dilluns, 9 de juny de 2008

58 - La militància ha parlat


La militància ja ha parlat, i ho ha fet clar.
Ara hauria de dir tot allò que el partit surt reforçat i tots aquests tòpics, però la veritat és que no se fins a quin punt això és cert. Tant debò sigui així.
No crec en la direcció que ha escollit la militància, però és la que ha guanyat i per tant no només ho he d’acceptar i respectar, sinó que ho accepto i ho respecto.

Així dons, felicito als guanyadors, tant als que han sortit escollits, com als que els hi donaven suport. També desitjo que la nova direcció tingui molta sort, però sobretot, espero d’ella, encert.

Des de Rcat, hem advertit cinc cops que les coses no anaven bé (referèndum del estatut, autonòmiques, municipals, estatals i aquestes ultimes eleccions a la direcció d’ERC) i no ens han volgut escoltar mai. En les quatre primeres, les vàrem encertar. Espero que aquest últim cop que tampoc ens han escoltat, no haguem de dir per cinquè cop “ja us ho vàrem dir”.

Però les coses són com són, no com voldríem que fossin, i la realitat és que la militància ha escollit continuïtat per sobre de tot. No només ha guanyat la candidatura del aparell, sinó que la segona opció ha estat la de la antiga presidència. No podem enganyar-nos mirant el segon lloc obtingut per en Joan Carretero, ja que és segon per ben poc, mentres que en Niubó és segon amb una clara diferencia respecte a la Rut Carandell. El resultat final i en el còmput total de vots és:
1 - Puicercós / Ridau (continuisme)
2 - Benach / Niubó (continuisme)
3 - Carretero / Carandell (renovació)
4 - Renyer / Bertran (renovació)

La cosa està clara. La militància vol continuar com fins ara. S’ha canviat de president, per no canviar res (espero equivocar-me)

Però aquests resultats, a nivell personal, m’han de dur a una seriosa reflexió sobre el meu paper dins d’esquerra, dins d’aquesta esquerra. (a quedat clar que s’ha de dir així)

Em vaig afiliar fa poc mes d’un any, per tal de contribuir i evitar la davallada del partit, que és, avui per avui, la millor eina pel alliberament del nostre país, però després d’aquest temps, he pogut comprovar que la meva contribució ha estat nul·la.
Amb tota la meva implicació i esforç, he fet tot el que he pogut per influir dins el partit, per que aquest porti un camí que és el que considero que ha de portar, i malauradament per mi, no porta.

La militància ha parlat i ha escollit el que vol. Ara cal deixar treballar als que han rebut el suport de la militància, i deixar-los fer. He d’acceptar-ho. I també ha escollit el que no vol, i el que no vol són les propostes que jo defenso.

Així dons, veient que la militància no creu en les coses que jo crec i que la meva contribució, no només és nul·la, sinó que fins i tot sembla que molesto,
ja m’ho han fet saber (queda clar que allò que “tothom hi cap a esquerra” no s’ho creuen tots i és el segon cop en pocs dies, que ens demanen que ens apartem) crec que el millor que puc fer, es donar una passa enrera, i deixar fer i deixar de molestar. No deixo el partit, però si passo a un estat passiu. Si més no fins que hi hagi un altre crisi o fins que vegi que els moviments del partit, s’acosten més a les meves preferències i em pugui sentir còmode.

El partit, i en concret la secció local de Blanes, pot comptar amb mi en tot el que vulguin. Només m’ho han de demanar i els recolzaré en tot el que ells vulguin. Necessitin el que necessitin, en mi trobaran un aliat que faré tot el que em demanin pel bé d’esquerra, sempre i quan, no vagi en contra de la meva pròpia consciència i ideologia. Això sí, la meva iniciativa passarà ha estar en estat de repòs.

Això sí, seguiré el dia a dia a l’ombra i fent els meus escrits en aquest bloc, per que la gent sàpiga, que hi ha un altre esquerra en cas que fes falta (tant debò que no sigui així) evidentment, molestant el menys possible.

Sincerament, els meus millors desitjos per la “nova” direcció.
Salutacions i independència.