dissabte, 18 de juny del 2011

171 – Una Historia de banyes o l'independentisme no és Andoni Zubizarreta.


L'andoni Zubizarreta, va ser el porter de Ath Bilbao, del valència , de la selecció espanyola , i sobretot del Barça. A mi personalment no m'agradava molt el seu estil. Els que el varem veure jugar, podem recordar d'ell que no era un porter massa espectacular, però el seu èxit consistia sobretot en saber-se col·locar al lloc adient i així aturar els xuts que li arribaven. El màxim esforç que feia era deixar caure a terra tota la seva alçada per tal d'aturar alguna pilota rassa, però allò d'estirar-se buscant l'escaire per desviar una pilota allunyada de la posició que ocupava, no ho veiem mai. Doncs a diferència de l'Andoni Zubizarreta, l'independentisme català, o si més no, una part important del de l'independentisme català, mai és al lloc adient en el moment adient i és prou espectacular per deixar veure que és en el lloc equivocat.


Fa pocs anys, quan l'independentisme català el monopolitzava ERC, mentre els independentistes volien plantar cara, els dirigents d'ERC, van decidir donar una nova imatge a l'independentisme fent una tasca de no deixar-se veure massa. Les conseqüències d'aquesta política és que poc a poc, ERC va anar perdent influència de poder efectiu en la vida política catalana fins a dia d'avui, que sembla que finalment, s'està preparant una renovació absoluta d'aquest partit, i sincerament espero que aquesta renovació sigui possible, i sobretot, que no arribi massa tard.


I ara, sembla que una part de l'independentisme català, a decidit fer tot el contrari. Enlloc de cercar complicitats i simpaties, davant del moviment d'indignats, ha decidit plantar cara i girar-se d'esquenes a un moviment ciutadà que pot portar uns canvis a la nostra societat força importants. Així doncs, enlloc de voler aprofitar aquesta oportunitat, el que fa aquest sector és enfrontar-si directament, amb l'única conseqüència evident que no podrà guanyar re, i si perdre unes possibles futures complicitats, renunciant a la possibilitat que s'obre davant, per oferir-se com una veritable alternativa social.


I tot per un atac de banyes i per un excés de testosterona, que com tothom sap, és una de la substancies més manipulables de les que existeixen. L'atac de banyes és evident, veien com una societat que molts creiem adormida, de cop i volta, ha aconseguit més rebombori que totes les mobilitzacions que hem fet els independentistes. De cop i volta, desprès de tanta feina, tants suors, i tants sacrificis, veiem com uns quants marrecs que creiem sense sang a les venes, tenen més possibilitats aconseguir més resultats que amb tota la intel·lectualitat independentista treballant a tota màquina. Segur que mes d'un, deu pensar que no és just. Que portem trenta anys (o 300 anys) i quasi no hem aconseguit re, i uns nois amb poc temps, qui sap el que aconseguiran. De moment, sembla que han fet oblidar a tothom el fet independentista.


El segon fet, és que no he pogut veure mai com uns quants, poden manipular d'una manera tant brutal a tanta gent. Vull dir que només falta que 4 fatxes (ves a saber si no estan en missió de servei a la seva pàtria) diguin quatre coses en contra de lo català, i alguns independentistes amb tota la seva dignitat, això si, abandonen el carrer, i deixen el camí lliure al fatxes als que volen combatre. Per tant, els fatxes guanyaran la “batalla”, per l'abandonament dels seus adversaris, que això sí, són molt dignes i molt integres. Aquests fatxes, que potser han estudiat a carreg d'algun ministeri, (o potser no, tampoc importa massa) tenen tot el camí lliure per difondre totes les idees que vulguin, com per exemple, “veis los independentistas? Solo les interesa lo suyo. Por lo tanto ya lo sabeis. Nunca podreis contar con ellos”.


Trobo molt poc intel·ligent, molt digne, però poc intel·ligent, abandonar els nostres carrers i les nostres places davant de 4 fatxes que ens els podríem “cruspir” amb patates, si fem servir, a més del cor, el cervell.


Un altre manipulació, és la que fan alguns “independentistes” pseudo-convergents liberals (primer liberals i després si s'escau, independentistes) que no volen per re del món que aquest tipus de moviments, triomfin, no sigui que canviïn les actuals polítiques neo liberals, que són en definitiva les veritables culpables de l'actual crisi econòmica, i que amb una manifesta manipulació informativa (no oblidem que els mitjans de comunicació, en realitat són empreses o treballen per importants grups empresarials) aprofiten per aprofundir encara més en aquestes polítiques, fent una retallada de prestacions socials.


El moviment indignat, re té a veure amb qüestions identitàries, i la prova, és que des del canal de TV, Intereconomia, critiquen al moviment d'indignats, per no indignar-se davant de la pressa de posició dels regidors i alcaldes de Bildu. Els de Intereconomia, estan fent el mateix que aquests independentistes. Tant uns com els altres, busquen en aquest moviment, unes coses que no són per les que s'està protestant. En realitat és una lluita dreta/esquerra, i això sí, les forces de la dreta (catalana i espanyola) i les forces identitàries espanyoles, volen evitar de totes maneres, que l'independentisme català tregui profit d'aquest moviment, i han mogut quatre fils, per parar un parany a l'independentisme català que el faci abandonar aquesta oportunitat d'or. Bé, cal dir que basicament, els independentistes que han caigut en aquest parany, són els de dretes. Els d'esquerres, no deixarem que quatre espanyols ens facin fora dels nostres carrers. Si més no, això espero. Jo personalment, com crec en la independència, i en aquest moviment, no penso abandonar.


Em deixo coses a dir, però de moment, avui ja he escrit massa.


Salutacions, independència i justícia social.

dilluns, 13 de juny del 2011

170 – Encara dorms?

Aquí hi ha un vídeo d'aquells que ens expliquen les coses. A mi, m'ha impressionat una mica.


Desperta, imbecil!!!!!




Un cop s'ha vist el vídeo, no oblideu el que passa al segon 45. Té la seva importància. Aquest vídeo l'he vist gràcies a Té la mà Maria.


Salutacions, independència i justícia social.

169 – L'arbre independentista.



Els independentistes, tenim un talen especial per desaprofitar les oportunitats que se'ns presenten davant, i fer passes en rere, enlloc de fer-los en davant. I ho fem per no voler entendre que la unitat vol dir anar units, però no barrejats. Vull dir que l'independentisme, com la societat en la que vivim és plural i cal ser-ne conscients realment d'aquest fet. No n'hi ha prou en fer-ho de boca. Cal fer-ho amb actituds i posicionaments.


L'independentisme, com a mínim te quatre branques, que són les següents:

  • Esquerra/pluja fina

  • Esquerra/independència espress

  • Dreta/pluja fina (però molt fina)

  • Dreta/independència express

I encara dins d'aquestes branques, encara podríem fer mes ramificacions o fins i tot trobar noves branques. L'objectiu “fàcil” hauria ser la de sumar esforços per tal d'anar tots a una i aconseguir el objectiu comú entre tots, que és la independència. Però això és impossible i hauríem de donar-nos compte d'una vegada i començar a pensar d'una manera diferent de sumar.


El partit independentista sense més, és impossible. Simplement no hi ha qui se'l cregui, ja que la independència en cap cas serà una cosa d'avui per demà i per tant mestres tant, s'han de fer altre tipus de política i de coses, que són les del dia a dia dels ciutadans de Catalunya, i aquí, sempre toparem els de dretes amb els de esquerres. És inevitable. Si aprenem això, ja tenim una cosa guanyada. Els de dretes, que lluitin per seu concepte de societat i els d'esquerres que facin el mateix, i si cal donar-se de bofetades, doncs fem-ho. No hi ha cap problema. Només hem de tenir una cosa clara. Quan la cosa sigui per la independència, doncs anem-hi tots, els de dretes i els d'esquerres junts.


Però encara hi ha un altre gran factor de divisió, i no és altre que el de la estratègia a seguir, o sia, quin camí hem de prendre per arribar a la independència. Doncs de la mateixa manera que amb l'eix dreta-esquerra, hem de fer amb l'eix estratègic. Que cadascú faci la seva, però en aquest cas, sense donar-nos de bufetades. Sinó ens agrada el que fa l'altre, doncs callem i ja està.


Un exemple de tot això, es el cas del moviment dels indignats. Una part de l'independentisme hi dona suport, i un altre no li dona per diverses raons. Doncs des del meu humil parer, els que no combreguem amb aquest moviment, haurien de fer el possible per no dificultar la feina dels que si hi combreguen. Jo hi combrego. Jo crec en aquestes protestes. Però hi ha altres independentistes que no, i s'ha de respectar, però alguns d'aquests independentistes que no les agrada aquest moviment, estan adoptant una posició de rebuig (des des meu punt de vista una mica superficial i visceral) per què aquest moviment no és entre les seves prioritats la independència (Ara no vull entrar en aquest terreny. Si puc i tinc ànims, ho faré un altre dia) Criticar i desacreditar aquestes mobilitzacions per això sense veure el rerefons que porten aquestes protestes, pot dificultar molt molt molt, la tasca dels independentistes que estan “dins” del moviment. Aquest és un cas clar, de com uns independentistes dificulten innecessàriament la tasca d'altres independentistes.


Tornant a les branques de l'arbre independentista, si ja sabem que no podem anar junts, doncs hem de saber que podem anar separats, però que, arribarà un dia, que haurem d'estar tots preparats per fer el moviment definitiu.


Sí, és cert. D'aquesta manera el camí és més difícil, però viable. L'altre, el de la unitat forçada, és inviable i sempre s'acabarà trencant. No tinguem por d'anar separats, i siguem conscients que un dia ens trobarem en un punt important. Cadascú en la seva branca, (per tal d'evitar bronques) (perdó pel fàcil joc de paraules, però em costa molt evitar aquestes coses) com deia, cadascú per la seva branca, o millor dit per la seva arrel que algun dia ens trobarem tots junts en el troc de la independència.


Salutacions, independència i justícia social

dissabte, 11 de juny del 2011

168 – Carta a un amic. Carta a Joan Puig sobre el que és la indignació.


Avui, en Joan Puig, en la seva tasca mai prou agraïda, com a periodista improvisat, ha penjat uns vídeos sobre la xiulada / cassolada, que s'ha organitzat avui davant del teatre municipal de Blanes, amb motiu de la presa de posició del nou alcalde de Blanes. Malauradament, a més a més de penjar els vídeos, ha afegit uns comentaris molt subtils, deixant veure, que els que ens hem manifestat, érem dirigits per IU, i la veritat, m'he posat una mica nerviós, i en calent, he començat a respondre al meu amic (potser ell no vol que li digui amic. Tot i que estem una mica distanciats, jo encara el considero del meu bàndol) En principi, només pretenia escriure quatre ratlles, però l'escalfor del moment, ha fet que m'allargui una mica, i he decidit no respondre. Però la veritat es que m'he quedat amb el “ay” al cor, i finalment he decidit que tenia que respondre a les seves subtils manipulacions (o el que jo crec que son manipulacions – ben intencionades) En el seu dia, vaig fer cartes d'aquest estil per el Sr. Marigó, per el Sr. Joan Salmeron, o per el Sr. Felip Puig. Ara, li ha tocat a ell.


Aquesta és la carta:

Joan.


Tens un especial talent per no veure el què de les coses. Jo no és que sigui un crack precisament, i soc conscient de la meva ignorància i de la meva mediocritat. Suposo que jo no soc “sospitós” de IU (de fet molts ex-companys d'ERC, m'han acusant més d'un cop de ser de dretes per estar Reagrupat - quita falta d'anàlisi!!!!!) En el seu moment, quan et dèiem que ERC s'enfonsava, deies que no era veritat, i que ens manipulava algú. Fa 4 anys et vaig dir que la CUP se'ns (ERC) menjaria amb patates i em vas dir que això era impossible i que de cap de les maneres. Ara que ja s'ha enfonsat, veig que encara avui, penses que en Puigcercós, ha caigut per una conspiració i no per la seva tasca dirigint ERC. Veig que no hi ha autocrítica real.


I ara resulta que soc de IU? Que em deixo manipular per IU? El que t'hauries de preguntar, és per que IU té unes simpaties que no té Esquerra, que com a partit polític petit que és, hauria de tenir. Però és clar, com la independència no és una prioritat dels Indignats, doncs intentes desacreditar-los. I a que ve ara tanta dèria amb la independència? Fa dos dies, la deixaves de costat per seguir la política i la estratègia de la pluja fina. Fa uns anys, i ara també, la lluita era i és en els dos eixos, en el nacional i en el social. No entenc perquè se n'ha de separar una de l'altre. No entenc perquè si la independència no és una prioritat pels Indignats, se'ls ha de donar l'esquena. Els indignats són / som una representació de la societat actual, i per tant, tal com passa a la societat real avui dia, la independència no és una prioritat. Per mi sí, però entenc perfectament que pel moviment Indignat, no ho sigui.


Et demano disculpes pel to, però la teva insinuació, m'ha ofès profundament. I per que no dir-ho, em molesta profundament que una persona important del partit pel qual simpatitzo, tingui una visió de les coses tant partidista sobre el que està succeint, i això és que encara no te'n has adonat, que d'una de les coses que es queixa la gent, és que en lloc d'escoltar-los, us dediqueu a dir que estem manipulats per uns o per altres. De debò ho penses? La classe política viu en un món diferent, mirant a la gent del poble per sobre de l'espatlla. Com per exemple avui. El nou flamant alcalde, s'ha comportat com una vanitosa i capritxosa estrella de rock, fent-se esperar i tenint un menyspreu absolut per la gent que érem manifestant-nos. I quan a aparegut, ho ha fet abraçant-se o abraonant-se sobre una persona (aprofitant-se del factor sorpresa i que aquesta persona no ha volgut reaccionar violentament i es una persona educada) que patirà d'aquí pocs dies, la incompetència general i la falta de sensibilitat de la nostra classe política. La veritat és que la sortida del nou alcalde, no és pot qualificar de massa elegant. Encara no sé si era un alcalde o una “condescendent” nova estrella del rock.


Les coses van molt malament, i no veig que ningú amb poder tingui ganes de veritat de redreçar les coses, tant en l'eix nacional com en el social, i si no ens comencem a moure de veritat, l'arribada d'un lider feixista, o una revolució en tota regle, és una certesa. Tu que tens més influència que jo o qualsevol “mindundi” com jo, si et plau, feu alguna cosa.


Salutacions independència i justícia social, JA.

divendres, 10 de juny del 2011

167 - Cassolada a Blanes.


Continuant amb el moviment dels indignats, el passat dimecres, unes 200 persones de molts diferents perfils i inquietuds, ens varem reunir a la Plaça Espanya de Blanes (repeteixo que alguns preferim anomenar-la, Plaça de la Gent gran) per fer un acte en forma de cassolada per fer una demostració sobre la nostre disconformitat del funcionament polític i social de la nostra democràcia (Jo l'anomeno democràcia tirànica)



Des del meu punt de vista, ho considero tot un èxit, sabent com som els blanencs i les blanenques, que ens costa molt tenir compromís polític i social, i vivim molt al marge dels problemes que patim dia a dia, i que les diferents administracions, no aconsegueixen solucionar de cap manera. Potser, la falta de motivació dels blanencs i de les blanenques, és veure com els nostres polítics locals, gasten més energia en les seves disputes personals que en donar sortida a tots els reptes que té la nostra població, dedicant-se a destruir el que l'altre a construït.


Tornant al tema dels indignats i indignades, la cassolada va anar força bé i la assemblea de després , crec que va anar molt bé. Alguns potser volien córrer massa, i arranjar el món durant aquella mateixa assemblea. Volien concretar objectius, creant comissions de treball i definit l'estratègia a seguir, per tal de arrossegar a més persones en la protesta sobre la situació de molt baixa i precària qualitat social que vivim. Això, per començar, crec que és aspirar massa. Les meves expectatives personals, van ser satisfetes clarament. En definitiva, la cassolada i la posterior assemblea van servir per fer que el número de mobilitzats augmentés considerablement , ens coneguéssim tots una mica més, i definíssim les primeres línies de la tasca a fer, que segurament, no aconseguirem definir massa més, però crec que això no importa massa. L'important és fer-nos veure, i sobretot, definir la següent actuació i crear un entremat entre tots els blanencs, i poc a poc, contactant amb les mobilitzacions de les poblacions veïnes.


Crec que no podem definir grans objectius, ja que cada persona té els seus, i el gran objectiu, no és altre que fer veure als nostres polítics, que han de fer política, pel poble i per les persones, i no pel mercat o pel capital. Els nostres polítics, han de recordar quina és la seva feina, que no és altre que aconseguir donar-nos més llibertat a tots (sense trepitjar la llibertat del veí) i fer tot el que calgui, perquè la llibertat dels diners, no esclavitzi la nostra societat. La nostra democràcia s'ha convertit en aquella cèl·lula que va néixer per servir al cos, i ha crescut de tal manera que ha esdevingut una cèl·lula cancerígena, que finalment, el que fa, es destruir el cos que havia de servir.


Per acabar, en l'assemblea van aparèixer la presencia de 3 partits polítics (si més no, és el que jo vaig detectar). Per una banda, estaven els de C's, que van participar a l'assemblea d'una forma força elegant i força asèptica però amb voluntat constructiva. També hi era la CUP, que va tenir una participació més activa, però també sense fer partidisme i amb voluntat constructiva. Per últim, també van ser-hi, els de Esquerra Unida, d'una forma molt discreta, sense intervenir i escoltant tot el que passava, i tot el que es deia. La veritat, aquestes tres formacions polítiques, em van demostrar que tenen interès per saber el que passa al carrer, i per saber que passa amb aquest moviment de descontents i que pensen que ja n'hi ha prou de certs estils de política. Els que no hi eren, doncs també m'han demostrat, que lo que li passa al poble, els hi rellisca força, i molts cops, fan com un famós entrenador de futbol, que es pregunta el “per què” de les coses, quan ells mateixos, són la resposta.


Finalment, és va decidir fer una nova cassolada el proper dissabte, a les 11,30h davant del Teatre Municipal, durant l'acte d'investidura de l'alcalde. No és per ell en concret, sinó per la figura que representa, i intentat fer-li veure, que ha de servir, als seus ciutadans i no als seu partit, o als poder fàctics, o a l'Ajuntament. Serveix, únicament i exclusivament, als blanencs i blanenques. Després d'aquesta cassolada, és farà una nova assemblea a la Plaça de la Gent Gran (alguns estan entossudits en anomenar-la Plaça Espanya). És molt possible, que aquesta assemblea sigui l'inici d'una acampada.


Lluitem, lluitem i lluitem.


Salutacions, independència i justícia social.

diumenge, 5 de juny del 2011

166 – Per fi, sembla que ens corre la sang (indignada) per les venes!!!!!!!



Fa una mica més d'un mes, vaig començar a veure pel Facebook, com s'estava organitzant una mobilització ciutadana per protestar sobre l'estat de la nostre societat, amb un discurs en el que hi estava d'acord, però que vaig considerar ambigu i fins i tot, un pel populista, ja que la pròpia ambigüitat de la convocatòria i la falta de suport per part d'alguna organització “establerta” amb cara i ulls, em feia pensar que darrera de tot allò, no hi havia massa reflexió, i vaig cometre l'errada de menystenir aquesta convocatòria i no fer-li massa cas. Una clara mostra que he de ser més humil. Finalment, aquesta convocatòria de mobilització va tenir molt més èxit del que jo vaig pensar, i fins i tot, molt més èxit de convocatòria que algunes d'aquelles organitzacions “establertes de les que parlava abans.


Aquestes mobilitzacions d'indignats, el que volen denunciar és la nostra democràcia actual, que en realitat té molt poc de democràcia, i en realitat, és una democràcia que el que fem és escollir als ninots que volem que representin als veritables tirants d'avui dia, que no són altres que les grans corporacions empresarials que fan i desfan com volen, emparats sota la “democràtica” llei del mercat que ens venen en forma de liberalisme econòmic, i que des dels mitjans de comunicació, ens bombardegen constantment, ja que entre altres coses, o bé ells mateixos són corporacions empresarials, o són propietat de corporacions empresarials, i per tant ens fan veure el que ells (o els seus amos) volen que veiem, ignorant, o literalment maltractant informativament altres alternatives d'acció social que podrien desestabilitzar el “xiringuito” que s'han muntat aquestes corporacions empresarials, que, cal repetir-ho un altre cop, tenen als polítics i als mitjans de comunicació al seu servei.


I des de fa temps, que pensava que vivíem en una societat adormida, que no volia veure el que li estaven fent, i el que feien a altres societats d'aquest planeta. Ho pensava fins l'extrem de pensar que la batalla estava perduda, o que en els millors dels casos, acabarien produint-se greus aldarulls socials que podrien fins i tot, esdevenir en llargues i dures guerres de tot tipus. El fet, que tothom em prengués per boig, encara em va “animar” més a baixar els braços, i plegar de tot tipus d'acció per intentar que les coses canviessin.


Aquestes mobilitzacions, que no tenen un gran ideari, ni cal que el tinguin, només demanen que les coses siguin normals i que qui mani siguin els polítics en nom de les persones i no els grans poders fàctics. Aquestes mobilitzacions, m'han demostrat que encara hi ha esperança i que la sang, encara corre per les nostres venes. De fet, la meva sang torna a fer que no em pugui estar quiet, i he tornat a obrir aquest blog de nou.


Malauradament, i algú ho havia de dir, alguns, que d'una manera o altre, han viscut o viuen del sobrant (o potser no tan sobrant) d'aquests sistema de control empresarial, volen fer veure que aquestes mobilitzacions son una “camama”, amb l'excusa que aquestes mobilitzacions no són independentistes. Crec que estic lliure de tota sospita, quan dic que aquestes mobilitzacions, no tenen re a veure amb l'autodeterminació de Catalunya, i el que hi ha darrera de tot això, és social i no nacional. És curiós, perquè alguns, encara no fa masses anys, posaven per davant eix social sobre l'eix nacional. Ara, de cop, només és preocupen de l'eix nacional. És evident que no s'en adonen de re del que passa al seu voltant, ni abans, ni ara.


Revoltem-nos doncs, pacíficament, i fem-ho amb seny, i fem-ho on ho hem de fer, que és actuant i organitzant-nos en petites organitzacions. Afiliem-nos en petis sindicats, allunyats dels grans sindicats que s'han tornat burgesos, i votem a partits polítics que no hagin governat mai, és a dir, ni a CyU, ni al PP, ni a PSC-PSOE. I fem-ho rapit, que en les passades eleccions municipals, no ho varem fer. A blanes, ja ho hem fet. De moment, ja ens hem reunit uns quants indignats, i hem acordat fer una cassolada, el proper dimecres, a les 20,30 hores, i una posterior assemblea a les 21 hores a la Pl. Espanya (altres preferim Pl. De la gent gran). Animeu-vos.


Salutacions, independència i justícia social.