diumenge, 21 d’octubre del 2007

20a - Aires de confrontació.


Avui s’ha celebrat la Conferencia Nacional 2007 d’ERC.
La conferencia tenia aires de confrontació directa entre els uns i els altres. Per molta gent, hi havia per part de la direcció d’ERC, de Reagrupament.CAT i d’Esquerra Independentista, unes actituds perillosament sectàries.
Referent a les actituds sectàries, dir que evidentment que son sectàries, però això crec que es una posició de força, en cas d’entrar en negociacions per arribar a un acord. Només en el cas de resultats devastadors per algun dels diferents corrents, aquest sectarisme podria portar conseqüències. Tal com ha anat la conferencia, es possible que els caps visibles de Reagrupament.cat, si que pateixin alguna conseqüència.
No es tracta de els uns o els altres. Es traca de quants dels uns i quants dels altres. No es tracta de canviar la direcció, mes aviat, es tracta de que la direcció canviï.
Aquest argument de trencament del partit, va ser quasi l’únic argument que es va utilitzar a Blanes, per no votar a favor de la ponència de Reagrupament.CAT, i sincerament, la possibilitat de trencament, en cas d’uns resultats semblants entre la posició de la direcció i la posició dels sectors alternatius, era força improbable.

No me’n puc estar de comentar certes actituds de la direcció durant la conferencia, que no m’han agradat massa. Frases com: “Company, et vaig dir que retiressis la esmena” no han tingut la elegància necessària que hauria de tenir la direcció, I lo de saltar-se els estatuts del partit amb lo del vot secret, per mi, ha estat molt fort.

Malauradament, els resultats de Reagrupament.CAT, no han estat els esperats, donats els resultats trets a les diferents seccions locals. Probablement per aquesta por, per mi del tot infundada, del trencament. Però el 22% que a tret la ponència de Reagrupament.CAT, si que podria temptar a alguns a la marxa del partit. Tant debò no sigui així, i crec que no passarà.

Però l’objectiu s’ha aconseguit gràcies als companys d’Esquerra Independentista, que amb la esmena parcial mes potent de les que es presentaven (la de revisar el pacte de govern amb el PSC) a tret un 44% de vots a favor, que si hi afegim els vots en blanc, resulta que menys del 50% de la militància es favorable al actual pacte de govern. Això, per força, ha de fer que la direcció d’ERC, hagi de moure fitxa. I això, es molt important.
Vull felicitar als companys d’Esquerra Independentista, amb qui ens hem donat suport mútuament, per seu èxit en la esmena parcial mes potent de les que s’han presentat.
I també vull felicitar al Sr. Carod-Rovira. El seu discurs final, ha estat brillant i engrescador. Tant debò, no es quedi només en un discurs.

Ara ja tenim unes directrius a seguir. Des de la discrepància, seguiré aquestes directrius. La formula de la “pluja fina” té la seva lògica, i la seva raó de ser. Qui sap, potser tenen raó. O potser no. Ja ho veurem.
Des d’aquestes directrius i amb discrepància, seguiré esforçant-me, per tal de que ERC pugui encabir, a totes les sensibilitats independentistes d’esquerres.

Salutacions i independència.