dimarts, 1 de juliol del 2008

64 – Jo no soc espanyol. Ni vull ser-ho.


Avui, el Sr. Rodríguez Zapatero, en resposta a una pregunta d'un periodista danès, ha afirmat sense entrebancar-se ni riure, que la victòria de la selecció espanyola contribuïrà, sense cap mena de dubte a enfortir el sentit d'unitat de tots els espanyols.
Després diuen que no s’ha de mesclar l’esport i la política.
Bé. No siguem còmplices d’aquesta fal·làcia.
Aquest és el veritable sentit, la veritable raó per no deixar que els catalans tinguem seleccions esportives pròpies.
No som els catalans, els que fem política demanat les seleccions. Són ells, els que la fan negant-nos-les.
Aquí han quedat al descobert els veritables arguments, per no deixar-nos jugar, i aquest argument, és sinistre i malintencionat. NO hi han raons esportives. Només HI HAN raons polítiques.
Ha quedat clar, que les seleccions esportives espanyoles, són invasores, agressives i opressores.
Jo mai podré donar suport, ni alegrar-me dels èxits d’una selecció “esportiva” que te un rera fons tant pervers i maquiavèlic.
Qui vulgui mesclar política i esport, ho pot fer de dues maneres.
A) Estar content de l’èxit espanyol i ser còmplice d’aquestes polítiques
B) No estar content de l’èxit espanyol i lluitar per que aquestes polítiques no tinguin èxit.

Qui vulgui separar esport i política, només pot estar a favor de les seleccions esportives catalanes, i estar en contra de seleccions que són un instrument polític fosc i obscur.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.