diumenge, 27 d’abril del 2008

50 – Confirmat, el 27 de Maig, en Joan Carretero a Blanes.


Després d’anar darrera d’en Joan Carretero des d’abans del nefast 9M per ERC, per fi s’ha confirmat que en Joan Carretero, candidat a la presidència d’ERC per part del sector renovador Reagrupament.cat. farà un xerrada a Blanes.
És una bona oportunitat per sentir en pròpia veu, el missatge que des de R.Cat volem fer arribar, primer a la militància d’ERC i després a la ciutadania dels Països Catalans.
És una oportunitat per escoltar en veu pròpia el que som i el que no som, on volem anar i on no volem anar. Per sentir el que volem fer i el que no volem fer.
És el moment per que tothom tingui clar que Reagrupament.cat, pensa en el país (els Països Catalans), abans que en el partit, que som d’esquerres.
És el moment per que la militància blanenca, i la militància de les poblacions veïnes, puguin tenir un contacte directe amb un altre manera de veure el partit, que només és un eina per millorar el país, i per tant per millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen.
Tots els rumors, innocents o malintencionats, quedaran destapats, amb les paraules d’en Joan Carretero. Malauradament, estem fent tots els esforços per que la Rut Carandell, candidata a la Secretaria General, selvatenca i amb lligams familiars a Blanes, també pugui dirigir unes paraules a tota la militància que vulgui sentir la alternativa a l’actual direcció, però tots dos tenen una agenda força atapeïda, i serà difícil que ens pugui acompanyar.
L’acte començarà a les 20’30h a la casa del Poble de Blanes, al segon pis, on en Joan Carretero exposarà el missatge del nostre corrent renovador, i després respondrà a totes les preguntes que els assistents li vulguin fer, sense filtres i sense protecció, fins al punt, que pot sorgir espontàniament un debat entre tots, com ja va passar amb la Rut Carandell a Malgrat. En Joan Carretero és així, va de cara i sense amagar-se de res. Sense por a ser políticament incorrecte, però radicalment honest i democràtic. Com anècdota, vaig parlar amb ell després de la xerrada que va fer a Mataró, i li vaig preguntar si volia preguntes preparades. La seva resposta va ser un “NO” contundent. Les seves paraules van ser “que la gent pregunti el que vulgui, i si no volen preguntar alguna cosa és perquè ja la tenen clara, per tant no cal insistir”.
Després de l’acte, s’organitzarà un sopar per qui hi vulgui anar. Encara s’han organitzar els detalls, però el que és segur, és que hi podrà anar qui vulgui. Depenent de les persones que mostrin interès, s’organitzarà d'una manera o d’altre.
La xerrada, evidentment, està orientada directament a la militància, a la qual prego una assistència en massa, per tal de poder decidir el sentit del seu vot sabent exactament el que voten o el que no voten. També pot assistir-hi tothom que ho vulgui, sigui militant o no.
Cal escoltar a tothom, abans de decidir res.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos

dilluns, 14 d’abril del 2008

49 – Imatges inoblidables.


D’en José Luis Rodríguez Zapatero se’n poden dir moltes coses, i no entraré en si són bones o dolentes, però el que no es pot negar, és que és capaç de generar imatges inoblidables i trencadores, que el fan estar en primera plana.
Tots recordem el primer dia que vàrem sentir allò de “con talante”, o quan va obrir la porta a negociar amb ETA. El matrimoni (sí, sí. Matrimoni) entre persones sense importar a quin gènere pertanyen, o allò de “apoyaré ... bla bla bla. Algunes coses són bones i altres són dolentes.
Amb el nomenament dels nous ministres i ministresses, a tornat a ser el focus de totes les mirades, en alguns casos per bé, i en altres per malament.

La primera imatge que hem pogut veure, és el nomenament d’una dona embarassada de ministressa de Defensa. Ja és prou trencador fer que una dona sigui qui ha de donar ordres a un col·lectiu tant masclista com és l’exercit, que més d’un s’haurà d’empassar més d’un cop alguna cosa. I això està bé. Als masclistes, que els mani una dona. Un fort aplaudiment per en Zapatero.

Però més enllà d’això, en Zapatero a contractat a una dona embarassada de sis mesos, per un càrrec de molta, molta, molta responsabilitat. Molts empresaris haurien de prendre exemple, i ara és posaran encara en més evidència, no només per no contractar dones embarassades, sinó per acomiadar-les quan es queden en estat. Aquest nomenament, és un exemple de política social, i jugar fort per la famosa igualtat, ja que sorprenentment, aquest debat encara és viu.

Però seguint amb la nova ministressa de Defensa, també s’ha produït una imatge potent, si més no per mi. És el moment en que la Carme Chacón, mana posar ferms a les tropes que tenia davant. Més d’un orgull ferit s’haurà produït en aquell moment, per mi gloriós.

Llàstima que aquest moment gloriós, ha portat a un altre imatge, per mi força aclaridora. És aquell “Viva España y viva el Rey”, dit amb aquella emoció tant sentida i profunda, que només poden sentir aquells nacionalistes de debò. Quina diferència hi ha entre la Carme Chacón i en José Bono? S’ha vist que poca o cap. Tots dos són profundament nacionalistes espanyols. Un cop més, s’ha demostrat que aquells que s’omplen la boca acusant i amb menyspreu als altres de nacionalistes, no només son nacionalistes, sinó que són nacionalistes excloents.

Un altre imatge digna pel record, és la de Miguel Sebastián. Encara no sé com es poden fer segons quins nomenaments. En Miguel Sebastián és l’últim candidat socialista a l’alcaldia de Madrid, que va ser literalment escombrat per en Gallardón, i que a més, va utilitzar uns arguments de difícil justificació. Dons aquest senyor, ha estat premiat amb un “ministerio”. És clar, que coses semblants a aquesta, també les fa Esquerra, que premia amb la conselleria de governació a qui primer perd les municipals, i després perd l’escó del “Congreso de los diputados”.

I el darrer protagonista d’una imatge impagable, és la tota poderosa Magdalena Alvarez Cascos (uy! en que estaria pensant) Un altre premi, aquest més lògic. Es veu que del que es tracta, és de fer la feina més o menys ben feta a Valladolid o a Màlaga, però el que seria imperdonable, es fer-la malament a Catalunya. La Magdalena Álvarez no va complir amb el timing, va col·lapsar la xarxa de rodalies de Barcelona, i va ignorar totalment la resta de la xarxa ferroviària, i tot això, dient als catalans, que si arriben tard a la feina, o es passen més del temps necessari al cotxe per culpa dels embossos, ens ho teníem que prendre amb bon humor, sense que en cap moment, li faltés ni un gram d’arrogància. “antes partia que doblá” va dir, i així ha estat, i ella sola ha fet que sigui Catalunya la que s’hagi quedat “partia y doblá”. Si després de tot això, ha estat premiada amb la continuació al front del “ministerio”, és evident que es considera que ha fet molt bona feina, i per tant, només es pot concloure que del que es tracta és de “partir” Catalunya. Així dons, els de Girona, es poden anar preparant pels col·lapses, i els esvorancs. És just dir, que els catalans, també vàrem dir de forma clamorosa, que la seva tasca havia estat bona. Per tant, tenim el que ens mereixem.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.

48 – Un cap de setmana reagrupat.


Aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana amb dues cites amb el procés de renovació ( o no) d’ERC.
El divendres vaig assistir a la xerrada que va fer la Rut Carandell a Malgrat de mar, a la seu d’ERC. Va ser una xerrada en petit comite (uns 15 militants amb la presencia blanenca de 3 militants mes dos simpatitzants) on es va establir un debat després de la xerrada, on tots vàrem poder dir la nostra. Un cop acabat l’acte, tothom va signar per donar suport a la candidatura encapçalada per en Joan Carretero i la Rut Carandell, tot i que érem pocs els adscrits a Reagrupament.cat.
La “comitiva” blanenca va estar molt ben atesa per part del companys i companyes de Malgrat, als qui vull agrair les seves atencions, les seves aportacions i les seves bones maneres.
Tinc les idees clares i crec saber que és el que li cal fer a ERC durant el procés de renovació (o no) que està passant, però després de sentir i escoltar a la Rut Carandell, les meves posicions es refermen.
La Rut va ser presentada per en Manel Bargalló, que també va dir la seva, i per mi, va dir coses molt interessants. El discurs de la Rut, amb el seu estil i to del tot amigable, és deixa escoltar molt bé i et fa sentir molt a prop seu.
Després d’aquesta xerrada, crec que la Rut, també hauria de venir a la xerrada que estem preparant amb en Joan Carretero a Blanes, probablement el 27 de maig. D’aquesta manera, tota la militància blanenca, i la militància del les poblacions més properes, poden sentir el missatge encoratjador que intentem transmetre des de Reagrupament.cat. Des d’aquí prego la presència de tota la militància al acte que estem preparant, per tal que es pugui fer una idea clara de les nostres posicions i els nostres plantejaments, i poso a la vostra disposició, el full de recollida de signatures per donar suport a la candidatura de Reagrupament.cat. L’actual procés que està fent ERC, és prou important com per ignorar totes les propostes que es presenten per dirigir ERC en els propers anys.
El diumenge, vaig assistir a l’assemblea que va celebrar Reagrupament.cat, per tal d’escollir els candidats d’aquest corrent renovador al proper congrés. La cosa estava cantada i no hi van haver sorpreses, tot i que s’hi ha pogut presentar tothom, sense necessitat de presentar cap quantitat de signatures d’aval. Tot l’acte s’ha desenvolupat amb harmonia i sense crits, però amb la força tranquil·la que té Reagrupament.cat. El missatge de Reagrupament és clar. Esquerra, República, Països Catalans, assemblearisme, participació ciutadana, limitació de mandats, divisió partit/govern, posicions clares, independència.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.

dimecres, 9 d’abril del 2008

47 - XERRADA DE LA RUT CARANDELL A MALGRAT DE MAR.


El divendres 11 d’abril, de les 21h a les 22:30h, la Rut Carandell, candidata de Reagrupament.cat a la secretaria general d’ERC, farà una xerrada al local d’ERC a Malgrat de mar (C/Mallorca, 46 baixos) on explicarà la candidatura de Reagrupament.cat i el programa pel país i pel partit.
Una bona oportunitat per conèixer de primera mà el projecte de renovació d’ERC, mentres esperem que es confirmi la visita d’en Joan Carretero a Blanes, pel proper 27 de maig (pendent de confirmar)

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.

46 – Estimada Elena Francis.


Estimada Elena Francis. Em dic Esteve Robust i Caigut, i em trobo en un d’aquells moments de la vida, on he de prendre decisions molt importants pel meu futur. La decisió que he de prendre pot solucionar-me un problema que tinc, o empitjorar-lo encara més.

Pels qui no em coneguin, soc una persona amb tendència a la obesitat, i després de molts dubtes vaig decidir-me a posar-hi remei. Uns coneguts meus, em van recomanar un centre mèdic, que havia assolit uns molt bons resultats en el tractament, resultats espectaculars, i eren garantia d’èxit.

Amb tota la il·lusió per endavant, vaig dirigir-me al centre mèdic, per solucionar el problema, i així convertir-me en una persona amb autoestima, segur de mi i per tant, fer-me més atractiu davant de les altres persones, que fins aquell moment em veien amb una simpatia compassiva i paternalista, o simplement, m’ignoraven.

El meu cas el van agafar quatre metges. Dos d’ells eren els responsables directes del centre, i els que han fet d’aquest centre, un lloc de prestigi i amb força èxit (cada cop tenien més clients). Són el Dr. Josep Lluís CD. i el Dr. Joan P.
El tercer metge, és el Dr. Uriel B. És un metge amb molt de futur, que donat el seu talent, tot i ser molt jove, el van anomenar ajudant a la direcció del centre, servint de suport al Dr. Josep Lluís CD i al Dr. Joan P.
El quart metge, és el Dr. Joan C. Aquest Dr. no té cap responsabilitat directe a la gestió del centre, però és el metge que ha aconseguit els èxits més espectaculars, sent estimat i admirat pels seus pacients directes.

Després d’examinar el meu cas, els Doctors Josep Lluís CD, Joan P, i Uriel B, em van preparar un tractament específicament pensat per mi, que sense cap mena de dubte, faria que perdés pes poc a poc, però d’una forma constant i definitiva. Però el Dr. Joan C. es va manifestar totalment en contra d’aquest tractament, i em va dir que si seguia aquest tractament, guanyaria pes.

Durant tot un mes, vaig seguir escrupolosament el tractament que em varen donar, i vaig tornar a visitar-me. Tal com havia pronosticat el Dr. Joan C., vaig guanyar pes. Tot i això, els Dr. Josep Lluís CD i el Dr. Joan P, van dir que aquell augment de pes era normal i que ja estava previst, i em van dir que havia de continuar amb el tractament. El Dr. Uriel B, va manifestar que potser havia alguna cosa que no rutllava i que es tenia que revisar el tractament de nou. El Dr. Joan C, va dir que si seguia aquest tractament, encara guanyaria més pes del que ja havia guanyat.
Però el prestigi dels doctors Josep Lluís CD i Joan P era tant potent, i els èxits assolit amb anteriors pacients en una situació molt pitjor que la meva, em van fer decidir per continuar amb el tractament.

Durant un altre mes, vaig seguir al peu de la lletra tot el tractament, però en la següent visita, tal com havia dit en Dr. Joan C, encara vaig guanyar més pes del que havia guanyat en el mes anterior.
Però els Doctors Josep Lluís CD i Joan P, van dir que tot anava bé. Que tot era normal i que sense cap dubte, l’èxit final era evident, i per tant calia seguir amb el mateix tractament. Aquest cop, el Dr. Uriel B, ja es va oposar clarament al tractament que havia seguit fins aquell moment, i em va recomanar un tractament força semblant al tractament que sempre m’havia recomanat en Dr. Joan C. El Dr. Joan C, em va tornar a dir, que si seguia amb el mateix tractament, encara guanyaria més pes, i aquest cop d’una forma perillosa, ja que en guanyaria molt.
Bé. El prestigi és el prestigi, i després de tot, els doctors Josep Lluís CD i Joan P, eren els cap del centre. Qui era jo per no confiar en ells i posar-los en entredit? Vaig continuar amb el seu tractament, tot i les advertències dels doctors Uriel B, i Joan C.

Amb confiança cega, vaig seguir el tractament tal com m’havien dit, amb l’esperança que aquest cop, es canviaria la tendència dels dos últims mesos. Malauradament per mi, després d’un altre mes de sacrificis i disciplina, he tornat a guanyar pes, i tal com van dir els doctors Uriel B. i Joan C, aquest cop el meu augment de pes a estat perillós.

El meu cas, sembla que ha desestabilitzat al grup de metges que el portaven, i ara tots i cadascun d’ells em recomanen que segueixi el seu tractament i no faci cas dels tractaments dels seus companys.

Estimada Elena Francis, a quin metge he de fer cas?

Estimat Esteve Robust i Caigut, crec que la elecció és clara.
Per una banda tenim dos metges que tot i ser uns grans metges, un cop han agafat el teu cas, sembla que han perdut la seva inspiració. De fet fins i tot han perdut la teva confiança. Tot i el seu prestigi i la seva bona feina en casos anteriors, en el teu cas, han demostrat que no han sabut diagnosticar-te bé. Què et fa pensar que ara sí sabran fer un bon diagnòstic del teu cas? Fins ara han fallat. Quin motiu hi ha per pensar que ara no fallaran? I el que es pitjor, quina garantia tens que les coses no empitjoraran encara més? Jo els descartaria.
Per altre banda, tenim un metge jove, que ha demostrat rectificar o si més no, ha sabut veure que el seu diagnòstic inicial no era bo, i ara vol canviar el tractament. Amb un canvi de tractament, el teu cas difícilment pot anar a pitjor. Aquest tercer metge, potser una opció.
Però el que no t’ha fallat mai, que sempre t’ha dit que el tractament no era l’adient, cosa que després, malauradament, s’ha demostrat que tenia raó, és el quart doctor. A més, cal recordar, que és un metge que ha aconseguit uns èxits espectaculars en tots els seus casos, i ha sabut diagnosticar bé el teu cas des de el primer moment. Sincerament, estimat Esteve Robust i Caigut, crec que és el teu metge.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.

diumenge, 6 d’abril del 2008

45 - Assemblea de Reagrupament.Cat

Benvolguda companya, benvolgut company.

El diumenge 13 d'abril hi ha convocada una Assemblea de Reagrupament.Cat, al Teatre Conservatori de Manresa (entrada per la plaça Sant Domènec), a les 10 del matí.
És molt important que hi assisteixis i hi participis, per tal d'emprendre la campanya en les millors condicions i fer reeixir el projecte de rellançament del nostre partit. Sens dubte serà una bona ocasió per a celebrar plegats el 77è aniversari de la proclamació de la República Catalana.

L’assemblea és per militants d’ERC adherits a Reagrupament.cat, tot i que us hi podeu adherir allà mateix.

Així mateix, hi aprovarem les candidatures de Reagrupament.Cat per a President/a i per a Secretari/ària general d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Presidència: JOAN CARRETERO i GRAU
Secretaria General: RUT CARANDELL i RIERADEVALL

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.