dilluns, 19 d’abril del 2010

144 - Indiferència.


Sempre m’han dit que soc un “tiu” rar, i la veritat, és que des de fa cosa d’un any i mig, me’n adono que és cert. A casa, dins del meu àmbit social, normalment em trobo sol, defensant l’idea de la independència dels Països Catalans. Després, a Esquerra, era un Reagrupat, i molts cops em trobava sol, defensant que el partit no seguia una estratègia encertada. I ara, soc un reagrupat que entén la transversalitat d’una forma diferent a la que l’entenen els meus companys i companyes. De fet, la meva dona, sempre em diu que m’escandalitzo per coses que no tenen importància, i que per coses importants, quasi no m’altero.

I aquest cop, el que em sorprèn, és lo pendent i l’interès que desperta entre la classe política, els “intel·lectuals”, els mitjans de comunicació i les persones amb inquietuds polítiques una resolució d’un ens, com és el Tribunal Constitucional, que per mi, no té cap autoritat moral, sobre una cosa, l’estatut vigent que hem decidit entre tots nosaltres, ens agradi o no, i trobo al·lucinat que siguin uns de fora els que ens diguin si podem o no podem fer-ho. Si fossin de fora, però representants de la humanitat, encara, però essent com són, els representants únicament i exclusivament un altre nació, doncs ................en fi. Sense comentaris.

A mi, personalment, el que pugui dir aquesta eina del opressor per poder-nos vigilar “legítimament i democràticament”, m’és totalment indiferent. Digui el que digui, serà dolent.

Si fem el supòsit que retalla l’”estatuet”, que sembla el més probable, doncs queda clar que la cosa és intolerable, ja que si tenim un estatut de mínims, i a sobre ens el retallen, doncs queda clar que amb aquests gent mai podrem quedar satisfets.

Si fem el supòsit que diuen que l’estatuet és plenament constitucional, quedarà demostrat que la feina feta pel Sr. Zapatero i pel Sr. Mas, va ser una “bona” feina, deixant-nos un estatut light i descafeïnat, que no canvia gaire les coses..

Per tant, m’és igual el que digui el Tribunal Constitucional. Jo, l’ignoro.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.