diumenge, 2 de novembre del 2008

85 – Provincians (1/3)


En els últims dies, durant aquests dies, i en els dies que han de venir, els catalans estem demostrant tenir una alta dosi de provincianisme, que ens hauria de fer pensar, sobre com som i com estem. Provincianisme, és la paraula que el diccionari defineix com “Mancat de grandesa o de personalitat pròpia enfront de la capital”.

Concretament, m’estic referint a tot el tema del Molt Honorable President del Parlament de Catalunya. Per fer una mica de memòria, només recordar tot el enrenou que es va muntar amb el “tunning” del seu cotxe oficial.

Personalment no em vaig emportar les mans al cap, quan es va fer pública la notícia que al cotxe oficial del Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, s’havia instal·lat un televisor, una taula i un recolza peus. La veritat és que em va sorprendre que aquestes coses no estiguessin instal·lades ja.

S’han escrit moltes coses sobre aquest tema, i s’han dedicat moltes hores de radio (suposo que de TV també, però com no veig TV, dons no ho sé) com per afegir-hi alguna cosa nova, però tal com van reaccionar els nostres mitjans de comunicació, i com ha acabat el tema, per mi es fa evident, que tenim el que ens mereixem.

Encara me’n faig creus, que els mitjans de comunicació donessin ales a aquesta ................ noticia?!!!!!!!, encara me’n faig creus, que algú pogués fer cas d’això. Encara me’n faig creus, que uns senyors de Madrid, no qualsevol senyor, sinó uns que ja coneixem i que sabem com se les gasten, tus, i aquí, sense pensar ni sense qüestionar-nos res, ho esbombem com si res. La primera reacció va ser la d’un pagès, que s’avergonyeix estúpidament de la seva condició de pagès, i actua instintivament davant d’un “cosmopolita”, per que aquest pensi que tot i ser pagès, és una mica culte. Vàrem reaccionar d’una forma, que només ho fan aquells que es senten, i potser ho són, inferiors davant d’un amo.

Recomano la lectura de l’escrit d’en
Maketo power

Més tard, sembla que es va entrar una mica en raó, i les coses es van posar al seu lloc.

Així dons, queda clar que crec que es va fer bé instal·lant totes aquestes coses al cotxe oficial del Molt Honorable President del Parlament de Catalunya.

Quan sí que em vaig posar les mans al cap, va ser quan el Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, fa retirar aquestes coses del cotxe oficial, cedint a les pressions injustificades que fan aquells senyors de Madrid que tots coneixem, i també a les dels seus adversaris polítics, que un cop més, van demostrar una total carència de sentiment de país, col·laborant amb el quart poder de l’amo.

La pregunta que ara em faig és:
Qui mana al Parlament de Catalunya, el seu Molt Honorable President o els diaris de Madrid?

Salutacions i independència.


Reagrupem-nos.

03a - Un moment lúdic.


M'he decidit a penjar un altre moment lúdic, en aquest cas dividit en diferents entregues, ja que dins del F.E.A. Festival (hi ha gent que té molt sentit de l’humor) aquest any hi haurà el proper dia 22 de novembre, un concert de Front 242

Apoptygma Berzerk i VNV Nation van ser els protagonistes dels anteriors moments lúdics, i per mi són grups de 1ª divisió, en canvi Front 242 és un grup de Champions, que porten aproximadament 20 anys acompanyant-me.

He pogut veure’ls tres cops en directe. Primer a una discoteca perduda a una zona rural de València, després al Zeleste (ara Razzamatazz) i per últim al velòdrom d’horta, i sempre ha estat una mostra d’energia i potència. Són autentica violència sonora.

Si Kraftwerk són els avis de la música electrònica, i Depeche Mode els seus fills més coneguts, Front 242, serien un dels seus fill més petits i més entremaliats.

El seu disc “Official Version” (1987) encara l’utilitzo per veure si uns auriculars o un equip de musica, sona com ha de sonar.

Us deixo potser les dues cançons més celebrades als seus concerts. “Headhunter” en forma de vídeo clip i “Welcome to paradise”, en directe (2005)

En el Tour d’aquest any, sembla que van en “format petit” i segurament la cosa no serà tant espectacular, però segur que a la sala Apolo de Barcelona, hi haurà intensitat.

Una recomanació final. Tanqueu tots els llums, i poseu el so, tant fort com pugueu suportar.

Que en gaudiu.

Salutacions.