dijous, 24 de setembre del 2015

199 - Soc d'esquerres . . però vull tenir amo.


Em considero una persona amb una forta sensibilitat d'esquerres, fins el punt que crec que no conec a ningú que sigui més d'esquerres que jo.

Ser d'esquerres vol dir que es persegueix l'objectiu de la igualtat d'oportunitats, i per tant, l'estat, la comunitat social, ha d'intervenir per garantir aquesta igualtat.

La igualtat no ve donada pel fet que tots naixem nuus i que a partir d'aquí, ja queda garantida la igualtat d'oportunitats. La igualtat no és possible si no tenim en compte tot un seguit de condicionats socials que fa que no tothom tingui realment les mateixes oportunitats, i per tant, l'estat, la comunitat social, ha de procurar tots els mitjans per aconseguir aquesta igualtat.

A més, ser d'esquerres vol dir defensar la dignitat de les persones, i evitar que altres persones amb posicions socials i econòmiques més altes, s'aprofitin d'aquest avantatge.

La igualtat i la dignitat, han d'anar sí o sí, acompanyades de la llibertat individual que permeti entre les tres coses, aconseguir que tothom pugui esdevenir relativament feliç i desenvolupar la pròpia personalitat.

Si una persona es veu en condicions d'igualtat davant de tothom, amb la seva dignitat intacta i protegida, i amb la llibertat de poder decidir sobre el que vol i pot fer, és una persona sense amos. És una persona que podrà prendre les pròpies decisions sobre la seva vida, i no dependrà del que altres decideixin per ella. Serà una persona plena.

Això mateix, és aplicable als pobles. Els pobles han de tenir la consideració d'igualtat amb els altres pobles. La seva dignitat ha d'estar protegida, per tal que les persones que formen aquell poble, no tinguin un punt de desavantatge respecte a les persones d'altres pobles (una persona d'un poble sense la dignitat a lloc, és una persona que anirà amb el cap cot, o que haurà de renunciar a la seva pròpia dignitat i permetre – i fins i tot aplaudir – les vexacions més o menys importants que patirà – i que el seu propi sistema d'autodefensa emocional tractarà d'amagar amb mil i una excuses) i per últim, ha de ser un poble lliure, per poder progressar com a poble amb totes les eines que calen.

És per això que no puc entendre que hi hagin partits d'esquerres que renunciïn a aquestes tres condicions indispensables. No m'entra al cap que un partit d'esquerres no vulgui que el seu poble estigui en igualtat de condicions respecte als altres pobles, i decideixi “lliurament” que el seu poble a d'estar en una posició servil davant d'un altre poble. No m'entra al cap que un partit d'esquerres sotmeti al seu poble a la posició de “nosaltres som el poble petit i hem de pensar en el poble gran” No m'entra al cap que no vulguin que el seu poble miri als altres pobles als ulls i prefereixin rebaixar-se a que sigui un altre poble el que et deixi fer coses, el que administri els teus recursos, que et digui com has de fer les coses, que et digui el que necessites i el que no necessites i sobre tot, que li deixis  que et representi completament, davant de la resta dels altres pobles del món.

No m'entra al cap, que un partit d'esquerres, un cop hagi cedit la defensa dels drets i la administració dels recursos del seu poble, no vegi que la dignitat d'aquest poble es vegi, tard o d'hora, afectada, ja que la posició d'inferioritat és segura, i per tant la cultura, l'esport, la econòmica, la vida social i qualsevol aspecte o característica del seu poble esdevindrà de segona categoria.

I evidentment, un cop s'ha renunciat a la posició d'igualtat, i ignorem la falta de dignitat, la llibertat d'aquest poble, queda en res. Un poble que ha renunciat a la igualtat i al dignitat, renúncia a la llibertat, i queda completament sotmès a la voluntat de l'altre poble.

No m'entra al cap, que un partit d'esquerres, no només accepti aquestes coses, sinó que les promogui. No m'entra al cap que un partit d'esquerres digui “cedim el control de les nostres decisions al poble gran, i ells decidiran, i com són un gran poble, es portaran bé amb nosaltres”. No entenc que un partit d'esquerres permeti que el seu poble no estigui en peus davant de qualsevol altre poble del món i no entenc que un partit d'esquerres renunciï a la llibertat del seu poble, amb l'esperança que l'altre poble, el poble amo, ens guiarà i ens durà pel bon camí.

No entenc que un partit d'esquerres permeti que el seu poble tingui amo, per molt bon amo que sigui, ja que l'amo bo d'avui, potser demà deixa de ser un bon amo, i aleshores ja és tard. O potser, en realitat, no està representant al seu poble, i en realitat és un cavall de Troia de l'atre poble.

Per últim, un poble amb amo, mai podrà ser un poble amb les mateixes oportunitats que els altres pobles, i per tant es perd el principi d'igualtat. Un partit que permet, promou i treballa per tot això, és veritablement d'esquerres?
Pot ser d'esquerres, si vol ciutadans de primera (els del poble gran) i ciutadans de segona (els del propi poble)?

Normalment, són partits que volen destacar per la seva pulcritud ètica, política i moral, “donant” carnets d'esquerres, però que en definitiva, aquesta pulcritud i aquestes polítiques de les que presumeixen, porten al seu poble a les mans d'un amo.

Només s'és d'esquerres, si es treballa per fer que les persones i els pobles es relacionin amb les altres persones i amb els altres pobles, d'igual a igual, amb dignitat i amb llibertat.


Salutacions, independència i justícia social.

dimarts, 22 de setembre del 2015

198 - Per què el PP, C's i el PSC insulten als catalans que no són independentistes?




Sempre ho he sentit a dir, però ara, a rel de les properes eleccions, una frase recorrent dels partits que s'autoanomenen “unionistes”, encara se sent amb més freqüència que mai, i la veritat és què, o no té sentit, o estan insultant a tots els catalans que no són independentistes, i per catalans, vull dir aquelles persones que viuen i treballen (o ho intenten) i paguen els seus impostos a Catalunya. Parlin l'idioma que parlin i vinguin d'on vinguin.

Diuen (PP, C's i Pe-eSe-Cé) que si les eleccions les guanyen posicions polítiques diferents a les seves, “se rompera la convivencia”.  Què vol dir que es trencarà la convivència?. Bé, d'entrada, entenc que si s'ha de trencar, és que ara no està trencada, i per tant ara hi ha, i tenim, convivència. Hem tingut convivència durant tots aquests anys que han governat a Catalunya partits com CyU (ho sento, però abans era amb “Y”) i el Pe-eSe-Cé (ho sento. No em surt posar-ho en català) Tots dos partits sempre mirant a la metròpoli espanyola per tal de fer política autonomista. Mentrès tant, a Espanya, han governat PP i PSOE, tots dos de caire jacobí i centralista. Per tant, mentre les majories i els governs eren favorables a com veuen la relació “España-Cataluña” el PP, C's, i el Pe-eSe-Cé, els que no combregàvem amb aquesta relació, hem acceptat la democràcia i no hem posat en perill la convivència, tal com aquests partits polítics reconeixen implícitament al dir que si la relació España-Cataluña deixa de ser com a ells els hi agrada, ja no tindrem “convicencia”.

Per tant, si els independentistes hem sabut conviure quan les majories i els governs no ens eren favorables, si ara ho poden arribar a ser . . . Per què s'ha de trencar la convivència? Que volen dir? Què els “unionistes” no acceptaran les noves majories i els nous governs? hi  . . ves a saber que faran!!!

Trencar la convivència, fa por. Ja que jo interpreto que trencar la convivència vol dir bel·ligerància, hostilitat, boicots, aldarulls i potser violència. Això és el que pensen el PP, C's i Pe-eSe-Cé dels seus votants? Pensen que els seus votants, són unes persones incíviques que si les coses no són com ells i elles volen, posaran en perill seriós la convivència que entre tots hem sabut crear, amb actituds conflictives? Vol dir que no compraran en botigues que no siguin fidels a les seves aspiracions espanyolistes? Vol dir que faran patrulles nocturnes a la caça de l'independentista?, Vol dir que no es relacionaran amb el veïnatge de tota la vida o que trencaran les relacions familiars que fins ara s'han mantingut amb normalitat i en convivència? Quina por!!!

Jo no m'ho crec. Jo estic segur que en cas que guanyin les eleccions unes posicions polítiques diferents de les seves, mantindran la convivència que entre tots i totes hem construït junts. Però hem segueixo preguntant, Per què el PP, C's i els PSC insulten als catalans que no són independentistes? Per què en volen fer creure que són persones conflictives? I també em pregunto, Com és que aquestes persones no clamen al cel, pel baix concepte que tenen d'ells i d'elles, aquests partits polítics?

En fi, que aquestes persones que no són sensibles a les aspiracions que tenim els independentistes, que sàpiguen que nosaltres si tenim un bon concepte d'elles, i estem segurs que no trencaran cap convivència, i seguirem prenen cafès junts, celebrant el Nadal junts i treballant plegats per la prosperitat dels nostres fills.

Salutacions
Independència i justícia social.    

dilluns, 14 de setembre del 2015

197 – Això és el millor que tenen?



Avui esperava amb especial interes l'entrevista de l'Ana Pastor a l'Artur Mas. Semblava que per fi, els mitjans de comunicació espanyols es prenien seriosament la situació política catalana. Pensava que estaven interessat en el “per què” i el “com” i “qui”. Esperava una entrevista plena de preguntes per tal d'informar a l'audiència de quin és el veritable punt de vista d'una part molt important i nombrosa de la societat catalana.

Lluny d'això, m'he trobat amb una persona que no és periodista, ni a pretés ser-ho. M'he trobat amb una persona que era un agent polític amb el clar objectiu, de desprestigiar el procés fent obvietat de coses que no ho eren, de voler fer dir a l'Artur Mas coses que no havia dit, d'incidir en suposades trames que en realitat re tenen a veure amb el procés, i acusant de contradiccions a l'entrevistat quan les contradiccions les tenia la “entrevistadora / policia política”. El punt sublim de l'entrevista-trampa, ha estat quan la “periodista” s'ha negat a preguntar pels punts positius del procés al·legant que això seria fer campanya favorables i que només preguntaria pels punts foscos (o que ella o els seus caps volen pensar que són foscos) El problema es que si preguntar per lo positiu es fer campanya a favor de “JUNTS PEL SÍ”, fer el contrari es fer campanya per el “JUNTOS POR EL NO, NO Y NO Y QUE SE CALLEN COÑO”. Així queda demostrat que l'Ana Pastor avui no ha fet de periodista i en canvi, ha fet d'agent polític parcial i tendenciós, que tindria força èxit a 13tv o a la premsa groga. La “periodista” no ha tingut cap intenció d'informar o de cercar la veritat. El seu únic interes ha estat escampar merda.

El que em preocupa, és que aquesta noia va acompanyada de l'etiqueta de periodista plural, independent i seriosa, que a mes, abans de parlar amb l'Artur Mas, ho ha fet amb l'Iñaki Gabilondo, i no ha sabut (o no ha volgut) aprendre de la lliçó de serenitat, d'equanimitat, d'empatia i de sentit comú que aquest PERIODISTA li a donat.
Si això és el millor que tenen, no hi ha res a fer amb aquesta gent.

Salutacions, independència i justícia social.

dilluns, 22 de juny del 2015

196 – Anàlisi a brau passat



Faig pública la meva valoració sobre les eleccions municipals d'aquest any, i quin era el meu desig. Faig públic aquest anàlisis que en el seu moment vaig fer arribar a la secció local d'ERC per deixar clar el meu posicionament, ja que algun “company”, ha deixat entreveure, encara no sé ben bé que sobre mi. També ho va fer sobre altres companys i companyes, i des d'aquí aprofito per negar rotundament que aquestes persones, siguin un problema per ERC-Blanes.

La meva valoració, és que el poble de Blanes ha demanat un canvi, però no ho ha fet amb prou força. Tot i això, intentaré mirar-me el números des del meu punt de vista per treure conclusions.

Pel que es refereix al eix social:

Hem passat de 8 regidors de centre/dreta (CiU 5 + PP 3) a 7 de centre/dreta (CiU 4 + C's 2 + PP 1)

Hem passat de 9 que s'autoanomenen d'esquerres, però que no se sap ben bé on són (PSC 9) a 4 del PSC

Hem passat de 4 d'esquerres (EU/IC-V) a 10 d'esquerres (EU/IC-V 4 + ERC 2 + BATEGA 2 + CUP 2)
Resumint:
La dreta ha perdut 1 regidor.
El PSC ha passat de 9 a 4. Ha perdut més del 50% del suport popular.
L'esquerra ha passat de 4 a 10, passant de ser minoria a ser majoria.
Si fem cas al poble, hem de triar l'esquerra

Pel que fa a l'eix nacional:

Hem passat de 12 regidors DEPENDENTISTES (PSC 9 + PP 3) a 7 DEPENDENTISTES (PSC 4 + C's 2 + PP 1)

Hem passat de 4 indecisos (EU/IC-V 4) a 6 indecisos (EU/IC-V 4 + BATEGA 2)

Hem passat de 0 a 8 regidors INDEPENDENTISTES (CiU 4 + ERC 2 + CUP 2)
Resumint:
El dependentisme a perdut 5 regidors
Els indecisos han augmentat 2 regidors
Els independentistes han augmentat a 8 regidors, i per tant són majoria.


Això diu que si Blanes és independentista (8) o dependentista (7), depèn dels indecisos (2).
Si ho posem tot junt, i si les esquerres han guanyat, i tenint en compte que dins del bloc d'esquerres, la independència guanya clarament (només que un 1% dels indecisos s'acabi alineant amb la causa independentista, aquesta opció, ja és majoritària) no puc més que decantar-me pel que ens ofereix EU/IC-V, fent un bloc d'esquerres que faci una opa hostil la PSC i fer alcalde al Salmeron.
Evidentment, si en Salmeron vol ser alcalde ha de complir amb:
1) Que en el bloc hi siguem tots (EU/IC-V + ERC + BATEGA + CUP)
2) Que Blanes s'orienti a favor del procés, o en el pitjor dels casos, que no es posicioni en contra.
3) Oblidar-se de la mania persecutòria que té ell i alguns dels seus, contra ERC, i que deixi de banda rancúnies passades. Què facin foc nou amb nosaltres i que finalment enterrin la destral de guerra i signin la pau (cosa que nosaltres hem fet des de fa molt)

No m'agrada lo de fer una opa hostil, però crec que és la nostra responsabilitat intentar-ho.
Els matisos d'aquest possible acord, els deixo per la executiva i pels nostres regidors, que són els que hauran de defensar tot això davant de la opinió pública.

La veritat és que entre escollir un Lupiañez debil i sol, o un Salmeron controlat per nosaltres, la CUP i BATEGA, lo de la OPA hostil, ja no hem provoca tant problemes, i aquest dilema, m'ajuda a acceptar fer la OPA hostil al PSC.
A grans trets és el que penso que m'agradaria que passés, però dubto que sigui possible.

Salutacions, independència i justícia social.