dimarts, 30 de setembre del 2008

80 – L’eix nacional (sentir o escoltar) 01


Quan algú diu una cosa, per molt ben dita que es digui, sempre hi ha la temptació, per part del interlocutor, d’interpretar-la com més li convingui. Així dons, quan des de Reagrupament independentista diem allò de “prioritzar l’eix nacional”, tothom entén el que vol.

És d’aquesta manera, com alguns convergents, senten en aquestes paraules un desig per part de Reagrupament independentista, d’acostar-se a CiU, i això no és així. Prioritzar l’eix nacional, vol dir exactament això, i en cap moment hi ha cap voluntat d’acostar-se a CiU.

Prioritzar l’eix nacional, vol dir no fer cap canvi de cromos, renunciant a les reivindicacions nacionals dels PPCC, a canvi de quotes de poder. En tot cas, si aquestes quotes de poder es traduïssin en decisions polítiques per avançar en el reconeixement i el poder decisori que mereixem (i que necessitem) encara. Però això de moment no passa, i tampoc sembla que hagi de passar a curt termini.

Prioritzar l’eix nacional en cap cas vol dir apropar-se a CiU, ja que CiU, ja va tenir la seva oportunitat durant 23 anys de Govern. I ara, que estan a l’oposició, no si val amb fer declaracions d’intencions que semblen venir dels sectors més radicals del independentisme més extrem. I dic d’intencions, perquè és així, i amb la foto de l’Estatut es va demostrar, que molt omplir-se la boca amb proclames molt fermes, fins el punt de posar en perill el consens de quasi totes les forces polítiques representades al Parlament, però a la fi, va fer com sempre. Pactar per pactar, per dir que ha estat CiU qui ha pactat. A mi sempre m’ha semblat molt sospitós i estrany, que fossin els últims en afegir-se a l’estatut del 30 de setembre, i després van ser els primers, fins i tot abans que el PSC, en acceptar les condicions del PSOE. Pactar per pactar és fàcil, fins i tot ho puc fer jo amb qualsevol. El mèrit és aconseguir un bon pacte.

Prioritzar l’eix nacional és ser independentista. És no evitar a qualsevol preu, l’enfrontament directe amb l’estat. És no aprofundir amb l’estat de les autonomies. Cap d’aquestes qüestions les compleix CiU, a més, com van demostrar amb el pacte de l’Estatut, i em sap greu dir-ho, no són de fiar i prefereixen un pacte de partit, a un pacte de país. I parlo tant del tema de l’Estatut, perquè d’això, en fa quatre dies, i ho van protagonitzar, els mateixos que ara porten les regnes de CiU. Tothom té “pecats” polítics, però hi han pecats i pecats. Des del meu punt de vista, ERC també en té, de pecats polítics, però si menys no, des de Reagrupament Independentista intentem esmenar-los.

Però, aleshores, per què ERC dóna suport al PSOE? Dons no ho sé, però la veritat, crec que a la pràctica, tant és si ERC pacta amb uns o altres. Tots dos són espanyolistes. Tots dos busquen la col·laboració amb l’estat i tots dos volen aprofundir en l’estat de les autonomies.

El fet que jo no pugui defensar el pacte d’ERC amb el PSOE/PSC, en cap cas vol dir que m’hagi de llençar als braços convergents. L’únic de bo que té el pacte entre ERC i el PSOE/PSC, són dues coses. La primera és que allò del “Gobierno” amic, s’ha demostrat fals. I la segona és que mentres CiU sigui a la oposició, potser doni d’una vegada per totes, una passa decidida en direcció a la sobirania plena i al independentisme. És aleshores quan es pot, des del meu punt de vista, mirar de fer un pacte (un bon pacte) amb CiU. Tant debò, no triguin massa. Però si triguen massa, qui sap si el PSC i IC-V, els hi passaran davant, i tal com estan les coses, qui sap.

Senyors i senyores de CiU, posin-se les piles, i facin una declaració institucional, no d’intencions, que els posi clarament en la defensa dels interessos nacionals dels PPCC. Declarin-se independentistes, i aleshores, podrem treballar junts i bé.
ERC no ha de escollir entre els uns o els altres. Tenim la possibilitat de no escollir a cap dels dos (de moment. Ja veurem com acabem en les properes eleccions) ERC només ha de pactar amb qui doni garanties d’avançament nacional, i avui per avui, ni uns ni els altres ho compleixen. L’eix nacional vol dir simplement això, i ni uns ni els altres defensen l’eix nacional. L’autonòmic o el regional potser sí, però el nacional, no.

És clar que potser soc jo el que sento el que vull sentir i no escolto el que es diu en realitat des de Reagrupament independentista.

També hi han persones, que quant senten lo de l’eix nacional, ràpidament pensen que ens volem oblidar de l’eix social. I això tampoc és així, però d’això ja en parlarem un altre dia.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.

diumenge, 28 de setembre del 2008

79 – Brètols i les coses importants.


Avui s'ha celebrat el Congrés Regional de la Federació de Girona d'Esquerra, i la candidatura on jo participava, la de Reagrupament Independentista, ha perdut, traient una mica mes del 30% del vots. Crec que el 32%.
Així dons, no em resta més que felicitar a l'altre candidatura, encapçalada per en Josep Carrapiço, i desitjar-los molta sort i molt encert.

Però això no és el més important que ha passat avui.

Malauradament, avui (ahir) per televisió hem pogut veure una de les pitjors cares del ésser humà.

En el partit entre l'Espanyol i el Barça, uns brètols, s'han dedicat a llençar bengales a altres persones que veien el partit. Sortosament, sembla que no hem de lamentar cap ferit.

L'afició de l'Espanyol (i també els que no som seguidors d'aquest equip) cal recordar-ho, ja sap que és patir les conseqüències d'una bengala, i malauradament, ja sabem que no s'ha de jugar amb aquestes coses.

El que ha fet avui un col·lectiu determinat, que tots coneixem, és del tot condemnable, tot i que no hagi portat conseqüències irreparables, però el mal que podrien haver fet, és un mal definitiu, i sense cap possibilitat de solució.

Aquest col·lectiu, ha demostrat no tenir cap respecte per la vida humana.

Però apart de la bretolada, hi han cops que es fan coses que van més enllà d'una bretolada. Pels que tenim fills, avui a la televisió, hem pogut veure les imatges d'uns nens PLORANT DE POR, i la veritat, a mi s'ha m'ha trencat el cor. Després de veure aquestes imatges, ja no podem dir, que sortosament, no ha passat res greu.

Si que ha passat. Aquests brètols, ham convertit una jornada d'il·lusió, una jornada de convivència en societat d'un espectacle, en un episodi de terror, que marcarà, en el millor dels casos, la personalitat d'aquests nens durant unes setmanes. Fins i tot, aquests nens poden arribar a pensar que els seus pares i/o mares els han posat en perill, i poden perdre la confiança en ells, amb les conseqüències que això pot portar.

Aquests brètols, no es mereixen cap tipus de complicitat, i cal fer alguna cosa, no sé exactament que, però cal fer alguna cosa.

Personalment, estic força indignat.

Aquest brètols, porten els colors del Barça, banderes de Sant Jordi, i senyeres.

Com barcelonista, barceloní de naixement, català i pare, tot i no tenir cap responsabilitat sobre els fets, he de demanar perdó a l'afició de l'Espanyol i als pares i mares dels nens que han hagut de viure una experiència tant ............ “desagradable”, i no puc fer res més que solidaritzar-me amb ells.

Com podeu veure, el fet que avui, hagi perdut unes votacions, no té cap transcendental significativa.

No és important, si veiem el que són capaços de fer, certes persones.

Salutacions i seny.

La foto que il·lustra aquest escrit, està extreta de la plana web de l'Sport

dijous, 25 de setembre del 2008

78 - Renovació per Girona


Us deixo l'enllaç amb el programa i el llistat de persones que formen la candidatura.
Renovació per GIRONA

Salutacions i independència.

dissabte, 20 de setembre del 2008

77 – Llenguatge positiu.


Després d’una setmana de tractament, avui he anat al dentista amb tota la por del món. Un cop la doctora ha acabat de fer la exploració, li he preguntat si m’hauria d’extreure el queixal, i m’ha dit que no, que em “desvitalitzaria el nervi” “Desvitalitzar?, vol dir que em matarà el nervi?” “sí, això mateix”. Un clar exemple d’aquest llenguatge positiu que procura treure ferro als temes desagradables, en el millor dels casos, però en altres ocasions el que pretén és fer passar per bona, una cosa que no és bona.

No he pogut evitar recordar-me del Sr. Zapatero i del Sr. Solbes amb les seves paraules de desacceleració, quan en realitat estan parlant de crisi. Els socialistes són uns mestres en aquest art de jugar amb les paraules i la veritat és que els hi porta bons resultats.

No sé si es l’últim cas, ja que els socialistes no paren d’utilitzar aquesta pràctica del llenguatge positiu, però la setmana passada, vàrem assistir a una “master class” d’aquest art de la ........................... comunicació!?

El protagonista del que vull parlar, és el Conseller Ernest Maragall, que la setmana passada, davant dels mitjans de comunicació, va exposar el projecte educatiu 2008/2009. Si els socialistes en general són uns mestres d’aquest art, s’ha de reconèixer que els germans Maragall, són els mestres dels mestres. El fet, és que anava exposant tot el projecte amb un to força cofoi amb la tasca realitzada, transmetent satisfacció i optimisme, fins que va arribar al clímax, anunciant la instal·lació d’una pila de Mòduls Aulearis. Mòduls Aulearis? Sí, si, Mòduls Aulearis perfectament equipats. “MO-DULS A-U-LE-A-RIS” vaig pensar, “que guai, jo vull que les meves filles vagin a aquests Mòduls Aulearis perfectament equipats”

Llàstima que “Mòduls Aulearis perfectament equipats” vulgui dir en realitat ..........................BARRACONS.

Però com s’atreveix? Després de les crítiques que va fer el PSC mentres era a l’oposició pel tema dels barracons, amb tota la raó del món, ara que són al Govern, ens volen vendre la moto que són una cosa fantàstica, que res te a envejar a les “antigues” i “passades de moda” aules convencionals de escoles construïdes amb maons, ciment, formigó, vidre i acer.

Després de la exposició que va fer el Conseller, la veritat és que si jo fos el Sr. Solbes, li diria als negociadors catalans, que el debat del finançament no és ètic, ja que disposem d’una pila de Mòduls Aulearis perfectament equipats, que són la enveja de la resta de comunitats autònomes de regim comú.

Potser el que pretenia el Conseller, era amagar a l’electorat català, la precarietat en que es troba tot el sistema educatiu català, i que el pateixen directament els nostres infants.

L’únic que pot aconseguir el Conseller amb aquest llenguatge positiu i optimista, fregant l’eufòria i el cofoisme, és restar força i crèdit als negociadors catalans, per aconseguir un bon finançament, i alhora, fer creure a la ciutadania, que les coses no estan tant malament, i potser el debat dels finançament és excessiu. Estic segur, que més d’uns pares, pensaran que si els seus infants van a uns barracons, ha estat cosa de mala sort, però que tard o d’hora, els seus fills podran accedir, després de la bona feina del Conseller, a un d’aquests fantàstics Mòduls Aulearis perfectament equipats que hi han per tota la geografia catalana.

Si us plau, utilitzem el llenguatge correctament, i diguem les coses pel seu nom, i no amaguem les coses amb paraules ben sonants, que l’únic que aconsegueixen, és adormir a la ciutadania, fent-los creure que les coses són millors del que en realitat són. Si són barracons, són barracons, i siguem conscients de la realitat, que és la millor, per prendre les mesures més adients, per millorar les coses.

Per últim, no tingueu por d’anar al dentista, que treballen molt bé, i no fan cap mal, tot que utilitzin un llenguatge positiu. Podem dir el mateix de tots els que utilitzen aquest tipus de llenguatge? En el cas del Conseller Maragall, evidentment, NO.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.

dimecres, 17 de setembre del 2008

76 – Gais Sí, Independentistes, No.


De tant en tant, faig de vampir, i m’aprofito de la feina d’algun blocaire. En aquesta ocasió, la meva “víctima”, és en Salva, que en el seu bloc “Llibertat”, a fet un escrit, on crec ha deixat en evidència a algú, que podria ser el representant de molts evidenciats per aquest escrit d’en Salva.

És un escrit curt i sense males paraules. Us el recomano.
Gais, independentistes i espanyols

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.

dissabte, 13 de setembre del 2008

75 - No, però sí.



Un cop més, els fets diuen qui és qui, per molt que es vulgui amagar.

Durant la passada Diada, hi havia una campanya de commemoració del centenari de la Senyera Estelada, que consistia en penjar aquesta bandera en un lloc visible dels ajuntaments de tot el Principat.
No podem dir que era una commemoració innocent, ja que tenia una clara manifestació d’identitat pròpia, amb la que no tothom es podia sentir còmode. Però això no treu que fos una commemoració justificada, tant pel fet històric, com el de reivindicació nacional, que en les actuals circumstancies, i donat el moment de negociació entre Catalunya i Espanya, tenia el seu motiu pràctic.

Han estat aproximadament un centenar d’ajuntaments els que s’han afegit a la campanya, alguns tant significatius com Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d´Anoia, Figueres, Berga, Puigcerdà, Montblanc, Les Borges Blanques, Ripoll, Manlleu i sobre tot Girona.
Altres tant propers com: Arenys de Munt, Vilassar, Alella, Argentona, Sant Cebrià de Vallalta, Premià de Mar.
I altres, que són del nostre propi entorn com Santa Coloma de Farners, Riells i Viabrea, Lloret, Caldes de Malavella, Arbúcies, Sant Hilari de Sacalm.
Aquí teniu el llistat de tots els municipis que han col·laborat en aquest homenatge.
(Per cert, un cop més, Lloret ens ha passat la mà per la cara i cal felicitar-los).


Però ............ i Blanes? Que ha fet Blanes? Dons es va intentar, però no ha estat possible, gràcies al PSC i a EUiA/IC-V. Aquests dos partits que tant s’omplen la boca amb la Llibertat, la Democràcia i la Justícia social arreu (arreu menys a Catalunya, és clar) no han permès que Blanes s’afegís a aquest acte de commemoració. Sembla ser que per aquests dos partits, hi han blanecs que sí poden commemorar coses, i altres que no. Això és el que ells consideren Llibertat, Democràcia i Justícia.

Però potser a estat millor així. Ho dic per què han evitat l’Estelada a l’ajuntament, però no han evitat que l’Estellada lluís a Blanes d’una forma molt evident.

L’Estellada penjada just a sobre d’on es feia l’ofrena floral a Lluís Companys, es veia de lluny, i era força cridanera. De fet vaig veure molts turistes fent fotos d’aquesta Estelada i molts d’ells segur que es preguntaran que vol dir. Sense cap mena de dubte, es va fer un cop d’efecte. A mes hem d’afegir la que hi havia a La Casa del Poble, i les que hi havia als balcons. Mai havia vist tanta Estelada a Blanes.


Blanes no podrà sortir al llistat de municipis que van fer un homenatge a aquesta bandera, però és evident, que s’ha contribuït molt, des de fora de l’ajuntament (gràcies al PSOE de Blanes i a EUiA/IC-V) a fer divulgació d’aquest símbol de identitat i dignitat del poble català.

Vull agrair a Acció Cultural Es Viver, a La Casa del Poble i ERC, i a tots els vilatans i vilatanes, que han fet el seu particular homenatge a la estelada, ja que el seu ajuntament, gràcies al PSOE i a EUiA/IC-V, no ho va poder fer de forma “oficial”.


Salutacions i independència.

dijous, 11 de setembre del 2008

74 – Gràcies. Mar.


El dissabte passat, vaig rebre un missatge de la Mar, demanant-me que participés en una iniciativa per tal que els blogs de tall independentista, pengéssim l’estelada durant la Diada d’aquest any.

Aquesta iniciativa, venia per una escalfada després de conèixer unes declaracions del líder de C’s, i evidentment, em vaig afegir a la iniciativa de molt bon grat.

Gràcies a aquest comentari de la Mar, vaig poder descobrir les imatges que des del blog d’aquest partit a Blanes, tenen exposades, i que vaig posar en el meu últim escrit.

Però a més a més d’això, he descobert la il·lusió en estat pur. He pogut veure la força i l’empenta que es pot generar des dels blogs. He comprovat que hi ha gent que no s’ha deixat seduir pel desencís i que malgrat tots el impediments i tots els actes que de tant en tant, desmotiven fins l’extrem, no abandonen.

Aquest dies he pogut viure el fet que l’independentisme no està ferit de mort ni està malalt. Esta viu i ben viu, i només cal saber-lo gestionar per tal que doni els fruits que totes aquestes persones, entre les que m’hi trobo, puguin aconseguir que els seus anhels, es tornin realitat. Com ja he dit algun cop, la independència és possible, avui. Només cal voler-la de veritat, tenir coratge, i oblidar el cinisme, que fa que tantes persones amb sentiments independentistes, es quedin al sofà de casa esperant que els polítics els hi facin la feina (que l’han de fer, però la societat també s’ha de mobilitzar)

Després de la feinada que ha fet la Mar durant tots aquests dies, no n’ha tingut prou, i ha confeccionat un vídeo, que potser tècnicament sigui millorable, però el contingut del mateix és immillorable. En un dia com avui, cal veure’l. Us el recomano. Crec que sincerament, us omplirà d’il·lusió. Senzillament, és un vídeo que ens diu que cal seguir endavant. Que paga la pena fer-ho.

Moltes, moltes, moltes gràcies, Mar.


Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.

dimecres, 10 de setembre del 2008

73 - Fusió independentista.


Aquesta setmana la volia dedicar del tot a la Diada, però la actualitat, i la petició d'un company, em fan que parli d'un altre tema, tot i que en el fons, està relacionat.

Què que en penso de la fusió entre Rcat i EI? Dons en principi em sembla molt bé. De fet, des de Rcat sempre l'hem buscat, i mai no hem acabat d'entendre els motius pels quals, aquesta fusió no es produïa. La prova d'això és que Rcat ha donat suport a totes les iniciatives i propostes de EI.

Suposo que tothom sap que és Rcat i EI, però per si de cas, en faré cinc cèntims.

Rcat i Ei son dues corrents critiques o alternatives a l'actual direcció d'ERC que fins ara, havien treballat separades per tal de canviar l'estratègia que segueix l'actual direcció d'ERC.

Aquesta fusió entre els dos corrents era inevitable, i si no s'havia produït fins ara, no crec que hagi estat per la falta d'interès de Rcat. Pel que jo sé, el pacte entre els dos corrents, ja s'havia produït, com a mínim un cop, però en l'últim moment, EI es va fer enrere.

Dic que en principi en sembla bé, però no puc negar tenir cert recel davant d'aquesta fusió, donades les peculiars maneres de fer d'EI des de el seu propi naixement. Entre els dos corrents no hi han masses diferencies ni ideològiques ni estratègiques, i des de Rcat, mai varem acabar d'entendre els motiu de la creació d'EI, si ja existia Rcat. Aquest naixement d'EI, volent-se desmarcar de Rcat, no feia pensar re de bo, ja que totes les respostes al per què de la creació d'EI, ens portaven als anhels de notorietat, o a la creació d'un submarí de la direcció per tal de dividir als crítics.

També crea recel el fet que en repetits cops, Rcat i EI han pactat un acció conjunta, i EI finalment no ha complert. I personalment, també em va fer molt mala espina, veure la diferencia aparent de pressupostos entre Rcat i EI.

Malgrat aquest recels, també hem de reconèixer, que EI, mai ha donat el pas definitiu que molts pensàvem de pacte amb la direcció, i malgrat les acusacions de connivència soterrada amb el sector d'en Puigcercós, s'ha mantingut ferma en el seu discurs.

Així dons, per mi, l'únic que puc retreure a EI, són les seves ganes de fer les coses pel seu compte, i no facilitar aquesta fusió, que arriba tard. Però mes val tard que mai.

I com pot afectar això a ERC? Dons no ho se, però estic segur que no farà cap mal. Pressionarà a la direcció per fer les coses millor, segons el nostre punt de vista, i segur que ajudarà a una major representació plural del partit.

El fet d'haver perdut l'últim congrés d'Esquerra, en cap cas vol dir que els crítics ens hem de creuar de braços. Hem de deixar treballar, però alhora, ens hem de preparar per si venen maldades.

Però aquesta fusió encara no està enllestida, ja que, si més no per la part de Rcat, s'ha d'aprovar per assemblea, i aquestes encara no s'han fet.

Espero que ens ho expliquin tot molt bé, per poder votar en conseqüència amb les idees personals de cadascun de nosaltres, tot i que jo, estic molt predisposat a votar a favor d'aquesta fusió.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.

diumenge, 7 de setembre del 2008

72 – Sense por.


No fa gaire, en Joan Puig va ser força criticat per penjar una imatge al seu bloc, on es veia el logo d’una companyia aèria amb l’esvàstica, després d’unes declaracions que va fer el president d’aquesta companyia.

Les critiques que va rebre en Joan Puig van venir de tot arreu, i van anar seguides d’una campanya per desprestigiar-lo amb insults de tot mena.

Puc compartir, una mica, només una mica, les critiques que va rebre en Joan Puig, ja que la utilització de l’esvàstica a de ser molt curosa, però en tot cas, vaig trobar que l’atac que va rebre en Joan Puig per part de moltes persones propers al ideari de defensa de la cultura catalana, va ser excessiu i fora de mida.

Però aquest és un exemple més, que demostra que no es mesura ni es jutja a tothom amb les mateixes regles. Tot el que vingui d’Esquerra (ara per ara s’ha de dir així) es trinxat per tothom, mentre que les mateixes declaracions o fets, fets per altres persones o entitats, passa totalment desapercebut.

Explico tot això, arrel de les últimes actuacions de C’s, que deixen clar, que l’únic interès d’aquest partit, és el nacionalisme espanyol sense complexos.

Buscant informació sobre les ultimes accions de C’s, he trobat una imatge, que posada per un independentista, hagués set d’escarni i execució pública, però com es tracta d’un partit nacionalista espanyol, dons ningú gosa dir re. Es traca de la imatge que acompanya a aquest text o aquest altre que ve tot seguit.




Sembla ser, que C's han decidit aturar com sigui la campanya que des de La comissió 100 anys d'estelada ham promogut, per tal que l’11 de setembre, els ajuntaments pengin aquesta bandera.

Des d’aquest bloc,
vaig demanar que Blanes s’afegís a aquesta iniciativa, i sumar-se als 65 ajuntaments que a hores d’ara, ja han anunciat que penjaran l’estelada. En el seu moment, a més a més del caràcter simbòlic d’aquest acció, també vaig dir que seria una forma molt gràfica de fer entendre al Sr. Zapatero i companyia, la unitat dels partits catalans en aquests moments sobre el tema del finançament, però després de la “genial” idea de C’s, cal respondre clarament, i acceptar el repte. La veritat es que no m’imagino veure a tots els TN’s del món occidental, donant la noticia que “X” alcaldes de Catalunya, han estat processats per penjar pacíficament i democràticament una bandera durant un dia, en commemoració del centenari d’aquesta bandera. Si no fos per les conseqüències que poden tenir els alcaldes dels municipis que s’afegeixin a aquesta iniciativa, la notícia seria divertida.

Per acabar, vull dedicar a C’s un escrit que vaig fer fa temps.
12 - carta a un nacionalista

Pengem l’estelada i no els hi tinguem por.

Salutacions i independència.



Reagrupem-nos.

PD: M’afegeixo a la campanya que ha proposat la Mar des de el seu blog: Diari de la Mar per penjar l’estelada al blog.

dimecres, 3 de setembre del 2008

71 – III Diada per l’autodeterminació dels pobles. Participa-hi.


El proper 6 de setembre, a Blanes es celebra la III Diada per l’autodeterminació dels pobles..

Durant aquesta jornada festiva, tindrem al nostre abast diferents activitats relacionades amb el motiu de l’esdeveniment.

- Una Fira d’Entitats dels Països Catalans des de les 10h fins a les 20h, al centre de la Vila de Blanes, a l’anomenat Espai Cultura situat a la Plaça de la Gent Gran, on a part de la participació de diferents entitats dels Països Catalans, la Fira, estarà amenitzada per diferents tallers i mostres de Cultura Popular i Tradicional del País. Aquest any es comptarà amb un taller i mostra de Bastoners, Trabucaires, un taller de Sardanes, una mostra i taller de Bitlles catalanes, i una xocolatada popular entre les diferents activitats.
- A l’anomena’t Espai República, situat a la Casa del Poble de Blanes, és tenen previstes dues xerrades a la tarda del dissabte 6 de Setembre. La primera d’elles serà a les 19h “La Construcció Nacional des de la Societat Civil” i anirà a càrrec de Membres de Sobirania i Progrés, entre ells l’actor, Joel Joan. A les 20’15h hi haurà una segona xerrada “El jovent en lluita, passat, present i futur d’Irlanda del Nord” a càrrec del jove diputat irlandès del Shinn Fein a l’Assemblea d’Irlanda del Nord, Daithi McKay, que estarà acompanyat per un representant d’Ógra Shinn Fein (les Joventuts del Shinn Fein) i pel diputat de les JERC al Parlament de Catalunya, Pere Aragonès.
- Finalment, a l’Espai Independència, ubicat al Passeig de Mar de Blanes, s’ubicarà l’escenari principal on es realitzaran els diferents concerts. Aquest any es comptarà amb l’actuació de 3 grups. Els concerts començaran a partir de les 21:30 de la mà d’Ebri Knight, una formació maresmenca, d’estil rock‐celta. Els seguirà l’actuació dels mallorquins d’Oprimits. Aquesta banda vinguda de les Illes Balears, presentarà a Blanes el seu últim disc “Tolerància Zero” on es barreja el rock, l'ska, el reggae i el punk més rabiós amb lletres de temàtica compromesa (la destrucció de les Illes Balears, el capitalisme globalitzador o el dret a l'autodeterminació), però amb un to alegre i festiu. Finalment, tancarà el concert el grup del País Valencià, La Gossa Sorda, que presentaran el seu nou disc “Saó” (Abril 2008) on continua amb els ritmes d’ska amb dolçaina, i aposta també per altres sonoritats. El reggae pren més protagonisme i apareixen estils com la rumba o el hard‐core.

La Independència no es demana, s’agafa. I s’agafa movent-nos. Al sofà de casa, amb el cinisme en una mà, i la desil·lusió i desconfiança en l’altre, no ens la portaran. Hem de sortir al carrer per agafar-la.

Si ens movem, ens apropem a l’objectiu. Potser no tant ràpid com voldríem. Potser no pel camí que voldríem, però quants mes siguem, mes a prop hi serem.

No podem donar arguments a aquells que ens anomenen “cuatro radicales que hacen mucho ruido”, i hem de fer pressió als nostres polítics, per que despertin i es deixin de partidismes. Si no hi anem, ajudem al partidisme, i per tant, ajudem a España.

Salutacions i independència.