dissabte, 18 de juny del 2016

202 - Ui quin missatge més piji! Et mola el meu?




Encara estic K.O. després del que va passar la setmana passada al Parlament de Catalunya amb els pressupostos. Veien com eren els pressupostos, i veien com van votar els diferents partits, queda clar que els partits es poden dividir en dos grups. Els coherents i els incoherents. Dintre del grup d'incoherents, podem fet dos categories. Els incoherents i els doblement incoherents.

Els doblement incoherents són la CUP (a partir d'ara Catalunya “U” Pot, ja que cada cop em costa més diferenciar la CUP de CSQEP) En un principi pensava que la CUP, a mes a mes de la seva pròpia personalitat, serviria per neutralitzar l'enèsim invent espanyol per fer-nos creure que l'amo, és un bon amo, que per això cal ser fidels servents de l'amo. Un any després, veig que és tot el contrari. Serveixen per neutralitzar a una part de l'independentisme. En poc menys d'un any, s'han carregat tota la bona imatge que s'havien treballat durant dècades.

Com potser que s'omplin les boca d'independència i de Països Catalans, i finalment hagin estat actors i actrius, actius i actives en deixar sense finançament la creació de les estructures d'estat? I sense finançament el desenvolupament de les 3 lleis necessàries per poder donar el salt a la llibertat amb la que tant s'omplen la boca? Han fet tot allò que caldria fer per torpedinar el Procés. Van posar el “Procés” en perill, traient al convergent Mas, per posar al convergent Puigdemont, una cosa que d'entrada no tenia massa sentit, però ara ja queda clar que era una cosa personal. Era una revenja, Una Vendetta. No hi havia contingut polític en aquesta acció. Van jugar amb un poble per una criaturada. I ara, voten NO, perquè no és prou , , , independentista? Què no havíem quedat que caldria fer les famoses tres lleis? Cal estar marcant paquet constantment? Cal enganyar-nos a nosaltres mateixos, falsejant uns bons pressupostos, per tal de dir “mira que revolucionaris i desobedients som”? (aquestes ganes d'aparentar desobediència gratuïta, em sembla una actitud força “pija”) Gràcies a la CUP, hem perdut un any amb petites batusses entre nosaltres, desaprofitant que l'amo, estava distret i afeblit (Bé, potser era l'objectiu) I no només hem perdut el temps, també hem perdut forces i recolzaments. Han demostrat ser més anit-convergents que no pas independentistes. És molt trist ser “anti”. Ser “anti” és destructiu/va, fosc/a. Sense cap mena de dubte, no són “pro”. No volen construir.

I en el canto social. Voten que no perquè podrien ser millors. Però quina raó és aquesta? Sempre podran ser millors.

En definitiva, la CUP, han votat a favor de la prorroga d'uns pressuposts DEPENDENTISTES i AUSTERICIDES. Han votat a favor de les retallades. Han votat allò contra el que diuen voler lluitar. Aquests i aquestes són independentistes? Aquests i aquestes són anti-sistema? Les seves samarretes reivindicatives, de cop s'han buidat de contingut, i han passat a ser una moda com qualsevol altre (“ui quin missatge més piji! Et mola el meu?”) Segurament seran nominats l'any que ve, als premis “Principe de Asturias” per la seva inestimable contribució a “La unidad nacional de España” i a la protecció de l'status quo financer, econòmic i social de la societat capitalista.

A partir d'ara, cada cop que parlin de construcció nacional i de l'establiment d'una societat socialment justa, ja sé que m'ho he de prendre com un acudit. El problema és que el nostre poble no està per bromes.

Ah!! i si critiques a la CUP, resulta que els pressiones. Ai pobrets i pobretes!!!!! Sembla que siguin els únics i les úniques en ser pressionats i pressionades. D'aquesta pressió no se'n salva cap persona que es dediqui a la política, a temes sindicals, o a entitats associatives de caire social.

Bé, i els de CSQEP, només han estan incoherents (sense el doblement) amb el tema social. També sé què a partir d'ara, quan diguin STOP RETALLADES, és que estan de conya. Pel que respecta al tema nacional i a la dignitat del poble català, ja sabem que la seva proposta és la d'un poble depenent i sotmès, i ho fan amb una versió actualitzada del “Apoyaré el estatuto que salga del parlamento catalan” posant una pastanaga disfressada de referèndum. Entre les dues coses, també cal que s'ho facin mirar. Això de votar prorrogues de pressupostos austericides, amb el discurs que acostumen a dur, és molt cínic.

Salutacions, independència i justícia social //*//