dijous, 25 d’octubre del 2007

20b – Aires de confrontació.


Referent a la passada conferencia Nacional d’ERC, m’he deixat un seguit de coses que m’agradaria destacar.
A mes a mes de les coses que ja vaig posar al anterior escrit, que no em van agradar massa, voldria afegir-ne un altre.
Durant el parlament del Sr. Huguet en defensa de la ponència de la direcció, vers l’esmena a la totalitat de Reagrupament.CAT, es van sentir alguns crits intentant boicotejar el torn de paraula del Sr. Huguet. Això va estar lleig.

Però a la Conferencia Nacional, van haver-hi moltes coses que em van agradar molt.
Per exemple el silenci absolut per part de la militància, en totes les intervencions dels tots els ponents (excepte el que he comentat abans).
Em va agradar l’escridassada general al Sr. Huguet, quant ignorava totalment al President de la mesa, advertint-lo que s’ha li havia acabat el temps de replica.
Em va agradar l’actitud de la militància, corregint les errades inicials de la mesa.
Em va agradar, que qualsevol militant, si s’ho ha treballat, pot intervenir directament en el esdevenir d’ERC.
Em va agradar, veure al Sr. Ridau, envoltat de militants que volien entrar a la sala d’actes, com un militant mes.
Em va agradar, saber que vaig estar a punt de coincidir amb el Sr. Carod-Rovira, als urinaris. (Mai m’hagués imaginat veure al Sr. Carod-Rovira, fent un acte tant íntim)

El que mes em va agradar, va ser veure, com la temuda confrontació, només és al debat. Vaig seure al costat d’un regidor d’un poble a prop de Manresa. Ell va votar quasi sempre a favor de la ponència de la direcció. Jo sempre vaig votar-hi en contra, o en blanc. Però aquest company i jo, vàrem tenir una relació molt agradable, amb molt de respecte, i amb molt bon humor.

També vull agrair a tota la secció local de Blanes, el seu suport i comprensió amb mi, ja que durant l’assemblea per l’aprovació de la ponència oficial, o la que jo presentava, la de Reagrupament.CAT, van ser pacients i respectuosos, deixant-me exposar les meves idees tant temps com va caldre (vuit folis, mes un munt de repliques) i després, uns quants vàrem anar a sopar tots plegats.

També vull agrair les critiques constructives que s’han fet sobre la esmena a la totalitat de Reagrupament.CAT, des de la secció local de Blanes.

La famosa confrontació, només és de debat.
Salutacions i independència.