dijous, 30 d’abril del 2009

112 – Paradoxal.


A finals del mes de gener, em demanava a mi mateix una mica de calma, ja que veia que coses que tenia clares, se’m començaven a escapar de les mans. Entre d’altres coses, la necessitat de seguir militant a ERC, per varies coses.

Els últims esdeveniments dins d’ERC, encara m’han omplert de més dubtes.

Per una banda, se’m fa força difícil militar en un partit on passen coses estranyes, o si més no, difícils d’entendre per un ignorant com jo. Encara estic bocabadat de les conseqüències d’un article, que no aportava re de nou al panorama polític català, i encara menys al panorama dins d’ERC. Era un article, on després de llegir-lo i rellegir-lo, no veig per enlloc re que pugui ser qualificat com “perjudicial” pel partit. El que es desprèn de l’article, no és re més que la diferència de parés sobre l’estratègia política que ha de seguir ERC per tal d’aconseguir la independència dels Països Catalans. Cosa ben normal en un partit polític democràtic i, recordem-ho, encara assembleari. D’això se’n diu llibertat d’expressió.

És clar que la llibertat d’expressió, té, i ha de tenir, els seus límits. Quan aquests límits es traspassen, cal prendre mesures. Així dons, el que ens cal esbrinar és........... En Joan Carretero va traspassar els límits de la llibertat d’expressió? Crec que no, però si ho va fer, no és el primer cop. Com he dit abans, l’article d’en Joan Carretero, és repetitiu i no aporta re de nou, per a tots aquells que l’hem escoltat, com a mínim un cop. Així dons, Per què ara sí, i abans no? Dons perquè en realitat, en Joan Carretero mai a traspassat els límits de la llibertat d’expressió. Per tant, hem de pensar que els motius del expedient obert i la suspensió ¿temporal? de militància són altres. Quins? Dons al meu entendre, la voluntat de desfer-se del que pensa diferent i ho fa públic. I això, no ens enganyem, és una pràctica stalinista, feixista, castrista.

Els motius esgrimits per la direcció per expedientar i suspendre de militància al Joan Carretero, són com a mínim paradoxals. És diu que ha desprestigiat al partit.

Qui ha desprestigiat al partit, no són altres que l’actual i l’anterior direcció (que són els mateixos) portant a ERC a uns resultats electorals catastròfics, i creant un creixent descrèdit popular dins de l’entorn independentista.

Entenc perfectament l’actitud d’en Carretero i la comparteixo, i li dono tot el meu suport.

Puc seguir militant en un partit que fa aquestes coses? Doncs de moment, SÍ. La meva voluntat és continuar dins d’ERC. Ara, fa falta que m’hi vulguin.

I que ha de fer Rcat? Doncs no ho tinc gens clar. Un nou partit? Puff. No crec que sigui bona idea. M’hauran d’explicar moltes coses. No dic que no m’hi apuntaria, però abans m’han de convèncer de certes coses.

Per tal de no allargar-me, deixo els meus dubtes sobre això, pel proper escrit.

Salutacions i independència.

dimarts, 28 d’abril del 2009

111 - Suport per Joan Carretero.


Encara no sé com situar-me, però el que sí tinc clar, es que en Joan Carretero és mereix el meu suport personal.

http://www.facebook.com/group.php?gid=74392709193
Salutacions i independència.

dimarts, 21 d’abril del 2009

110 – Mitsu.

Gràcies per aquest 10 anys de companyia.
Gràcies per ensenyar a les meves filles, que els animals tenen sentiments i necessitats.
Gràcies per suportar amb tota la paciència del món, les entremaliadures de les meves filles.
Gràcies per ser un més de la família.

Avui ens has deixat per sempre.

No sabem que t’ha passat. Tot pinta que algun fill de puta t’ha enverinat. Si és així, tant debò, no dormi tranquil en molt, molt de temps.


Records del Bixi.

dilluns, 20 d’abril del 2009

109 - Soc boig.


Cada dia que passa, penso més que estic boig, o que el meu nivell intel·lectual no passaria cap control de qualitat mínimament rigorós. Llegint un mateix text, mai llegeixo el que llegeixen els demés, i quasi sempre vaig contra corrent. Acostumo a tenir idees i discursos que els meus interlocutors, pensen que no hi toco massa i que només faig que dir absurditats, exageracions, i sobretot, que relaciono coses, que en realitat no tenen re a veure entre elles.

Si això em passés de tant en tant, pensaria que simplement, de tant en tant, em trobo amb un punt de vista diferent del meu, cosa que és lo més lògic. El problema es que em passa força sovint, i el més lògic es pensar que soc jo l’equivocat, i que són els demés els que tenen raó. Però també em sorprèn el fet que molts cops, allà on m’havien dit boix, exagerat, exaltat, fantasiós, fins i tot m’han acusat de demagògia o de dir fal·làcies, els fets m’han acabat donant la raó.

Dic tot això a rel de l’article d’en Joan Carretero al diari Avui del passat dissabte, on llegeixo unes coses que sembla que no diu, ja que tothom s’ha emportat les mans al cap, i els titulars de premsa dels diferents mitjans de comunicació, són d’alarma i de gran notícia. Sembla ser que en Joan Carretero, en el seu article diu, sense dir-ho, que pensa deixar ERC i crear un nou partit polític. Deu ser cert, ja que tothom així ho ha entès.

Jo en canvi, en el seu article, no llegeixo això, i no veig cap notícia per enlloc, o si més no, cap novetat, ja que és el discurs d’en Carretero des de fa anys, i que ha repetit tants cop com ha considerat necessari.

Allà on els demés llegeixen que vol deixar ERC i crear un nou partit, jo llegeixo que cal fer un front comú dels partits i plataformes independentistes, per tal de sumar, enlloc de tirar-nos els plats pel cap, com fem ara. En cap moment diu re d’ERC, i per tant, jo entenc, tal com en Carretero a dit per activa i per passiva mil cops, que ERC ha de liderar i promoure aquesta “candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació”

Crec, des de la meva bogeria, que cap independentista pot estar en contra d’aquesta idea, i si és així, és que probablement, hi ha alguna cosa al darrera.

Però com ja he deixat clara la meva bogeria, o que el meu nivell intel·lectual és força minso, el més probable és que el que diuen que en Joan Carretero vol deixar ERC, i fer un nou partit sigui cert. Davant d’aquesta possibilitat que sembla que tothom veu en el seu article, menys jo, només en cal dir, que no m’estranya i que és una possibilitat, i que té tot el dret del món a fer-ho si així pensa que ha de fer. Jo el seguiria? Doncs no ho sé. Si ERC no vol liderar aquest moviment, no és culpa d’en Joan Carretero, ni dels que li hem fet costat.

Tal com vaig dir fa uns mesos, estic en un procés “autista” (em fa mandra escriure i em fa mandra llegir de política) on he de reflexionar sobre el que he de fer i com ho de fer. He de reflexionar el que puc aportar, si és que puc aportar (tant a ERC com a Rcat)

Per últim, m’agradaria fer paleses dues coses:
La primera, és que en Joan Carretero, en el seu article, només fa que dir evidencies, i que té més raó que un sant.
I la segona, és que les paraules del Sr. Puigcercós sobre aquesta “evident” marxa d’en Joan Carretero d’ERC, dient que troba molt bé que el centre/dreta independentista busqui el seu espai, demostra, un cop més, que els que no volen escoltar, no escolten.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.