L'Artur Mas, té un historial que em
resulta paradoxal, ja que sembla que tot al seu voltant s'ha anat
enfonsant, però en realitat, ha sigut un bon constructor i un
guanyador absolut. Ha guanyat totes les eleccions a les que s'ha
presentat. Totes. 5 cops. Però només en dues ocasions s'ha pogut
fer amb la responsabilitat de ser el President de la Generalitat.
N'ha guanyat 5 i només dos cops realment n'ha tret profit!!!! És
curiós, no?
El primer cop que recordo a l'Artur
Mas, va ser quan en Jordi Pujol el va anomenar conseller en cap de la
Generalitat de Catalunya. Quedava clar que era l'hereu a la
presidència de la Generalitat.
En 2003 es va presentar com a candidat
per primer cop. Va guanyar, però finalment, va ser en Pasqual
Maragall el que va ser investit President. Al 2006, és va repetir
l'historia, i aquest cop qui va ser investit, va ser en José
Montilla. Precisament va ser el 2006 la meva primera topada important
amb l'Artur Mas. Durant el mandat d'en Pasqual Maragall, el Parlament
de Catalunya va redactar un nou estatut amb un suport del 89% del
Parlament (ERC feia temps que en reclamava un de nou, i curiosament,
en aquelles eleccions on hi havia nou candidat per CyU i pel
Pe-eSe-Zé, tothom duia al programa, un nou estatut) Doncs el nostre
protagonista d'avui, saltant-se el pacte de negociar com a Parlament
i no fer-ho com a partit, va pactar amb els espanyols un nou estatut
diferent del que havia redactat el Parlament, i més restrictiu!!!!
Des d'allò, vaig passar a anomenar-lo Artur “FIGO” Mas, i li
vaig posar l'etiqueta de persona IMPERDONABLE.
El 2010, hi va haver una gran
manifestació a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona
reclamant la independència, després que el Tribunal Constitucional
dels espanyols es va “cepillar” aquell estatut que l'Artur “FIGO”
Mas i el president espanyol van pactar d'amagat del poble català.
Aquí va arribar la segona gran topada amb l'Artur “FIGO” Mas.
Després de veure les imatges de la manifestació, amb una quantitat
de gent que mai s'havia vist, el cap de la oposició en aquell
moment, l'Artur “FIGO” Mas, va dir que hi havia molta gent, però
que hi havia més gent que no havia anat pas a aquella manifestació.
Us sona?
Finalment, al 2010, va aconseguir ser
el President de la Generalitat de Catalunya, pensant amb el pacte
fiscal i no pas pensant amb cap tipus d'aspiració sobiranista. I
així va estar fins que ĺ'11 de setembre de 2012, que hi va haver la
gran manifestació demanant la independència. Va ser a rel d'aquesta
manifestació, que l'Artur Mas va fer un cosa que cal reconèixer. Va
fer cas del que la gent li va demanar, tot i que va donar una última
oportunitat al Gobierno de Espanya per negociar el pacte fiscal. És
va guanyar el meu perdó i va perdre el l'afegit de “FIGO”. Tot i
això, parlava ambiguament d'estructures d'estat i no
d'independència, i vist el passat que tenien els de CiU, encara
aixecaven molts recels. Vist el nou estat de les coses, finalment es
va decidir fer unes noves eleccions, on CiU ja perdia l'ambigüitat i
ja es va manifestar descaradament independentista. Finalment, CiU
havia sortit de l'armari.
L'Artur Mas no ha estat un lider que a
dirigit un anhel i una aspiració legitima, però si ha estat un
lider que ha sabut escoltar al seu poble i intentar aconseguir allò
que el seu poble li demana i que sembla impossible d'aconseguir. Ell
no ens ha dirigit, Nosaltres l'hem dirigit a ell. És per això que
penso que no s'ha actuat amb justícia, quan se l'ha forçat a fer
una passa al costat i se l'ha volgut arraconar, ara que sembla que
estem donant les passes definitives fins a aquells anhels que tant li
varem demanar. Em sento amb la necessitat de manifestar-li el meu
agraïment per aquesta acció decidida per aconseguir la llibertat.
Li agraeixo, des de la discrepància més absoluta, el seu compromís
amb la voluntat popular. L'últim exemple del seu compromís amb el
proces català fins a la llibertat, l'ha dut a renunciar a estar a
primera línia en el moment decisiu. Ha demostrat un compromís poc
habitual. Gràcies President.
No acabo d'entendre com han anat les
coses. Entenc el “politiqeig” negociador, que pretén aconseguir
que el programa que s'ha defensat en unes eleccions, tingui el màxim
desenvolupament possible, i entenc que és jugui fort. El que no
entenc és quan aquesta negociació, queda eclipsada i supeditada a
un nom. Votem idees i programes, defensats per partits. No votem
cares. Per tant cada partit és sobirà per escollir qui defensarà
el programa que s'ha ofert al poble, i un altre partit, no té cap
legitimació ètica o moral, per imposar a un altre partit, quin
candidat ha de tenir. I sobretot, si es fa, s'ha de fer amb criteri i
amb una finalitat seriosa. No te cap sentit dir que no es vol l'Artur
Mas, per desprès acceptar al Carles Puigdemon. Si l'Artur Mas és
culpable d'alguna cosa, en Carles Puigdemont, és còmplice de les
mateixes “maldats”. Tan ènfassi en treure'n un, per desprès
posar-ne l'altre d'igual, em sembla una criaturada que en diu molt
poc de qui ha fet aquesta exigència. Que l'ha dut fins el limit de
l'autodestrucció i tot.
Si més no, ara deixarà de tenir la
pressió que ha tingut fins ara. Durant aquests anys, és cert que ha
tingut banys de masses, però també és cert que ha estat atacat
pels espanyols per totes bandes, i no ha estat acceptat pels d'aquí
d'una manera contundent. D'una manera o altre, millor o pitjor, amb
ajut o sense ajut, ens va permetre fer un simulacre de referèndum,
que l'ha dut davant dels tribunals, i ens ha organitzat unes
eleccions pseudo plebiscitàries. Tinc molt clar que crec que es
mereix més reconeixement del que ha tingut, i ho dic des de la meva
posició, on hagués preferit mil cops, que la cara visible de tot
això, fos l'Oriol Junqueras, que aquest sí, des d'un bon
començament, ha perseguit la llibertat dels catalans i catalanes.
També m'agradaria tenir un record per la Vice Presidenta, Joana
Ortega, que segur que ha fet molta feina sense que sigui visible.
No m'ho oblido de la seva política de
retallades, que tot i estar imposada des d'Espanya, a ell i al seu
partit, ja els hi va aquest tipus de mesures econòmiques. Però això
és un altre tema. De moment em quedo amb el que ha fet pel país, i
per les persones que el voten, les que no el votem (excepte aquest
últim cop) però que som de la ceba, i fins i tot per aquells que no
són de la ceba.
Salutacions
Independència i justícia social.
Entrades
