En Antonio Gramsci, ja va dir al 1917, com penso i com em sento.
Jo no ho podria haver dit millor.
Odio als indiferents. Crec que viure vol dir prendre partit. Qui veritablement viu, no pot deixar de ser ciutadà i partisà. La indiferència i la abúlia són parasitisme, són berganteria, no vida. Per això odio als indiferents.
La indiferència és el pes mort de la historia. La indiferència opera potentment en la historia. Opera passivament, però opera. És la fatalitat; allò amb el que no és pot comptar. Trenca programes i arruïna els plans més ben concebuts. És la matèria bruta devastadora de la intel·ligència.
El que passa (el mal qua cau a sobre de tothom) passa perquè la massa dels homes abdica de la seva voluntat, permetent la promulgació de lleis que només una revolta podrà derogar, i consentint l'accés al poder de persones, que només l'amotinament aconseguirà derrocar.
La massa ignora per despreocupació, i aleshores sembla cosa de la fatalitat, que tot i a tothom atropella, al que consent igual que al dissident, al que sabia com al que no sabia, al actiu com al indiferent. Alguns ploren demanat pietat i altres blasfemen obcecadament, però ningú, o molt pocs es pregunten “Si hagués tractat de fer valer la meva voluntat hauria passat el que ha passat?”
Odio als indiferents també per això: perquè em fastigueja el seu ploriqueig d'eterns innocents. Demano comptes a cada un d'ells: Com han entomat la tasca que la vida els hi ha posat i els hi posa diàriament? Què han fet, i especialment, què no han fet? I em sento en el dret de ser inexorable i en la obligació de no malgastar la meva pietat, de no compartir amb ells les meves llàgrimes.
Soc partidista, estic viu i sento ja a la consciencia dels meus, el pols de la activitat de la ciutat futura, que els meus estan construint. Una ciutat on la cadena social no gravita sobre uns pocs; rés del que passa allà és per ventura, ni producte de la fatalitat, sinó obra intel·ligent dels ciutadans. Ningú mira des de la finestra el sacrifici i la sangria d'uns pocs. Soc viu. Soc partidista. Per això odio a qui no pren partit, i odio als indiferents.
(A. Gramsci, febrer de 1917, La Città Futura)
Entrades
2 comentaris:
Si els odies,la negativitat és teva.
La gent té tot el dret a ser indiferent. No ets la lluerna del món.
Potser si ens odies tant, no t'hauries de preocupar per nosaltres. No val la pena plantejar-se una lluita social per uns elements de tan poca vâlua.
També era indiferent a l'exèrcit i em van obligar a fer la mili.
Fas una mica de por. Espero que mai no arribis al poder.
Hola Carles.
Gràcies pel temps que m'has dedicat.
Però tot i que el meu agraïment és sincer, discrepo molt amb el teu comentari.
No entenc la relació directa que fas entre "odiar" i "negativitat". Personalment, odio profundament als nazis, i tinc molt clar, que els negatius són ells o elles.
No soc la lluerna del món? evidentment. Tampoc pretenc ser-ho. De fet, estic convençut profundament de la meva ignorància, però sobretot, si estic segur d'alguna cosa, és de la meva mediocritat més absoluta. Lo de "l'ignorant mediocre" ho dic de debò.
Odio profundament als indiferents, però sobretot als indiferents ploramiques, als indiferents cínics, i als indiferents irreflexius. Què no m'hauria de preocupar pels indiferents? doncs potser no. En el fons, és mereixen tot el que els hi passi (bé, potser tot, tot, tot, NO) però la veritat, és que em preocupo.
Eres indiferent a l'exercit, i et van obligar a fer la mili? potser no et mereixies anar a la mili, però sinó hi va haver queixa, ni lluita ni resistència, potser és que en el fons, tampoc et van obligar. Ja t'estava bé. De fet, en el fons. podríem dir que eres còmplice de les autoritats civils i militars que a mi SÍ que em van obligar a fer la mili, i a besar i a servir a una pàtria que no era la meva.
Faig por? No. Jo no puc fer por.Qui fa por ets tu (si realment ets un indiferent) La teva indiferència actua directament sobre la meva vida. La teva indiferència, va permetre en el seu dia, que jo hagués de fer la mili. La teva indiferència d'avui permet que es facin lleis que faciliten l'acomiadament i atempten directament contra els drets civils pels que tantes generacions han lluitat. La teva indiferència d'avui, permet que es facin retallades sanitàries, que potser afectaran a la meva salut o a la dels meus (com ja ha passat). La teva indiferència és la que fa por, i a mi, concretament em fa cagar de por, pel futur de les meves filles i de la seva generació, i per la meva vellesa.
I jo mai arribaré al poder. Primer per la meva ignorància i la meva mediocritat, que no em fan mereixedor de voler aspirar a arribar al poder. I I segon, perquè el poder està ocupat per tu, i la teva indiferència, que actuen directament sobre la meva vida, i és per això que et tinc por. Una por que em fa cagar-me a sobre.
Tot i això, repeteixo, que t'estic agraït per dedicar-me una estoneta del teu temps, i que sempre trobo divertit i enriquidor l'intercanvi d'idees.
Salutacions, independència i justícia social.
Publica un comentari a l'entrada