Fa pocs dies, Amnistia Internacional va publicar un informe sobre l'estat de la pena de mort al món, amb la “sorpresa” que no van posar dades sobre alguns estats que hi han per aquest món, entre ells la Xina (la República Popular de la Xina) I no van publicar dades, per què els hi és impossible tenir unes xifres aproximades de les execucions que es practiquen a aquell país Suposo que no cal dir que condemno la pena de mort allà on es produeixi, tant als Estats Units, com a l’Iran per exemple, però la Xina té quelcom especial.
I què és això especial? Doncs que encara no fa dos anys, la Xina, va organitzar uns J.J.O.O. amb la complicitat i benedicció absoluta i incondicional de tothom o a quasi tothom. Vàrem ser molt pocs els que vàrem demanar un boicot rotund a uns Jocs Olímpics que amagaven una repressió brutal a altres pobles, com el tibetà, o al propi poble.
Els còmplices de les polítiques i practiques xineses, ens van acusar de moltes coses, i argumentaven que els J.J.O.O. servirien per que l’estat xinès, comencés una obertura democràtica, que amb pocs mesos, ja s’ha vist que aquesta obertura, no s’aconseguirà per aquest mitjans, En menys de dos anys, ja hem pogut “gaudir”, per una banda de la repressió brutal del govern xinès a la població d’ètnia uigur, i per l’altre banda, del seu silenci sobre el número d’execucions que practiquen. Aquest silenci, és indicador que alguna cosa volen amagar.
Altres països “civilitzats” com els Estats Units o l’Iran, no amaguen aquestes dades, ja que consideren que els executats són delinqüents i no tenen re a amagar. Però els xinesos, és molt probable, i tots ho sabem (no ens vulguem enganyar a nosaltres mateixos) que part de les seves execucions siguin de caire polític, i els que es castiga és el lliure pensament. No és que excusi l’execució de delinqüents, la condemno igual però assassinar per motius ideològics, és, segons la majoria dels que van anar contents i satisfets a la festa d’inauguració de l’assassí (argumentat el que argumentaven) és terrorisme, i el que és pitjor, practicat “legalment”. (si us plau, que ningú amb vingui amb que la pena de mort als delinqüents pot ser acceptable. No ho és i no contestaré)
On són tots aquells que van defensar la celebració d’uns J.J.O.O. argumentat uns possibles efectes que es veia de lluny que en el millor dels casos, eren d’una innocència irresponsable, i en ells pitjors dels casos, i estic segur que en la majoria d’ells, darrera d’aquest argument ridícul, el que s’hi amagava, era la por de no molestar a un client molt important, i a un país militarment molt poderós. Darrera d’aquell suport, en realitat el que s’amagava era por, i cobdícia. Amb aquell argument, tancaven ells ulls a execucions polítiques i no polítiques, per poder tenir uns quants calerons més a la butxaca. A tots aquells que van donar suport a uns J.J.O.O. tacats de vermella sang i negra opacitat democràtica, els hi pregunto, quin és el preu que necessiten per saciar les seves butxaques? Ho dic, per què ja no poden fer boicot als J.J.O.O., però sí que podem fer coses. O encara preferim tancar els ulls i omplir-nos les butxaques, explotant als treballadors “populars” de la Xina? I no els hi ho pregunto només de polítics amb càrrec. Ho pregunto als polítics amb càrrec, sense càrrec i a la societat en general.
Bé, alguns, van voler rebaixar la seva mala consciència fent veure que protestaven fent un manifest en favor del poble tibetà, i altres, que van pel món demanant justícia social i, també en el millor dels casos, van callar com putes.
AH!!! Abans d’acabar, deixar clar que soc d’esquerres. Profundament d’esquerres, i per tant, també ignoraré comentaris referent al tema esquerra-dreta. Els drets humans no tenen re a veure amb aquest debat.
Salutacions, independència, justícia social i democràtica.
I què és això especial? Doncs que encara no fa dos anys, la Xina, va organitzar uns J.J.O.O. amb la complicitat i benedicció absoluta i incondicional de tothom o a quasi tothom. Vàrem ser molt pocs els que vàrem demanar un boicot rotund a uns Jocs Olímpics que amagaven una repressió brutal a altres pobles, com el tibetà, o al propi poble.
Els còmplices de les polítiques i practiques xineses, ens van acusar de moltes coses, i argumentaven que els J.J.O.O. servirien per que l’estat xinès, comencés una obertura democràtica, que amb pocs mesos, ja s’ha vist que aquesta obertura, no s’aconseguirà per aquest mitjans, En menys de dos anys, ja hem pogut “gaudir”, per una banda de la repressió brutal del govern xinès a la població d’ètnia uigur, i per l’altre banda, del seu silenci sobre el número d’execucions que practiquen. Aquest silenci, és indicador que alguna cosa volen amagar.
Altres països “civilitzats” com els Estats Units o l’Iran, no amaguen aquestes dades, ja que consideren que els executats són delinqüents i no tenen re a amagar. Però els xinesos, és molt probable, i tots ho sabem (no ens vulguem enganyar a nosaltres mateixos) que part de les seves execucions siguin de caire polític, i els que es castiga és el lliure pensament. No és que excusi l’execució de delinqüents, la condemno igual però assassinar per motius ideològics, és, segons la majoria dels que van anar contents i satisfets a la festa d’inauguració de l’assassí (argumentat el que argumentaven) és terrorisme, i el que és pitjor, practicat “legalment”. (si us plau, que ningú amb vingui amb que la pena de mort als delinqüents pot ser acceptable. No ho és i no contestaré)
On són tots aquells que van defensar la celebració d’uns J.J.O.O. argumentat uns possibles efectes que es veia de lluny que en el millor dels casos, eren d’una innocència irresponsable, i en ells pitjors dels casos, i estic segur que en la majoria d’ells, darrera d’aquest argument ridícul, el que s’hi amagava, era la por de no molestar a un client molt important, i a un país militarment molt poderós. Darrera d’aquell suport, en realitat el que s’amagava era por, i cobdícia. Amb aquell argument, tancaven ells ulls a execucions polítiques i no polítiques, per poder tenir uns quants calerons més a la butxaca. A tots aquells que van donar suport a uns J.J.O.O. tacats de vermella sang i negra opacitat democràtica, els hi pregunto, quin és el preu que necessiten per saciar les seves butxaques? Ho dic, per què ja no poden fer boicot als J.J.O.O., però sí que podem fer coses. O encara preferim tancar els ulls i omplir-nos les butxaques, explotant als treballadors “populars” de la Xina? I no els hi ho pregunto només de polítics amb càrrec. Ho pregunto als polítics amb càrrec, sense càrrec i a la societat en general.
Bé, alguns, van voler rebaixar la seva mala consciència fent veure que protestaven fent un manifest en favor del poble tibetà, i altres, que van pel món demanant justícia social i, també en el millor dels casos, van callar com putes.
AH!!! Abans d’acabar, deixar clar que soc d’esquerres. Profundament d’esquerres, i per tant, també ignoraré comentaris referent al tema esquerra-dreta. Els drets humans no tenen re a veure amb aquest debat.
Salutacions, independència, justícia social i democràtica.
Entrades
