43 – Estar a l’ombra, omple d’ombres.

Diuen que el daltabaix electoral d’ERC es deu sobretot, pel fet d’haver fet president de la Generalitat al Sr., ara Molt Honorable José Montilla, però jo no hi estic d’acord. Jo era partidari de fer al Sr. Montilla President de la Generalitat, i de fet, encara avui penso que va ser una bona jugada. CiU ha de ser a la oposició una legislatura més, si més no, fins que doni mostres clares de fer el gran salt, i deixar de ser una coalició autonomista, a ser una força política amb aspiracions sobiranistes. Només en aquell moment, i si les coses no canvien molt, ja m’està bé pactar amb PSC. La diferencia entre un partit autonomista i un partit regionalista, no és massa, i només es pot fer que un dels dos es posicioni fermament al independentisme, i aquest no és altre que CiU.

Per mi, el problema no és el Sr. Montilla. Per mi el problema és com s’ha fet President al Sr. Montilla. S’ha fet donant-li un xec en blanc, i donant-li totes les cartes bones, quedant-se ERC, amb una posició dèbil i vivint a l’ombra del PSC. Tots ho hem pogut veure, i ara no em posaré a enumerar tots i cada un dels casos que demostren aquesta teoria. Això, molt probablement ja vindrà en un altre escrit.

Però si he pogut veure la llarga ombra del PSC a sobre d’ERC-Blanes en el poc temps que soc militant, encara no fa un any. En concret l’he vist un parell de cops.

El primer cop va ser durant l’assemblea que vàrem fer per decidir el vot d’ERC per decidir l’alcalde de Blanes. Durant aquesta assemblea vàrem rebre el suggeriment des de dalt de no impedir el nomenament del Sr. Marigò, quasi al mateix temps que la Sra. Marina Geli, feia en persona una trucada telefònica al Joan Puig, prometent moltes coses si no impedíem el mateix nomenament. Mesos més tard, gent d’ERC-Blanes, van notar certes actituds estranyes d’altres consellers socialistes, apuntant directament en direcció a ERC-Blanes.

El segon cop que he vist, o millor dit, he intuït l’ombra del PSC a sobre nostre, va ser quan ERC va posar a en Joan Puig, com a numero 2 de les llistes de Girona per les passades eleccions al Congreso de los Diputados. Potser estic paranoic, però la veritat, és que això feia ferum a càstig pel tema del Sr. Marigó. Potser m’equivoco, però som molts, per no dir tots els components de ERC-Blanes que pensem que en Joan Puig ha estat castigat per plantar cara al PSC. Càstig que no es mereix de cap de les maneres, per varies coses. Una és que va respectar la decisió presa per el col·lectiu d’ERC-Blanes. Un altre, és per la fidelitat que ha mostrat, i encara mostra, després d’aquests moments delicats, amb la direcció del partit. Encara és hora que digui una paraula més forta que l’altre, i ha assumit el paper que li han volgut donar, sense fer masses escarafalls.

Des d’aquí, i ho dic ara, que durant les properes setmanes és possible que tinguem alguna diferencia, que vull agrair a en Joan Puig, el fet de donar la cara en tot moment per les decisions presses des d’ERC-Blanes; per tots nosaltres, ja que aquesta fidelitat vers la secció local, li ha comportat conseqüències directament dirigides a ell.
Aquestes són les ombres, entre d’altres, que han dut a ERC al daltabaix electoral. Aquestes són algunes de les ombres que han fet que ERC, prengui decisions pensant més en la seva aliança amb el PSC que en ella mateixa, fent d’ERC un partit satèl·lit, i tots sabem, o si més no, ho hauríem de saber, que els partits a l’ombra d’un altre, acaben desapareixent.

Si durant les properes setmanes algú vol veure un enfrontament a ERC-Blanes, s’equivocarà. L’únic que pot passar, és que hi hagin discrepàncies entre amics.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos

42 – Cooperació al desenvolupament.

Tot i no tenir edat per ser de les JERC, és de rebut reconèixer la tasca d’aquests joves, i és per això, que us adreço a un acte que han organitzat.

Aquest divendres 28 de març, a les 19:30, a la Casa del poble de Blanes,
les JERC de Blanes organitzem una xerrada col·loqui amb el Director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària, David Minoves.

Aquesta Xerrada Col·loqui, és fruit de la polèmica organitzada arran de la polèmica que ha iniciat el Partit Democràtic de Blanes (PDB), en voler retirar els ajuts destinats a la Cooperació al Desenvolupament que suposen el 0,7% del pressupost municipal de Blanes.

Des de les JERC de Blanes, creiem aquesta mesura desmesurada i fora de lloc, amb la única intenció de crear una polèmica innecessària en el municipi.

Si una cosa tenim clara, és que els ajuts destinats a la cooperació al desenvolupament, són una iniciativa cada cop més necessària, per aconseguir una igualtat social, i intentar eliminar les diferències Nord-Sud, que actualment són tant presents i afecten el sistema internacional.

http://www.jerc.cat/blanes/actualitat/cooperacio_al_desenvolupament_una_realitat_necessaria_aquest_divendres_xerrada__colloqui_amb_david_minoves

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.

41 – Gràcies, Carod-Rovira.

Avui, en Josep Lluís Carod-Rovira, ha anunciat que no es presentarà a la reelecció per presidir ERC. És una decisió que l’honora, ja que és conseqüent amb els mals resultats obtinguts en les darreres eleccions, És segur que molta gent, veurà o voldrà veure en aquesta decisió, segones intencions, però jo prefereixo mirar-m’ho en positiu.

En Carod-Rovira, ha estat, juntament amb totes les persones del seu entorn dins del partit, un magnífic dirigent, que m’ha fet sentir orgullós de ser votant d’ERC durant molts anys. Ningú pot negar la feina feta, de forma que només puc qualificar d’excel·lent. Va agafar el partit en runes, i l’ha portat a molt amunt.

Avui, el Sr. Carod-Rovira ha fet un acte de responsabilitat total. Ha decidit deixar pas a noves visions, noves estratègies, noves formes i noves cares, sense abandonar els compromisos, que ens poden agradar o no, però i són, que es van assumir amb el Govern d’entesa. Avui, el Sr. Carod-Rovira, ha assumit totes les responsabilitats que havia d’assumir. Les responsabilitats amb el partit, i les responsabilitats amb el Govern.

Malgrat que discrepo força amb moltes de les decisions preses en els últims dos anys, no puc fer un altre cosa que donar les gràcies.

Sr. Carod-Rovira, moltes gràcies per tot.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.

40 – Reciclar-se o morir.

Avui, ERC de Blanes, a dut a la deixalleria municipal, el seu material de propaganda electoral, per tal que allà facin d’aquest material el que considerin mes adient.
ERC de Blanes ja s’ha reciclat per fora, i segons com es miri per dintre. Ara cal que es faci a nivell nacional, tant per fora, com per dintre.
Amb això no vull dir que s’hagi de portar a ningú a la deixalleria, tot el contrari, però s’han de veure noves estratègies noves formes i noves cares.
Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.

39 – Estic emprenyat (2)

En el meu últim escrit, faig fer una crítica sincera sobre l’estratègia d’ERC durant el últims temps. Ja fa temps que uns quants estàvem advertint que la davallada d’ERC era evident i profunda si no es canviaven certes actituds. Era una crítica que era fàcil de fer, i que segurament tindria suport popular, ja que tot el que sigui culpar als polítics de qualsevol cosa, sempre rep les simpaties dels que no són polítics. ERC, tant la direcció com la militància. eren la primera font del meu emprenyament. Però només era la primera font. Ara toca la segona font.

Ara, la crítica ja no és tant senzilla ni tant fàcil. Ja no serà vista amb la possible complicitat dels habituals votants d’ERC, ja que ara és a ells als que em dirigeixo.

Tot i que des d’un bon principi, dic i afirmo, que els habituals votants d’ERC tenen raons més que suficients per estar decebuts i emprenyats amb ERC, no me’n puc estar de dir, que el fet de donar l’esquena a ERC d’una forma tant rotunda durant les passades eleccions, a fet més mal que bé. I a fet mal a ERC, però sobretot al sobiranisme. No em mal interpreteu. No vull dir que només ERC sigui l’única opció sobiranista, però crec que el que sí és ERC, és la institució sobiranista més important, la que té una historia, una tradició i sobretot una estructura de llançament. El que vull dir, és que els sobiranistes, hauríem de mirar les coses d’una manera més freda i pensar-nos les coses amb més calma. La veritat, és que tinc la sensació, que els catalans, quan hem d’utilitzar la rauxa, utilitzem el seny, i quan hem d’utilitzar el seny, utilitzem la rauxa, quan el seny i la rauxa, s’han d’utilitzar conjuntament.

És cert que es tenia que tocar el crostó a ERC, però la forma de fer-ho, segons el meu parer, no ha estat la més encertada. Tal com han anat les coses, ERC ha de canviar, no només d’estratègia, sinó també de noms i cares. Crec que això era necessari i inevitable. La qüestió és com fer-ho.
Ara ens trobem, que ERC farà aquests canvis, si més no així ho espero, per què sinó anem malament, però es trobarà en una situació molt dèbil davant la resta de forces polítiques, i mentres ERC tenia la possibilitat de parlar de tu a tu amb els altres partits, ara, ho haurà de fer des d’una posició d’inferioritat, tal com ha fet els últims dotze anys. Ara cal tornar a començar de nou quan això no era necessari.

Però com es poden fer aquests canvis, sense castigar electoralment a ERC? Dons implicant-s’hi. El que no es pot fer, és que des del sofà de casa, amb el comandament a la mà, es critiqui a tort i a dret, i carregant la culpa de les coses a un altre, que bé o malament, intenta que les coses millorin. No podem descarregar les nostres frustracions sobre uns altres, dient que les coses no es fan bé per que aquests i aquells altres són uns botiflers, que sinó ho fossin, tot aniria sobre rodes. El enemic no és ERC, ni tant sols l’actual direcció. L’enemic és un altre i és contra aquest altre, contra el que hem de lluitar (evidentment d’una forma pacífica) Donant l’esquena a ERC, el que s’ha fet, no només és aflebir a qui no és el nostre enemic, sinó que a més, s’ha enfortit al nostre enemic. Repeteixo, ara hem de tornar a començar, i no era necessari.

Jo vull una ERC ferma, compromesa, clara, acollidora, però clara, sense canvis de discurs. Una ERC amb un objectiu clar. La independència sense embuts, fent polítiques d’esquerres mentres tant, però tenint clar el principal objectiu, que no és altre que el de la millora de la qualitat de vida dels catalans i catalanes, i això només pot passar pel camí de la independència. És per això, que us prego, us demano, que no doneu les esquenes a ERC. Que enlloc de donar-li l’esquena, i doneu la cara, us involucreu per fer que ERC sigui com creieu que ha de ser. Si us involucreu, els canvis, segur que seran més fàcils, i més semblants a les vostres maneres de fer. ERC necessita del vostre seny, i també necessita la rauxa que els seus antic votants han demostrat tenir. Amb la implicació de tots ells, tot serà més a prop, si més no, tindrem més possibilitat d’aconseguir-ho.

No podem estar emprenyats entre els sobiranistes. Això només beneficia als que no volen una Catalunya lliure. Entre tots, des d’una actitud activa, hem de modelar ERC de la millor manera possible. Des del sofà de casa, fent de jutge implacable, les coses no canvien mai, o canvien molt poc a poc. Si cada cop, que es jutja negativament, hem de fer una passa enrera de deu anys, mai arribarem enlloc.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.