Doncs ahir es va fer la manifestació en favor de la independència del nostre país (o del nostre poble, com es prefereixi dir) i malgrat tots els inconvenients que s'han posat per par de motes persones i institucions, per evitar la manifestació, o per portar-la directament al fracàs, les conclusions que es poden treure de la manifestació d'ahir, és que aquesta va ser tot un èxit. Reconec que jo mateix no era molt partidari d'aquesta manifestació, ja que pensava que no era oportuna i que ens sortiria el tret per la culata. Per sort, em vaig equivocar.
Segons la organització, algú diu que parlen de 40.000 persones, i segons les autoritats, parlen de 13.000 persones. Bé, és segur que ni 40.000 ni només 13.000, però si són 13.000 (que segur que eren més, ja que a que les autoritats tant de la ciutat, com del país, com del estat, volen minimitzar tant com puguin la manifestació) és molta gent. Però sobretot, cal tenir en compte la qualitat dels assistents a la manifestació, que van anar-hi sense seguir les directrius de partits polítics, que volen continuar al govern (PSOE-PSC) o de polítics que volen governar i ja governen (CyU), més d'altres organitzacions, que segur que ha rebut pressions en forma subvencions retallades si donaven suport al esdeveniment (no tinc cap prova d'això, però com soc molt mal pensat, doncs. . . . )També he trobat a faltar el suport explicit de gran independentistes, que ha ignorat totalment aquesta manifestació, sense fer-ne esment des de les seves plataformes mediàtiques i des dels seus perfil facebookeros, twiteros o blogueros auto propagandistics.
Entre aquestes més de 13.000 persones, no hi eren els convergents, que un cop més, han demostrat que són independentistes només quan són a la oposició, i que quan són al govern, el que volen és sobretot, que nacionalment, les coses no canviïn.
Si us plau, no us torneu a creure mai més a la coalició CyU que és descaradament col·laboracionista i dependentista, i no us deixeu enganyar per quatre estelades que ens puguin ensenyar en els seus mitings, o en les paraules dels seus dirigents, que quan parlen d'independència, tenen la mateixa credibilitat que quan el seu amic Aznar, deia que parlava català en la intimitat.
Sobre el PSC, no cal dir res. Sempre és retraten sols i estant en una crisi identitaria (mai millor dit) que els ha deixat en evidència, un cop més. Altres partits i organitzacions que s'han trobat a faltar, desprès és pregunten perquè baixa constantment el seu suport popular. Ahir, sense anar més lluny, tenien l'oportunitat de recuperar credibilitat, i un cop més van deixar passar l'oportunitat de recuperar terreny perdut, i el que van aconseguir, és de ben segur, perdre un altre grapat de vots.
Desprès de l'èxit d'ahir, queda clar que només en cal mirar el futur amb entusiasme i amb optimisme.
Salutacions i independència.