diumenge, 25 d’agost del 2013

195 – Tacant-t'ho tot


Sempre he sentit dir que darrere una bandera, les persones són capces de tot, i sembla que facin servir aquesta bandera per embolicar-se de fanatisme i perdin tot el seu sentit crític i fins i tot, s'oblidin de tot allò que han dit i han defensat tota la seva vida fins no fa gaire.

I aquest any, amb el Barça, podem veure com això és cert i sembla que ningú se'n recordi del que passava només fa dos anys (si més no, a mi ningú m'ha dit el contrari)

Només per fer memòria, el Barça, a diferència d'altres equips, no duia publicitat a la samarreta, i la immensa majoria dels que som del Barça, n'estàvem molt orgullosos. Dèiem que la samarreta del Barça (aquell club que és més que un club) no es podia tacar amb publicitat. Però finalment, un any, la samarreta del Barça es va tacar amb publicitat. Era publicitat d'UNICEF. En un principi, alguns no ho varem acceptar, però no va passar gaire temps, que no només ho varem acceptar, sinó que fins i tot, encara ens va fer sentir més orgullosos de la samarreta del nostre club. Així doncs, allò que havia estat considerat una “taca”, ara es veia com un mostra més de la grandesa del Barça. Desprès de lo de UNICEF, encara era més evident, que el Barça, era més que un club.

Però en les últimes eleccions, va guanyar una junta directiva, de la que m'he n'he de confessar un profund detractor i que cada dia que passa, en refermo més en la meva percepció que aquesta junta té moltes coses amagades. Aquesta junta volia posar publicitat de debò a la samarreta i tacar-la del tot i ho ha fet pas a pas i amb premeditació sabent perfectament el que feia i com ho havia de fer.

De cop, ens va treure lo de “UNICEF”, per posar “QATAR Foundation”, venent-nos que era una ONG, encara que fos d'un país poc democràtic (per dir-ho finament) i que casualment, és un país on el president del Barça hi té molts interessos comercials de caire privat.

I ara, dos anys desprès del canvi de ONG reconeguda a ONG tapadora, ja ens hem deixat de futileses, i ja hem tacat del tot la samarreta del Barça. I ho han fet, aprofitant-se que ara farà 300 anys que els espanyols ens van conquerir, argumentant que en homenatge al país, el Barça lluirà una samarreta amb la Senyera, la bandera del nostre país. Estem tots d'una exaltació tal, que no volem veure que ens l'han colant fins al fons, i que no només han tacat la samarreta del Barça, sinó que també han tacat la nostra bandera, la Senyera, amb el logotip d'unes línies aèries d'un país que no sembla molt fidel als cànons democràtics, i que, oh casualitat, l'actual president del Barça hi te forces interessos econòmics (és el mateix país d'abans) Ens han marcat un gol per tot l'escaire, però com ens l'han colat amb la Senyera, no volem veure-ho.

Salutacions, independència i justícia social.

diumenge, 18 d’agost del 2013

194 – L'aigua de la vergonya

Aquest estiu a Blanes està sent mogut entre d'altres coses per tractament del subministrament de l'aigua a famílies amb dificultats econòmiques. Probablement passa també a altre poblacions, però jo només sé el que està passant a Blanes.

Resulta que unes famílies blanenques amb dificultats econòmiques greus, fins al punt de no poder pagar el rebut de l'aigua, tenen el subministrament de l'aigua corrent tallat.

Vivint en una societat com la que vivim, on el capitalisme salvatge cada dia va guanyat espai i territori, no ens hauria d'estranyar aquest fet, però és que hi han coses que clamen al cel.

Resulta que qui ha tallat el subministre d'aquest servei bàsic és Aigües de Blanes, i l'Ajuntament de Blanes és el màxim accionista d'aquesta empresa privada, i per tant l'alcalde de Blanes, és qui mana a Aigües de Blanes.

La primera pregunta que em ve al cap és: Com és possible que una administració pública sigui la màxima accionista d'una empresa privada que obté els seus guanys oferint un servei públic? Aquí hi ha alguna cosa que grinyola força i tot fa pudor a perversió de la relació entre lo privat i lo públic.

La segona pregunta és: Com és possible que una administració pública permet que una empresa de la que és la màxima accionista, ignori i incompleixi un acord del Parlament de Catalunya del passat mes d'abril, on es declarava la disponibilitat d'aigua, electricitat i gas, com a drets bàsics dels ciutadans de Catalunya?

Com és possible que un alcalde que s'auto anomena socialista, i que al mateix temps és qui finalment mana a Aigües de Blanes, posi per davant els interessos econòmics d'una empresa privada que ofereix un servei públic, als drets i i a les necessitats d'uns ciutadans caiguts en desgracia? A qui serveix l'alcalde? A l'empresa privada i a l¡ànim de lucre? O als ciutadans de Blanes?

Algú em podria dir que les administracions públiques no són ONG's i per molt trist que sigui, qui no paga, no pot tenir el servei. Bé, la meva resposta seria que qualsevol administració pública, hauria de veure les ONG's com un clar símptoma de que te mancances en les seves responsabilitats i qualsevol tasca que faci una ONG és una tasca que l'administració ha deixat de fer.

També s'hauria de tenir en compte, que un alcalde que s'auto anomena d'esquerres, quan permet que una família es quedi sense aigua corrent, està apropant a aquesta família a un punt sense retorn com és la exclusió social, ja que difícilment aquesta família podrà accedir a un lloc de treball digne, si no te possibilitat d'una minia higiene.

I per últim, la gran vergonya i la falta de sensibilitat humana que demostra l'equip de govern de la vila de Blanes, en el fet que diàriament, s'estan regalant litres i litres d'aigua a vilatans i a visitants a les dutxes de les platges, a gent que es pot permetre el luxe de dutxar-se tranquil·lament a casa seva, i al mateix temps li denega l'aigua a una família amb problemes econòmics. I això ho fa un partit, el PSC, que s'auto anomena d'esquerres, però que queda clar que ni és d'esquerres, ni té vergonya, ni caritat humana, regalant aigua al rics (els que podem pagar el rebut de l'aigua) fins al punt que permeten que els fills de les famílies riques, juguin amb l'aigua potable de les dutxes de la platja, com si fos un bé inesgotable (i que es un servei que NO NECESSITEM. Jo abans, quan no hi havien dutxes a les platges, mai les havia trobat a faltar) i al mateix temps li denega els drets a les persones amb dificultats en el nom de les lleis del mercat. Vergonyós i típica actitud de personatges que clarament qualificaríem de dèspotes.

Salutacions, independència i justícia social.

dilluns, 5 d’agost del 2013

193 - Per despit o per tossuderia





El passat 30 de juliol, en el ple de l'ajuntament de Blanes, es van tractar temes molts importants però avui en parlaré d'un que no és important, però significatiu.

Mentre es parlava sobre el canvi de tarifes del pàrquing soterrat dels Passeig Cortils i Vieta (el passeig de Mar) el Sr. Joan Salmeron va aprofitar per fuetejar a ERC, des del meu punt de vista, d'una manera totalment gratuïta. I aquesta gratuïtat només pot indicar mania persecutòria.

El Sr. Salmeron va esgrimir que actual “problema” de l'ajuntament amb SABA venia “d'ERC i els seus 50 punts per pactar amb la dreta blanenca”.

D'entrada, i sense entrar en si té raó o no, un gest molt poc elegant per part del Sr. Salmeron, fer això amb qui no es pot defensar.

Però posats a dir, el que no pot fer el Sr. Salmenron (tenint en compte que jo no soc ningú per dir el que pot fer i no pot fer ningú) i molt menys en nom ICV-EUiA, és fer coses per despit o per tossuderia. Per despit va votar en contra de l'hora gratuïta del pàrquing, ja que no va perdre la oportunitat de fer aquesta fuetejada, com si encara tingués clavat a la planta del peu una espina molt dolorosa. Fa l'efecte que hi va votar en contra, només perquè era “un dels 50 punts d'ERC, que va pactar amb la dreta blanenca”. De fet, només el seu grup no veu que aquesta mesura ha estat un èxit (un altre cosa és, que no s'hagi negociat gens bé) I per tossuderia no ho ha votat ara. Em sap greu donar-li la raó al Sr. Marigó, però si el Sr. Salmeron li diu al Sr. Marigó “presenteu el que presenteu, votarem en contra” resulta evident que això no és una raó de pes. És una petita “pataleta”. De la mateixa manera que no és una raó de pes treure ara lo dels 50 punts d'ERC.

Jo que estic a favor de l'hora gratuïta, tinc arguments per rebatre aquesta gratuïtat, com pot ser que això no ajuda a fomentar l'us del transport públic, o que en cap cas beneficia al comerç de passeig del centre de la vila, ja que aquesta hora gratuïta serveix per fer una visita ràpida al centre i marxar.

Em sap greu, que enlloc de dedicar-se exclusivament al que s'ha de dedicar, es dediqués a la batussa barata i innecessària contra una força política amb la que té més punts de trobada que no pas de enfrontament, i sobretot que ho fes, des d'una posició avantatjosa.

Salutacions, independència i justícia social.

diumenge, 10 de març del 2013

192 - NACIONALISMO LINGÜÍSTICO ESPAÑOL

Per fi, un espanyol fa una anàlisi sobre el nacionalisme excloent espanyol. Todos aquellos que pensais que se os impone el catalan, deberiais verlo.