dimecres, 9 d’abril de 2008

46 – Estimada Elena Francis.


Estimada Elena Francis. Em dic Esteve Robust i Caigut, i em trobo en un d’aquells moments de la vida, on he de prendre decisions molt importants pel meu futur. La decisió que he de prendre pot solucionar-me un problema que tinc, o empitjorar-lo encara més.

Pels qui no em coneguin, soc una persona amb tendència a la obesitat, i després de molts dubtes vaig decidir-me a posar-hi remei. Uns coneguts meus, em van recomanar un centre mèdic, que havia assolit uns molt bons resultats en el tractament, resultats espectaculars, i eren garantia d’èxit.

Amb tota la il·lusió per endavant, vaig dirigir-me al centre mèdic, per solucionar el problema, i així convertir-me en una persona amb autoestima, segur de mi i per tant, fer-me més atractiu davant de les altres persones, que fins aquell moment em veien amb una simpatia compassiva i paternalista, o simplement, m’ignoraven.

El meu cas el van agafar quatre metges. Dos d’ells eren els responsables directes del centre, i els que han fet d’aquest centre, un lloc de prestigi i amb força èxit (cada cop tenien més clients). Són el Dr. Josep Lluís CD. i el Dr. Joan P.
El tercer metge, és el Dr. Uriel B. És un metge amb molt de futur, que donat el seu talent, tot i ser molt jove, el van anomenar ajudant a la direcció del centre, servint de suport al Dr. Josep Lluís CD i al Dr. Joan P.
El quart metge, és el Dr. Joan C. Aquest Dr. no té cap responsabilitat directe a la gestió del centre, però és el metge que ha aconseguit els èxits més espectaculars, sent estimat i admirat pels seus pacients directes.

Després d’examinar el meu cas, els Doctors Josep Lluís CD, Joan P, i Uriel B, em van preparar un tractament específicament pensat per mi, que sense cap mena de dubte, faria que perdés pes poc a poc, però d’una forma constant i definitiva. Però el Dr. Joan C. es va manifestar totalment en contra d’aquest tractament, i em va dir que si seguia aquest tractament, guanyaria pes.

Durant tot un mes, vaig seguir escrupolosament el tractament que em varen donar, i vaig tornar a visitar-me. Tal com havia pronosticat el Dr. Joan C., vaig guanyar pes. Tot i això, els Dr. Josep Lluís CD i el Dr. Joan P, van dir que aquell augment de pes era normal i que ja estava previst, i em van dir que havia de continuar amb el tractament. El Dr. Uriel B, va manifestar que potser havia alguna cosa que no rutllava i que es tenia que revisar el tractament de nou. El Dr. Joan C, va dir que si seguia aquest tractament, encara guanyaria més pes del que ja havia guanyat.
Però el prestigi dels doctors Josep Lluís CD i Joan P era tant potent, i els èxits assolit amb anteriors pacients en una situació molt pitjor que la meva, em van fer decidir per continuar amb el tractament.

Durant un altre mes, vaig seguir al peu de la lletra tot el tractament, però en la següent visita, tal com havia dit en Dr. Joan C, encara vaig guanyar més pes del que havia guanyat en el mes anterior.
Però els Doctors Josep Lluís CD i Joan P, van dir que tot anava bé. Que tot era normal i que sense cap dubte, l’èxit final era evident, i per tant calia seguir amb el mateix tractament. Aquest cop, el Dr. Uriel B, ja es va oposar clarament al tractament que havia seguit fins aquell moment, i em va recomanar un tractament força semblant al tractament que sempre m’havia recomanat en Dr. Joan C. El Dr. Joan C, em va tornar a dir, que si seguia amb el mateix tractament, encara guanyaria més pes, i aquest cop d’una forma perillosa, ja que en guanyaria molt.
Bé. El prestigi és el prestigi, i després de tot, els doctors Josep Lluís CD i Joan P, eren els cap del centre. Qui era jo per no confiar en ells i posar-los en entredit? Vaig continuar amb el seu tractament, tot i les advertències dels doctors Uriel B, i Joan C.

Amb confiança cega, vaig seguir el tractament tal com m’havien dit, amb l’esperança que aquest cop, es canviaria la tendència dels dos últims mesos. Malauradament per mi, després d’un altre mes de sacrificis i disciplina, he tornat a guanyar pes, i tal com van dir els doctors Uriel B. i Joan C, aquest cop el meu augment de pes a estat perillós.

El meu cas, sembla que ha desestabilitzat al grup de metges que el portaven, i ara tots i cadascun d’ells em recomanen que segueixi el seu tractament i no faci cas dels tractaments dels seus companys.

Estimada Elena Francis, a quin metge he de fer cas?

Estimat Esteve Robust i Caigut, crec que la elecció és clara.
Per una banda tenim dos metges que tot i ser uns grans metges, un cop han agafat el teu cas, sembla que han perdut la seva inspiració. De fet fins i tot han perdut la teva confiança. Tot i el seu prestigi i la seva bona feina en casos anteriors, en el teu cas, han demostrat que no han sabut diagnosticar-te bé. Què et fa pensar que ara sí sabran fer un bon diagnòstic del teu cas? Fins ara han fallat. Quin motiu hi ha per pensar que ara no fallaran? I el que es pitjor, quina garantia tens que les coses no empitjoraran encara més? Jo els descartaria.
Per altre banda, tenim un metge jove, que ha demostrat rectificar o si més no, ha sabut veure que el seu diagnòstic inicial no era bo, i ara vol canviar el tractament. Amb un canvi de tractament, el teu cas difícilment pot anar a pitjor. Aquest tercer metge, potser una opció.
Però el que no t’ha fallat mai, que sempre t’ha dit que el tractament no era l’adient, cosa que després, malauradament, s’ha demostrat que tenia raó, és el quart doctor. A més, cal recordar, que és un metge que ha aconseguit uns èxits espectaculars en tots els seus casos, i ha sabut diagnosticar bé el teu cas des de el primer moment. Sincerament, estimat Esteve Robust i Caigut, crec que és el teu metge.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.