diumenge, 28 d’agost del 2011

178 - Adeu a un Molt Honorable President



Avui (ahir) ens va deixar el Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera. Sense cap mena de dubte, Un Molt Honorable com pocs. Hi han que ho són perquè és el tractament oficial d'un càrrec. L'Heribert Barrera era un Molt Honorable, per ell mateix i no li calia cap tipus de càrrec per ser un Molt Honorable. És cert que tenia punts fàcilment atacables, i fins i tot discutibles, però el 99,99% d'atacs que rebia per aquests punts conflictius, els rebia des de la crítica fàcil i barata, que en els millors dels casos deixava veure que l'atacant no tenia masses llums. Normalment, aquest atacs venien des de posicionaments descaradament malintencionats.

Amb tot el meu respecte i la meva admiració, descansi en pau per mi, el mes Molt Honorable que he conegut. Sempre ferm, sempre clar.

Salutacions i independència.

dimarts, 23 d’agost del 2011

177 – El seny i la rauxa.


Sempre he sentit a parlar del seny i la rauxa dels catalans, però la veritat, només he pogut veure el seny, o més ben dit, una cosa que ens volen fer creure que és el seny. Ara, i gràcies a l'actual President del Barça, ja tinc clar que és el seny i la rauxa dels catalans.

La rauxa dels catalans, deu ser allò que amb els de casa, amb el propis catalans, no els hi perdonem ni la més mínima errada, o fins hi tots alguna malifeta, i actuem contra els nostres compatriotes amb tota la contundència, decididament, sense cap tipus de compassió o comprensió, sense valorar altres coses bones, beneficioses i fins hi tot diria que extraordinàries, hagin pogut fer aquests compatriotes, fins l'extrem d'ignorar si la errada i l'encert són indivisibles (vull dir que hi han cops que per aconseguir una cosa positiva, s'ha de fer alguna cosa que potser no seria del tot encertada) El Sr. Sandro Rossell ha fer servir tota la seva rauxa contra l'anterior President del Barça, tot i que no està clar que realment hi hagin coses per recriminar-li, i que li ha deixa't una situació esportiva i social, com mai havien vist ni els socis ni els simpatitzants.

En canvi, el seny, és el no voler buscar conflicte amb els realment poderosos i arrugar-se davant d'ells, tant com sigui necessari, incloent si cal, menystenir la pròpia dignitat i ignorar tot tipus d'agressions. I això és el que ha fet l'actual President del Barça, que recordem que el primer que va fer com President, va ser demanar perdó per ser català (ell i el Barça) al President de la comunitat autònoma de Extremadura. I més recentment, s'arronsat d'una forma vergonyat davant del R. Madrid. Encara no fa dos mesos va fer-se el mil homes dient que no li tremolaria el pols si calia actuar de la forma que fos necessària per defensar els interessos del Barça (això inclou la seva dignitat) però com sempre ens passa, quan arriba el moment de posar el pebrots sobre la taula (on són aquells dos pebrots que tan orgullosament lluíem encara no fa dos mesos?) s'apel·la al seny i se'ns demana que oblidem la rauxa, que de manera tan decidida s'ha aplicat en altres casos, on no hi ha problema en buscar conflictes amb els propis catalans per coses molt menys greus.

Alguna cosa em diu, que això del seny i la rauxa no és això. Tinc la sensació que el seny del que parla el Sr. Sandro Rossell, en realitat és aquell tipus de prudència que ens fa traïdors, encara que sigui a les nostres pròpies paraules de encara no fa dos mesos, o a tot un col·lectiu. Això és molt típic dels catalans, que amb nosaltres mateixos som mol intransigents, però amb els de fora, som molt “prudents” i “elegants”. El SR. Sandro Rossell ens ho ha demostrat clarament, però per exemple, el mateix es podria dir de CyU, amb el tema de la limitació de 80km/h de l'anterior Govern de la Generalitat, on va treure foc pels queixals, però desprès, quan la limitació la va imposar el Gobierno de España, (90km/h) no van obrir la boca, i van obeir fidelment apel·lant al seny català.

Salutacions, independència, justícia social i dignitat pròpia.

dijous, 4 d’agost del 2011

176 - "Justos per pecadors" . . o . . . " a per ells, que són pobres".




Un cop més el Govern dels millors (segons diu CiU) ha demostrat una especial sensibilitat amb un sector social especial. El Govern dels millors (Segons el molt honorable Artur Mas), ha decidit que la gent que ho està passant malament econòmicament i que estan en risc de imminent d’exclusió social, doncs tenen les coses massa fàcils, i cal fer-los una mica la punyeta. Tal com actua el Govern dels millors (segons molts creadors d’opinió "desinteressats" que volten pels nostres mitjans de comunicació "imparcials") sembla que com són pobres, doncs és mereixen menys del que tenen, i tot és poc per complicar-los la vida. Resulta que s’ha detectat que entre les persones que reben la R.M.I. (Renda Mínima d’inserció) hi ha qui fa frau i no l’hauria de rebre.

Cal recordar, que qui rep aquesta R.M.I., són persones que no tenen ingressos i que corren seriós perill de quedar fora de la nostra societat, per la falta d’ingressos. Tots hem pogut veure el mal psicològic que tenen moltes persones que van pidolant pels nostres carrers, o tots sabem que les persones que tenen pocs ingressos, tenen molta facilitat per ser víctimes de malalties psíquiques que fan que aquestes persones perdin tota oportunitat de ser recuperades per la societat.

Com deia, doncs s’ha detectat que hi ha persones que fan frau amb aquesta ajuda que dona l’administració per tal d’intentar que la nostra societat no perdi alguns dels seus membres pel fet d’haver entrat en desgracia. L’ajut que reben aquestes persones és el salari mínim interprofessional (aproximadament uns 600 euros) Tothom que visqui avui dia, en els carrers de les nostres viles i les nostres ciutats, sap que aquest ajut és insuficient per re. M’agradaria saber exactament, el "POSSIBLE" frau, quina quantia de diners és exactament.

Per tal d’acabar amb aquest frau "intolerable", fet per persones que sense cap mena de dubte, deuen viure envoltades de tots els luxes, s’ha decidit retardar el pagament APROVAT d’aquest ajut i dificultar el seu cobrament, castigant d’aquesta manera, justos (molts justos) per pecadors (pocs pecadors, i segurament poc pecadors), i en molts casos, demostrar que hom és innocent per tal de rebre aquest ajut. Sincerament, trobo que aquest tipus d’accions per part dels nostres polítics, reflexa molta falta de qualitat humana. Potser m’equivoco, però posar més dificultats a aquestes persones per agafar a quatre pocavergonyes que "pocavergonyeen" quatre reals, em sembla que és tenir molt poca sensibilitat davant de persones que prous problemes tenen a la vida.

Però en el fons, aquest tipus de politiques, ens les mereixem, ja que els hem votat. Un pot ser de dretes, i tots sabíem que CiU eren de tendència dretana. El que crec que si que hem d’exigir a un Govern, sobretot si és el Govern dels millors, és coherència, i aquest Govern, amb aquestes mesures, un cop més, demostra que no és precisament el govern dels millors, sobretot per falta de coherència. I és que si un és coherent, ha d’aplicar-se a un mateix, el que exigeix als demes. Per tant, si hi ha sospita de frau en la R.M.I., i això justifica retardar el pagament d’aquest ajuts, també hi ha sospita de males pràctiques entre la classe política, i per tant, en coherència convergent, el retard dels sous dels nostres politics, eés una cosa que no pot esperar més. I si les persones per rebre el R.M.I. han de demostrar que són innocents, els nostres polítics, seguint la coherència que hauria de tenir un Govern dels millors, abans de cobrar la seva nòmina mensual, també haurien de demostrar la seva innocència. No sé que em diu, que demano massa coherència.

Si no ens movem, ens tallen els nostres drets i ens tallen les politiques socials, que han fet d'Europa, un lloc amb una qualitat de vida molt superior a la que hi ha a la resta del món. Mantenir les politiques socials, és primordial per tal de no esdevenir una societat més del tercer món. Les ONG's, ja comencen a treballar seriosament dins del nostre territori, i això és un clar símptoma del empobriment de la nostra societat. De nosaltres depèn. Primer votant a les eleccions. I segon, mobilitzant-nos quan sigui necessari. Si no ens movem, ens els retallen.

Per tot això, diferents assemblees de treballadores de Serveis Socials de les comarques Gironines han decidit convocar pel proper divendres dia 5 a la 1 del migdia una concentració davant la seu de la Generalitat a Girona per protestar contra les retallades de la renda mínima d’inserció i les nefastes conseqüències socials que aquestes comportaran.

Salutacions i justícia social.

175 – Per fi ERC sembla que escolta el clam.


Per fi sembla que ERC escolta el calm que moltes persones amb sentiments independentistes i d'esquerres fèiem i sentíem per arreu. Per fi sembla que hi ha algú que ha analitzat el perquè de les coses, i les ha analitzat bé, i científicament sense deixar que passions personals, distorsionin aquesta anàlisi.


Per fi, algú s'ha adonat que cal fer foc nou, però de veritat. Que cal presentar-se davant de l'electorat amb cares noves, o si més no, amb cares poc “brutes”. Per fi, algú ha entès, que ERC és una eina i no la fi en ella mateixa. Per fi algú està fent el que cal. És veritat que tots preferiríem fer la nostra alineació particular (jo soc capaç de qüestionar al Josep Guardiola!!!!) però això no pot ser, i cal que qui ha pres la responsabilitat de les coses, ho faci sense por i sense coaccions.


I cal sobretot, no escoltar veus que han fet durant aquests anys unes coses, i ara demanen unitat i representació per totes les sensibilitats. Sembla que hi ha qui no entén que vol dir fer una passa enrere. Fer una passa enrere vol dir, posar-se, en el millor dels casos en tercera fila, i procurar no sortir en cap foto, i fer molta feina, silenciosament.


Que són persones molt valides? I tant!!!! Com tantes altres de han estat “expulsades” en els últims anys del partit, per no ser disciplinats. És clar que tot depèn de l'ull amb el que un mira les coses. El que abans era un indisciplinat que volia mal al partit, ara és algú que expressa la seva d'opinió. I que abans de presentar-se com a candidat de res, han de reconèixer d'una manera clara, evident i explícita, les seves greus errades, que han malbaratat una mot bona feina, que en molts casos, ells mateixos havien fet.


L'Oriol Junqueras, de moment, ho està fent molt bé.


Salutacions, independència i justícia social.