59 – Cadascú a casa seva, Sr. Puig.

Be, després de gastar-li una broma a meu amic, en Joan Puig, que si veu el títol, haurà dit “Que dirà ara aquest?”, l’escrit no va dirigit a ell, sinó al Sr. Felip Puig.

Des d’aquest bloc, he posat verds al PSC, i a EUiA de Blanes, i de tant en tant a Esquerra. Si no recordo malament, no he parlat mai del PP, i ben poques coses he dit de CiU.

Sempre m’he manifestat a favor del pacte entre CiU i Esquerra a Blanes per tal de fer al candidat convergent, l’alcalde de la meva vila. També he fet algun escrit on lloava al militant d’aquest partit, l’Alfons López Tena. La critica més gran que he fet a CiU, és la de demanar-los que surtin d’una vegada per totes de l’armari independentista i deixin enrera l’autonomisme. A més, soc un Reagrupat, i per tant, maliciosament i injustament titllat de pro-convergent.

La veritat és que em sorprèn que encara no hagi posat el dit al ull d’aquest partit, ja que no és precisament, la nineta dels meus ulls. En franquesa, i ara que no em llegeix ningú, a l’Artur Mas, l’anomeno Artur “Figo” Mas. Mai els hi perdonaré el seu acte de traïció al Parlament, amb l’estatut del 30 de setembre.

Els dirigents de CiU, des de que van deixar de governar, han fet una oposició molt barroera i de molt baix nivell. Declaracions de l’Artur Mas o del Felip Puig, han estat sempre, fregant la demagògia, tot i que el gran crak en aquest sentit, és el Sr. Madí (algun dia li he dedicar un escrit) No són els únics, i a tots els partits, de tant en tant, surt alguna declaració que es força dubtosa amb la veritat, però cal recordar, que després de 23 anys de govern, un cop van ser a l’oposició, des de CiU, es feien unes declaracions que semblaven, el sector radical dels Maulets.

Feien unes declaracions, que a mi, em recordaven massa al estil Zaplana/Acebes. Crec que van treballar massa temps i amb massa complicitat amb el PP, i alguna cosa se’ls hi va enganxar.

Un exemple d’aquest tipus de declaracions, són les fetes per el Sr. Puig, en Felip Puig, posant en dubte els càrrecs que ocupen el Sr. Ernest Benach i el Sr. Carod-Rovira, després dels resultats de les eleccions dins d’Esquerra o ERC (jo prefereixo les tres sigles) Concretament ha dit:
“Una certa debilitat institucional de la segona autoritat del país, el president del Parlament, i del número dos de l’executiu català, el seu vice-president”. “Això els dóna, tant a Benach com a Carod, certa feblesa institucionals a l‘hora d’exercir les seves altes responsabilitats”

Si es pensa dues vegades, això no ho pot dir ningú de CiU (ah me’n oblidava que jo era dels que escrivia CyU), ja que CiU, precisament, ha tingut Presidents del Parlament, i no crec que cap d’ells, en unes eleccions democràtiques dins de CiU, haguessin tret uns grans resultats. I el Sr. Mas, mentres era Conseller en Cap, tampoc tenia un recolzament absolut dins de la seva formació, i cal recordar que va ser escollit a dit. Per altre banda, al primer tripartit, el Conseller en Cap era el Sr. Bargalló, i a ningú se li hagués acudit pensar que això li suposava tenir un fort lideratge dins d’ERC (Ho sento, lo d’Esquerra, no m’agrada)

El Sr Puig, en Felip Puig, el que hauria de fer, en lloc de ficar-se a la casa dels demés, és vigilar que és el que passa a casa seva, que molts criden que volen un procés com el que ha fet ERC, i la direcció de CiU, no està per fer aquestes juguesques arriscades, que ves a saber com acaben. Quan hagi fet això, potser aconsegueix que CiU, sigui un partit soberanista, característica de la que ell tant fa bandera, però que alhora de la veritat, es un partit autonomista/espanyolista.
El Sr. Puig, en Felip Puig, hauria de pensar, que tard o d’hora, haurà de buscar la complicitat d’ERC si vol governar, i amb aquest tipus de declaracions, la veritat, s’ho passa mes difícil. Si vols el suport d’algú, és més fàcil que te’l doni, si no intentes posar-lo contra les cordes o en evidència constantment, sobretot, amb declaracions que no tenen cap raó de ser.

Sr. Felip Puig, vigili casa seva, deixi tranquil·la a ERC, que potser així, i si algun dia deixen de ser un partit sucursalista del Regne d’Espanya, podrem parlar.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.

58 - La militància ha parlat

La militància ja ha parlat, i ho ha fet clar.
Ara hauria de dir tot allò que el partit surt reforçat i tots aquests tòpics, però la veritat és que no se fins a quin punt això és cert. Tant debò sigui així.
No crec en la direcció que ha escollit la militància, però és la que ha guanyat i per tant no només ho he d’acceptar i respectar, sinó que ho accepto i ho respecto.

Així dons, felicito als guanyadors, tant als que han sortit escollits, com als que els hi donaven suport. També desitjo que la nova direcció tingui molta sort, però sobretot, espero d’ella, encert.

Des de Rcat, hem advertit cinc cops que les coses no anaven bé (referèndum del estatut, autonòmiques, municipals, estatals i aquestes ultimes eleccions a la direcció d’ERC) i no ens han volgut escoltar mai. En les quatre primeres, les vàrem encertar. Espero que aquest últim cop que tampoc ens han escoltat, no haguem de dir per cinquè cop “ja us ho vàrem dir”.

Però les coses són com són, no com voldríem que fossin, i la realitat és que la militància ha escollit continuïtat per sobre de tot. No només ha guanyat la candidatura del aparell, sinó que la segona opció ha estat la de la antiga presidència. No podem enganyar-nos mirant el segon lloc obtingut per en Joan Carretero, ja que és segon per ben poc, mentres que en Niubó és segon amb una clara diferencia respecte a la Rut Carandell. El resultat final i en el còmput total de vots és:
1 - Puicercós / Ridau (continuisme)
2 - Benach / Niubó (continuisme)
3 - Carretero / Carandell (renovació)
4 - Renyer / Bertran (renovació)

La cosa està clara. La militància vol continuar com fins ara. S’ha canviat de president, per no canviar res (espero equivocar-me)

Però aquests resultats, a nivell personal, m’han de dur a una seriosa reflexió sobre el meu paper dins d’esquerra, dins d’aquesta esquerra. (a quedat clar que s’ha de dir així)

Em vaig afiliar fa poc mes d’un any, per tal de contribuir i evitar la davallada del partit, que és, avui per avui, la millor eina pel alliberament del nostre país, però després d’aquest temps, he pogut comprovar que la meva contribució ha estat nul·la.
Amb tota la meva implicació i esforç, he fet tot el que he pogut per influir dins el partit, per que aquest porti un camí que és el que considero que ha de portar, i malauradament per mi, no porta.

La militància ha parlat i ha escollit el que vol. Ara cal deixar treballar als que han rebut el suport de la militància, i deixar-los fer. He d’acceptar-ho. I també ha escollit el que no vol, i el que no vol són les propostes que jo defenso.

Així dons, veient que la militància no creu en les coses que jo crec i que la meva contribució, no només és nul·la, sinó que fins i tot sembla que molesto, ja m’ho han fet saber (queda clar que allò que “tothom hi cap a esquerra” no s’ho creuen tots i és el segon cop en pocs dies, que ens demanen que ens apartem) crec que el millor que puc fer, es donar una passa enrera, i deixar fer i deixar de molestar. No deixo el partit, però si passo a un estat passiu. Si més no fins que hi hagi un altre crisi o fins que vegi que els moviments del partit, s’acosten més a les meves preferències i em pugui sentir còmode.

El partit, i en concret la secció local de Blanes, pot comptar amb mi en tot el que vulguin. Només m’ho han de demanar i els recolzaré en tot el que ells vulguin. Necessitin el que necessitin, en mi trobaran un aliat que faré tot el que em demanin pel bé d’esquerra, sempre i quan, no vagi en contra de la meva pròpia consciència i ideologia. Això sí, la meva iniciativa passarà ha estar en estat de repòs.

Això sí, seguiré el dia a dia a l’ombra i fent els meus escrits en aquest bloc, per que la gent sàpiga, que hi ha un altre esquerra en cas que fes falta (tant debò que no sigui així) evidentment, molestant el menys possible.

Sincerament, els meus millors desitjos per la “nova” direcció.
Salutacions i independència.

57 – Respostes.

Fins avui, hem aconseguit evitar el cos a cos, cosa que està molt bé, i tots ens hem de felicitar, però no puc passar per alt, aquest text que es recomana des de el blog d’en Joan Puig, ja que descriu una realitat força diferent de la que jo veig i un to no massa encertat.
Us el poso aquí:
Estic convençut que la majoria de lectors del directe!cat els agradaria que en un futur no gaire llunyà ERC es convertís en un partit majoritari i fos un dels grans del Parlament de Catalunya. Si o no?Bé, partirem de la base que heu assentit amb el cap. Si és així ara escolteu-me seriosament. Observeu aquest mapa.
Us ensenyo de manera aproximada on es col•loca cada partit de la política catalana segons aquests dos eixos: el d’esquerra / dreta i el de Català / Espanyol.Com heu pogut observar ERC està un xic aïllada. És més, quan Esquerra va treure els seus millors resultats va ser quan va intentar sortir d’aquest extrem. M’explicaré: en el requadre groc d’Esquerra que he dibuixant amb el paint, just a dins es concentren els militants de base: aquells convençuts que Catalunya ha de ser un país a costa de tot, aquells que omplen i omplen blocs, aquells que deixen comentaris esgarrifosos defensant teories independentistes que ratllen corrents més pròpies del primer terç del segle XX que no pas del nostre temps, aquells que tenen la pell tan fina...

Però, tots aquests... potser no en són més de 2.000 persones.Què va passar quan esquerra va treure gairabé 600.000 vots a les eleccions espanyoles del 2004? Quan a Catalunya superà el mig milió de vots passant per davant del PP? Què va passar? Doncs la feina ben feta del tàndem. Carod-Puigcercós que va fer el següent:Un partit per aconseguir els seus objectius ha de ser gran i no pas s’ha de tancar en sí mateix. En política és bàsic buscar consens, buscar complicitats, amics, caure bé... En Carod ho tenia clar quan deia que el futur votant d’ERC parlaria castellà (buscant perfil més espanyol de vot), o quan afirmava que ERC era un partit liberal (buscant gent a la dreta).

En Puigcercós va fer una grandíssima feina a Madrid cap aquests dos costats...!Però tots aquells encegats amb la independència, aquells que es pensen que s’ha de ser “pur” què creuen? Que amb en Carretero ERC creixerà? No pas... observeu què passaria amb un Carretero al capdavant d’ERC (només estrien contents aquells 2.000 individus que us deia)ERC si vol la independència ha de créixer i... no es pot créixer anat cap enrere! Per sort, al congrés del juny, en Puigcercós guanyarà de calaix.

De fet, va deixar el govern per dedicar-se plenament a aquest congrés. La feina que ha fet amb els militants sembla que donarà els resultats esperats. I els que sou pro-Carretero no us espanteu. Només aconseguirem la independència mirant de fer-nos grans. Ho aconseguirem, però no a cop de res sinó amb constància! En Carretero ja ha fet molt presentant-se i forçar a ERC a veure que en algunes coses anava desencaminada. La seva tasca ha estat clau, però ara s’ha de deixar seguir. L’única por que tinc és que en Carretero no ho entengui i faci un nou partit... encara que hagi dit que no. Ja veurem.De totes maneres, calma i seny. Som-hi!

En aquest text, cal aclarir tot un seguit de coses.
El famós mapa dels dos eixos (dreta/esquerra Catalunya/espanya) marca d’una manera gràfica on se situa la ideologia de cada partit. El mapa si està ben fet (no l’he pogut veure) marcaria la posició on es troben els votants d’ERC, i si és com recordo, esta bastant escurat a la cantonada esquerra/Catalunya, per tant, no podem dir que només hi són 2000 persones antiquades que fan comentaris esgarrifosos (a mi em sembla esgarrifosa aquesta manipulació de l’esquema gràfic de la situació política de cada partit i aquesta desqualificació barata)
Cal recordar, que aquests 2000 persones antiquades que fan comentaris esgarrifosos, o quatre radicals somiatruites, com també s’ha dit, ja van avisar de totes i cada una de les consecutives davallades electorals, que una rera l’altre s’han anat produint, tal com dèiem. No ens van escoltar, i pel que veig, segueixen sense escoltar-nos.

Quant ERC va aconseguir els brillants resultats del 2004, va ser per la bona feina feta per en Carod i Puigcercós, de clar enfrontament amb l’estat espanyol. Per exemple assistint a una reunió amb ETA, i fent que la persona que va anar a la reunió fos cap de llista, en lloc d’amagar-la.
També es prometia un nou estatut fantàstic i un concert econòmic.
Es deia lo de les mans netes, i lo de plantar cara.

Els partits s’han de fer grans sols, no posant-se a les faldilles d’un altre o les ordres d’un altre. Els partits grans es fan diferenciant-se clarament de les demés opcions.
Es cert que s’han de buscar complicitats i fer amics, però no a qualsevol preu. Pactar per pactar, ja ho feia CiU, i ja vàrem veure com ens va anar. Plantar-se i dir NO, també és una postura de negociació.
Totes les candidatures admeten que el pacte del govern d’entesa s’ha de millorar, per tant no és va fer un bon pacte. Pacte que va fer sobretot en Puigcercós, i es va pactar per pactar. Pactar per fer amics.

Trobo de molt mal gust dir que els que pensen diferent a com ho fa l’autor del text que es recomana, som uns encegats, que busquem la “puresa”. Que vol insinuar?
I evidentment que amb Carretero creixeria ERC. No és massa difícil després de com la deixat l’actual direcció.
Per altre banda, torna a manipular l’esquema polític dels dos eixos.
Aquest esquema, com he dit abans, marca la ideologia del partit. Moure’l vol dir canviar la ideologia del partit.
Un partit no és una empresa que ha d’anar a buscar el client, sinó que ha de fer que el client vingui a l’empresa. Si és el partit el que canvia per anar a buscar al client, el que fa és canviar el producte al gust del client. El que fa, és canviar la seva ideologia, i per tant deixa de ser el producte que és. Volem això per ERC? Volem que ERC deixi de ser ERC i passi a ser “esquerra”, buscant i aproximant-se al client socialista?
El públic socialista no canviarà per un succedani, tenint l’original, i en cas que per casualitat, canviés i optés per “ESQUERRA” moguda del mapa dels dos eixos i propera al PSC, ja no seria l’ERC que volem.
ERC no pot fer marketing ideològic per guanyar vots, a canvi de variar el seu ideari.

Per acabar, el despropòsit final de l’autor, que reconeix que ha estat en Carretero i Carandell, els que han hagut de fer la diagnosi real de la tasca d’ERC....... de la direcció d’ERC.
Diu:
“En Carretero ja ha fet molt presentant-se i forçar a ERC a veure que en algunes coses anava desencaminada. La seva tasca ha estat clau, però ara s’ha de deixar seguir.”
Així dons, que feia la direcció d’ERC que no ho veia? Ho ha vist un militant de base, amb nom, però de base, des de Puigcerdà, i la direcció des de el cor del país, ha estat incapaç de veure-ho?
Això sol, demostra que l’actual direcció, no veu el mòn real, i és cega i sorda al clam popular que hi ha, que les coses no és fan bé.
Ja fa uns dies, faig fer una caricatura d’aquests fets.
Trobo també fora de lloc aquest comentari, fet amb un to paternalista/sobrat de “bon rotllo” que en poques paraules diu “molt bé nens. Ho heu fet molt bé, però ara aparteu-vos i deixeu treballar als adults"

No puc entendre com hi ha persones, amb una capacitat tant gran de tapar-se les orelles davant d’un clam tant potent i concret com el que fan les persones amb sentiments sobiranistes.
Vull pensar que és la por al canvi. Por, que segons diuen, tots la portem dintre. Però el que em sobta del tot, és que aquesta por al canvi, sigui més forta que la por a la desaparició. No se suposava que les persones tenim l’instin de supervivència?, així dons, què ho fa que hi hagi gent que no tingui la valentia de fer el canvi tant necessari com el que ha de fer ERC? Ja que o canvia, o pot arribar a desaparèixer, si no aturem la tendència actual, on davant d’un demostrat augment del sentiment independentista, ERC, ès un partit que avui per avui, te més exvotants que votants. Això en el sector privat, seria motiu d’acomiadament fulminant sense temps a poder dimitir. Enlloc d’això, es fa tot el contrari, es tornen a presentar per dirigir el partit.

També deixa caure, un cop més el rumor del tot malintencionat, que en cas de derrota, els de RCat, deixaran el partit, i en faran un de nou, tot hi que s’ha desmentit un i un altre cop aquesta falàcia.
Del que jo tinc dubtes, és si en Puigcercós perd, .........seguirà al partit? El gran Puigcercós acceptarà passar a ser un militant de base, o veurem un altre cas Colom/Rahola?
Des de la tardor passada, estic fart de sentir dir, que Rcat te raó, però no és el moment.
Si teníem la raó abans, la tenim ara, i ara SI és el moment.

Però aquest escrit oblida algunes qüestions importants que cal tenir en compte. Per exemple:
- Ens empassem lo de la tercera hora del castellà a les escoles dels nostres infants. Sospitosament, a última hora, s’aconsegueix retardar un any aquesta imposició i ingerència de les competències de la Generalitat, que és una clara passa enrera en el fet nacional. I com aquestes, altres coses com la llei de la dependència, que ens la vàrem empassar tota sencera, tot i que no funciona.

- L’assemblearisme. No parla de la “reflexió necessària sobre aquest tema”, que el que amaga en realitat es la supressió del assemblearisme per instaurar el vot delegat, i així, poder dir un "Si crític" al estatut d’en Mas i Zapatero, o poder fer pactes gratuïts com el del govern d’entesa.
Militant, vols que et treguin la paraula? Vols ser només un enganxa-cartells? Vols que ERC sigui com la resta de partits, on l’aparell mana més que les persones?

- El joc brut utilitzant els recursos del partit en benefici propi (cotxes, telèfons, treballadors del partit, informació protegida per la llei de protecció de dades) i amagant informació a les candidatures renovadores. Utilització dels mitjans de comunicació (com exemple dir que des de el 10 de març fins avui, als programes matinals de màxima audiència de Catalunya radio i RAC 1, només es parlava d’en Puigcercós i en Carod, ignorant totalment a les altres candidatures, fins l’extrem que només he sentit una entrevista al Sr. Renyer, al Sr., Bertran i al Sr. Carretero, mentres que he sentit 3 cops al Sr. Puigcercos, una als Srs. Ridau, Carod, Niubó, i Benach)
Avui mateix, a Catalunya radio, no s’han cansat de difondre una noticia que no era certa sobre Rcat, quan durant tot aquest temps, han ignorat totalment a Rcat.

- Incoherències, com posicionar-se en un mateix tema i amb pocs dies de diferencia de les tres maneres possibles. SI, abstenció, NO. Això fa que ningú es cregui el discurs d’ERC.

- Els mals resultats electorals obtinguts en les ultimes quatre consultes (Referèndum estatut, Parlament, Municipals i Generals) i a més ha ignorat els bons resultats electorals d’en Carretero a Puigcerdà, obtenint dues majories absolutes.

- No parla sobre la opció del dret a decidir, ignorant el dret a la autodeterminació. Cal recordar que per exercir el dret a decidir, és imprescindible la col·laboració de l’estat espanyol. Algú es pot creure que tindrem aquesta col·laboració? En canvi, amb el dret d’autodeterminació, només ens cal la nostra voluntat d’exercir-lo. D’això no en parla.

- Tampoc parla de la separació de càrrecs de partit i de govern, per tal de no deixar al partit lligat de mans com passa ara.

- Professionalitzacio política, que fa que els càrrecs tinguin tendència a mantenir la “poltrona”, si s’escau, rebaixant l’ideari del partit.

Bé, demà els militants decidim, que no sigui un dels últims cops que puguem decidir.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos

56 – Perill!!!! Parlen de l’eix nacional.

Un company d’un altre força política, a la que considero amiga, m’ha dit varies vegades que no l’hi faria cap gràcia que Rcat aconseguís guanyar l’actual procés congressual d’ERC, i la veritat, no m’estranya.

Les seves reticències, com la de molta gent, inclosos molts militants d’ERC, venen per una de les frases que des de Rcat, repetim més, que no és altre que la de “prioritzar l’eix nacional”

Aquesta frase fa por a molta gent, per molts motius. Un d’aquests motius, és la equació gratuïta que molts fan quan senten lo de “eix nacional”. És aquella equació de:
Eix nacional = nacionalisme = dretes = radicalització = feixisme i/o violència.

És evident que aquesta equació falla, ja en el segon pas. Jo mateix soc independentista i no em considero nacionalista, i de fet, penso que els que no són independentistes, tenen molts números per ser nacionalistes. Nacionalistes espanyols, d’una manera més o menys marcada, però nacionalistes espanyols. Tot aquell que nega la possibilitat a un poble a autodeterminar-se, en favor d’un altre poble és un nacionalista, vulgui disfressar-ho com ho vulgui disfressar.

Quan parlem de “eix nacional”, vol dir que hem de fer el possible per aconseguir la nostra llibertat, per tal de poder fer totes les polítiques socials, que tant necessita la ciutadania dels Països Catalans.
Només cal veure el dia a dia, per veure, que prioritzant l’eix social, l’únic que s’aconsegueix es frustració i apatia. La llei de la dependència n’és un exemple de frustració i apatia. És una llei, que tot i l’important que és, queda clar que no funciona. Amb un eix nacional potent, això no hauria passat. Si més no, no ens hauríem deixat trepitjar les competències pròpies de la Generalitat a canvi de res.

Es diu, que quan diem lo de “l’eix nacional”, el que fem es apropar-nos a CDC. No es pot estar més equivocat. Si ens volguéssim apropar a CDC, parlaríem de “eix autonòmic” i no pas d’eix nacional. De fet, a CDC, tampoc fa massa gràcia la candidatura de Rcat, ja que és molt probable, que molts dels seus votants, deixessin de mirar a CDC, per mirar a una ERC que miraria directament al camí de la independència i no com passa fins ara. Per tant, quan diem lo de “l’eix nacional”, no ens estem apropant a CDC, tot el contrari, el que fem, i poc a poc passa, és que CDC s’apropi al independentisme. CDC és un dels que tenen por, que Rcat agafi les regnes d’ERC.

Pero, CDC no són els únics que tenen aquesta por. Els altres dos membres del Govern d’entesa, també veuen amb mals ulls l’opció renovadora de Rcat. I no m’estranya, ja que si Rcat, guanya, deixaran de passar certes coses que passen, i que no haurien de passar.

Al PSC-PSOE i a IC-V, no els hi agrada Rcat per varies coses:
- Perquè mentres en Carretero era Conseller de Governació (més de dos anys) ningú va poder fer que posés la bandera espanyola, mentres que en Puigcercós, només va aguantar 20 minuts (algun dia he de parlar d’aquest afer)
- Perquè quan Barcelona es queda sense llum durant molts dies, ERC no es quedi callada.
- Perquè mentres rodalies es colapsa, colapsant a tota l’àrea metropolitana de Barcelona (5.000.000 de persones, diuen) ERC no es quedaria callada.
- Perquè quan es volen fer trasvasaments estranys, ERC no faria amagar les sigles als seus dirigents.
- Perquè el suport d’ERC, es faria pagar.
- Perquè quedaria demostrat, que eficàcia i gestió, no són incompatibles amb una política nacionalment forta.
- Perquè quedaria demostrat, que política social i política nacional, no només no són compatibles, sinó que són necessàriament complementaries.

En definitiva, si volem una veritable política social, hem de passar primer, per un eix nacional potent.

El companys d’un altre força política, del que parlava al principi, sempre em pregunta:
de que em servirà doncs, un estat català si qui acaba governant es de dretes??. Si el que voleu es prioritzar el sobiranisme per sobre del socialisme, acabareu engolits per aquells que tenen els recursos i el poder per utilitzar-los lliurament.., o sigui la dreta catalana.

Dons, companys, a tu i tots els que us feu aquestes preguntes, només us puc dir, que en el pitjor dels casos, et quedaries igual que amb l’actual estat espanyol, que de tant en tant, governen les dretes, i amb majories absolutes. A un estat català, això és bastant difícil. Per qui prefereixes ser governat? Pel PP o per CiU? Posats a escollir, jo prefereixo CiU, tant en polítiques socials com nacionals.
I per altre banda, el perill de quedar engolits, no és pas amb CDC, sinó amb el PSC, i sinó, mira els resultats electorals de les últimes eleccions, que tot i la bona feina d’en Joan Herrera, ha pagat car el treballar al costat del PSC. Si els nostres dirigents, també els del teu partit, no comencen a marcar perfil propi, serà el PSC el que ens engolirà, a tots dos. De fet, ja saps que del teu partit, en diuen la marca blanca del PSC. Jo no estic disposat, a deixar que ERC sigui la marca blanca de ningú, ni del PSC ni de CDC.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.

55 – Carretero cobra 30000 euros de la consellera socialista per dirigir un hospital que no existeix.

L’altre dia, en el meu bloc, en un escrit on feia difusió d’una xerrada d’en Joan Carretero a Blanes, un anònim em va deixar el següent missatge:
“Els sous alts deu anar per carretero que cobra 30000 euros de la consellera socialiste per dirigir un hospital que no existeix.quina cara que teniu”

Li vaig contestar, que el millor que podia fer, era assistir a la xerrada, i davant de tothom, deixar en evidencia al candidat a la presidència de Rcat a ERC, i en tot cas, si no ho feia ell, ho faria jo.

Sabia que l’anònim en qüestió, no tindria la valentia de fer-ho, i per tant, vaig ser jo qui li va fer la pregunta, uns minuts abans de començar la xerrada.
En Joan Carretero, em va dir que aquest tema ja estava ben clar a la plana web de Reagrupament.cat i que no calia insistir-hi.
Jo no havia vist cap escrit sobre el tema a la plana web de Rcat, i vaig pensar que era un escrit nou i que encara no l’havia pogut llegir. És per això, que no vaig fer la pregunta, davant dels assistents a la xerrada.

Quan vaig arribar a casa, vaig buscar l’article, i per sorpresa meva, l’article no hi era. El que hi ha és una declaració pública del ingressos d’en Joan Carretero

Amb això no n’hi ha prou per explicar el tema.
La veritat, és que el que diu l’anònim, és molt lluny de la realitat, ja que diu
“cobra 30000 euros de la consellera socialiste per dirigir un hospital que no existeix”, i això no és cert. El que dirigeix en Joan Carretero és el projecte d’un hospital que s’ha de fer. Per tant, no és que cobri per la cara, sinó que ho cobra per la feina que fa, dirigint el projecte.

Un hospital, com tantes altres coses, s’ha de dirigir, abans de ser construït. S’ha de vetllar per que l’arquitecte faci del projecte de l’hospital, un centre que funcioni, s’ha de buscar personal, s’han de buscar serveis, s’han de buscar proveïdors, s’ha de vigilar el pressupost, i s’ha de vetllar pels terminis de temps establerts. Abans de posar la primera pedra, s’ha de fer molta feina, que és la que fa en Joan Carretero, i per la qual, cobra uns honoraris, com és lògic.

Però ara, algú podria preguntar:
Per què és ell el que dirigeix el projecte? Dons queda clar que amb el curriculum que té en Joan Carretero, és la persona adient. Cal recordar que en Joan Carretero és diplomat en sanitat per l'Escola Nacional de Salut i Màster en Salut Pública per la Universitat de Barcelona, i viu a la població on s’ha de fer l’hospital. Crec que queda clar que és normal que hagi estat escollit ell per dirigir-lo. Hem de tenir en compte, que si els socialistes haguessin pogut tenir un altre candidat, l’haurien escollit abans que a ell, que el tenen com l’enemic públic numero u.


Això de dirigir o treballar en coses que no existeixen, no és tant estrany. Jo mateix, cada dia, faig una cosa semblant. Jo treballo al departament de disseny d’una multinacional, i em passo tot el temps, treballant en el disseny d’una petita part d’una maquina, que al cantó d’un hospital, és una màquina petita. Trigo al voltant de tres o quatre anys, en desenvolupar la meva àrea, fins que es pot començar a fabricar la màquina.

Tinc per sobre meu, un coordinador, un cap de departament, un director de departament, un cap d’àrea, i un munt de departaments que em controlen la feina que faig. Tots i cadascuna d’aquestes persones, treballen durant tota la seva vida, en una màquina que no existeix. Bàsicament, la feina d’en Joan Carretero en aquest projecte d’hospital, i la meva de projecte de màquina, a diferent escala, és la mateixa, i a mi, ningú m’assenyala amb el dit, com si estigues fent un acte de corrupció. Tot el contrari, tothom troba lògic que cobri per fer una feina sobre una màquina que no existeix.

Però és més, en Carretero i jo, a diferent escala, fem el mateix, jo dissenyant un petita part d’una petita màquina, amb un munt de persones que controlen la meva feina, i en Joan Carretero, és el que controla tota la feina d’un munt de gent, del projecte d’un gran Hospital, i ell, només cobra una mica més que jo, per fer aquesta feina.

Així dons, queda clar, que l’anònim, o no està ben informat, amb lo qual hauria de callar, o no tenia cap mena de bona intenció fent l’afirmació que ha fet.

Aquí teniu informació, sobre l’hospital en projecte, sobre el que treballa en Joan Carretero.
http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2006/60602novawebdelhospitaldelacerdanya.jsp

http://hcerdanya.eu/ca/index.html

Abans d’engegar el ventilador i omplir-ho tot de merda, cal saber de que es parla.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos