dilluns, 18 de juliol del 2016

203 – Els fets i les mentides dels quatre genets de l'apocalipsi.

La setmana passada, moltes persones ens vàrem tornar a indignar, gràcies a l’informe Chilcot, que novament posa al descobert, part de la farsa que hi va haver, i part de la que hi ha, en relació a la, fins ara anomenada Guerra d’Iraq, però que haurem de començar a anomenar com l’assalt violent a Iraq.
Jo no tinc ni el temps ni la capacitat per fer una anàlisi acurada sobre el què va passar, ni com, ni quan, ni quant, ni qui, ni totes les preguntes que ens puguem fer. Però la realitat és, què no sé fins a quin punt cal aportar dades fredes sobre tot aquest assumpte. Importa si va ser al març o a l’abril? Si va ser a 2003 o a 2006? Importa si les baixes militars “aliades” han sigut 5.000 o 6.000? Importa si les baixes civils han estat 80.000 o 150.000 o 500.000? Importa si les persones refugiades i les desplaçades són 1.500.000 o 2.000.000? Sincerament, crec que no importa. Per condemnar els fets, les intensions i les actituds, no importen aquestes fredes dades. El que importa és, que hi han dades.
Els fets són, que un bon dia, 4 senyors amb molt de poder, van jugar (i dic jugar amb tota la intenció) amb el destí de tota una generació de persones. Aquest 4 senyors eren en George Bush, President dels Estats Units d’Amèrica, en Tony Blair, Primer Ministre dels Regne Unit, en José María Aznar, President dels Regne d’Espanya, i en José Manuel Durão Barroso, President de la República de Portugal.
Aquests senyors, van decidir començar una campanya violenta (fins ara li dèiem militar, però aquest qualificatiu els hi donaria cert empar legal i ètic, i cal recordar, que mai, mai, mai, van tenir el suport de les Nacions Unides ni de la Comunitat internacional en general) com deia, van decidir començar una campanya violenta contra un règim polític molt concret. Van dir que es tractava d’una guerra preventiva. Guerra preventiva? Però què és això? Ara resulta que si jo vaig matant els meus veïns, dient que ho faig de forma preventiva, tot quedarà en un no res? Preventiva? Preventiva de què? Doncs es tractava de prevenir un atac d’aquest règim polític determinat al món occidental, ja que aquest règim disposava d’un exercit desproporcionadament potent i d’un arsenal d’armes de destrucció massiva devastador que podria acabar en un instant amb tot el món la occidental.
Bé, en un mes, en 30 dies mal comptats, aquest exercit desproporcionat va quedar en evidència, i la seva proporció era més aviat, proporcionada al país al que pertanyia. I les armes de destrucció massiva? On eren? Doncs no han existit mai!!!! I aquests quatre senyors sabien perfectament que ni havia exercit desproporcionat, ni armes de destrucció massiva. I per què ho sabien? Doncs si jo fos l’encarregat d’ordenar l’inici d’una guerra, i descobreixo que el servei d’intel·ligència m’ha enganyat d’una forma tan espantosa amb unes conseqüències tan greus, jo seria el primer en posar al cap d’aquest servei d’intel·ligència, davant d’un tribunal per crims contra la humanitat. Ho han fet? No. Per? Doncs, o perquè ells són els autors intel·lectuals de la mentida, o en són còmplices.
Aquests quatre senyors, van iniciar un assalt contra el poble d’Iraq, sabent que basaven els seus arguments en una mentida, i que com a mentida que era, van conspirar per manipular l’opinió pública, que es va manifestar massivament (i aquest cop, lo de massiu, si que és real) en contra d’aquest assalt, amb tot un seguit de manifestacions multitudinàries arreu, rebutjant aquest assalt al poble iraquià. Aquests quatre senyors també ho van fer, sense que les Nacions Unides els donés la seva aprovació, i per tant, la il·legalitat de l’acció armada, és evident. I sobretot, ho van fer menystenint tot el dolor i patiment que provocarien.
Els seus fets, en contra del suport popular i el suport de la comunitat internacional, i basats en una mentida fabricada, han tingut unes conseqüències demolidores que avui, 13 anys després d’aquella reunió de irresponsables (irresponsables, en el millor dels casos) encara patim dia a dia. La seva tossuderia, la seva rebequeria, i sobretot, les seves ínfules de poder, han provocat la mort i seqüeles permanents a molts soldats, que molts d’ells i d’elles, pretenien millorar el món, o com a mínim, servir fidelment a la seva pàtria. Estaven disposats i disposades a morir per uns ideals, no per una mentida.
Els seus fets i les seves mentides, han provocat la mort de centenars de milers de civils, que l’únic “pecat” que van cometre, va ser viure en el lloc on aquests quatres homes sense ànima, volien demostrar que eren els amos del món. I cal comptar, els ferits, en molts casos de manera permanent, i els infants orfes que van deixar, la pèrdua de d’habitatges i de llocs de treball. Amb els seus fets i les seves mentides, van condemnar a tota la una generació com a mínim, a no rebre una educació com cal (i potser per això, ara passa el que passa) Amb els seus fets i les seves mentides, van generar una multitud de refugiats i refugiades, que malviuen en camps on no hi ha cap garantia sanitària, ni educativa, ni de justícia, on les màfies fan el que volen,
Però tot el que han fet els seus fets i les seves mentides, acaba aquí? No.
Després de fer tot això, sense que ningú els hi digui res, què és lo més normal que passi? Què pot passar si qui ha fet una bestiesa com aquesta, enlloc de ser engarjolat, va pel món donant conferències i rebent premis i distincions? Doncs que les víctimes es prenguin la justícia per la seva mà. Així doncs un poble ferit i humiliat, amb tot tipus de carències educatives, és fàcil, molt fàcil que cerqui i trobi respostes en argument radicals i intransigents.
Els seus fets i les seves mentides, van crear involuntàriament, Estat Islàmic, i per tant, són responsables subsidiàriament, de tot el terror que provoca Estat islàmic. La llavor d’Estat Islàmic, l’hem conreat tots nosaltres, permetent que uns mentiders hagin fet tota aquesta bestiesa, no només sense posar-los davant de la justícia, si nó que en molts casos, permetem salaris immorals, vides carregades de luxe, i el que és més punyent, els honorem donant-los distincions a les nostres universitats, o fent-los membres d’honor de exclusius clubs socials, financers, culturals, etc.
Una de les raons de ser d’Estat Islàmic, és la defensa davant del que ha estat una agressió en tota regla que ha quedat impune. Cap poble restarà quiet i obedient, veient com es massacrada la seva població, i els responsables d’aquesta agressió viuen amb tota classe de privilegis. La revenja és inevitable i fàcilment predictible. La violència no s’ha de fer servir mai, però si algun cop s’ha de fer servir, ha de ser per solucionar definitivament un problema. És evident, que aquests quatre senyors els hi era indiferent com quedava la població atacada, i no tenien cap interès en deixar el “problema” solucionat, un cop l’assalt i els veritables objectius, quedessin aconseguits. Si no, no haguessin utilitzat mentides per manipular a la comunitat internacional i a la població d’occident. Per tant, eren plenament conscients, de les enormes possibilitats que es produís una resposta en forma de revenja. Estat Islàmic, és aquesta resposta predictible que els quatres senyors els hi va resultar assumible pels seus interessos.
Això ens porta directament als refugiats que tenim a Turquia i a Grècia. Resulta revelador, que avui, amb la crisi dels refugiats, que de forma indirecta han creat aquests quatre senyors, siguin els seus estats els que manifestin d’una manera o altre, els seus inconvenients a respondre a les seves responsabilitats. Els Estats Units, que posen cada cop més traves a l’entrada de refugiats a les seves fronteres, i amb un candidat a les properes eleccions, que ja ha manifestat la seva actitud poc positiva a resoldre la situació generada. Al Regne Unit, marxant d’una Europa, que vol exigir-li que compleixi amb les seves responsabilitats d’acollida de persones refugiades, i Espanya que hauria d’haver acollit unes 16.000 persones, i en realitat la quantitat de persones acollides, no arriba al miler.
Un altre argument que han fet servir per fer creïble la seva decisió, és que després de l’assalt, ”el món és més segur”. Realment és així vist els atemptats que han patit Madrid (que cínicament, els mateixos que havien provocat la ira d’un poble, volien carregar la culpa als seus adversaris polítics) Londres, Paris, Brussel·les o Niça? O a Tunísia, Líbia o la pròpia Bagdad, on tenen regularment atemptats terroristes força sagnants.
Els fets i les mentides d’aquests quatre senyors, ens porten directament a un assalt en forma de guerra amb totes les seves conseqüències. Morts, mutilats, orfes, destrucció, empobriment, fam, endarreriment a nivell social, tècnic i educatiu de tota una generació. La suspensió de llibertats i de proteccions socials, augment de la delinqüència organitzada i la corrupció.
Els seus fets i les seves mentides, els fan responsables indirectes de la guerra civil que ha desestabilitzat la zona, agreujant encara més els primers efectes de l’atac inicial. I també són responsables dels diferent atemptats que ja hem comentat abans. Responsables indirectes, però això no els fa menys responsables, ja que era una situació previsible. Era predictible el naixement d’una organització criminal que cerqués la revenja i no dubtés en utilitzar qualsevol mètode per dur a terme la seva revenja, des de l’esclavatge fins a les immolacions per causar víctimes mortals de manera indiscriminada.
El càlcul de víctimes en tots els graus imaginables que han provocat aquest quatre senyors, ens resulta esfereïdor. Incalculable. Imperdonable.
Algú ens podria dir, que aquests quatre senyors, són responsables dels seus fets i de les seves mentides, i que atribuir-los la responsabilitat d’una revenja predictible, resulta excessiu. I que per aquesta regla, en realitat, els que són responsables de tot això, són els autors materials i intel·lectuals dels atemptats de les torres bessones de l’11 de setembre. I tenen certa raó. Els autors materials i intel·lectuals dels atemptats del l’11 de setembre, també són responsables de tot això, però aquests autors, han estat perseguits, capturats, jutjats i executats, mentre que el quatres senyors dels que parlem, gaudeixen de tota classe de recursos econòmics, i de prestigi social en determinats cercles de la nostra societat.
I que se n’ha fet d’aquests quatre senyors?
Doncs en George Bush, viu tranquil·lament a Texas, tot i que en els darrers temps a tingut problemes de salut.
En Tony Blair es dedica a escriure llibres, a fer conferències i és conseller de varies empreses, entre elles UI Energy, empresa sud-coreana amb contractes d’explotació de petroli al Kurdistan iraquià. De tant en tan rep algun honor o alguna medalla pels mèrits fets.
En José Maria Aznar ha estat fitxat en varies i importants empreses. Ha estat professor universitari i a rebut varis honors, medalles i doctorats Honoris causa.
José Manuel Durão Barroso també ha estat fitxat en varies i importants empreses. És el que ha rebut més honors, medalles i doctorats Honoris causa.
Vist tot això, creiem que aquests quatres senyors, són presumptes criminals contra la humanitat i han de comparèixer davant d’algun tribunal internacional, per respondre dels seus fets i les seves mentides, amb les tràgiques conseqüències que ja hem comentat. Cal recordar que en George Bush i en Tony Blair, ja han estat condemnats per aquest fets i aquestes mentides, per un tribunal de Malàisia.
Salutacions i JUSTÍCIA.