D’en José Luis Rodríguez Zapatero se’n poden dir moltes coses, i no entraré en si són bones o dolentes, però el que no es pot negar, és que és capaç de generar imatges inoblidables i trencadores, que el fan estar en primera plana.
Tots recordem el primer dia que vàrem sentir allò de “con talante”, o quan va obrir la porta a negociar amb ETA. El matrimoni (sí, sí. Matrimoni) entre persones sense importar a quin gènere pertanyen, o allò de “apoyaré ... bla bla bla. Algunes coses són bones i altres són dolentes.
Amb el nomenament dels nous ministres i ministresses, a tornat a ser el focus de totes les mirades, en alguns casos per bé, i en altres per malament.
La primera imatge que hem pogut veure, és el nomenament d’una dona embarassada de ministressa de Defensa. Ja és prou trencador fer que una dona sigui qui ha de donar ordres a un col·lectiu tant masclista com és l’exercit, que més d’un s’haurà d’empassar més d’un cop alguna cosa. I això està bé. Als masclistes, que els mani una dona. Un fort aplaudiment per en Zapatero.
Però més enllà d’això, en Zapatero a contractat a una dona embarassada de sis mesos, per un càrrec de molta, molta, molta responsabilitat. Molts empresaris haurien de prendre exemple, i ara és posaran encara en més evidència, no només per no contractar dones embarassades, sinó per acomiadar-les quan es queden en estat. Aquest nomenament, és un exemple de política social, i jugar fort per la famosa igualtat, ja que sorprenentment, aquest debat encara és viu.
Però seguint amb la nova ministressa de Defensa, també s’ha produït una imatge potent, si més no per mi. És el moment en que la Carme Chacón, mana posar ferms a les tropes que tenia davant. Més d’un orgull ferit s’haurà produït en aquell moment, per mi gloriós.
Llàstima que aquest moment gloriós, ha portat a un altre imatge, per mi força aclaridora. És aquell “Viva España y viva el Rey”, dit amb aquella emoció tant sentida i profunda, que només poden sentir aquells nacionalistes de debò. Quina diferència hi ha entre la Carme Chacón i en José Bono? S’ha vist que poca o cap. Tots dos són profundament nacionalistes espanyols. Un cop més, s’ha demostrat que aquells que s’omplen la boca acusant i amb menyspreu als altres de nacionalistes, no només son nacionalistes, sinó que són nacionalistes excloents.
Un altre imatge digna pel record, és la de Miguel Sebastián. Encara no sé com es poden fer segons quins nomenaments. En Miguel Sebastián és l’últim candidat socialista a l’alcaldia de Madrid, que va ser literalment escombrat per en Gallardón, i que a més, va utilitzar uns arguments de difícil justificació. Dons aquest senyor, ha estat premiat amb un “ministerio”. És clar, que coses semblants a aquesta, també les fa Esquerra, que premia amb la conselleria de governació a qui primer perd les municipals, i després perd l’escó del “Congreso de los diputados”.
I el darrer protagonista d’una imatge impagable, és la tota poderosa Magdalena Alvarez Cascos (uy! en que estaria pensant) Un altre premi, aquest més lògic. Es veu que del que es tracta, és de fer la feina més o menys ben feta a Valladolid o a Màlaga, però el que seria imperdonable, es fer-la malament a Catalunya. La Magdalena Álvarez no va complir amb el timing, va col·lapsar la xarxa de rodalies de Barcelona, i va ignorar totalment la resta de la xarxa ferroviària, i tot això, dient als catalans, que si arriben tard a la feina, o es passen més del temps necessari al cotxe per culpa dels embossos, ens ho teníem que prendre amb bon humor, sense que en cap moment, li faltés ni un gram d’arrogància. “antes partia que doblá” va dir, i així ha estat, i ella sola ha fet que sigui Catalunya la que s’hagi quedat “partia y doblá”. Si després de tot això, ha estat premiada amb la continuació al front del “ministerio”, és evident que es considera que ha fet molt bona feina, i per tant, només es pot concloure que del que es tracta és de “partir” Catalunya. Així dons, els de Girona, es poden anar preparant pels col·lapses, i els esvorancs. És just dir, que els catalans, també vàrem dir de forma clamorosa, que la seva tasca havia estat bona. Per tant, tenim el que ens mereixem.
Salutacions i independència.
Tots recordem el primer dia que vàrem sentir allò de “con talante”, o quan va obrir la porta a negociar amb ETA. El matrimoni (sí, sí. Matrimoni) entre persones sense importar a quin gènere pertanyen, o allò de “apoyaré ... bla bla bla. Algunes coses són bones i altres són dolentes.
Amb el nomenament dels nous ministres i ministresses, a tornat a ser el focus de totes les mirades, en alguns casos per bé, i en altres per malament.
La primera imatge que hem pogut veure, és el nomenament d’una dona embarassada de ministressa de Defensa. Ja és prou trencador fer que una dona sigui qui ha de donar ordres a un col·lectiu tant masclista com és l’exercit, que més d’un s’haurà d’empassar més d’un cop alguna cosa. I això està bé. Als masclistes, que els mani una dona. Un fort aplaudiment per en Zapatero.
Però més enllà d’això, en Zapatero a contractat a una dona embarassada de sis mesos, per un càrrec de molta, molta, molta responsabilitat. Molts empresaris haurien de prendre exemple, i ara és posaran encara en més evidència, no només per no contractar dones embarassades, sinó per acomiadar-les quan es queden en estat. Aquest nomenament, és un exemple de política social, i jugar fort per la famosa igualtat, ja que sorprenentment, aquest debat encara és viu.
Però seguint amb la nova ministressa de Defensa, també s’ha produït una imatge potent, si més no per mi. És el moment en que la Carme Chacón, mana posar ferms a les tropes que tenia davant. Més d’un orgull ferit s’haurà produït en aquell moment, per mi gloriós.
Llàstima que aquest moment gloriós, ha portat a un altre imatge, per mi força aclaridora. És aquell “Viva España y viva el Rey”, dit amb aquella emoció tant sentida i profunda, que només poden sentir aquells nacionalistes de debò. Quina diferència hi ha entre la Carme Chacón i en José Bono? S’ha vist que poca o cap. Tots dos són profundament nacionalistes espanyols. Un cop més, s’ha demostrat que aquells que s’omplen la boca acusant i amb menyspreu als altres de nacionalistes, no només son nacionalistes, sinó que són nacionalistes excloents.
Un altre imatge digna pel record, és la de Miguel Sebastián. Encara no sé com es poden fer segons quins nomenaments. En Miguel Sebastián és l’últim candidat socialista a l’alcaldia de Madrid, que va ser literalment escombrat per en Gallardón, i que a més, va utilitzar uns arguments de difícil justificació. Dons aquest senyor, ha estat premiat amb un “ministerio”. És clar, que coses semblants a aquesta, també les fa Esquerra, que premia amb la conselleria de governació a qui primer perd les municipals, i després perd l’escó del “Congreso de los diputados”.
I el darrer protagonista d’una imatge impagable, és la tota poderosa Magdalena Alvarez Cascos (uy! en que estaria pensant) Un altre premi, aquest més lògic. Es veu que del que es tracta, és de fer la feina més o menys ben feta a Valladolid o a Màlaga, però el que seria imperdonable, es fer-la malament a Catalunya. La Magdalena Álvarez no va complir amb el timing, va col·lapsar la xarxa de rodalies de Barcelona, i va ignorar totalment la resta de la xarxa ferroviària, i tot això, dient als catalans, que si arriben tard a la feina, o es passen més del temps necessari al cotxe per culpa dels embossos, ens ho teníem que prendre amb bon humor, sense que en cap moment, li faltés ni un gram d’arrogància. “antes partia que doblá” va dir, i així ha estat, i ella sola ha fet que sigui Catalunya la que s’hagi quedat “partia y doblá”. Si després de tot això, ha estat premiada amb la continuació al front del “ministerio”, és evident que es considera que ha fet molt bona feina, i per tant, només es pot concloure que del que es tracta és de “partir” Catalunya. Així dons, els de Girona, es poden anar preparant pels col·lapses, i els esvorancs. És just dir, que els catalans, també vàrem dir de forma clamorosa, que la seva tasca havia estat bona. Per tant, tenim el que ens mereixem.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.
Entrades
1 comentari:
les animo a que nos apoyen en la defensa del trasvase del ebro,no se catalan perdoneme pero el dia 8junio ire al gran premio de motos en montmelo y visitare barcelona por segunda vez y soy del barÇa,le invito a visitar mi blog,gracias y suerte con su blog.
Publica un comentari a l'entrada