dilluns, 14 d’abril del 2008

49 – Imatges inoblidables.


D’en José Luis Rodríguez Zapatero se’n poden dir moltes coses, i no entraré en si són bones o dolentes, però el que no es pot negar, és que és capaç de generar imatges inoblidables i trencadores, que el fan estar en primera plana.
Tots recordem el primer dia que vàrem sentir allò de “con talante”, o quan va obrir la porta a negociar amb ETA. El matrimoni (sí, sí. Matrimoni) entre persones sense importar a quin gènere pertanyen, o allò de “apoyaré ... bla bla bla. Algunes coses són bones i altres són dolentes.
Amb el nomenament dels nous ministres i ministresses, a tornat a ser el focus de totes les mirades, en alguns casos per bé, i en altres per malament.

La primera imatge que hem pogut veure, és el nomenament d’una dona embarassada de ministressa de Defensa. Ja és prou trencador fer que una dona sigui qui ha de donar ordres a un col·lectiu tant masclista com és l’exercit, que més d’un s’haurà d’empassar més d’un cop alguna cosa. I això està bé. Als masclistes, que els mani una dona. Un fort aplaudiment per en Zapatero.

Però més enllà d’això, en Zapatero a contractat a una dona embarassada de sis mesos, per un càrrec de molta, molta, molta responsabilitat. Molts empresaris haurien de prendre exemple, i ara és posaran encara en més evidència, no només per no contractar dones embarassades, sinó per acomiadar-les quan es queden en estat. Aquest nomenament, és un exemple de política social, i jugar fort per la famosa igualtat, ja que sorprenentment, aquest debat encara és viu.

Però seguint amb la nova ministressa de Defensa, també s’ha produït una imatge potent, si més no per mi. És el moment en que la Carme Chacón, mana posar ferms a les tropes que tenia davant. Més d’un orgull ferit s’haurà produït en aquell moment, per mi gloriós.

Llàstima que aquest moment gloriós, ha portat a un altre imatge, per mi força aclaridora. És aquell “Viva España y viva el Rey”, dit amb aquella emoció tant sentida i profunda, que només poden sentir aquells nacionalistes de debò. Quina diferència hi ha entre la Carme Chacón i en José Bono? S’ha vist que poca o cap. Tots dos són profundament nacionalistes espanyols. Un cop més, s’ha demostrat que aquells que s’omplen la boca acusant i amb menyspreu als altres de nacionalistes, no només son nacionalistes, sinó que són nacionalistes excloents.

Un altre imatge digna pel record, és la de Miguel Sebastián. Encara no sé com es poden fer segons quins nomenaments. En Miguel Sebastián és l’últim candidat socialista a l’alcaldia de Madrid, que va ser literalment escombrat per en Gallardón, i que a més, va utilitzar uns arguments de difícil justificació. Dons aquest senyor, ha estat premiat amb un “ministerio”. És clar, que coses semblants a aquesta, també les fa Esquerra, que premia amb la conselleria de governació a qui primer perd les municipals, i després perd l’escó del “Congreso de los diputados”.

I el darrer protagonista d’una imatge impagable, és la tota poderosa Magdalena Alvarez Cascos (uy! en que estaria pensant) Un altre premi, aquest més lògic. Es veu que del que es tracta, és de fer la feina més o menys ben feta a Valladolid o a Màlaga, però el que seria imperdonable, es fer-la malament a Catalunya. La Magdalena Álvarez no va complir amb el timing, va col·lapsar la xarxa de rodalies de Barcelona, i va ignorar totalment la resta de la xarxa ferroviària, i tot això, dient als catalans, que si arriben tard a la feina, o es passen més del temps necessari al cotxe per culpa dels embossos, ens ho teníem que prendre amb bon humor, sense que en cap moment, li faltés ni un gram d’arrogància. “antes partia que doblá” va dir, i així ha estat, i ella sola ha fet que sigui Catalunya la que s’hagi quedat “partia y doblá”. Si després de tot això, ha estat premiada amb la continuació al front del “ministerio”, és evident que es considera que ha fet molt bona feina, i per tant, només es pot concloure que del que es tracta és de “partir” Catalunya. Així dons, els de Girona, es poden anar preparant pels col·lapses, i els esvorancs. És just dir, que els catalans, també vàrem dir de forma clamorosa, que la seva tasca havia estat bona. Per tant, tenim el que ens mereixem.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.

48 – Un cap de setmana reagrupat.


Aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana amb dues cites amb el procés de renovació ( o no) d’ERC.
El divendres vaig assistir a la xerrada que va fer la Rut Carandell a Malgrat de mar, a la seu d’ERC. Va ser una xerrada en petit comite (uns 15 militants amb la presencia blanenca de 3 militants mes dos simpatitzants) on es va establir un debat després de la xerrada, on tots vàrem poder dir la nostra. Un cop acabat l’acte, tothom va signar per donar suport a la candidatura encapçalada per en Joan Carretero i la Rut Carandell, tot i que érem pocs els adscrits a Reagrupament.cat.
La “comitiva” blanenca va estar molt ben atesa per part del companys i companyes de Malgrat, als qui vull agrair les seves atencions, les seves aportacions i les seves bones maneres.
Tinc les idees clares i crec saber que és el que li cal fer a ERC durant el procés de renovació (o no) que està passant, però després de sentir i escoltar a la Rut Carandell, les meves posicions es refermen.
La Rut va ser presentada per en Manel Bargalló, que també va dir la seva, i per mi, va dir coses molt interessants. El discurs de la Rut, amb el seu estil i to del tot amigable, és deixa escoltar molt bé i et fa sentir molt a prop seu.
Després d’aquesta xerrada, crec que la Rut, també hauria de venir a la xerrada que estem preparant amb en Joan Carretero a Blanes, probablement el 27 de maig. D’aquesta manera, tota la militància blanenca, i la militància del les poblacions més properes, poden sentir el missatge encoratjador que intentem transmetre des de Reagrupament.cat. Des d’aquí prego la presència de tota la militància al acte que estem preparant, per tal que es pugui fer una idea clara de les nostres posicions i els nostres plantejaments, i poso a la vostra disposició, el full de recollida de signatures per donar suport a la candidatura de Reagrupament.cat. L’actual procés que està fent ERC, és prou important com per ignorar totes les propostes que es presenten per dirigir ERC en els propers anys.
El diumenge, vaig assistir a l’assemblea que va celebrar Reagrupament.cat, per tal d’escollir els candidats d’aquest corrent renovador al proper congrés. La cosa estava cantada i no hi van haver sorpreses, tot i que s’hi ha pogut presentar tothom, sense necessitat de presentar cap quantitat de signatures d’aval. Tot l’acte s’ha desenvolupat amb harmonia i sense crits, però amb la força tranquil·la que té Reagrupament.cat. El missatge de Reagrupament és clar. Esquerra, República, Països Catalans, assemblearisme, participació ciutadana, limitació de mandats, divisió partit/govern, posicions clares, independència.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.