52 – Fent partit, fent país.

51 – Coherència i argumentació.

Quan em vaig fer militant d’ERC, em van fer anar a la jornada d’acolliment on em van fer cinc cèntims de qui és ERC i com som els militants. Dins d’aquesta jornada, ens varen fer un joc on podríem veure com és la militància d’ERC. Es tractava de posar en un paper, a quin partit votaríem, sinó fóssim d’ERC. Dels participants del joc, ningú va escollir al PP. Molt pocs al PSC-PSOE (cosa que posa en evidència, que la militància no li fa molt el pes, aquest seguidisme i complicitat amb el PSC-PSOE) Uns quants van posar CiU (calculo que un 30%) Però la gran majoria, més del 50%, entre els que m’incloc, vàrem posar IC-V o EUiA.

La veritat és que és lo normal, si més no, per mi. Si jo fos la Conxita Boldú, en els plens de l’ajuntament, miraria a la meva esquerra, i veuria al PSC-PSOE, una força de centre-esquerra/espanyolista, amb la qual, no coincidim en res. Després vindria l’equip de govern, amb CiU, un partit de centre/autonomista (espanyolista) Amb aquests tampoc coincidim en res. Del PdB i del PP, és evident que no coincidim en res. I per últim hi ha EUiA/IC-V. Amb aquest sí que hi han coincidències. Són espanyolistes, encara que ells ho volen amagar amb lo de federalistes, però si més no, són d’esquerres. Amb aquest sí que tenim un punt de trobada.

Així dons, és amb EUiA/IC-V, on jo puc trobar complicitats serioses (tant debò, algun dia també les pugui trobar a CiU, si donen d’una vegada, el salt definitiu al sobiranisme)

La pregunta és: Per què no ens entenem ERC i EUiA/IC-V a Blanes? Dons no ho sé ben be, però el que sí sé, és que les accions i argumentacions de EUiA/IC-V a Blanes, ens posa les coses molt difícils.

Només cal recordar com va reaccionar EUiA/IC-V, després del suport d’ERC al Sr. Trias, de CiU. Va reaccionar portant-se les mans al cap, escandalitzats pel que havia fet ERC, senyalant amb un dit acusador a ERC. En cap moment, van fer cap tipus de reflexió dels motius que havien fet que es donés aquella situació. Sense reflexionar ni reconèixer la seva part de responsabilitat en tot moment sobre la decisió presa per ERC. Si avui hi ha el govern que hi ha, és culpa d’ells i dels PSC. De ningú mes. Per tant encara no acabo d’entendre totes aquelles reaccions tant escandalitzades, a no ser, que el que volien en realitat, era amagar la seva ineficàcia, el seu egoisme i el seu cofoisme alhora de formar govern

Després, també cal recordar tot el tema de les mocions-copia.

També s’ha de dir, que des de que la Conxita és la portaveu d’ERC als plens, el Sr. Francisco Martínez, s’ha dedicat a, com es diu vulgarment, tirar un moc, del tot gratuït, sense provocació prèvia, a ERC.

Però al últim ple, el del mes d’abril, crec que es van superar a ells mateixos. Van pixar fora de test, tota l’estona, i cada cop, hi pixaven més, concretament, el Sr. Francisco Martínez, i per tant el Sr. Joan Salmerón per complicitat.
La seva resposta i argumentació per votar a favor o abstenir-se a la moció d’ERC, demanat solidaritat amb el poble tibetà, va ser tot un seguit de descosits que no hi havia per on agafar-ho.

Aquests són els seus arguments:
1) En el conflicte Xina/Tibet no hi han bons i dolents.
Tot i ser cert, mai ningú és totalment bo i mai ningú és totalment dolent, el cert, i suposant que els tibetans siguin dolents, són aquests els que tenen una sabata trepitjant-los el coll. Avui, és urgent aconseguir treure aquesta sabata del coll tibetà. Després, ja decidirem qui és més bo i qui és més dolent.

2) El Tibet històricament ha estat envaït diverses vegades per diversos pobles i han format part de la Xina “per tant els xinesos tenen motius per reclamar el territori tibetà”.
Què vol dir amb això? Què quan un poble ha estat envaït repetits cops, pot envair-lo qualsevol? Què quan un poble ha estat envaït repetits cops, perd el seu dret a l’autodeterminació? Així dons, la seva estimada Espanya, pot ser reclamada per tothom, sobretot pels romans, sarraïns, pobles germànics, i pels francesos, que tenen motius per reclamar el territori espanyol, segons la seva argumentació.

3) Quan la Xina va envair el Tibet, aquest era un regne feudal totalitari.
Fantàstic aquest argument. Així dons, durant l’època d’en Franco, segons el Sr. Martínez, qualsevol regim totalitari, podria tenir legitimació per envair Espanya.
O segons aquest argument, la conquesta del Iraq per part dels EEUU, és legítima.

4) Critica la violència del monjos, i com hi ha violència per les dues parts, millor no fer res.
Així dons, el Sr. Martínez condemna a la resistència francesa per lluitar contra el regim nazi, o suposo que s’entristeix per aixecament del poble espanyol contra l’exercit francès.

5) Es va oposar al boicot als JJOO olímpics, tot i que ningú el va demanar, ja que això no serveix per res, i si es fa boicot als JJOO de Beijing, s’hauria de fer boicot a tots, perquè tots els països tenen punts foscos. I que aquest boicot, només serveix per fer la guitza als esportistes.
Tot i que ningú va demanar cap boicot als JJOO, jo personalment hi estic a favor (ja en parlaré d’això en un altre escrit) Em pregunto si el Sr. Martínez seria tant esportiu si els JJOO es celebressin al Marroc o a Israel.

6) “Fa tres mesos, aquesta moció, encara estaria bé, però ara és fora d’òrbita, ja que el Dalai Lama està negociant amb el govern xinès”
No sabia que els actes repressius d’un govern opressor contra un poble oprimit, tinguessin data de caducitat. Per altre banda, aquesta moció, pot donar força i arguments a la postura del Dalai Lama davant del opressor. El Sr. Martínez no vol donar suport a un poble oprimit quan aquest està negociant per lliurar-se de la repressió?

7) “la Xina està envoltada de bases americanes, i no permetran que els hi posin una al Tibet”. Aquest argument és el millor de tots. La veritat és que és una sortida de pilota grossa, grossa. Qui ha parlat de bases americanes? Què hi tenen a veure els americans? A que treu cap? El pitjor, és que aquest argument, ve a dir, que els xinesos van fer bé en envair el Tibet, i fan bé, fent el que fan, per tal de que els EEUU no hi posin una base al Tibet. Qui vol posar una base al Tibet? Ja posats, els xinesos que envaeixin tot el món, hi així se’n lliuraran del tot d’aquesta amenaça.

Tots aquest arguments eren per decidir si votarien a favor o s’abstindrien. Finalment hi van votar en contra. D’això se’n diu ................... coherència? Em sembla que no.

Quines ganes de marejar la perdiu, i donar excuses barates per votar en contra de donar solidaritat a un poble oprimit. Segons el meu punt de vista personal, la moció d’ERC era massa tova. Era una moció de política light, per tal que ningú si pugues oposar. Per no enfadar a ningú. Era una moció políticament correcte. Així dons, perquè EUiA hi vota en contra? Per no posar en evidència a un regim totalitarista, agressor, que resulta que és de nom, i només de nom, comunista? Per no votar a favor d’ERC? O per les dues coses?

Però si no havien pixat fora de test prou, van acabar insultant greument als que no voten com ells. Concretament, el Sr. Martínez va acusar de prevaricació, als que no pensen com ell. Després es queixa dels insults del Sr. Ramos, del tot injustificables, però ell no pot caure en la mateixa errada.
Insultar d’aquesta manera, amb el to que ho va fer, és una actitud feixista, tal com ell mateix diu, quan parla dels insults que els hi dedica el Sr. Ramos. Aquestes són coses que passen a la Xina (Quina casualitat!!!!!!!)
Però és que els insults del Sr. Ramos, fan referència a les capacitats de les persones. Mal fet. Però insult del Sr. Martínez, fa referència a la bona voluntat. L’Insult del Sr. Martínez és molt més greu que els del Sr. Ramos.

Sr. Martínez, li exigeixo una rectificació pública, en el proper ple.

Algú podria dir, que jo estic fent el mateix. Que estic criticant al Sr. Martínez, per no pensar com jo.
Jo puc diferir ideològicament sobre moltes coses amb el Sr. Martínez, i és normal en democràcia. El que no és normal, és no defensar els drets humans, que estan repetidament vulnerats al Tibet, de mans del govern xinès.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.

Foto extreta del Diari de Girona

50 – Confirmat, el 27 de Maig, en Joan Carretero a Blanes.

Després d’anar darrera d’en Joan Carretero des d’abans del nefast 9M per ERC, per fi s’ha confirmat que en Joan Carretero, candidat a la presidència d’ERC per part del sector renovador Reagrupament.cat. farà un xerrada a Blanes.
És una bona oportunitat per sentir en pròpia veu, el missatge que des de R.Cat volem fer arribar, primer a la militància d’ERC i després a la ciutadania dels Països Catalans.
És una oportunitat per escoltar en veu pròpia el que som i el que no som, on volem anar i on no volem anar. Per sentir el que volem fer i el que no volem fer.
És el moment per que tothom tingui clar que Reagrupament.cat, pensa en el país (els Països Catalans), abans que en el partit, que som d’esquerres.
És el moment per que la militància blanenca, i la militància de les poblacions veïnes, puguin tenir un contacte directe amb un altre manera de veure el partit, que només és un eina per millorar el país, i per tant per millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen.
Tots els rumors, innocents o malintencionats, quedaran destapats, amb les paraules d’en Joan Carretero. Malauradament, estem fent tots els esforços per que la Rut Carandell, candidata a la Secretaria General, selvatenca i amb lligams familiars a Blanes, també pugui dirigir unes paraules a tota la militància que vulgui sentir la alternativa a l’actual direcció, però tots dos tenen una agenda força atapeïda, i serà difícil que ens pugui acompanyar.
L’acte començarà a les 20’30h a la casa del Poble de Blanes, al segon pis, on en Joan Carretero exposarà el missatge del nostre corrent renovador, i després respondrà a totes les preguntes que els assistents li vulguin fer, sense filtres i sense protecció, fins al punt, que pot sorgir espontàniament un debat entre tots, com ja va passar amb la Rut Carandell a Malgrat. En Joan Carretero és així, va de cara i sense amagar-se de res. Sense por a ser políticament incorrecte, però radicalment honest i democràtic. Com anècdota, vaig parlar amb ell després de la xerrada que va fer a Mataró, i li vaig preguntar si volia preguntes preparades. La seva resposta va ser un “NO” contundent. Les seves paraules van ser “que la gent pregunti el que vulgui, i si no volen preguntar alguna cosa és perquè ja la tenen clara, per tant no cal insistir”.
Després de l’acte, s’organitzarà un sopar per qui hi vulgui anar. Encara s’han organitzar els detalls, però el que és segur, és que hi podrà anar qui vulgui. Depenent de les persones que mostrin interès, s’organitzarà d'una manera o d’altre.
La xerrada, evidentment, està orientada directament a la militància, a la qual prego una assistència en massa, per tal de poder decidir el sentit del seu vot sabent exactament el que voten o el que no voten. També pot assistir-hi tothom que ho vulgui, sigui militant o no.
Cal escoltar a tothom, abans de decidir res.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos

49 – Imatges inoblidables.

D’en José Luis Rodríguez Zapatero se’n poden dir moltes coses, i no entraré en si són bones o dolentes, però el que no es pot negar, és que és capaç de generar imatges inoblidables i trencadores, que el fan estar en primera plana.
Tots recordem el primer dia que vàrem sentir allò de “con talante”, o quan va obrir la porta a negociar amb ETA. El matrimoni (sí, sí. Matrimoni) entre persones sense importar a quin gènere pertanyen, o allò de “apoyaré ... bla bla bla. Algunes coses són bones i altres són dolentes.
Amb el nomenament dels nous ministres i ministresses, a tornat a ser el focus de totes les mirades, en alguns casos per bé, i en altres per malament.

La primera imatge que hem pogut veure, és el nomenament d’una dona embarassada de ministressa de Defensa. Ja és prou trencador fer que una dona sigui qui ha de donar ordres a un col·lectiu tant masclista com és l’exercit, que més d’un s’haurà d’empassar més d’un cop alguna cosa. I això està bé. Als masclistes, que els mani una dona. Un fort aplaudiment per en Zapatero.

Però més enllà d’això, en Zapatero a contractat a una dona embarassada de sis mesos, per un càrrec de molta, molta, molta responsabilitat. Molts empresaris haurien de prendre exemple, i ara és posaran encara en més evidència, no només per no contractar dones embarassades, sinó per acomiadar-les quan es queden en estat. Aquest nomenament, és un exemple de política social, i jugar fort per la famosa igualtat, ja que sorprenentment, aquest debat encara és viu.

Però seguint amb la nova ministressa de Defensa, també s’ha produït una imatge potent, si més no per mi. És el moment en que la Carme Chacón, mana posar ferms a les tropes que tenia davant. Més d’un orgull ferit s’haurà produït en aquell moment, per mi gloriós.

Llàstima que aquest moment gloriós, ha portat a un altre imatge, per mi força aclaridora. És aquell “Viva España y viva el Rey”, dit amb aquella emoció tant sentida i profunda, que només poden sentir aquells nacionalistes de debò. Quina diferència hi ha entre la Carme Chacón i en José Bono? S’ha vist que poca o cap. Tots dos són profundament nacionalistes espanyols. Un cop més, s’ha demostrat que aquells que s’omplen la boca acusant i amb menyspreu als altres de nacionalistes, no només son nacionalistes, sinó que són nacionalistes excloents.

Un altre imatge digna pel record, és la de Miguel Sebastián. Encara no sé com es poden fer segons quins nomenaments. En Miguel Sebastián és l’últim candidat socialista a l’alcaldia de Madrid, que va ser literalment escombrat per en Gallardón, i que a més, va utilitzar uns arguments de difícil justificació. Dons aquest senyor, ha estat premiat amb un “ministerio”. És clar, que coses semblants a aquesta, també les fa Esquerra, que premia amb la conselleria de governació a qui primer perd les municipals, i després perd l’escó del “Congreso de los diputados”.

I el darrer protagonista d’una imatge impagable, és la tota poderosa Magdalena Alvarez Cascos (uy! en que estaria pensant) Un altre premi, aquest més lògic. Es veu que del que es tracta, és de fer la feina més o menys ben feta a Valladolid o a Màlaga, però el que seria imperdonable, es fer-la malament a Catalunya. La Magdalena Álvarez no va complir amb el timing, va col·lapsar la xarxa de rodalies de Barcelona, i va ignorar totalment la resta de la xarxa ferroviària, i tot això, dient als catalans, que si arriben tard a la feina, o es passen més del temps necessari al cotxe per culpa dels embossos, ens ho teníem que prendre amb bon humor, sense que en cap moment, li faltés ni un gram d’arrogància. “antes partia que doblá” va dir, i així ha estat, i ella sola ha fet que sigui Catalunya la que s’hagi quedat “partia y doblá”. Si després de tot això, ha estat premiada amb la continuació al front del “ministerio”, és evident que es considera que ha fet molt bona feina, i per tant, només es pot concloure que del que es tracta és de “partir” Catalunya. Així dons, els de Girona, es poden anar preparant pels col·lapses, i els esvorancs. És just dir, que els catalans, també vàrem dir de forma clamorosa, que la seva tasca havia estat bona. Per tant, tenim el que ens mereixem.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.

48 – Un cap de setmana reagrupat.

Aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana amb dues cites amb el procés de renovació ( o no) d’ERC.
El divendres vaig assistir a la xerrada que va fer la Rut Carandell a Malgrat de mar, a la seu d’ERC. Va ser una xerrada en petit comite (uns 15 militants amb la presencia blanenca de 3 militants mes dos simpatitzants) on es va establir un debat després de la xerrada, on tots vàrem poder dir la nostra. Un cop acabat l’acte, tothom va signar per donar suport a la candidatura encapçalada per en Joan Carretero i la Rut Carandell, tot i que érem pocs els adscrits a Reagrupament.cat.
La “comitiva” blanenca va estar molt ben atesa per part del companys i companyes de Malgrat, als qui vull agrair les seves atencions, les seves aportacions i les seves bones maneres.
Tinc les idees clares i crec saber que és el que li cal fer a ERC durant el procés de renovació (o no) que està passant, però després de sentir i escoltar a la Rut Carandell, les meves posicions es refermen.
La Rut va ser presentada per en Manel Bargalló, que també va dir la seva, i per mi, va dir coses molt interessants. El discurs de la Rut, amb el seu estil i to del tot amigable, és deixa escoltar molt bé i et fa sentir molt a prop seu.
Després d’aquesta xerrada, crec que la Rut, també hauria de venir a la xerrada que estem preparant amb en Joan Carretero a Blanes, probablement el 27 de maig. D’aquesta manera, tota la militància blanenca, i la militància del les poblacions més properes, poden sentir el missatge encoratjador que intentem transmetre des de Reagrupament.cat. Des d’aquí prego la presència de tota la militància al acte que estem preparant, per tal que es pugui fer una idea clara de les nostres posicions i els nostres plantejaments, i poso a la vostra disposició, el full de recollida de signatures per donar suport a la candidatura de Reagrupament.cat. L’actual procés que està fent ERC, és prou important com per ignorar totes les propostes que es presenten per dirigir ERC en els propers anys.
El diumenge, vaig assistir a l’assemblea que va celebrar Reagrupament.cat, per tal d’escollir els candidats d’aquest corrent renovador al proper congrés. La cosa estava cantada i no hi van haver sorpreses, tot i que s’hi ha pogut presentar tothom, sense necessitat de presentar cap quantitat de signatures d’aval. Tot l’acte s’ha desenvolupat amb harmonia i sense crits, però amb la força tranquil·la que té Reagrupament.cat. El missatge de Reagrupament és clar. Esquerra, República, Països Catalans, assemblearisme, participació ciutadana, limitació de mandats, divisió partit/govern, posicions clares, independència.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.