74 – Gràcies. Mar.

El dissabte passat, vaig rebre un missatge de la Mar, demanant-me que participés en una iniciativa per tal que els blogs de tall independentista, pengéssim l’estelada durant la Diada d’aquest any.

Aquesta iniciativa, venia per una escalfada després de conèixer unes declaracions del líder de C’s, i evidentment, em vaig afegir a la iniciativa de molt bon grat.

Gràcies a aquest comentari de la Mar, vaig poder descobrir les imatges que des del blog d’aquest partit a Blanes, tenen exposades, i que vaig posar en el meu últim escrit.

Però a més a més d’això, he descobert la il·lusió en estat pur. He pogut veure la força i l’empenta que es pot generar des dels blogs. He comprovat que hi ha gent que no s’ha deixat seduir pel desencís i que malgrat tots el impediments i tots els actes que de tant en tant, desmotiven fins l’extrem, no abandonen.

Aquest dies he pogut viure el fet que l’independentisme no està ferit de mort ni està malalt. Esta viu i ben viu, i només cal saber-lo gestionar per tal que doni els fruits que totes aquestes persones, entre les que m’hi trobo, puguin aconseguir que els seus anhels, es tornin realitat. Com ja he dit algun cop, la independència és possible, avui. Només cal voler-la de veritat, tenir coratge, i oblidar el cinisme, que fa que tantes persones amb sentiments independentistes, es quedin al sofà de casa esperant que els polítics els hi facin la feina (que l’han de fer, però la societat també s’ha de mobilitzar)

Després de la feinada que ha fet la Mar durant tots aquests dies, no n’ha tingut prou, i ha confeccionat un vídeo, que potser tècnicament sigui millorable, però el contingut del mateix és immillorable. En un dia com avui, cal veure’l. Us el recomano. Crec que sincerament, us omplirà d’il·lusió. Senzillament, és un vídeo que ens diu que cal seguir endavant. Que paga la pena fer-ho.

Moltes, moltes, moltes gràcies, Mar.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.

73 - Fusió independentista.

Aquesta setmana la volia dedicar del tot a la Diada, però la actualitat, i la petició d'un company, em fan que parli d'un altre tema, tot i que en el fons, està relacionat.

Què que en penso de la fusió entre Rcat i EI? Dons en principi em sembla molt bé. De fet, des de Rcat sempre l'hem buscat, i mai no hem acabat d'entendre els motius pels quals, aquesta fusió no es produïa. La prova d'això és que Rcat ha donat suport a totes les iniciatives i propostes de EI.

Suposo que tothom sap que és Rcat i EI, però per si de cas, en faré cinc cèntims.

Rcat i Ei son dues corrents critiques o alternatives a l'actual direcció d'ERC que fins ara, havien treballat separades per tal de canviar l'estratègia que segueix l'actual direcció d'ERC.

Aquesta fusió entre els dos corrents era inevitable, i si no s'havia produït fins ara, no crec que hagi estat per la falta d'interès de Rcat. Pel que jo sé, el pacte entre els dos corrents, ja s'havia produït, com a mínim un cop, però en l'últim moment, EI es va fer enrere.

Dic que en principi en sembla bé, però no puc negar tenir cert recel davant d'aquesta fusió, donades les peculiars maneres de fer d'EI des de el seu propi naixement. Entre els dos corrents no hi han masses diferencies ni ideològiques ni estratègiques, i des de Rcat, mai varem acabar d'entendre els motiu de la creació d'EI, si ja existia Rcat. Aquest naixement d'EI, volent-se desmarcar de Rcat, no feia pensar re de bo, ja que totes les respostes al per què de la creació d'EI, ens portaven als anhels de notorietat, o a la creació d'un submarí de la direcció per tal de dividir als crítics.

També crea recel el fet que en repetits cops, Rcat i EI han pactat un acció conjunta, i EI finalment no ha complert. I personalment, també em va fer molt mala espina, veure la diferencia aparent de pressupostos entre Rcat i EI.

Malgrat aquest recels, també hem de reconèixer, que EI, mai ha donat el pas definitiu que molts pensàvem de pacte amb la direcció, i malgrat les acusacions de connivència soterrada amb el sector d'en Puigcercós, s'ha mantingut ferma en el seu discurs.

Així dons, per mi, l'únic que puc retreure a EI, són les seves ganes de fer les coses pel seu compte, i no facilitar aquesta fusió, que arriba tard. Però mes val tard que mai.

I com pot afectar això a ERC? Dons no ho se, però estic segur que no farà cap mal. Pressionarà a la direcció per fer les coses millor, segons el nostre punt de vista, i segur que ajudarà a una major representació plural del partit.

El fet d'haver perdut l'últim congrés d'Esquerra, en cap cas vol dir que els crítics ens hem de creuar de braços. Hem de deixar treballar, però alhora, ens hem de preparar per si venen maldades.

Però aquesta fusió encara no està enllestida, ja que, si més no per la part de Rcat, s'ha d'aprovar per assemblea, i aquestes encara no s'han fet.

Espero que ens ho expliquin tot molt bé, per poder votar en conseqüència amb les idees personals de cadascun de nosaltres, tot i que jo, estic molt predisposat a votar a favor d'aquesta fusió.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos.

72 – Sense por.

No fa gaire, en Joan Puig va ser força criticat per penjar una imatge al seu bloc, on es veia el logo d’una companyia aèria amb l’esvàstica, després d’unes declaracions que va fer el president d’aquesta companyia.

Les critiques que va rebre en Joan Puig van venir de tot arreu, i van anar seguides d’una campanya per desprestigiar-lo amb insults de tot mena.

Puc compartir, una mica, només una mica, les critiques que va rebre en Joan Puig, ja que la utilització de l’esvàstica a de ser molt curosa, però en tot cas, vaig trobar que l’atac que va rebre en Joan Puig per part de moltes persones propers al ideari de defensa de la cultura catalana, va ser excessiu i fora de mida.

Però aquest és un exemple més, que demostra que no es mesura ni es jutja a tothom amb les mateixes regles. Tot el que vingui d’Esquerra (ara per ara s’ha de dir així) es trinxat per tothom, mentre que les mateixes declaracions o fets, fets per altres persones o entitats, passa totalment desapercebut.

Explico tot això, arrel de les últimes actuacions de C’s, que deixen clar, que l’únic interès d’aquest partit, és el nacionalisme espanyol sense complexos.

Buscant informació sobre les ultimes accions de C’s, he trobat una imatge, que posada per un independentista, hagués set d’escarni i execució pública, però com es tracta d’un partit nacionalista espanyol, dons ningú gosa dir re. Es traca de la imatge que acompanya a aquest text o aquest altre que ve tot seguit.



Sembla ser, que C's han decidit aturar com sigui la campanya que des de La comissió 100 anys d'estelada ham promogut, per tal que l’11 de setembre, els ajuntaments pengin aquesta bandera.

Des d’aquest bloc, vaig demanar que Blanes s’afegís a aquesta iniciativa, i sumar-se als 65 ajuntaments que a hores d’ara, ja han anunciat que penjaran l’estelada. En el seu moment, a més a més del caràcter simbòlic d’aquest acció, també vaig dir que seria una forma molt gràfica de fer entendre al Sr. Zapatero i companyia, la unitat dels partits catalans en aquests moments sobre el tema del finançament, però després de la “genial” idea de C’s, cal respondre clarament, i acceptar el repte. La veritat es que no m’imagino veure a tots els TN’s del món occidental, donant la noticia que “X” alcaldes de Catalunya, han estat processats per penjar pacíficament i democràticament una bandera durant un dia, en commemoració del centenari d’aquesta bandera. Si no fos per les conseqüències que poden tenir els alcaldes dels municipis que s’afegeixin a aquesta iniciativa, la notícia seria divertida.

Per acabar, vull dedicar a C’s un escrit que vaig fer fa temps. 12 - carta a un nacionalista

Pengem l’estelada i no els hi tinguem por.

Salutacions i independència.


Reagrupem-nos.

PD: M’afegeixo a la campanya que ha proposat la Mar des de el seu blog: Diari de la Mar per penjar l’estelada al blog.

71 – III Diada per l’autodeterminació dels pobles. Participa-hi.

El proper 6 de setembre, a Blanes es celebra la III Diada per l’autodeterminació dels pobles..

Durant aquesta jornada festiva, tindrem al nostre abast diferents activitats relacionades amb el motiu de l’esdeveniment.

- Una Fira d’Entitats dels Països Catalans des de les 10h fins a les 20h, al centre de la Vila de Blanes, a l’anomenat Espai Cultura situat a la Plaça de la Gent Gran, on a part de la participació de diferents entitats dels Països Catalans, la Fira, estarà amenitzada per diferents tallers i mostres de Cultura Popular i Tradicional del País. Aquest any es comptarà amb un taller i mostra de Bastoners, Trabucaires, un taller de Sardanes, una mostra i taller de Bitlles catalanes, i una xocolatada popular entre les diferents activitats.
- A l’anomena’t Espai República, situat a la Casa del Poble de Blanes, és tenen previstes dues xerrades a la tarda del dissabte 6 de Setembre. La primera d’elles serà a les 19h “La Construcció Nacional des de la Societat Civil” i anirà a càrrec de Membres de Sobirania i Progrés, entre ells l’actor, Joel Joan. A les 20’15h hi haurà una segona xerrada “El jovent en lluita, passat, present i futur d’Irlanda del Nord” a càrrec del jove diputat irlandès del Shinn Fein a l’Assemblea d’Irlanda del Nord, Daithi McKay, que estarà acompanyat per un representant d’Ógra Shinn Fein (les Joventuts del Shinn Fein) i pel diputat de les JERC al Parlament de Catalunya, Pere Aragonès.
- Finalment, a l’Espai Independència, ubicat al Passeig de Mar de Blanes, s’ubicarà l’escenari principal on es realitzaran els diferents concerts. Aquest any es comptarà amb l’actuació de 3 grups. Els concerts començaran a partir de les 21:30 de la mà d’Ebri Knight, una formació maresmenca, d’estil rock‐celta. Els seguirà l’actuació dels mallorquins d’Oprimits. Aquesta banda vinguda de les Illes Balears, presentarà a Blanes el seu últim disc “Tolerància Zero” on es barreja el rock, l'ska, el reggae i el punk més rabiós amb lletres de temàtica compromesa (la destrucció de les Illes Balears, el capitalisme globalitzador o el dret a l'autodeterminació), però amb un to alegre i festiu. Finalment, tancarà el concert el grup del País Valencià, La Gossa Sorda, que presentaran el seu nou disc “Saó” (Abril 2008) on continua amb els ritmes d’ska amb dolçaina, i aposta també per altres sonoritats. El reggae pren més protagonisme i apareixen estils com la rumba o el hard‐core.

La Independència no es demana, s’agafa. I s’agafa movent-nos. Al sofà de casa, amb el cinisme en una mà, i la desil·lusió i desconfiança en l’altre, no ens la portaran. Hem de sortir al carrer per agafar-la.

Si ens movem, ens apropem a l’objectiu. Potser no tant ràpid com voldríem. Potser no pel camí que voldríem, però quants mes siguem, mes a prop hi serem.

No podem donar arguments a aquells que ens anomenen “cuatro radicales que hacen mucho ruido”, i hem de fer pressió als nostres polítics, per que despertin i es deixin de partidismes. Si no hi anem, ajudem al partidisme, i per tant, ajudem a España.

Salutacions i independència.

70 – El passadís del pànic.

Un dia mentres tornava de treballar de Barcelona, vaig veure, que en el tram de carretera entre Blanes i Palafolls, allà on hi han els karts, havien començat a posar unes tanques protectores als dos costats de la carretera. No li vaig donar cap importància, i cada dia quan tornava de treballar, veia com havia evolucionat la instal·lació d’aquestes proteccions. Passats uns dies, vaig poder comprovar que no es tractava de posar quatre tanques, sinó que en posaven moltes, i fins i tot en algun tram amb reforços. Tret de la sorpresa de la grandària del treball que es realitzava, i la llarga durada en el temps que portaven, vaig continuar sense donar-hi més importància.

Però un dia, amb sorpresa per la meva part, vaig veure que havien acabat els treballs, que no la feina, i que les tanques de protecció es quedaven sense posar-hi protecció a les potes d’aquestes tanques.

Jo no soc cap expert en el tema, però gràcies a les campanyes que han fet els usuaris de moto, tothom sap que les potes d’aquestes tanques de “protecció”, són com ganivets esmolats per als motoristes.

Quan un motorista cau, sigui per la raó que sigui, el seu cos surt rodolant o arrossegant-se pel terra fins que impacta amb alguna cosa que l’aturi. En aquest trajecte pel terra, els membres del cos del motorista caigut van descontrolats amb pes mort. Així dons, quan el motorista caigut impacta contra les potes d’aquestes “proteccions”, es troba amb autèntics ganivets amputadors, fins el punt, que s’han donat casos de decapitació. Això ho sé jo, i si ho sé jo, ho sap tothom. I sobretot els responsables que han fet posar aquestes tanques de “protecció”

Si per desgracia passa alguna cosa, el responsable de encarregar la instal·lació d’aquest ganivets implacables, segons el meu humil parer, podria ser acusat de imprudència temerària, ja que s’han col·locat al voltant de la carretera, uns estris diabòlics.

No es pot obligar als motoristes a portar casc o a limitar-los la velocitat, si després, els hi posem aquestes coses a la carretera. Per un costat el volem protegir d’ells mateixos, fins l’extrem de multar-los, i per altre banda, els posem en perill posant aquest ganivets al seu costat.

Passi que les tanques de protecció ja instal·lades, no es posi protecció a les potes de les mateixes amb la urgència que la gravetat de la situació requereix, però que les noves tanques, no duguin protecció a les potes, clama al cel i a la responsabilitat.

No és l’únic cas, el de la carretera de Blanes a Palafolls. Dintre mateix de Blanes, encara s’ha fet pitjor.

A la carretera que puja des del port fins a Sant Joan, també s’han instal·lat aquestes tanques, sense la protecció de les potes de les mateixes, però amb l’agreujant, que en algun cas, només s’han posat les potes, amb el perills doble, que d’aquesta manera, a més a més de tallar, potser, aquestes potes es puguin clavar, si un motorista cau a sobre d’elles.

En definitiva, algú és el responsable de posar aquestes “proteccions”, i si s’han de posar, que es posin, però per protegir a tothom. El que no pot ser és que siguin protecció per uns, i armes amputadores per altres.

Salutacions i seguretat.