54 – Reagrupament a Blanes.

Ahir finalment, es va fer la xerrada d’en Joan Carretero a Blanes, a l’hora prevista, amb una assistència de militància que era la esperada, però no la desitjada.

En Joan va venir acompanyat d’en Narcís Ribes, alcalde de Montagut i Oix i company reagrupat, que ens ha ajudat a organitzar aquesta xerrada.

Ells dos van ser rebuts per mi mateix i per la Assumpta Pla, presidenta de la secció local de Blanes, que va fer una tasca exemplar dins de la neutralitat que l’imposa el seu càrrec, sempre es va mostrar oberta i va fer tot el que va poder, per fer que els convidats se sentissin còmodes (Moltes gràcies Assumpta).

Els assistents van arribar puntualment, just a l’hora que començava la xerrada. De fet, la meva intervenció per presentar a en Joan Carretero, va començar amb molt poc aforament, però quant vaig acabar, cinc minuts després, ja estaven tots els assistents (calculo unes 30 persones)

En Joan Carretero va esposar tots els motius i raons que ens han dut a crear aquest corrent renovador i a presentar candidatures a la presidència i a la secretaría general. També va exposar com es pensa que s’han de fer les coses per tal de rellançar ERC, i fer que sigui el parit que lideri l’independentisme i la política en general, al nostres país. Va exposar com creiem que s’ha d’organitzar el partit i com hem de fer per arribar a la gent. Va estar xerrant durant una hora aproximadament, sense parlar massa malament de ningú, (que era els que molts esperaven, per després dir que Rcat som un radicals i uns “destroyers”) tot i que hi han coses, que per molt que les vulguis suavitzar, tampoc es poden amagar el fets. Per molt que un vulgui minimitzar l’enfrontament Carod-Puigcercós, la coses són com són, i s’ha de dir, que aquest enfrontament ha estat nefast pel partit.

Els assistents varen poder escoltar el missatge de Rcat, de primera mà, i van poder fer les preguntes que van considerar oportunes.

Volia fer un escrit, explicant tot el que es va dir a la xerrada, però els companys d’organització de Rcat, s’ha avançat, i el que faig, es posar-vos aquí, el que han posat a la plana web de Rcat:

http://www.reagrupament.cat/novaweb/index.php?option=com_content&task=view&id=335&Itemid=12#jc_writeComment

Carretero: "A Esquerra hi ha d'haver un canvi tranquil, però bastant radical"

(Blanes, 27-05-2008)

El candidat a la presidència d'ERC, Joan Carretero, va mantenir aquest dimarts una trobada amb militants i simpatitzants a Blanes. En el seu discurs, ni tampoc en el moment de les preguntes de la militància, com és habitual en ell, no va defugir cap tema. A continuació us extractem les seves opinions sobre els polítics, l'assemblearisme, la credibilitat del partit amb els transvasaments, el debat i la disciplina internes, el model de les Joventuts d’Esquerra, la dedicació a la política, etc.Va presentar l’acte, al qual van assistir unes 30 persones, Josep Cabana, de la secció local de Blanes.

Els polítics

Nosaltres pensem que molts ciutadans es van apropar al nostre partit, perquè vàrem prometre durant molt temps, que nosaltres seríem una altra manera de fer política. Acceptareu que actualment hi ha molts ciutadans que estan farts de determinades pràctiques polítiques. La seva conclusió és que tots els polítics són igual. Nosaltres els vàrem dir que seríem l’aire fresc, la radicalitat democràtica i l'austeritat. Els vàrem dir que nosaltres seríem uns altres polítics. A l’hora de la veritat no ens hem diferenciat en res amb els altres que ens varen precedir a les institucions.

L'assemblearisme

Som un partit que encara conserva l’assemblearisme en els congressos, però la resta de l’any, en general a la majoria de seccions locals no hi ha debat o com a màxim a vegades hi ha debat sobre qüestions locals, però no hi ha debats sobre política nacional, ni es fan votacions ni es passen les mocions aprovades enlloc. La participació dels militants és tendent a zero. Hi ha casos flagrants com el de la nostra entrada per segona vegada al govern tripartit, on a diferència del primer, no es va consultar ningú, no hi va haver cap assemblea ni regional, ni comarcal, ni local. La direcció va prendre la decisió corrent. Fixeu-vos en un detall: a la pàgina web del nostre partit no s’hi pot interactuar ni participar de cap manera. El partit hauria d'informar. A hores d'ara els militants s'assabenten per la premsa dels grans temes que decideix la direcció. Un exemple: Quan es va fer el canvi de logo d'ERC a Esquerra, el partit podia haver habilitat a la pàgina web un espai on el militant, introduint les claus corresponents, hauria pogut votar quin logo preferia. El canvi es va fer com sempre. La militància no va poder opinar i encara menys debatre.

La credibilitat d'una força política

El cas dels transvasaments Si el partit és capaç de canviar i de recuperar una qualitat fonamental per liderar un país, que és la credibilitat, ERC pot aspirar en un termini relativament breu a convertir-se en una força decisiva a Catalunya. Ara fa poc hem viscut un nou cas de manca de credibilitat de la nostra direcció del partit. El govern de la Generalitat va decidir, de nit i furtivament, iniciar el transvasament del riu Segre. El nostre partit feia veure que no se n'adonava gaire i es va aturar, diguem-ho així, gràcies al senyor Zapatero i a la senyora De La Vega, que van ser els primers que van dir que això no es faria. El Segre a la tardor acostuma a baixar molt sec. Nosaltres allà hi vàrem deixar una part important de la ja disminuïda credibilitat. Gent que viu a la vora del riu, en qualsevol de les seves comarques, ha arribat a la conclusió que encara sort que ens manen des de Madrid, perquè des d'aquí no paren de fer bestieses. Conclusió: fa molt mal a un partit independentista. Esquerra a les Terres de l’Ebre era un referent o, més ben dit, EL REFERENT de partit antitransvasista per excel•lència. Quan han decidit transvasar l’Ebre, els nostres consellers han dit que sí, alguns càrrecs de les Terres de l’Ebre van anar a la manifestació per dir que no, per cert, amagant les sigles del partit. Finalment a Madrid ens vàrem abstenir. Sí, no i abstenció. Així és molt difícil que la gent ens segueixi. A les Terres de l'Ebre la davallada electoral que podem patir a partir d'ara pot ser descomunal.

El debat i la disciplina

Al nostre partit no hi ha debat, però tampoc no hi ha disciplina. En una calçotada a Reus, un alt dirigent diu que està disposat a donar la presidència a Artur Mas (feia pocs dies que l’havien donada a Montilla), a canvi que CiU donés suport a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació. Curiosament ningú no li va exigir el mateix a José Montilla. Un altre dia, un dirigent diu que té un pla per la "desconnexió" de Catalunya d'Espanya. Com bé sabem, d'aquest pla, no se n’ha sentit a parlar mai més. Un altre dirigent diu que el 2014 vol fer un referèndum, sense comentar-ho ni dir-ho a ningú, començant pel propi comitè executiu del partit. Ara sembla que ho ha treballat un xic més, però al principi, tret d'ell ningú no en sabia res. Finalment un va proposar que el millor que podíem fer els catalans era anar a Madrid a fer una manifestació. Tampoc no se n'ha parlat mai més. Hi ha d'haver debat de militants i un cop debatut i acordat el tema que s'escaigui, disciplina i tots a una. En canvi, en un partit on no es debat res, tothom tira pel dret.

Composició de la nova executiva i ponència alternativa

Els promotors d'RCat pràcticament tots som militants de base. Jo em presento a president i a res més. La meva vocació, si no sóc president, és continuar sent militant de base a Puigcerdà. La direcció actual no ens donarà cap opció a negociar res. I nosaltres no negociarem vicepresidències, ni secretariats ni històries. Nosaltres pensem que hi ha d’haver un canvi tranquil, però bastant radical. Si nosaltres guanyem l’executiva serà plural, perquè ja ho és d’entrada. Els màxims representants del partit al congrés, parlament, govern de la Generalitat, hi tenen la presència garantida. Nosaltres pensem que no hem de fer petites esmenes a la ponència, que no porten enlloc, sinó fer un gran canvi de model. Per això hem presentat una ponència alternativa sencera.

El model de les Joventuts d’Esquerra

Les JERC han de ser un referent per a la joventut. Per aquest motiu cal canviar algunes coses perquè en aquest sentit no anem bé. Els de les joventuts s'han de preparar bé. Som un país que no té grans recursos naturals. La nostra riquesa són les persones. El que hem de fer és formar bé aquestes persones, amb grans qualitats com a ciutadans i, si després es volen dedicar a la política, doncs em sembla perfecte. Ara, aquest model de ser cap de les JERC i l'endemà ser diputat, començar a fer política de saló o treballar al govern em sembla pèssim. Hi estic radicalment en contra. Els joves han d'estudiar, formar-se i treballar com tothom. Que es formin personalment i professionalment i després que es dediquin a la política.

Sobre la dedicació a la política

Hi ha una cosa que per a mi és molt important. Jo he arribar a la conclusió, segurament hi ha molta gent que no opina com jo, que fer només de polític et va rovellant les neurones i acabes veient les coses com només les veuen els polítics i la gent que viu al voltant de la política. Jo vaig fer d'alcalde de Puigcerdà vuit anys i sis mesos i em vaig dedicar als meus pacients i a les hores lliures em dedicava a fer d'alcalde. No tenia ni dedicació parcial, ni encara menys dedicació exclusiva a l'hora de portar l'ajuntament. M'hi dedicava tant com podia i no em va anar malament. Vaig treure dues majories absolutes. Jo continuaré fent de metge i ho continuaré fent a Puigcerdà.”

De tot el que es va dir, per la meva part, estic d’acord en quasi tot, excepte en dues coses. En dos petits matisos.
La primera es que jo soc d’esquerres, no de centre-esquerra, i intentaré que ERC, tant si guanya Rcat com si no, sigui tant d’esquerres com la realitat ho permeti.
La segona, es sobre la limitació de càrrecs, que crec que hauria de ser de dotze anys i no de vuit.
Per la resta, subscric tot el que es va dir.

Un cop acabat l’acte, i molt poc a poc, una dotzena de persones vàrem poder sopar amb els dos convidats, fent una xerrada molt mes informal i propera, on vàrem parlar de tot una mica (per cert, em sembla que no vàrem parlar del Barça. Em sorprèn) Quan ja acabàvem, vàrem rebre la visita de part de l’organització de Rcat, inclosa la Rut Carandell.

En Narcís Serra i jo, els dos reagrupats actius de Blanes, volem agrair a tots els assistents la seva presència, en especial als que van fer preguntes.
Volem agrair a tots els que ens ha ajudat a organitzar aquest acte, des de l’organització de RCat a Girona, com Rcat Maresme.
Volem agrair la predisposició de la Casa del Poble a deixar-nos les seves instal·lacions per fer la xerrada. Cal destacar que varen demanar a en Joan Carretero que signés el llibre de visites d’aquesta institució històrica.

I volem agrair especialment la tasca feta per la Assumpta Pla, presidenta de la secció local d’ERC a Blanes, que només es pot qualificar d’una tasca perfecte i exquisida, amb la imparcialitat que els seu càrrec comporta.

Ara toca el torn al Sr. Puigcercós.
El proper dissabte, 31 de maig a les 10 del matí, la candidatura de GENT D'ESQUERRA realitzarà un acte a la Sala Gaudí de l'Hotel Samba de Lloret de Mar (C/ Francesc Cambó, 10)
No hi falteu. Cal escoltar a tothom.

Josep Cabana.
Salutacions i independència
Reagrupem-nos