix no era molt partidari d'aquesta manifestació, ja que pensava que no era oportuna i que ens sortiria el tret per la culata. Per sort, em vaig equivocar.

Segons la organització, algú diu que parlen de 40.000 persones, i segons les autoritats, parlen de 13.000 persones. Bé, és segur que ni 40.000 ni només 13.000, però si són 13.000 (que segur que eren més, ja que a que les autoritats tant de la ciutat, com del país, com del estat, volen minimitzar tant com puguin la manifestació) és molta gent. Però sobretot, cal tenir en compte la qualitat dels assistents a la manifestació, que van anar-hi sense seguir les directrius de partits polítics, que volen continuar al govern (PSOE-PSC) o de polítics que volen governar i ja governen (CyU), més d'altres organitzacions, que segur que ha rebut pressions en forma subvencions retallades si donaven suport al esdeveniment (no tinc cap prova d'això, però com soc molt mal pensat, doncs. . . . )També he trobat a faltar el suport explicit de gran independentistes, que ha ignorat totalment aquesta manifestació, sense fer-ne esment des de les seves plataformes mediàtiques i des dels seus perfil facebookeros, twiteros o blogueros auto propagandistics.

Entre aquestes més de 13.000 persones, no hi eren els convergents, que un cop més, han demostrat que són independentistes només quan són a la oposició, i que quan són al govern, el que volen és sobretot, que nacionalment, les coses no canviïn.

Si us plau, no us torneu a creure mai més a la coalició CyU que és descaradament col·laboracionista i dependentista, i no us deixeu enganyar per quatre estelades que ens puguin ensenyar en els seus mitings, o en les paraules dels seus dirigents, que quan parlen d'independència, tenen la mateixa credibilitat que quan el seu amic Aznar, deia que parlava català en la intimitat.

Sobre el PSC, no cal dir res. Sempre és retraten sols i estant en una crisi identitaria (mai millor dit) que els ha deixat en evidència, un cop més. Altres partits i organitzacions que s'han trobat a faltar, desprès és pregunten perquè baixa constantment el seu suport popular. Ahir, sense anar més lluny, tenien l'oportunitat de recuperar credibilitat, i un cop més van deixar passar l'oportunitat de recuperar terreny perdut, i el que van aconseguir, és de ben segur, perdre un altre grapat de vots.

Desprès de l'èxit d'ahir, queda clar que només en cal mirar el futur amb entusiasme i amb optimisme.

Salutacions i independència.

173 – 9J (si ho hem de fer, fem-ho)

No fa gaire, deia que que l'independentisme català, no era precisament Andoni Zubizarreta, ja que a diferència del porter basc, sembla que darrerament l'independentisme català mai està ben col·locat, i sembla que li agrada practicar els esports de risc, en aquest cas convocant una manifestació pel proper dia 9 de juliol, com a recordatori de la massiva manifestació d'ara fa un any. El que passa, és que aquest any és diferent, i no serà el mateix, ja que per diversos motius, de ben segur que no tindrà el mateix èxit d'assistència que la de l'any passat.

Per una banda, tenim que ara mateix, no hi ha cap foc recentment encès i això fa que la nostra rauxa estigui una mica adormida i a la expectativa. Per tant, el que estem fent, és una manifestació perquè toca. Fent manifestacions per “sistema”, correm el perill de descafeinar les manifestacions, de la mateixa manera que hem desacafeinat, sense voler-ho, i amb la millor de les intencions, els partits de Nadal de la selecció catalana de futbol. Si fem manifestacions sense un foc que ens cremi d'una forma explícita i que puguem assenyalar directament, potser el que acabem fent, és posar aigua al vi.

Però sobretot el que no hi ha és la necessitat de fer partidisme polític, i ara a quasi ningú li interessa fer la manifestació. Molts dels partits polítics que l'any passat van participar d'aquesta manifestació, avui veuen amb mals ulls aquesta manifestació, i per tant, la capacitat de convocatòria es veu força reduïda. I és que hem de ser realistes, i sense la participació del PSC i sobretot de CyU, en cap cas, el número de persones que anirà a aquesta manifestació podrà comparar-se amb la del l'any passat.

CyU, l'any passat va utilitzar aquesta manifestació, per desgastar al tripartit, i ara que ja té el que volia, la Generalitat, doncs ja no li cal fer -se el “maxote”. Hem de ser realistes, i tots sabíem que molts dels que eren a la manifestació de l'any passat, d'independentistes en tenen poc, i en el millor dels casos, ho són en la intimitat, i en el pitjor dels casos, ho “són” per enganyar als electors, fent-se passar per una cosa que no són. I sobretot, si la assistència no és significativa, algun molt honorable, dirà allò de “veieu com el poble català encara no està preparat”.

I un altre cosa en contra que té la manifestació aquest any, és el moviment Indignat, que des del 15 de maig ha demostrat tenir una capacitat de convocatòria sorprenent, i les odioses comparacions es faran. I sobretot per part dels enemics de l'independentisme, que ràpidament s'apuntaran a la teoria que l'independentisme, és una cosa de quatre radicals.

Això si. El dia després de la manifestació, no ens hem de desanimar. L'independentisme és viu, però potser ara, el millor seria fer-se veure d'un altre manera que no fent una manifestació, que com no sigui un èxit d'assistència, serà aprofitada per tothom per llençar-nos tot tipus d'arguments que l'únic que perseguiran, serà minar-nos la moral. Sigui quina sigui l'assistència de la manifestació, els independentistes, tenim prou motius per ser optimistes.

De totes maneres, si s'ha convocat la manifestació, si s'ha de fer, doncs fem-la i per poc que puguem, anem-hi, però sobretot sense desanimar-nos, que ja tornarem a sortir al carrer massivament d'aquí no gaire.

Salutacions i independència.

172 - Roger Grimau. Gràcies.

A mi no m'agrada especialment el basquet, i és per això que no el segueixo massa, però quan el Barça de Basquet va guanyar l'Eurolliga a Paris, i vaig veure la forma en que ho va celebrar el capità de l'equip, vaig notar que era diferent. Vaig notar que no era un jugador com els altres. Després d'aquella celebració, vaig intentar saber qui era aquest jugador especial, i el que he sabut ha confirmat que efectivament és un jugador especial. Essent com és un esportista professional, va una mica més enllà, i juga per alguna cosa mes que la professió. Juga per un sentiment.

En Roger Grimau, ha estat un gran capità, que s'ha guanyat un raconet en els nostre cor.

Gràcies Roger.