dissabte, 31 de maig del 2008

55 – Carretero cobra 30000 euros de la consellera socialista per dirigir un hospital que no existeix.




L’altre dia, en el meu bloc, en un escrit on feia difusió d’una xerrada d’en Joan Carretero a Blanes, un anònim em va deixar el següent missatge:
“Els sous alts deu anar per carretero que cobra 30000 euros de la consellera socialiste per dirigir un hospital que no existeix.quina cara que teniu”

Li vaig contestar, que el millor que podia fer, era assistir a la xerrada, i davant de tothom, deixar en evidencia al candidat a la presidència de Rcat a ERC, i en tot cas, si no ho feia ell, ho faria jo.

Sabia que l’anònim en qüestió, no tindria la valentia de fer-ho, i per tant, vaig ser jo qui li va fer la pregunta, uns minuts abans de començar la xerrada.
En Joan Carretero, em va dir que aquest tema ja estava ben clar a la plana web de Reagrupament.cat i que no calia insistir-hi.
Jo no havia vist cap escrit sobre el tema a la plana web de Rcat, i vaig pensar que era un escrit nou i que encara no l’havia pogut llegir. És per això, que no vaig fer la pregunta, davant dels assistents a la xerrada.

Quan vaig arribar a casa, vaig buscar l’article, i per sorpresa meva, l’article no hi era. El que hi ha és
una declaració pública del ingressos d’en Joan Carretero

Amb això no n’hi ha prou per explicar el tema.
La veritat, és que el que diu l’anònim, és molt lluny de la realitat, ja que diu
“cobra 30000 euros de la consellera socialiste per dirigir un hospital que no existeix”, i això no és cert. El que dirigeix en Joan Carretero és el projecte d’un hospital que s’ha de fer. Per tant, no és que cobri per la cara, sinó que ho cobra per la feina que fa, dirigint el projecte.

Un hospital, com tantes altres coses, s’ha de dirigir, abans de ser construït. S’ha de vetllar per que l’arquitecte faci del projecte de l’hospital, un centre que funcioni, s’ha de buscar personal, s’han de buscar serveis, s’han de buscar proveïdors, s’ha de vigilar el pressupost, i s’ha de vetllar pels terminis de temps establerts. Abans de posar la primera pedra, s’ha de fer molta feina, que és la que fa en Joan Carretero, i per la qual, cobra uns honoraris, com és lògic.

Però ara, algú podria preguntar:
Per què és ell el que dirigeix el projecte? Dons queda clar que amb el curriculum que té en Joan Carretero, és la persona adient. Cal recordar que en Joan Carretero és diplomat en sanitat per l'Escola Nacional de Salut i Màster en Salut Pública per la Universitat de Barcelona, i viu a la població on s’ha de fer l’hospital. Crec que queda clar que és normal que hagi estat escollit ell per dirigir-lo. Hem de tenir en compte, que si els socialistes haguessin pogut tenir un altre candidat, l’haurien escollit abans que a ell, que el tenen com l’enemic públic numero u.


Això de dirigir o treballar en coses que no existeixen, no és tant estrany. Jo mateix, cada dia, faig una cosa semblant. Jo treballo al departament de disseny d’una multinacional, i em passo tot el temps, treballant en el disseny d’una petita part d’una maquina, que al cantó d’un hospital, és una màquina petita. Trigo al voltant de tres o quatre anys, en desenvolupar la meva àrea, fins que es pot començar a fabricar la màquina.

Tinc per sobre meu, un coordinador, un cap de departament, un director de departament, un cap d’àrea, i un munt de departaments que em controlen la feina que faig. Tots i cadascuna d’aquestes persones, treballen durant tota la seva vida, en una màquina que no existeix. Bàsicament, la feina d’en Joan Carretero en aquest projecte d’hospital, i la meva de projecte de màquina, a diferent escala, és la mateixa, i a mi, ningú m’assenyala amb el dit, com si estigues fent un acte de corrupció. Tot el contrari, tothom troba lògic que cobri per fer una feina sobre una màquina que no existeix.

Però és més, en Carretero i jo, a diferent escala, fem el mateix, jo dissenyant un petita part d’una petita màquina, amb un munt de persones que controlen la meva feina, i en Joan Carretero, és el que controla tota la feina d’un munt de gent, del projecte d’un gran Hospital, i ell, només cobra una mica més que jo, per fer aquesta feina.

Així dons, queda clar, que l’anònim, o no està ben informat, amb lo qual hauria de callar, o no tenia cap mena de bona intenció fent l’afirmació que ha fet.

Aquí teniu informació, sobre l’hospital en projecte, sobre el que treballa en Joan Carretero.
http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2006/60602novawebdelhospitaldelacerdanya.jsp

http://hcerdanya.eu/ca/index.html

Abans d’engegar el ventilador i omplir-ho tot de merda, cal saber de que es parla.

Salutacions i independència.


Reagrupem-nos

dijous, 29 de maig del 2008

54 – Reagrupament a Blanes.


Ahir finalment, es va fer la xerrada d’en Joan Carretero a Blanes, a l’hora prevista, amb una assistència de militància que era la esperada, però no la desitjada.

En Joan va venir acompanyat d’en Narcís Ribes, alcalde de Montagut i Oix i company reagrupat, que ens ha ajudat a organitzar aquesta xerrada.

Ells dos van ser rebuts per mi mateix i per la Assumpta Pla, presidenta de la secció local de Blanes, que va fer una tasca exemplar dins de la neutralitat que l’imposa el seu càrrec, sempre es va mostrar oberta i va fer tot el que va poder, per fer que els convidats se sentissin còmodes (Moltes gràcies Assumpta).





Els assistents van arribar puntualment, just a l’hora que començava la xerrada. De fet, la meva intervenció per presentar a en Joan Carretero, va començar amb molt poc aforament, però quant vaig acabar, cinc minuts després, ja estaven tots els assistents (calculo unes 30 persones)

En Joan Carretero va esposar tots els motius i raons que ens han dut a crear aquest corrent renovador i a presentar candidatures a la presidència i a la secretaría general. També va exposar com es pensa que s’han de fer les coses per tal de rellançar ERC, i fer que sigui el parit que lideri l’independentisme i la política en general, al nostres país. Va exposar com creiem que s’ha d’organitzar el partit i com hem de fer per arribar a la gent. Va estar xerrant durant una hora aproximadament, sense parlar massa malament de ningú, (que era els que molts esperaven, per després dir que Rcat som un radicals i uns “destroyers”) tot i que hi han coses, que per molt que les vulguis suavitzar, tampoc es poden amagar el fets. Per molt que un vulgui minimitzar l’enfrontament Carod-Puigcercós, la coses són com són, i s’ha de dir, que aquest enfrontament ha estat nefast pel partit.

Els assistents varen poder escoltar el missatge de Rcat, de primera mà, i van poder fer les preguntes que van considerar oportunes.

Volia fer un escrit, explicant tot el que es va dir a la xerrada, però els companys d’organització de Rcat, s’ha avançat, i el que faig, es posar-vos aquí, el que han posat a la plana web de Rcat:
http://www.reagrupament.cat/novaweb/index.php?option=com_content&task=view&id=335&Itemid=12#jc_writeComment

Carretero: "A Esquerra hi ha d'haver un canvi tranquil, però bastant radical"

(Blanes, 27-05-2008)

El candidat a la presidència d'ERC, Joan Carretero, va mantenir aquest dimarts una trobada amb militants i simpatitzants a Blanes. En el seu discurs, ni tampoc en el moment de les preguntes de la militància, com és habitual en ell, no va defugir cap tema. A continuació us extractem les seves opinions sobre els polítics, l'assemblearisme, la credibilitat del partit amb els transvasaments, el debat i la disciplina internes, el model de les Joventuts d’Esquerra, la dedicació a la política, etc.Va presentar l’acte, al qual van assistir unes 30 persones, Josep Cabana, de la secció local de Blanes.


Els polítics

Nosaltres pensem que molts ciutadans es van apropar al nostre partit, perquè vàrem prometre durant molt temps, que nosaltres seríem una altra manera de fer política. Acceptareu que actualment hi ha molts ciutadans que estan farts de determinades pràctiques polítiques. La seva conclusió és que tots els polítics són igual. Nosaltres els vàrem dir que seríem l’aire fresc, la radicalitat democràtica i l'austeritat. Els vàrem dir que nosaltres seríem uns altres polítics. A l’hora de la veritat no ens hem diferenciat en res amb els altres que ens varen precedir a les institucions.

L'assemblearisme

Som un partit que encara conserva l’assemblearisme en els congressos, però la resta de l’any, en general a la majoria de seccions locals no hi ha debat o com a màxim a vegades hi ha debat sobre qüestions locals, però no hi ha debats sobre política nacional, ni es fan votacions ni es passen les mocions aprovades enlloc. La participació dels militants és tendent a zero. Hi ha casos flagrants com el de la nostra entrada per segona vegada al govern tripartit, on a diferència del primer, no es va consultar ningú, no hi va haver cap assemblea ni regional, ni comarcal, ni local. La direcció va prendre la decisió corrent. Fixeu-vos en un detall: a la pàgina web del nostre partit no s’hi pot interactuar ni participar de cap manera. El partit hauria d'informar. A hores d'ara els militants s'assabenten per la premsa dels grans temes que decideix la direcció. Un exemple: Quan es va fer el canvi de logo d'ERC a Esquerra, el partit podia haver habilitat a la pàgina web un espai on el militant, introduint les claus corresponents, hauria pogut votar quin logo preferia. El canvi es va fer com sempre. La militància no va poder opinar i encara menys debatre.

La credibilitat d'una força política

El cas dels transvasaments Si el partit és capaç de canviar i de recuperar una qualitat fonamental per liderar un país, que és la credibilitat, ERC pot aspirar en un termini relativament breu a convertir-se en una força decisiva a Catalunya. Ara fa poc hem viscut un nou cas de manca de credibilitat de la nostra direcció del partit. El govern de la Generalitat va decidir, de nit i furtivament, iniciar el transvasament del riu Segre. El nostre partit feia veure que no se n'adonava gaire i es va aturar, diguem-ho així, gràcies al senyor Zapatero i a la senyora De La Vega, que van ser els primers que van dir que això no es faria. El Segre a la tardor acostuma a baixar molt sec. Nosaltres allà hi vàrem deixar una part important de la ja disminuïda credibilitat. Gent que viu a la vora del riu, en qualsevol de les seves comarques, ha arribat a la conclusió que encara sort que ens manen des de Madrid, perquè des d'aquí no paren de fer bestieses. Conclusió: fa molt mal a un partit independentista. Esquerra a les Terres de l’Ebre era un referent o, més ben dit, EL REFERENT de partit antitransvasista per excel•lència. Quan han decidit transvasar l’Ebre, els nostres consellers han dit que sí, alguns càrrecs de les Terres de l’Ebre van anar a la manifestació per dir que no, per cert, amagant les sigles del partit. Finalment a Madrid ens vàrem abstenir. Sí, no i abstenció. Així és molt difícil que la gent ens segueixi. A les Terres de l'Ebre la davallada electoral que podem patir a partir d'ara pot ser descomunal.

El debat i la disciplina

Al nostre partit no hi ha debat, però tampoc no hi ha disciplina. En una calçotada a Reus, un alt dirigent diu que està disposat a donar la presidència a Artur Mas (feia pocs dies que l’havien donada a Montilla), a canvi que CiU donés suport a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació. Curiosament ningú no li va exigir el mateix a José Montilla. Un altre dia, un dirigent diu que té un pla per la "desconnexió" de Catalunya d'Espanya. Com bé sabem, d'aquest pla, no se n’ha sentit a parlar mai més. Un altre dirigent diu que el 2014 vol fer un referèndum, sense comentar-ho ni dir-ho a ningú, començant pel propi comitè executiu del partit. Ara sembla que ho ha treballat un xic més, però al principi, tret d'ell ningú no en sabia res. Finalment un va proposar que el millor que podíem fer els catalans era anar a Madrid a fer una manifestació. Tampoc no se n'ha parlat mai més. Hi ha d'haver debat de militants i un cop debatut i acordat el tema que s'escaigui, disciplina i tots a una. En canvi, en un partit on no es debat res, tothom tira pel dret.

Composició de la nova executiva i ponència alternativa

Els promotors d'RCat pràcticament tots som militants de base. Jo em presento a president i a res més. La meva vocació, si no sóc president, és continuar sent militant de base a Puigcerdà. La direcció actual no ens donarà cap opció a negociar res. I nosaltres no negociarem vicepresidències, ni secretariats ni històries. Nosaltres pensem que hi ha d’haver un canvi tranquil, però bastant radical. Si nosaltres guanyem l’executiva serà plural, perquè ja ho és d’entrada. Els màxims representants del partit al congrés, parlament, govern de la Generalitat, hi tenen la presència garantida. Nosaltres pensem que no hem de fer petites esmenes a la ponència, que no porten enlloc, sinó fer un gran canvi de model. Per això hem presentat una ponència alternativa sencera.

El model de les Joventuts d’Esquerra

Les JERC han de ser un referent per a la joventut. Per aquest motiu cal canviar algunes coses perquè en aquest sentit no anem bé. Els de les joventuts s'han de preparar bé. Som un país que no té grans recursos naturals. La nostra riquesa són les persones. El que hem de fer és formar bé aquestes persones, amb grans qualitats com a ciutadans i, si després es volen dedicar a la política, doncs em sembla perfecte. Ara, aquest model de ser cap de les JERC i l'endemà ser diputat, començar a fer política de saló o treballar al govern em sembla pèssim. Hi estic radicalment en contra. Els joves han d'estudiar, formar-se i treballar com tothom. Que es formin personalment i professionalment i després que es dediquin a la política.

Sobre la dedicació a la política

Hi ha una cosa que per a mi és molt important. Jo he arribar a la conclusió, segurament hi ha molta gent que no opina com jo, que fer només de polític et va rovellant les neurones i acabes veient les coses com només les veuen els polítics i la gent que viu al voltant de la política. Jo vaig fer d'alcalde de Puigcerdà vuit anys i sis mesos i em vaig dedicar als meus pacients i a les hores lliures em dedicava a fer d'alcalde. No tenia ni dedicació parcial, ni encara menys dedicació exclusiva a l'hora de portar l'ajuntament. M'hi dedicava tant com podia i no em va anar malament. Vaig treure dues majories absolutes. Jo continuaré fent de metge i ho continuaré fent a Puigcerdà.”

De tot el que es va dir, per la meva part, estic d’acord en quasi tot, excepte en dues coses. En dos petits matisos.
La primera es que jo soc d’esquerres, no de centre-esquerra, i intentaré que ERC, tant si guanya Rcat com si no, sigui tant d’esquerres com la realitat ho permeti.
La segona, es sobre la limitació de càrrecs, que crec que hauria de ser de dotze anys i no de vuit.
Per la resta, subscric tot el que es va dir.

Un cop acabat l’acte, i molt poc a poc, una dotzena de persones vàrem poder sopar amb els dos convidats, fent una xerrada molt mes informal i propera, on vàrem parlar de tot una mica (per cert, em sembla que no vàrem parlar del Barça. Em sorprèn) Quan ja acabàvem, vàrem rebre la visita de part de l’organització de Rcat, inclosa la Rut Carandell.

En Narcís Serra i jo, els dos reagrupats actius de Blanes, volem agrair a tots els assistents la seva presència, en especial als que van fer preguntes.
Volem agrair a tots els que ens ha ajudat a organitzar aquest acte, des de l’organització de RCat a Girona, com Rcat Maresme.
Volem agrair la predisposició de la Casa del Poble a deixar-nos les seves instal·lacions per fer la xerrada. Cal destacar que varen demanar a en Joan Carretero que signés el llibre de visites d’aquesta institució històrica.

I volem agrair especialment la tasca feta per la Assumpta Pla, presidenta de la secció local d’ERC a Blanes, que només es pot qualificar d’una tasca perfecte i exquisida, amb la imparcialitat que els seu càrrec comporta.

Ara toca el torn al Sr. Puigcercós.
El proper dissabte, 31 de maig a les 10 del matí, la candidatura de GENT D'ESQUERRA realitzarà un acte a la Sala Gaudí de l'Hotel Samba de Lloret de Mar (C/ Francesc Cambó, 10)
No hi falteu. Cal escoltar a tothom.

Josep Cabana.
Salutacions i independència
Reagrupem-nos

dimarts, 27 de maig del 2008

53 - Avui, Dimarts a Blanes, en Joan Carretero.


Va néixer a Tremp (comarca del Pallars Jussà) el 19 de desembre de 1955. És pare de tres filles, llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona (1978), diplomat en sanitat per l'Escola Nacional de Salut i Màster en Salut Pública per la Universitat de Barcelona. Com a metge d'atenció primària, ha treballat a Barbens (Pla d'Urgell) i a Puigcerdà (Cerdanya).
És militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des del 1990.
Ha estat alcalde de Puigcerdà des del 1995, quan es va presentar per primera vegada a les eleccions municipals encapçalant la llista d'ERC, fins al desembre del 2003, quan deixa l'alcaldia en ser nomenat conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya. Fou destituït del càrrec de conseller pel president de la Generalitat de Catalunya el 21 d'abril de 2006, després de qualificar d'espanyolista demagog el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero.

La conselleria de Governació d'en Joan Carretero.


La Conselleria de Governació després d'en Joan Carretero. Vine a escoltar-lo.





divendres, 9 de maig del 2008

51 – Coherència i argumentació.


Quan em vaig fer militant d’ERC, em van fer anar a la jornada d’acolliment on em van fer cinc cèntims de qui és ERC i com som els militants. Dins d’aquesta jornada, ens varen fer un joc on podríem veure com és la militància d’ERC. Es tractava de posar en un paper, a quin partit votaríem, sinó fóssim d’ERC. Dels participants del joc, ningú va escollir al PP. Molt pocs al PSC-PSOE (cosa que posa en evidència, que la militància no li fa molt el pes, aquest seguidisme i complicitat amb el PSC-PSOE) Uns quants van posar CiU (calculo que un 30%) Però la gran majoria, més del 50%, entre els que m’incloc, vàrem posar IC-V o EUiA.

La veritat és que és lo normal, si més no, per mi. Si jo fos la Conxita Boldú, en els plens de l’ajuntament, miraria a la meva esquerra, i veuria al PSC-PSOE, una força de centre-esquerra/espanyolista, amb la qual, no coincidim en res. Després vindria l’equip de govern, amb CiU, un partit de centre/autonomista (espanyolista) Amb aquests tampoc coincidim en res. Del PdB i del PP, és evident que no coincidim en res. I per últim hi ha EUiA/IC-V. Amb aquest sí que hi han coincidències. Són espanyolistes, encara que ells ho volen amagar amb lo de federalistes, però si més no, són d’esquerres. Amb aquest sí que tenim un punt de trobada.

Així dons, és amb EUiA/IC-V, on jo puc trobar complicitats serioses (tant debò, algun dia també les pugui trobar a CiU, si donen d’una vegada, el salt definitiu al sobiranisme)

La pregunta és: Per què no ens entenem ERC i EUiA/IC-V a Blanes? Dons no ho sé ben be, però el que sí sé, és que les accions i argumentacions de EUiA/IC-V a Blanes, ens posa les coses molt difícils.

Només cal recordar com va reaccionar EUiA/IC-V, després del suport d’ERC al Sr. Trias, de CiU. Va reaccionar portant-se les mans al cap, escandalitzats pel que havia fet ERC, senyalant amb un dit acusador a ERC. En cap moment, van fer cap tipus de reflexió dels motius que havien fet que es donés aquella situació. Sense reflexionar ni reconèixer la seva part de responsabilitat en tot moment sobre la decisió presa per ERC. Si avui hi ha el govern que hi ha, és culpa d’ells i dels PSC. De ningú mes. Per tant encara no acabo d’entendre totes aquelles reaccions tant escandalitzades, a no ser, que el que volien en realitat,
era amagar la seva ineficàcia, el seu egoisme i el seu cofoisme alhora de formar govern

Després, també cal recordar tot el tema de les
mocions-copia.

També s’ha de dir, que des de que la Conxita és la portaveu d’ERC als plens, el Sr. Francisco Martínez, s’ha dedicat a, com es diu vulgarment, tirar un moc, del tot gratuït, sense provocació prèvia, a ERC.

Però al últim ple, el del mes d’abril, crec que es van superar a ells mateixos. Van pixar fora de test, tota l’estona, i cada cop, hi pixaven més, concretament, el Sr. Francisco Martínez, i per tant el Sr. Joan Salmerón per complicitat.
La seva resposta i argumentació per votar a favor o abstenir-se a la moció d’ERC, demanat solidaritat amb el poble tibetà, va ser tot un seguit de descosits que no hi havia per on agafar-ho.

Aquests són els seus arguments:
1) En el conflicte Xina/Tibet no hi han bons i dolents.
Tot i ser cert, mai ningú és totalment bo i mai ningú és totalment dolent, el cert, i suposant que els tibetans siguin dolents, són aquests els que tenen una sabata trepitjant-los el coll. Avui, és urgent aconseguir treure aquesta sabata del coll tibetà. Després, ja decidirem qui és més bo i qui és més dolent.

2) El Tibet històricament ha estat envaït diverses vegades per diversos pobles i han format part de la Xina “per tant els xinesos tenen motius per reclamar el territori tibetà”.
Què vol dir amb això? Què quan un poble ha estat envaït repetits cops, pot envair-lo qualsevol? Què quan un poble ha estat envaït repetits cops, perd el seu dret a l’autodeterminació? Així dons, la seva estimada Espanya, pot ser reclamada per tothom, sobretot pels romans, sarraïns, pobles germànics, i pels francesos, que tenen motius per reclamar el territori espanyol, segons la seva argumentació.

3) Quan la Xina va envair el Tibet, aquest era un regne feudal totalitari.
Fantàstic aquest argument. Així dons, durant l’època d’en Franco, segons el Sr. Martínez, qualsevol regim totalitari, podria tenir legitimació per envair Espanya.
O segons aquest argument, la conquesta del Iraq per part dels EEUU, és legítima.

4) Critica la violència del monjos, i com hi ha violència per les dues parts, millor no fer res.
Així dons, el Sr. Martínez condemna a la resistència francesa per lluitar contra el regim nazi, o suposo que s’entristeix per aixecament del poble espanyol contra l’exercit francès.

5) Es va oposar al boicot als JJOO olímpics, tot i que ningú el va demanar, ja que això no serveix per res, i si es fa boicot als JJOO de Beijing, s’hauria de fer boicot a tots, perquè tots els països tenen punts foscos. I que aquest boicot, només serveix per fer la guitza als esportistes.
Tot i que ningú va demanar cap boicot als JJOO, jo personalment hi estic a favor (ja en parlaré d’això en un altre escrit) Em pregunto si el Sr. Martínez seria tant esportiu si els JJOO es celebressin al Marroc o a Israel.

6) “Fa tres mesos, aquesta moció, encara estaria bé, però ara és fora d’òrbita, ja que el Dalai Lama està negociant amb el govern xinès”
No sabia que els actes repressius d’un govern opressor contra un poble oprimit, tinguessin data de caducitat. Per altre banda, aquesta moció, pot donar força i arguments a la postura del Dalai Lama davant del opressor. El Sr. Martínez no vol donar suport a un poble oprimit quan aquest està negociant per lliurar-se de la repressió?

7) “la Xina està envoltada de bases americanes, i no permetran que els hi posin una al Tibet”. Aquest argument és el millor de tots. La veritat és que és una sortida de pilota grossa, grossa. Qui ha parlat de bases americanes? Què hi tenen a veure els americans? A que treu cap? El pitjor, és que aquest argument, ve a dir, que els xinesos van fer bé en envair el Tibet, i fan bé, fent el que fan, per tal de que els EEUU no hi posin una base al Tibet. Qui vol posar una base al Tibet? Ja posats, els xinesos que envaeixin tot el món, hi així se’n lliuraran del tot d’aquesta amenaça.

Tots aquest arguments eren per decidir si votarien a favor o s’abstindrien. Finalment hi van votar en contra. D’això se’n diu ................... coherència? Em sembla que no.

Quines ganes de marejar la perdiu, i donar excuses barates per votar en contra de donar solidaritat a un poble oprimit. Segons el meu punt de vista personal, la moció d’ERC era massa tova. Era una moció de política light, per tal que ningú si pugues oposar. Per no enfadar a ningú. Era una moció políticament correcte. Així dons, perquè EUiA hi vota en contra? Per no posar en evidència a un regim totalitarista, agressor, que resulta que és de nom, i només de nom, comunista? Per no votar a favor d’ERC? O per les dues coses?

Però si no havien pixat fora de test prou, van acabar insultant greument als que no voten com ells. Concretament, el Sr. Martínez va acusar de prevaricació, als que no pensen com ell. Després es queixa dels insults del Sr. Ramos, del tot injustificables, però ell no pot caure en la mateixa errada.
Insultar d’aquesta manera, amb el to que ho va fer, és una actitud feixista, tal com ell mateix diu, quan parla dels insults que els hi dedica el Sr. Ramos. Aquestes són coses que passen a la Xina (Quina casualitat!!!!!!!)
Però és que els insults del Sr. Ramos, fan referència a les capacitats de les persones. Mal fet. Però insult del Sr. Martínez, fa referència a la bona voluntat. L’Insult del Sr. Martínez és molt més greu que els del Sr. Ramos.

Sr. Martínez, li exigeixo una rectificació pública, en el proper ple.

Algú podria dir, que jo estic fent el mateix. Que estic criticant al Sr. Martínez, per no pensar com jo.
Jo puc diferir ideològicament sobre moltes coses amb el Sr. Martínez, i és normal en democràcia. El que no és normal, és no defensar els drets humans, que estan repetidament vulnerats al Tibet, de mans del govern xinès.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.


Foto extreta del Diari de Girona