divendres, 10 de juny del 2011

167 - Cassolada a Blanes.


Continuant amb el moviment dels indignats, el passat dimecres, unes 200 persones de molts diferents perfils i inquietuds, ens varem reunir a la Plaça Espanya de Blanes (repeteixo que alguns preferim anomenar-la, Plaça de la Gent gran) per fer un acte en forma de cassolada per fer una demostració sobre la nostre disconformitat del funcionament polític i social de la nostra democràcia (Jo l'anomeno democràcia tirànica)



Des del meu punt de vista, ho considero tot un èxit, sabent com som els blanencs i les blanenques, que ens costa molt tenir compromís polític i social, i vivim molt al marge dels problemes que patim dia a dia, i que les diferents administracions, no aconsegueixen solucionar de cap manera. Potser, la falta de motivació dels blanencs i de les blanenques, és veure com els nostres polítics locals, gasten més energia en les seves disputes personals que en donar sortida a tots els reptes que té la nostra població, dedicant-se a destruir el que l'altre a construït.


Tornant al tema dels indignats i indignades, la cassolada va anar força bé i la assemblea de després , crec que va anar molt bé. Alguns potser volien córrer massa, i arranjar el món durant aquella mateixa assemblea. Volien concretar objectius, creant comissions de treball i definit l'estratègia a seguir, per tal de arrossegar a més persones en la protesta sobre la situació de molt baixa i precària qualitat social que vivim. Això, per començar, crec que és aspirar massa. Les meves expectatives personals, van ser satisfetes clarament. En definitiva, la cassolada i la posterior assemblea van servir per fer que el número de mobilitzats augmentés considerablement , ens coneguéssim tots una mica més, i definíssim les primeres línies de la tasca a fer, que segurament, no aconseguirem definir massa més, però crec que això no importa massa. L'important és fer-nos veure, i sobretot, definir la següent actuació i crear un entremat entre tots els blanencs, i poc a poc, contactant amb les mobilitzacions de les poblacions veïnes.


Crec que no podem definir grans objectius, ja que cada persona té els seus, i el gran objectiu, no és altre que fer veure als nostres polítics, que han de fer política, pel poble i per les persones, i no pel mercat o pel capital. Els nostres polítics, han de recordar quina és la seva feina, que no és altre que aconseguir donar-nos més llibertat a tots (sense trepitjar la llibertat del veí) i fer tot el que calgui, perquè la llibertat dels diners, no esclavitzi la nostra societat. La nostra democràcia s'ha convertit en aquella cèl·lula que va néixer per servir al cos, i ha crescut de tal manera que ha esdevingut una cèl·lula cancerígena, que finalment, el que fa, es destruir el cos que havia de servir.


Per acabar, en l'assemblea van aparèixer la presencia de 3 partits polítics (si més no, és el que jo vaig detectar). Per una banda, estaven els de C's, que van participar a l'assemblea d'una forma força elegant i força asèptica però amb voluntat constructiva. També hi era la CUP, que va tenir una participació més activa, però també sense fer partidisme i amb voluntat constructiva. Per últim, també van ser-hi, els de Esquerra Unida, d'una forma molt discreta, sense intervenir i escoltant tot el que passava, i tot el que es deia. La veritat, aquestes tres formacions polítiques, em van demostrar que tenen interès per saber el que passa al carrer, i per saber que passa amb aquest moviment de descontents i que pensen que ja n'hi ha prou de certs estils de política. Els que no hi eren, doncs també m'han demostrat, que lo que li passa al poble, els hi rellisca força, i molts cops, fan com un famós entrenador de futbol, que es pregunta el “per què” de les coses, quan ells mateixos, són la resposta.


Finalment, és va decidir fer una nova cassolada el proper dissabte, a les 11,30h davant del Teatre Municipal, durant l'acte d'investidura de l'alcalde. No és per ell en concret, sinó per la figura que representa, i intentat fer-li veure, que ha de servir, als seus ciutadans i no als seu partit, o als poder fàctics, o a l'Ajuntament. Serveix, únicament i exclusivament, als blanencs i blanenques. Després d'aquesta cassolada, és farà una nova assemblea a la Plaça de la Gent Gran (alguns estan entossudits en anomenar-la Plaça Espanya). És molt possible, que aquesta assemblea sigui l'inici d'una acampada.


Lluitem, lluitem i lluitem.


Salutacions, independència i justícia social.

diumenge, 5 de juny del 2011

166 – Per fi, sembla que ens corre la sang (indignada) per les venes!!!!!!!



Fa una mica més d'un mes, vaig començar a veure pel Facebook, com s'estava organitzant una mobilització ciutadana per protestar sobre l'estat de la nostre societat, amb un discurs en el que hi estava d'acord, però que vaig considerar ambigu i fins i tot, un pel populista, ja que la pròpia ambigüitat de la convocatòria i la falta de suport per part d'alguna organització “establerta” amb cara i ulls, em feia pensar que darrera de tot allò, no hi havia massa reflexió, i vaig cometre l'errada de menystenir aquesta convocatòria i no fer-li massa cas. Una clara mostra que he de ser més humil. Finalment, aquesta convocatòria de mobilització va tenir molt més èxit del que jo vaig pensar, i fins i tot, molt més èxit de convocatòria que algunes d'aquelles organitzacions “establertes de les que parlava abans.


Aquestes mobilitzacions d'indignats, el que volen denunciar és la nostra democràcia actual, que en realitat té molt poc de democràcia, i en realitat, és una democràcia que el que fem és escollir als ninots que volem que representin als veritables tirants d'avui dia, que no són altres que les grans corporacions empresarials que fan i desfan com volen, emparats sota la “democràtica” llei del mercat que ens venen en forma de liberalisme econòmic, i que des dels mitjans de comunicació, ens bombardegen constantment, ja que entre altres coses, o bé ells mateixos són corporacions empresarials, o són propietat de corporacions empresarials, i per tant ens fan veure el que ells (o els seus amos) volen que veiem, ignorant, o literalment maltractant informativament altres alternatives d'acció social que podrien desestabilitzar el “xiringuito” que s'han muntat aquestes corporacions empresarials, que, cal repetir-ho un altre cop, tenen als polítics i als mitjans de comunicació al seu servei.


I des de fa temps, que pensava que vivíem en una societat adormida, que no volia veure el que li estaven fent, i el que feien a altres societats d'aquest planeta. Ho pensava fins l'extrem de pensar que la batalla estava perduda, o que en els millors dels casos, acabarien produint-se greus aldarulls socials que podrien fins i tot, esdevenir en llargues i dures guerres de tot tipus. El fet, que tothom em prengués per boig, encara em va “animar” més a baixar els braços, i plegar de tot tipus d'acció per intentar que les coses canviessin.


Aquestes mobilitzacions, que no tenen un gran ideari, ni cal que el tinguin, només demanen que les coses siguin normals i que qui mani siguin els polítics en nom de les persones i no els grans poders fàctics. Aquestes mobilitzacions, m'han demostrat que encara hi ha esperança i que la sang, encara corre per les nostres venes. De fet, la meva sang torna a fer que no em pugui estar quiet, i he tornat a obrir aquest blog de nou.


Malauradament, i algú ho havia de dir, alguns, que d'una manera o altre, han viscut o viuen del sobrant (o potser no tan sobrant) d'aquests sistema de control empresarial, volen fer veure que aquestes mobilitzacions son una “camama”, amb l'excusa que aquestes mobilitzacions no són independentistes. Crec que estic lliure de tota sospita, quan dic que aquestes mobilitzacions, no tenen re a veure amb l'autodeterminació de Catalunya, i el que hi ha darrera de tot això, és social i no nacional. És curiós, perquè alguns, encara no fa masses anys, posaven per davant eix social sobre l'eix nacional. Ara, de cop, només és preocupen de l'eix nacional. És evident que no s'en adonen de re del que passa al seu voltant, ni abans, ni ara.


Revoltem-nos doncs, pacíficament, i fem-ho amb seny, i fem-ho on ho hem de fer, que és actuant i organitzant-nos en petites organitzacions. Afiliem-nos en petis sindicats, allunyats dels grans sindicats que s'han tornat burgesos, i votem a partits polítics que no hagin governat mai, és a dir, ni a CyU, ni al PP, ni a PSC-PSOE. I fem-ho rapit, que en les passades eleccions municipals, no ho varem fer. A blanes, ja ho hem fet. De moment, ja ens hem reunit uns quants indignats, i hem acordat fer una cassolada, el proper dimecres, a les 20,30 hores, i una posterior assemblea a les 21 hores a la Pl. Espanya (altres preferim Pl. De la gent gran). Animeu-vos.


Salutacions, independència i justícia social.

dimecres, 25 de maig del 2011

165 – Les errades de Reagrupament.



Ahir parlava sobre com veig el present i el futur de ERC, i ho pintava força fosc i força negre, i també per tots el grups que d'una manera directe o indirecte han estat “contaminats” per Esquerra. Crec que tots, per una o altre raó, han acabat d'una manera semblant com ho ha fet Esquerra.


Personalment em vaig involucrar molt en Reagrupament, però sempre amb un Reagrupament dins d'Esquerra, ja que fora d'Esquerra, no li acabava de veure tot el sentit. Reagrupament pretenia redreçar la estratègia que feia la direcció d'Esquerra, per evitar el que ha anat passant elecció rere elecció, i que incomprensiblement des del meu punt de vista, molts militants d'Esquerra, entre ells la direcció, no volien veure. De fet, sembla que per fi ho han vist, però hi ha alguna cosa, que em fa pensar que potser en l'últim moment, algú es traurà de la “xistera” algun truc de màgia per continuar. Espero equivocar-me. I aquesta va ser la primera errada de Rcat. No sé com i perquè, però des de Rcat no varem saber fer veure al resta de la militància que les coses no anaven gens bé. És cert que no hi ha més ceg que el que no vol veure, però, segurament ho podríem haver intentat fer d'un altre manera.


La segona errada de Rcat, va ser marxar d'Esquerra. També és cert que no ens van deixar molt marge de maniobra, i deixar el partit, en aquell moment era l'únic que podia fer Rcat. En qualsevol cas, la marxa de Rcat de ERC, va ser, tant per ERC com per Rcat, un cosa molt molt dolenta, amb unes conseqüències desastroses per tots dos.


La tercera errada de Rcat, va ser creure cegament amb la transversalitat política i que aquesta sigui gestionada per una sola formació política. Les dretes i les esquerres, per molt que molts vulguin fer-nos creure que no, encara existeixen i la transversalitat és impossible. Des del meu punt de vista, calia fer un Rcat bicèfal, o tricèfal, o fins i tot quatricèfal, per tal de fer les polítiques socials i medioambientals que om pensi, i al mateix temps, poder consensuar una estratègia comuna pel assoliment de la independència del nostre país, sense trair cadascun de nosaltres, els nostres ideals.


La quarta errada, va ser donar-li tanta cova al Sr. Laporta. Ja en el seu moment, vaig dir que el Sr. Joan Laporta era un valor molt important per les nostres aspiracions, però al mateix temps, no podia ser en nº 1. Era, és, una personalitat massa . . . . . bé, no cal que entri en detalls, que cal tenir-la controlada, reconeixent la seva enorme i excepcional vàlua. Finalment, el Sr. Laporta, va suposar en un principi el descrèdit per Rcat, desprès per SI, i finalment per ERC.


I la cinquena errada, ha estat participar en unes eleccions municipals, en la majoria dels casos de la mà d'Esquerra. És evident que la suma de tots dos, podia fer pensar algú que podria sumar per recuperar el terreny perdut. Varem ser pocs, els que varem veure que aquesta aliança, sumava, per enfonsar encara més a tots dos. Rcat, no es podia permetre el luxe d'aliar-se amb ERC, fins que la direcció d'ERC es renovés. Aleshores i només aleshores, Rcat hauria, no només d'aliar-se amb ERC, sinó tornar a integrar-se dins del partit, que en definitiva, és casa seva.


Ara tos dos, Rcat i ERC, tenen un futur focs i un camí llar per recuperar el terreny perdut, i per errades de tots dos. Recuperem-nos, curem-nos les ferides, renovem-nos (de debò) per tornar a ser un i deixem treballar a la CUP, que ara per ara, és qui ha d'agafar el testimoni que ha deixat ERC, i quan estiguem forts un altre cop, ajuntar forces. Si cal amb SI, a qui desitjo que superi aquest moments. L'independentisme de dretes (o com es vulgui dir, es imprescindible per aconseguir la independència)


Salutacions, independència i justícia social.

dimarts, 24 de maig del 2011

165 - Present i futur



La direcció d'Esquerra (ERC) ha dimitit en bloc, despres d'un nou desastre en uns eleccions. Malauradament, això arriba tard, ja que amb la tossuderia de no veure les coses durant els últims anys, ERC s'ha “desfet” de moltes possibilitats de renovació. Els que no han marxat ja d'ERC, són “sospitosos” de seguir la mateixa deriva que ha portat la direcció d'ERC des del segon tripartit, i els que podien fer un cop d'efecte, ja no estan al partit. Per desgracia, durant aquest camí de caiguda lliure, ERC també ha arrossegat a les alternatives sorgides des de l'interior d'ERC. Per tant, només una opció no “contaminada” d'ERC, té possibilitats, i la CUP, n'és l'exemple. ERC té molta feina a fer, i segurament trigarà molt en renovar-se, i la CUP li ha passat la mà per la cara. Curiosament, baix avisar que això passaria a Blanes fa tres anys, i em van prendre per boig. El diumenge, la CUP, com a tantes altres poblacions catalanes, va treure més vots que ERC. Avui per avui, la CUP és el present, i espero i desitjo que ERC sàpiga trobar el seu camí en el futur proper. Li cal humilitat i començar a treballar des del carrer i picar molta pedra. La credibilitat d'ERC està pel terra i serà difícil i farragós recuperar-la. I Joan, creu-me, la CUP són d'esquerres, i no tenen re a veure amb CyU.

Salutacions i independència.

dilluns, 23 de maig del 2011

164 - Obro paradeta.



Hola.
Torno a obrir la paradeta.
Això vol dir que tornaré a fer escrits? Doncs no ho sé.
Qui sap?
Però si que tinc un engruna de gabes de dir coses.

Salutacions, independència i justícia social.