202 - Ui quin missatge més piji! Et mola el meu?

Encara estic K.O. després del que va passar la setmana passada al Parlament de Catalunya amb els pressupostos. Veien com eren els pressupostos, i veien com van votar els diferents partits, queda clar que els partits es poden dividir en dos grups. Els coherents i els incoherents. Dintre del grup d'incoherents, podem fet dos categories. Els incoherents i els doblement incoherents.

Els doblement incoherents són la CUP (a partir d'ara Catalunya “U” Pot, ja que cada cop em costa més diferenciar la CUP de CSQEP) En un principi pensava que la CUP, a mes a mes de la seva pròpia personalitat, serviria per neutralitzar l'enèsim invent espanyol per fer-nos creure que l'amo, és un bon amo, que per això cal ser fidels servents de l'amo. Un any després, veig que és tot el contrari. Serveixen per neutralitzar a una part de l'independentisme. En poc menys d'un any, s'han carregat tota la bona imatge que s'havien treballat durant dècades.

Com potser que s'omplin les boca d'independència i de Països Catalans, i finalment hagin estat actors i actrius, actius i actives en deixar sense finançament la creació de les estructures d'estat? I sense finançament el desenvolupament de les 3 lleis necessàries per poder donar el salt a la llibertat amb la que tant s'omplen la boca? Han fet tot allò que caldria fer per torpedinar el Procés. Van posar el “Procés” en perill, traient al convergent Mas, per posar al convergent Puigdemont, una cosa que d'entrada no tenia massa sentit, però ara ja queda clar que era una cosa personal. Era una revenja, Una Vendetta. No hi havia contingut polític en aquesta acció. Van jugar amb un poble per una criaturada. I ara, voten NO, perquè no és prou , , , independentista? Què no havíem quedat que caldria fer les famoses tres lleis? Cal estar marcant paquet constantment? Cal enganyar-nos a nosaltres mateixos, falsejant uns bons pressupostos, per tal de dir “mira que revolucionaris i desobedients som”? (aquestes ganes d'aparentar desobediència gratuïta, em sembla una actitud força “pija”) Gràcies a la CUP, hem perdut un any amb petites batusses entre nosaltres, desaprofitant que l'amo, estava distret i afeblit (Bé, potser era l'objectiu) I no només hem perdut el temps, també hem perdut forces i recolzaments. Han demostrat ser més anit-convergents que no pas independentistes. És molt trist ser “anti”. Ser “anti” és destructiu/va, fosc/a. Sense cap mena de dubte, no són “pro”. No volen construir.

I en el canto social. Voten que no perquè podrien ser millors. Però quina raó és aquesta? Sempre podran ser millors.

En definitiva, la CUP, han votat a favor de la prorroga d'uns pressuposts DEPENDENTISTES i AUSTERICIDES. Han votat a favor de les retallades. Han votat allò contra el que diuen voler lluitar. Aquests i aquestes són independentistes? Aquests i aquestes són anti-sistema? Les seves samarretes reivindicatives, de cop s'han buidat de contingut, i han passat a ser una moda com qualsevol altre (“ui quin missatge més piji! Et mola el meu?”) Segurament seran nominats l'any que ve, als premis “Principe de Asturias” per la seva inestimable contribució a “La unidad nacional de España” i a la protecció de l'status quo financer, econòmic i social de la societat capitalista.

A partir d'ara, cada cop que parlin de construcció nacional i de l'establiment d'una societat socialment justa, ja sé que m'ho he de prendre com un acudit. El problema és que el nostre poble no està per bromes.

Ah!! i si critiques a la CUP, resulta que els pressiones. Ai pobrets i pobretes!!!!! Sembla que siguin els únics i les úniques en ser pressionats i pressionades. D'aquesta pressió no se'n salva cap persona que es dediqui a la política, a temes sindicals, o a entitats associatives de caire social.

Bé, i els de CSQEP, només han estan incoherents (sense el doblement) amb el tema social. També sé què a partir d'ara, quan diguin STOP RETALLADES, és que estan de conya. Pel que respecta al tema nacional i a la dignitat del poble català, ja sabem que la seva proposta és la d'un poble depenent i sotmès, i ho fan amb una versió actualitzada del “Apoyaré el estatuto que salga del parlamento catalan” posant una pastanaga disfressada de referèndum. Entre les dues coses, també cal que s'ho facin mirar. Això de votar prorrogues de pressupostos austericides, amb el discurs que acostumen a dur, és molt cínic.

Salutacions, independència i justícia social //*//

201 – Feminisme, Victimisme o Politiqueig

Fa dies que vull parlar de les dones de la CUP, i la seva denúncia del masclisme que han patit durant la negociació desprès del 27-S. I per fer-ho, faré allò tan típic de dir un parell de floretes, així em carrego d'autoritat moral, per desprès deixar anar un moc. Bé, sigui com sigui, d'autoritat moral no en tinc cap. Si ho faig així, és perquè així ho sento.

Primera floreta. Tenen raó. Tenen tota la raó del món. Els improperis, desqualificacions, insults i menyspreus que han rebut, no només estan fora de lloc, sinó que són del tot intolerables. Els arguments, es combaten amb arguments, les idees amb idees i les estratègies amb plantejaments. Qui fa servir insults o coses similars, deixa entreveure que té l'argument perdut. A més demostra pobresa ideològica i riquesa visceral.

Segona floreta. Han fet molt ben fet en denunciar aquestes coses. Ja va sent hora d'avergonyir públicament a totes aquelles persones que es dediquen a repartir improperis a tort i a dret, de tota opinió que no sigui la seva. Hem de lluitar contra aquesta pràctica tan estesa de llençar merda contra l'adversari polític, sense miraments i sense raons, i fer-ho només pel fet de voler desacreditar al que pensa diferent de nosaltres.

I ara ve el moc. No m'ha agradat la manera de fer aquesta denúncia. Hi alguna cosa que em grinyola. Són elles les úniques que han patit aquestes agressions? No. El fet de no comptar, per exemple amb la Inés Arrimades, demostra que potser a més a més de voler denunciar el masclisme, tenien una segona intenció. La Inés Arrimades, de la que discrepo en tot, a diferència de les dones de la CUP, amb les que ideològicament hi coincideixo en quasi bé tot, també pateix atacs constants que sobrepassen el debat ideològic, acusant-la, per exemple, que en realitat és una titella de l'Albert Ribera. O la Marina Geli que va haver se sentir com li faltaven greument al respecte a la “tele” en directe. I que dir de la Alícia Sánchez Camacho? Així doncs, com és que les dones de la CUP han ignorat a aquestes altres dones que com elles, també es dediquen a intentar millorar la vida dels seus conciutadans, encara que sigui amb unes idees diferents?

Però són les dones les úniques que pateixen aquestes coses? No. Sense anar més lluny, i de la mateixa manera que abans he parlat del “titellisme” que algunes persones pressuposen de la Inés Arrimades, el President de la Generalitat, en Carles Puigdemont, també s'ha sentit dir que ell és un titella de l'Artur Mas. O només cal buscar a internet per l'Oriol Junqueres, i podem veure com li diuen de tot. Li diuen racista sense cap tipus d'argument, o l'acusen d'allò o de lo altre, i fins i tot, una “simpàtica” chirigota de Cadiz li diu “Capullo” tranquil·lament. I sí, també tenen coses a dir sobre el seu aspecte físic. I en Rajoy? D'en Rajoy podríem fer tota una enciclopèdia. I de l'Artur Mas, igual.

Així doncs, aquestes coses només li passen a les dones de la CUP? o li passa a tothom? Jo crec que a tothom. Però el que m'ha posat una mica nerviós, ha estat que elles, o si més no, una d'elles, també fa servir aquestes tàctiques. Una d'elles, s'ha dedicat a deixar caure sobre l'Artur Mas l'ombra de la corrupció. Tots podem pensar el que vulguem en això, però la veritat és que avui, ara mateix, sobre l'Artur Mas, sobre ell, no hi ha cap investigació, cap imputació, cap lligam directe amb la corrupció. Fins i tot, un company diputat d'elles de la CUP, va dir públicament, que en aquest sentit, l'Artur Mas estava net i ben net. Em resulta lleig veure a algú amb qui ideològicament i combrego molt, engega el ventilador de la corrupció per omplir de merda a un adversari, i desprès denunciar que “m'han insultat i això és masclisme”. Lleig. Això és lleig.

Per tant. Tenen raó. Hi ha una pràctica molt estesa de desacreditar al adversari, i això és intolerable.

Tenen raó en denunciar aquesta pràctica i voler avergonyir a qui ho fa.

Però fer-ho, volent fer creure que és una cosa que només afecta a les dones, i concretament a les dones de la CUP, no és una denúncia. És politiqueig utilitzant el victimisme.

Aquesta pràctica, afecta a tothom, homes i dones. Esquerres i dretes. Si ho hem de denunciar (que ho hem de fer) fem-ho per defensar a tothom, no només a qui és del nostre equip. Amb aquesta denúncia que van fer, em vaig sentir que hi anàvem juntes, i al final, descobreixo que en tot això, hi ha una segona intenció que només és en benefici propi, en el seu benefici propi.

Soc un traïdor, un “espavilat”, un venut i de dretes (ja sé que això no és un insult, però personalment m’ho prenc fatal)

Salutacions, independència i justícia social.