M'he decidit a penjar un altre moment lúdic, en aquest cas dividit en diferents entregues, ja que dins del F.E.A. Festival (hi ha gent que té molt sentit de l’humor) aquest any hi haurà el proper dia 22 de novembre, un concert de Front 242
Apoptygma Berzerk i VNV Nation van ser els protagonistes dels anteriors moments lúdics, i per mi són grups de 1ª divisió, en canvi Front 242 és un grup de Champions, que porten aproximadament 20 anys acompanyant-me.
He pogut veure’ls tres cops en directe. Primer a una discoteca perduda a una zona rural de València, després al Zeleste (ara Razzamatazz) i per últim al velòdrom d’horta, i sempre ha estat una mostra d’energia i potència. Són autentica violència sonora.
Si Kraftwerk són els avis de la música electrònica, i Depeche Mode els seus fills més coneguts, Front 242, serien un dels seus fill més petits i més entremaliats.
El seu disc “Official Version” (1987) encara l’utilitzo per veure si uns auriculars o un equip de musica, sona com ha de sonar.
Us deixo potser les dues cançons més celebrades als seus concerts. “Headhunter” en forma de vídeo clip i “Welcome to paradise”, en directe (2005)
En el Tour d’aquest any, sembla que van en “format petit” i segurament la cosa no serà tant espectacular, però segur que a la sala Apolo de Barcelona, hi haurà intensitat.
Una recomanació final. Tanqueu tots els llums, i poseu el so, tant fort com pugueu suportar.
Que en gaudiu.
Apoptygma Berzerk i VNV Nation van ser els protagonistes dels anteriors moments lúdics, i per mi són grups de 1ª divisió, en canvi Front 242 és un grup de Champions, que porten aproximadament 20 anys acompanyant-me.
He pogut veure’ls tres cops en directe. Primer a una discoteca perduda a una zona rural de València, després al Zeleste (ara Razzamatazz) i per últim al velòdrom d’horta, i sempre ha estat una mostra d’energia i potència. Són autentica violència sonora.
Si Kraftwerk són els avis de la música electrònica, i Depeche Mode els seus fills més coneguts, Front 242, serien un dels seus fill més petits i més entremaliats.
El seu disc “Official Version” (1987) encara l’utilitzo per veure si uns auriculars o un equip de musica, sona com ha de sonar.
Us deixo potser les dues cançons més celebrades als seus concerts. “Headhunter” en forma de vídeo clip i “Welcome to paradise”, en directe (2005)
En el Tour d’aquest any, sembla que van en “format petit” i segurament la cosa no serà tant espectacular, però segur que a la sala Apolo de Barcelona, hi haurà intensitat.
Una recomanació final. Tanqueu tots els llums, i poseu el so, tant fort com pugueu suportar.
Que en gaudiu.
Salutacions.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada