dissabte, 4 d’octubre del 2008

02 – Un moment lúdic.


Com fa dies que no tinc masses ganes d'escriure, m'he decidit per posar un segon moment lúdic.
Igual que en el primer moment lúdic que vaig posar, la lletra de la cançó no m’interessa massa, i per mi, només és música, i res més que musica.


L’elecció d'aquesta cançó, be donada, per què hi ha un moment que diuen “I'm still talking, but you're not listening” (Encara estic parlant, però tu no estàs escoltant) i té certa coincidència amb el títol del meu últim escrit. Una mica “pillat”, però és un moment lúdic.

Que en gaudiu.





Salutacions.

dimarts, 30 de setembre del 2008

80 – L’eix nacional (sentir o escoltar) 01


Quan algú diu una cosa, per molt ben dita que es digui, sempre hi ha la temptació, per part del interlocutor, d’interpretar-la com més li convingui. Així dons, quan des de Reagrupament independentista diem allò de “prioritzar l’eix nacional”, tothom entén el que vol.

És d’aquesta manera, com alguns convergents, senten en aquestes paraules un desig per part de Reagrupament independentista, d’acostar-se a CiU, i això no és així. Prioritzar l’eix nacional, vol dir exactament això, i en cap moment hi ha cap voluntat d’acostar-se a CiU.

Prioritzar l’eix nacional, vol dir no fer cap canvi de cromos, renunciant a les reivindicacions nacionals dels PPCC, a canvi de quotes de poder. En tot cas, si aquestes quotes de poder es traduïssin en decisions polítiques per avançar en el reconeixement i el poder decisori que mereixem (i que necessitem) encara. Però això de moment no passa, i tampoc sembla que hagi de passar a curt termini.

Prioritzar l’eix nacional en cap cas vol dir apropar-se a CiU, ja que CiU, ja va tenir la seva oportunitat durant 23 anys de Govern. I ara, que estan a l’oposició, no si val amb fer declaracions d’intencions que semblen venir dels sectors més radicals del independentisme més extrem. I dic d’intencions, perquè és així, i amb la foto de l’Estatut es va demostrar, que molt omplir-se la boca amb proclames molt fermes, fins el punt de posar en perill el consens de quasi totes les forces polítiques representades al Parlament, però a la fi, va fer com sempre. Pactar per pactar, per dir que ha estat CiU qui ha pactat. A mi sempre m’ha semblat molt sospitós i estrany, que fossin els últims en afegir-se a l’estatut del 30 de setembre, i després van ser els primers, fins i tot abans que el PSC, en acceptar les condicions del PSOE. Pactar per pactar és fàcil, fins i tot ho puc fer jo amb qualsevol. El mèrit és aconseguir un bon pacte.

Prioritzar l’eix nacional és ser independentista. És no evitar a qualsevol preu, l’enfrontament directe amb l’estat. És no aprofundir amb l’estat de les autonomies. Cap d’aquestes qüestions les compleix CiU, a més, com van demostrar amb el pacte de l’Estatut, i em sap greu dir-ho, no són de fiar i prefereixen un pacte de partit, a un pacte de país. I parlo tant del tema de l’Estatut, perquè d’això, en fa quatre dies, i ho van protagonitzar, els mateixos que ara porten les regnes de CiU. Tothom té “pecats” polítics, però hi han pecats i pecats. Des del meu punt de vista, ERC també en té, de pecats polítics, però si menys no, des de Reagrupament Independentista intentem esmenar-los.

Però, aleshores, per què ERC dóna suport al PSOE? Dons no ho sé, però la veritat, crec que a la pràctica, tant és si ERC pacta amb uns o altres. Tots dos són espanyolistes. Tots dos busquen la col·laboració amb l’estat i tots dos volen aprofundir en l’estat de les autonomies.

El fet que jo no pugui defensar el pacte d’ERC amb el PSOE/PSC, en cap cas vol dir que m’hagi de llençar als braços convergents. L’únic de bo que té el pacte entre ERC i el PSOE/PSC, són dues coses. La primera és que allò del “Gobierno” amic, s’ha demostrat fals. I la segona és que mentres CiU sigui a la oposició, potser doni d’una vegada per totes, una passa decidida en direcció a la sobirania plena i al independentisme. És aleshores quan es pot, des del meu punt de vista, mirar de fer un pacte (un bon pacte) amb CiU. Tant debò, no triguin massa. Però si triguen massa, qui sap si el PSC i IC-V, els hi passaran davant, i tal com estan les coses, qui sap.

Senyors i senyores de CiU, posin-se les piles, i facin una declaració institucional, no d’intencions, que els posi clarament en la defensa dels interessos nacionals dels PPCC. Declarin-se independentistes, i aleshores, podrem treballar junts i bé.
ERC no ha de escollir entre els uns o els altres. Tenim la possibilitat de no escollir a cap dels dos (de moment. Ja veurem com acabem en les properes eleccions) ERC només ha de pactar amb qui doni garanties d’avançament nacional, i avui per avui, ni uns ni els altres ho compleixen. L’eix nacional vol dir simplement això, i ni uns ni els altres defensen l’eix nacional. L’autonòmic o el regional potser sí, però el nacional, no.

És clar que potser soc jo el que sento el que vull sentir i no escolto el que es diu en realitat des de Reagrupament independentista.

També hi han persones, que quant senten lo de l’eix nacional, ràpidament pensen que ens volem oblidar de l’eix social. I això tampoc és així, però d’això ja en parlarem un altre dia.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.

diumenge, 28 de setembre del 2008

79 – Brètols i les coses importants.


Avui s'ha celebrat el Congrés Regional de la Federació de Girona d'Esquerra, i la candidatura on jo participava, la de Reagrupament Independentista, ha perdut, traient una mica mes del 30% del vots. Crec que el 32%.
Així dons, no em resta més que felicitar a l'altre candidatura, encapçalada per en Josep Carrapiço, i desitjar-los molta sort i molt encert.

Però això no és el més important que ha passat avui.

Malauradament, avui (ahir) per televisió hem pogut veure una de les pitjors cares del ésser humà.

En el partit entre l'Espanyol i el Barça, uns brètols, s'han dedicat a llençar bengales a altres persones que veien el partit. Sortosament, sembla que no hem de lamentar cap ferit.

L'afició de l'Espanyol (i també els que no som seguidors d'aquest equip) cal recordar-ho, ja sap que és patir les conseqüències d'una bengala, i malauradament, ja sabem que no s'ha de jugar amb aquestes coses.

El que ha fet avui un col·lectiu determinat, que tots coneixem, és del tot condemnable, tot i que no hagi portat conseqüències irreparables, però el mal que podrien haver fet, és un mal definitiu, i sense cap possibilitat de solució.

Aquest col·lectiu, ha demostrat no tenir cap respecte per la vida humana.

Però apart de la bretolada, hi han cops que es fan coses que van més enllà d'una bretolada. Pels que tenim fills, avui a la televisió, hem pogut veure les imatges d'uns nens PLORANT DE POR, i la veritat, a mi s'ha m'ha trencat el cor. Després de veure aquestes imatges, ja no podem dir, que sortosament, no ha passat res greu.

Si que ha passat. Aquests brètols, ham convertit una jornada d'il·lusió, una jornada de convivència en societat d'un espectacle, en un episodi de terror, que marcarà, en el millor dels casos, la personalitat d'aquests nens durant unes setmanes. Fins i tot, aquests nens poden arribar a pensar que els seus pares i/o mares els han posat en perill, i poden perdre la confiança en ells, amb les conseqüències que això pot portar.

Aquests brètols, no es mereixen cap tipus de complicitat, i cal fer alguna cosa, no sé exactament que, però cal fer alguna cosa.

Personalment, estic força indignat.

Aquest brètols, porten els colors del Barça, banderes de Sant Jordi, i senyeres.

Com barcelonista, barceloní de naixement, català i pare, tot i no tenir cap responsabilitat sobre els fets, he de demanar perdó a l'afició de l'Espanyol i als pares i mares dels nens que han hagut de viure una experiència tant ............ “desagradable”, i no puc fer res més que solidaritzar-me amb ells.

Com podeu veure, el fet que avui, hagi perdut unes votacions, no té cap transcendental significativa.

No és important, si veiem el que són capaços de fer, certes persones.

Salutacions i seny.

La foto que il·lustra aquest escrit, està extreta de la plana web de l'Sport

dijous, 25 de setembre del 2008

78 - Renovació per Girona


Us deixo l'enllaç amb el programa i el llistat de persones que formen la candidatura.
Renovació per GIRONA

Salutacions i independència.

dissabte, 20 de setembre del 2008

77 – Llenguatge positiu.


Després d’una setmana de tractament, avui he anat al dentista amb tota la por del món. Un cop la doctora ha acabat de fer la exploració, li he preguntat si m’hauria d’extreure el queixal, i m’ha dit que no, que em “desvitalitzaria el nervi” “Desvitalitzar?, vol dir que em matarà el nervi?” “sí, això mateix”. Un clar exemple d’aquest llenguatge positiu que procura treure ferro als temes desagradables, en el millor dels casos, però en altres ocasions el que pretén és fer passar per bona, una cosa que no és bona.

No he pogut evitar recordar-me del Sr. Zapatero i del Sr. Solbes amb les seves paraules de desacceleració, quan en realitat estan parlant de crisi. Els socialistes són uns mestres en aquest art de jugar amb les paraules i la veritat és que els hi porta bons resultats.

No sé si es l’últim cas, ja que els socialistes no paren d’utilitzar aquesta pràctica del llenguatge positiu, però la setmana passada, vàrem assistir a una “master class” d’aquest art de la ........................... comunicació!?

El protagonista del que vull parlar, és el Conseller Ernest Maragall, que la setmana passada, davant dels mitjans de comunicació, va exposar el projecte educatiu 2008/2009. Si els socialistes en general són uns mestres d’aquest art, s’ha de reconèixer que els germans Maragall, són els mestres dels mestres. El fet, és que anava exposant tot el projecte amb un to força cofoi amb la tasca realitzada, transmetent satisfacció i optimisme, fins que va arribar al clímax, anunciant la instal·lació d’una pila de Mòduls Aulearis. Mòduls Aulearis? Sí, si, Mòduls Aulearis perfectament equipats. “MO-DULS A-U-LE-A-RIS” vaig pensar, “que guai, jo vull que les meves filles vagin a aquests Mòduls Aulearis perfectament equipats”

Llàstima que “Mòduls Aulearis perfectament equipats” vulgui dir en realitat ..........................BARRACONS.

Però com s’atreveix? Després de les crítiques que va fer el PSC mentres era a l’oposició pel tema dels barracons, amb tota la raó del món, ara que són al Govern, ens volen vendre la moto que són una cosa fantàstica, que res te a envejar a les “antigues” i “passades de moda” aules convencionals de escoles construïdes amb maons, ciment, formigó, vidre i acer.

Després de la exposició que va fer el Conseller, la veritat és que si jo fos el Sr. Solbes, li diria als negociadors catalans, que el debat del finançament no és ètic, ja que disposem d’una pila de Mòduls Aulearis perfectament equipats, que són la enveja de la resta de comunitats autònomes de regim comú.

Potser el que pretenia el Conseller, era amagar a l’electorat català, la precarietat en que es troba tot el sistema educatiu català, i que el pateixen directament els nostres infants.

L’únic que pot aconseguir el Conseller amb aquest llenguatge positiu i optimista, fregant l’eufòria i el cofoisme, és restar força i crèdit als negociadors catalans, per aconseguir un bon finançament, i alhora, fer creure a la ciutadania, que les coses no estan tant malament, i potser el debat dels finançament és excessiu. Estic segur, que més d’uns pares, pensaran que si els seus infants van a uns barracons, ha estat cosa de mala sort, però que tard o d’hora, els seus fills podran accedir, després de la bona feina del Conseller, a un d’aquests fantàstics Mòduls Aulearis perfectament equipats que hi han per tota la geografia catalana.

Si us plau, utilitzem el llenguatge correctament, i diguem les coses pel seu nom, i no amaguem les coses amb paraules ben sonants, que l’únic que aconsegueixen, és adormir a la ciutadania, fent-los creure que les coses són millors del que en realitat són. Si són barracons, són barracons, i siguem conscients de la realitat, que és la millor, per prendre les mesures més adients, per millorar les coses.

Per últim, no tingueu por d’anar al dentista, que treballen molt bé, i no fan cap mal, tot que utilitzin un llenguatge positiu. Podem dir el mateix de tots els que utilitzen aquest tipus de llenguatge? En el cas del Conseller Maragall, evidentment, NO.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.