Encara estic K.O. després del que va
passar la setmana passada al Parlament de Catalunya amb els
pressupostos. Veien com eren els pressupostos, i veien com van votar
els diferents partits, queda clar que els partits es poden dividir en
dos grups. Els coherents i els incoherents. Dintre del grup
d'incoherents, podem fet dos categories. Els incoherents i els
doblement incoherents.
Els doblement incoherents són la CUP
(a partir d'ara Catalunya “U” Pot, ja que cada cop em costa més
diferenciar la CUP de CSQEP) En un principi pensava que la CUP, a mes
a mes de la seva pròpia personalitat, serviria per neutralitzar
l'enèsim invent espanyol per fer-nos creure que l'amo, és un bon
amo, que per això cal ser fidels servents de l'amo. Un any després,
veig que és tot el contrari. Serveixen per neutralitzar a una part
de l'independentisme. En poc menys d'un any, s'han carregat tota la
bona imatge que s'havien treballat durant dècades.
Com potser que s'omplin les boca
d'independència i de Països Catalans, i finalment hagin estat
actors i actrius, actius i actives en deixar sense finançament la
creació de les estructures d'estat? I sense finançament el
desenvolupament de les 3 lleis necessàries per poder donar el salt a
la llibertat amb la que tant s'omplen la boca? Han fet tot allò que
caldria fer per torpedinar el Procés. Van posar el “Procés” en
perill, traient al convergent Mas, per posar al convergent
Puigdemont, una cosa que d'entrada no tenia massa sentit, però ara
ja queda clar que era una cosa personal. Era una revenja, Una
Vendetta. No hi havia contingut polític en aquesta acció. Van jugar
amb un poble per una criaturada. I ara, voten NO, perquè no és prou
, , , independentista? Què no havíem quedat que caldria fer les
famoses tres lleis? Cal estar marcant paquet constantment? Cal
enganyar-nos a nosaltres mateixos, falsejant uns bons pressupostos,
per tal de dir “mira que revolucionaris i desobedients som”?
(aquestes ganes d'aparentar desobediència gratuïta, em sembla una
actitud força “pija”) Gràcies a la CUP, hem perdut un any amb
petites batusses entre nosaltres, desaprofitant que l'amo, estava
distret i afeblit (Bé, potser era l'objectiu) I no només hem perdut
el temps, també hem perdut forces i recolzaments. Han demostrat ser
més anit-convergents que no pas independentistes. És molt trist ser
“anti”. Ser “anti” és destructiu/va, fosc/a. Sense cap mena
de dubte, no són “pro”. No volen construir.
I en el canto social. Voten que no
perquè podrien ser millors. Però quina raó és aquesta? Sempre
podran ser millors.
En definitiva, la CUP, han votat a
favor de la prorroga d'uns pressuposts DEPENDENTISTES i AUSTERICIDES.
Han votat a favor de les retallades. Han votat allò contra el que
diuen voler lluitar. Aquests i aquestes són independentistes?
Aquests i aquestes són anti-sistema? Les seves samarretes
reivindicatives, de cop s'han buidat de contingut, i han passat a ser
una moda com qualsevol altre (“ui quin missatge més piji! Et mola
el meu?”) Segurament seran nominats l'any que ve, als premis
“Principe de Asturias” per la seva inestimable contribució a “La
unidad nacional de España” i a la protecció de l'status quo
financer, econòmic i social de la societat capitalista.
A partir d'ara, cada cop que parlin de
construcció nacional i de l'establiment d'una societat socialment
justa, ja sé que m'ho he de prendre com un acudit. El problema és
que el nostre poble no està per bromes.
Ah!! i si critiques a la CUP, resulta
que els pressiones. Ai pobrets i pobretes!!!!! Sembla que siguin els
únics i les úniques en ser pressionats i pressionades. D'aquesta
pressió no se'n salva cap persona que es dediqui a la política, a
temes sindicals, o a entitats associatives de caire social.
Bé, i els de CSQEP, només han estan
incoherents (sense el doblement) amb el tema social. També sé què
a partir d'ara, quan diguin STOP RETALLADES, és que estan de conya.
Pel que respecta al tema nacional i a la dignitat del poble català,
ja sabem que la seva proposta és la d'un poble depenent i sotmès, i
ho fan amb una versió actualitzada del “Apoyaré el estatuto que
salga del parlamento catalan” posant una pastanaga disfressada de
referèndum. Entre les dues coses, també cal que s'ho facin mirar.
Això de votar prorrogues de pressupostos austericides, amb el
discurs que acostumen a dur, és molt cínic.
Salutacions, independència i justícia
social //*//
Entrades
