Repeteixo: Quan algú diu una cosa, per molt ben dita que es digui, sempre hi ha la temptació, per part del interlocutor, d’interpretar-la com més li convingui. Així dons, quan des de Reagrupament independentista diem allò de “prioritzar l’eix nacional”, tothom entén el que vol.
Hi ha qui li interessa dir que prioritzar l’eix nacional és dretà o essencialista, però són molts els que volen sentir que no ens preocupa l’eix social. I s’equivoquen, ja que el que es vol prioritzant l’eix nacional, és enfortir l’eix social. Prioritzar l’eix nacional, en cap cas vol dir dedicar-se a essencialismes tronats i fora de lloc en el món actual o a dedicar esforços estèrils per promoure un l’orgull patri i abocar tots els nostres recursos a la glòria d’una Gran Catalunya. Prioritzar l’eix nacional, és enfortir l’eix social, perquè ja n’hi prou de peatges, de la falta d’escoles bressol. Ja n’hi ha prou de escoles “barracons” (encara que ara els hi vulguin dir mòduls aulearis), o de les llistes d’espera per rebre atenció mèdica O la falta d’ajuts per empresaris emprenedors que poden crear llocs de treball, o la falta de recursos per la investigació i el desenvolupament. O recursos per poder desenvolupar una llei de la dependència plena.
Durant l’últim Congrés Regional per les comarques gironines d’Esquerra, la Sra. Carme Capdevila, es va apropar a la candidatura de Reagrupament Independentista, per felicitar-nos pels “excel·lents” resultats que havíem tret. La Consellera d’Acció social i Ciutadania, es va sorprendre que no estiguéssim massa contents amb els resultats obtinguts, i vàrem començar una petita discussió (bastant afable) de com havien anat les coses, i irremeiablement, la Consellera, va dir allò que tants cops hem sentit de “es que com voleu prioritzar l’eix nacional, passa el que passa. I la realitat és que cal fer molta feina sobre la ciutadania catalana, que hi ha molta gent necessitada, i no podem abandonar-los” Tot seguit ens va fer un informe sobre la seva tasca a la Conselleria i sobre la importància de la llei de la dependència.
Des d’aquí, vull dir que crec que la Consellera està fent molt bona feina en matèria de benestar social, i li reconec. Però malauradament, el temps ens ha donat la raó. La seva molt bona feina al front de Acció social, té dos inconvenients que fan que els seus esforços es vegin minvats. Un inconvenient, és que la seva bona tasca, la capitalitzarà el PSC, ja que als ulls de la ciutadania, aquesta bona feina l’haurà fet el President Montilla i no pas ella, el que portarà irremeiablement a un augment de l’influencia socialista en futurs governs, fins el punt que perilla la possibilitat d’Esquerra de tenir la “clau”.
El segon inconvenient, i el més important, és que de moment, la llei de la dependència, per la que tant a lluitat la Sra. Capdevila, s’ha vist frenada pel “Misniterio” no donant el finançament necessari per poder desenvolupar aquesta llei tant important.
Prioritzant l’eix nacional, el que es pretén i es busca, és que, per exemple, la Sra. Capdevila, no hagi de fer declaracions com aquesta “La ministra no ha volgut assumir el compromís de major finançament per desplegar la llei de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència i sense aquest compromís, Catalunya difícilment podrà garantir l’entrada d’un nou nivell de dependència”.
Si volem prioritzar l’eix nacional, és per aconseguir que la bona tasca que es fa des dels Països Catalans, no generi decepcions, i frustracions a la nostra ciutadania, i evitar que els esforços, per exemple de la Sra., Capdevila en matèria social, no acabin com haurien d’acabar.
Sincerament, jo no em considero nacionalista, ni patriota, ni cap cosa d’aquestes, però crec que si aquest país vol tirar endavant, cal prioritzar l’eix nacional. Amb un eix nacional, fort i potent, la Sr. Capdevila, tindria més possibilitats d’assolir els objectius pels que tant ha lluitat. I si fóssim independents, ja seria la.................
Per un eix social ferm i potent, prioritzem l’eix nacional.
Per cert, la conversa amb la Sra. Capdevila, va començar afable, va ser afable, i va acabar afable.
Salutacions i independència.
Hi ha qui li interessa dir que prioritzar l’eix nacional és dretà o essencialista, però són molts els que volen sentir que no ens preocupa l’eix social. I s’equivoquen, ja que el que es vol prioritzant l’eix nacional, és enfortir l’eix social. Prioritzar l’eix nacional, en cap cas vol dir dedicar-se a essencialismes tronats i fora de lloc en el món actual o a dedicar esforços estèrils per promoure un l’orgull patri i abocar tots els nostres recursos a la glòria d’una Gran Catalunya. Prioritzar l’eix nacional, és enfortir l’eix social, perquè ja n’hi prou de peatges, de la falta d’escoles bressol. Ja n’hi ha prou de escoles “barracons” (encara que ara els hi vulguin dir mòduls aulearis), o de les llistes d’espera per rebre atenció mèdica O la falta d’ajuts per empresaris emprenedors que poden crear llocs de treball, o la falta de recursos per la investigació i el desenvolupament. O recursos per poder desenvolupar una llei de la dependència plena.
Durant l’últim Congrés Regional per les comarques gironines d’Esquerra, la Sra. Carme Capdevila, es va apropar a la candidatura de Reagrupament Independentista, per felicitar-nos pels “excel·lents” resultats que havíem tret. La Consellera d’Acció social i Ciutadania, es va sorprendre que no estiguéssim massa contents amb els resultats obtinguts, i vàrem començar una petita discussió (bastant afable) de com havien anat les coses, i irremeiablement, la Consellera, va dir allò que tants cops hem sentit de “es que com voleu prioritzar l’eix nacional, passa el que passa. I la realitat és que cal fer molta feina sobre la ciutadania catalana, que hi ha molta gent necessitada, i no podem abandonar-los” Tot seguit ens va fer un informe sobre la seva tasca a la Conselleria i sobre la importància de la llei de la dependència.
Des d’aquí, vull dir que crec que la Consellera està fent molt bona feina en matèria de benestar social, i li reconec. Però malauradament, el temps ens ha donat la raó. La seva molt bona feina al front de Acció social, té dos inconvenients que fan que els seus esforços es vegin minvats. Un inconvenient, és que la seva bona tasca, la capitalitzarà el PSC, ja que als ulls de la ciutadania, aquesta bona feina l’haurà fet el President Montilla i no pas ella, el que portarà irremeiablement a un augment de l’influencia socialista en futurs governs, fins el punt que perilla la possibilitat d’Esquerra de tenir la “clau”.
El segon inconvenient, i el més important, és que de moment, la llei de la dependència, per la que tant a lluitat la Sra. Capdevila, s’ha vist frenada pel “Misniterio” no donant el finançament necessari per poder desenvolupar aquesta llei tant important.
Prioritzant l’eix nacional, el que es pretén i es busca, és que, per exemple, la Sra. Capdevila, no hagi de fer declaracions com aquesta “La ministra no ha volgut assumir el compromís de major finançament per desplegar la llei de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència i sense aquest compromís, Catalunya difícilment podrà garantir l’entrada d’un nou nivell de dependència”.
Si volem prioritzar l’eix nacional, és per aconseguir que la bona tasca que es fa des dels Països Catalans, no generi decepcions, i frustracions a la nostra ciutadania, i evitar que els esforços, per exemple de la Sra., Capdevila en matèria social, no acabin com haurien d’acabar.
Sincerament, jo no em considero nacionalista, ni patriota, ni cap cosa d’aquestes, però crec que si aquest país vol tirar endavant, cal prioritzar l’eix nacional. Amb un eix nacional, fort i potent, la Sr. Capdevila, tindria més possibilitats d’assolir els objectius pels que tant ha lluitat. I si fóssim independents, ja seria la.................
Per un eix social ferm i potent, prioritzem l’eix nacional.
Per cert, la conversa amb la Sra. Capdevila, va començar afable, va ser afable, i va acabar afable.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.
Entrades
5 comentaris:
mira noi,
només he llegit les quatre primeres línies del text, i sense entrar en polèmiques territorials, considero que una persona obertament catalanista hauria de saber escriure, almenys, en la seva llengua, així que revisa les faltes d'ortografia, catalanet.
Estimat/da anònim/a.
Dius que la meva ortografia cal ser revisada, i no ho poso en dubte. Estic segur que tens raó.
Així dons, et prego, que en lloc de fer-te el/la set ciències, m’ajudis i em corregeixis, per tal de no tornar a caure un altre cop en les mateixes errades.
Intentaré millorar per la meva banda, però ja que t’hi poses, ajuda’m.
Ho dic, perquè sinó, sembla que hi ha al meu escrit alguna cosa que t’ha molestat més que la meva ortografia, i estic segur que no és el cas. O sí?
Salutacions i independència.
cap problema, sempre que posis les fons, també em pot linkar si vols
salut des de Reus
Benvolgut Josep,
Recordo que fa uns mesos vam tenir un interessant dialeg sobre aquest tema.
Tu, jo i ERC tenim molt clar que l'únic camí per Catalunya és la independència, però hi ha gent que va més poc a poc.
Possiblement en els propers mesos quedi palés que ni estatut ni finançament just ni res a fer amb l'estat espanyol.
I si aleshores ens tornen a fotre fore del govern?
Eleccións anticipades, sociovergència, i Esquerra a l'oposicció fotent llenya a tort i a dret, fent costat amb els sindicats, associacions cíviques, reclamant que es compleixi la llei de dependència que vam fer amb tant d'amor, el dret a l'habitatge, sanitar, ensenyament, salari minim, pensions transports publics, peatges... Que per alguna cosa hem demostrat, amb tant d'esforç, que som un partit d'esquerres i fem costat a la majoria social que som els treballadors.
Independència i política social!
Té la mà Maria:
Moltes gràcies.
Admirat Joan:
I tant que recordo el dialeg. Com oblidar-lo?
Per mi va ser una experiència molt enriquidora.
com quasi sempre, plenament d'acord amb tu.
Independència i justícia social.
Publica un comentari a l'entrada