36 - Vot en blanc o com mossegar-se el dit.

Estic decebut. El partit en el que milito des de no fa gaire, ha actuat en els últims anys d’una forma molt estranya, fent pactes Express a corre-cuita i empassant-se algun gripau. La veritat és que les coses han de canviar. Així dons, el proper diumenge, votaré en blanc, i així faré saber a ERC que no han fet les coses bé.
Amb el meu vot en blanc, faré que ERC perdi un diputat a Girona, i si molts fan com jo, també perdran vots a les altres demarcacions.
Amb el vot en blanc, faré que ERC sigui dèbil.
Amb el meu vot en blanc, aconseguiré que ERC no tingui poder de negociació.
Amb el meu vot en blanc, faré saber als espanyols, que ja m’està bé que no es publiquin les balances fiscals, o que no es puguin convocar referèndums.
Amb el vot en blanc, faré saber als espanyols, que encara han d’invertir menys a Catalunya, ja que després del desgavell de les infrastructures, aconseguiran més representació. Si inverteixen menys, encara trauran mes vots.
Amb el meu vot en blanc...
Però ara que hi penso. Si em quedo al sofà de casa, aconseguiré el mateix, sense cap esforç, A més, ja tinc experiència amb això del sofà. Soc un crak amb això.
Al referèndum de l’estatut ja ho vaig fer. Em vaig quedar a casa per castigar als polítics. I quin va ser el resultat? Que gràcies a la meu càstig, va sortir un estatut que no volia. De fet vaig fer el mateix a les últimes eleccions municipals, i gràcies a això, ERC no va tenir massa marge de maniobra.
Això em recorda a la meva filla. Quan era petita i s’enfadava molt, plorava pels descosits i la ràbia la feia actuar impulsivament, mossegant-se el dit. Així deixava de plorar per la ràbia, i passava a plorar pel dolor. Amb aquest acte de rauxa, passava d’enfadada a ferida.

Potser si voto en blanc o em quedo a casa, estic fent una cosa semblant.

Crec que la solució no és bona. Quedant-me a casa o votant en blanc (mossegant-me el dit) faré un acte de dignitat i de rauxa, però empitjoraré la meva situació. Així què és el que puc fer?Definitivament, la rauxa per si sola, és dignificant, i satisfactòria durant un instant. Però la rauxa, cal canalitzar-la i ha d’anar acompanyada de seny.
Enlloc de castigar-me a mi mateix, castigant a ERC, potser caldria fer-ho d’un altre manera.

Ja ho sé. Votaré a PRC. Aquests si que no es van amb futileses. Començarem de nou. Com ho va fer ERC als anys 80. Poc a poc, el PRC anirà creixent i farem les coses bé. Es clar que tornem enrera trenta anys, i després de trenta anys, potser el PRC fa igual que ERC.

I si aprofito la tradició, la feina feta fins ara, molt ben feta, tot s’ha de dir, la estructura i la gent d’ERC? Potser si manessin els de Reagrupament tot seria diferent.
A veure. Ara castigo a ERC i els deixo dèbils. Al proper congres la direcció d’ERC haurà de canviar d’estratègia, i es podrà redreçar la situació. Però... ara per ara, els de Reagrupament, o els d’Esquerra independentista, són minoria. Podran fer-ho? I si ho fan ... Si ERC és dèbil, tindran eines per treballar com crec que s’ha de treballar? No.

Ara ja ho veig clar. El que he de fer, és fer que ERC sigui forta. Evitar donar arguments als espanyols sobre la decadència de l’independentisme, i des d’aquí, treballar per fer que les coses canviïn dins d’ERC. He d’involucrar-me. Des del sofà de casa, les coses no es mouen. Tampoc es mouen amb un paper en blanc. I tornar a començar de zero, no és pràctic, quan ja s’ha fet tanta feina.
Votaré a ERC, i després seré actiu.

A veure que es diu per internet.
A Esquerra Independentista:http://www.esquerraindependentista.cat/noticies/girona-decideix-erc-o-pp
Andreas - Berlín 2008-03-03 18:25:01Donç edanvant Jordi, queda't a casa, i afavoreix el PP perquè aíxí és com funciona el joc.
Sembla mentida! Començo a estar fins un lloc molt concret del meu cos de la gent que entra en aquesta pàgina per posar-nos de volta i mijta, enlloc de dirigir la seva energia a redreçar la situació. ENS HEM DE MULLAR NOI! Com et penses que a Berlín hem aconseguit mantenir la coalició entre l'esquerra i els verds? Al sofà de casa????? Primer eleccions noi, i després a posar el partit al seu lloc, em sembla que en Català es diu SENY, el contrari en Alemany és KAPUTT!!

I A reagrupament: http://www.reagrupament.cat/

Malgrat que la fatiga del catalanisme tendeix a fer-se crònica, és de vital importància no deixar-nos endur pel desànim. És cert que hi ha dies que potser ho engegaríem tot a regar. Nedar contracorrent no és gens fàcil. Però cal tenir perspectiva històrica. Per exemple, és bo recordar que molts catalans abans de nosaltres han passat per moments igualment difícils. I, no cal dir-ho, el país ha travessat etapes molt més dures que l’actual, encara no fa algunes dècades. I se n’ha sortit prou bé. A empentes i rodolons, però som ben vius.
Tal vegada els darrers quatre anys han estat decebedors en més d’un sentit. Potser els partits catalans no hem estat sempre a l’altura de les circumstàncies. Segurament, també, hem comès errors. Però precisament per això el dia 9 de març hem de fer un exercici de responsabilitat i acostar-nos al col•legi electoral. Res no complauria més als enemics de Catalunya que ens quedéssim a casa. Els dirigents del PP i del PSOE precisament voldrien veure’ns així: desmobilitzats, apàtics, desesperançats. En una paraula: vençuts.
No els darem aquesta satisfacció. Ans al contrari, el dia 9 hem de donar-los una lliçó com a poble. I encara som a temps de parlar amb la família, amb els amics i amb aquells companys de feina que tinguin un mínim de sensibilitat catalanista. Provem de convèncer-los perquè es mobilitzin i no caiguin en l’apatia nacional que tant ens pot perjudicar. Mai cap poble no ha aconseguit ser lliure assegut al sofà de casa. Que els ho preguntin als kosovars.
El dia 9, doncs, tothom a participar en la recollida de signatures que organitzen la Plataforma pel Dret a Decidir i Sobirania i Porgrés. Hi haurà taules ubicades a la vora de molts col•legis electorals. No hi podem faltar.
Francesc Mortés
Membre de Reagrupament.Cat

Decididament, no em penso mossegar el dit.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos i ajudem-nos.

35 - I tu? Què vols?

Hi ha gent que no vol que es publiquin les balances fiscals. Per què serà?

Hi ha a qui li és indiferent que s’arribi tard a la feina. O potser vol que s’arribi tard a la feina? Per què serà?

Hi ha qui no vol un país de primera. Qui no pot voler un país de primera?

Vols que es publiquin les balances fiscals?
Vols que els trens de rodalies arribin a l’hora? si més no que funcionin raonablement?
Vols un país de primera?
Ajuda’ns.

Per molt decebut que estiguis. Per molt emprenyat que estiguis. La temptació de “quant pitjor, millor” no porta enlloc.
El vot en blanc farà que la independència sigui més a prop? No. El vot en blanc és donar més força al PP o al PSOE, sobretot en el cas de les comarques gironines, que dona més possibilitats al PP.
El mateix es pot dir de l’abstenció.
I votar CiU? realment vols donar més força al Sr. Duran i Lleida? Cal recordar que aquest senyor, a fet callar les tímides veus independentistes de CiU.
I altres opcions sobiranistes?
No puc amagar la meva simpatia pel PRC, però ara per ara, no tenen prou força, ni han tingut temps de construir un fonaments forts. És d’agrair aquest cop de rauxa, que han mostrat aquestes persones, i encoratjador, però la seva opció resta possibilitats al sobiranisme.
Així dons, he de votar ERC per eliminació? La veritat és que per mi, en aquests moments, ja és prou motiu, però cal mirar les coses més fredament.
És veritat que ERC ha donat suport al Sr. Zapatero, i això fa mal, però ... què podia fer ERC sinó? ERC tenia que demostrar que el federalisme a l’estat espanyol és una utopia. Que és la pastanaga que sembla que podem agafar en qualsevol moment, però ERC, amb el seu recolzament al Sr. Zapatero, ha demostrat que el federalisme, avui per avui, és més utòpic i és més lluny que la pròpia independència. ERC ha demostrat que el federalisme, no és una opció viable, i qui la defensi, en el millor dels casos, amaga un nacionalisme espanyol, que probablement, ni tant sols qui defensa el federalisme, se n’adona que té.
Lo del Sr. Zapatero, encara podria tenir els seus motius, però ... lo del Sr. Montilla!!!
Lo del Sr. Montilla, segons el meu parer, ERC tampoc tenia gaires opcions.
La primera era la de fer President de la Generalitat al Sr. Artur Mas. Per mi, del tot inviable. No es podia premiar al Sr. Mas després de vendre al Parlament, en definitiva al poble català, per un plat de llenties sense cansalada (una foto) i per desestabilitzar al govern de la Generalitat. Una cosa es estar a la oposició, un altre es conspirar amb l’enemic, per aconseguir el poder del propi país.
I quedar-se a la oposició? Ens trobàvem novament en que el Sr. Mas, tornava a ser premiat per la seva “traïció”.
No poso en dubte que es podia haver pactat millor, i que es podria collar molt més al Sr. Montilla, però el fet inicial de fer-lo president, no era mala opció.
És engrescador veure que la societat independentista s’organitza, creant noves plataformes i fins i tot, perquè no? Nous partits, És evident que l’independentisme es mou, però per la raó que sigui, no el canalitzem bé. Cal canalitzar-lo, i això es pot fer aprofitant-nos de la tradició, i la estructura muntada per ERC. Cal donar força a ERC, i totes aquestes energies que broten es poden utilitzar, per tal de fer que ERC actuï d’acord a les aspiracions de les persones amb sentiments independentistes.
Ajudeu a ERC, fent-la forta. Ajudeu a ERC, involucrant-vos dins seu, i equilibrant les diferents sensibilitats independentistes amb els corrents crítics que hi han, o fins hi tot, creant-ne de nous.
Només ERC, avui per avui, por fer possible una Catalunya lliure.
Podeu votar a ERC per eliminació, o per possibilitats de futur. De tots nosaltres depèn. Quedant-nos a casa, estirats al sofà, o votant en blanc, o donant suport a altres formacions polítiques, ens allunya de l’únic camí possible. La independència.
Ajudeu-nos ara i després, reagrupem-nos.
Salutacions i independència.
Visca Catalunya lliure.

34 - Felicitats? Kosovo.

Aquesta última setmana, un company de feina i jo, tot dos independentistes, hem estat debatent per correu electrònic, sobre la independència de Kosovo.
Penso que el debat es prou interessant per posar-lo aquí.
De moment, l’hem deixat obert, i ens hem donat mútuament la raó.

Gerard:
la veritat és ja ens va bé que apareguin estats nous a europa, però si t'ho pares a pensar, kosovo té el mateix dret d'independitzar-se que l'hospitalet de llobregat en el supòsit que catalunya tingués l'estat que es mereix dins de la confederació de països catalans que la nostra cultura també es mereix...
no sé, fa rumiar... ho he buscat xq em sonava això de que hi ha hagut una substitució demogràfica bastant bèstia...

El lament serbi
Darrera actualització: 17 de febrer de 2008

El poble serbi considera que Kosovo és el bressol de la nació. El rei Stefan II Nemanja (principi de segle XIII) i, sobretot, l’emperador Stefan IV Dusan (primera meitat del XIV) simbolitzen l’esplendor medieval del regne serbi, amb els destacadíssims monestirs de Decani i Pec, ambdós situats en territori kosovès. Encara més gravada a foc està la cèlebre batalla de Kosovo en què els serbis, comandats pel príncep Lazar, van ser derrotats davant dels turcs otomans, l’any 1389. El poble serbi, més de sis segles després, continua considerant aquella lluita com una de les fites del seu ascens com a nació. I, com és evident, es nega a acceptar que l’escenari d’aquells fets es converteixi en un estat independent que, a més, estarà governat per un altre poble, l’albanès.
El lament serbi, però, va més enllà d’aquests arguments bèl·lics i religiosos. També té a veure força amb la demografia. És possible que avui molts s’estranyin de saber que, només fa segle i mig, els albanesos -que ara són més del 90% de la població de Kosovo- estaven en inferioritat numèrica davant dels serbis. Els serbis, però, ho recorden sovint: els seus avantpassats es van instal·lar a l’actual Kosovo cap al segle VII dC, i a l’època medieval a què ens hem referit abans, la població kosovesa era abrumadorament sèrbia. Censos otomans del segle XV mostren que la presència albanesa a Kosovo era, en aquells anys, testimonial.
El panorama demogràfic va començar a canviar als segles XVII i XVIII: les guerres entre els imperis turc i austríac van provocar la fugida d’almenys desenes de milers de serbis cristians de Kosovo. El repoblament dels espais que van quedar buits el van fer muntanyencs que posteriorment es van islamitzar.
El país encara va entrar al segle XIX amb majoria sèrbia, probablement. Malgrat que els estudis demogràfics de l’època no són pas fiables del tot, fonts austríaques contemporànies assenyalen que els serbis encara superaven en nombre els albanesos, encara que aquests darrers ja havien eren més que els primers a diverses contrades rurals. És ben probable que, al tombant del segle XX, els albanesos fossin per primera vegada més nombrosos que els serbis a Kosovo.
D’ençà, la població albanesa no ha fet sinó augmentar en proporció -i, en conseqüència, la sèrbia ha disminuït. Si el cens iugoslau de 1931 situava els albanesos en el 62,8% de la població kosovesa, al recompte de 1961 ja eren el 67%. La tendència es va accelerar a partir de l’autonomia de Kosovo dins de Iugoslàvia: 73,7% el 1971 i 77,4% el 1981. A l’actualitat, la proporció d’albanesos supera el 90%.
A la llum de totes aquestes dades, el nacionalisme serbi radical argumenta que el seu poble ha estat víctima d’una pura substitució ètnica i que, en realitat, la terra kosovesa pertany a Sèrbia -no importa pas que, avui dia, nou de cada deu kosovesos se sentin membres d’una altra col·lectivitat.

Josep:
Només un nacionalista podria dir una cosa així.
“no importa pas que, avui dia, nou de cada deu kosovesos se sentin membres d’una altra col·lectivitat.”
Nomes un nacionalista vol imposar-se a un 90% d’una població o d’un parlament.
El poble serbi no corre cap perill.
De Sèrbia, a nascut un nou poble, i igual que dins dels regne visigots varen néixer nous pobles com el nostre.
Els pobles els fan les persones i la terra no es de ningú.
Visca Kosovo Lliure

Montse:
Josep, no sé a qui et refereixes amb el terme “nacionalistes”

Josep:
Nacionalista, en el modus negatiu del terme, es aquell que es creu en el dret de dir a un colectiu quina nacionalitat té aquest colectiu.

Gerard:
no dic el que els altres han de ser, sinó que han de respectar allò que es troben quan van al nou lloc/país que els acull..

penso més aviat en el fet del respecte del lloc i la cultura allà on vas a viure quan deixes el teu origen. a mi em sap greu que un dia, a casa nostra (com ja ha passat a valència) arribi un moment que els nouvinguts et superin en nombre i automàticament el país deixa de ser el que era, perquè els desaprensius dels nouvinguts es pixen en allò que es van trobar quan hi van arribar.
això és una conquesta. tot i que és cert que nosaltres vam fer el mateix a la marca hispànica amb els sarraïns i més tard a valència i les illes...

com ho hem de gestionar això?

Montse:
En Gerard té molta raó i personalmente no sé com ho gestionaria això però per principi jo sóc partidària de que els pobles que així ho desitgin puguin ser independents.

Josep:
Em sap molt greu pels serbis, però no podem condicionar la voluntat de la població que hi ha actualment, pel que hi havia abans.
D’una manera o altre, els serbis van marxar d’allà, (i m’hi jugaria el coll que no de manera forçosa) i no poden pretendre que alló sigui seu pels segles dels segles.
La terra és de tots, i no és de ningú.
Un poble és, quant te consciència de la seva pròpia existència, i des d’aquell mateix moment, té dret a autodeterminar-se.
El mateix vàrem fer nosaltres a la marca Hispànica. El que esteu apuntant, és que els hereus dels francs, els francesos, tenen dret sobre Catalunya.

Els catalans som cullonuts. en lloc d’esclatar d’alegria per que Kosovo a demostrat al món que el dret autodeterminació s’agafa, (no tel donen) i s’exerceix quant es vol, i que ningú podrà fer-hi res per evitar-ho.
Ara que els de Kosovo han demostrat que els “possibilistes” no tenen raó, perquè la independència es possible, sense demanar permís a ningú mes que als catalans.
Ara que els de Kosovo han demostrat que els que tenen por dels tancs, estan equivocats, ja que a la Europa occidental d’avui, aquests mètodes només portarien a la ruïna al agressor.
Ara que els de Kosovo han demostrat que la pluja fina es una pèrdua de temps, i que els camí es recte i pla.
Ara que els de Kosovo han demostrat que tots junts, (CiU, ERC, CUP, plataformes ciutadanes, i ciutadans que estan cómodament asseguti val que pleguem. Hi ha mes autoodi?
ingt suposats drets historics, esclafant les llibertat del ciutadans actuals.
me.s al sofà, per després queixar-se de que ningú fa res) fem majoria.
Ara comencem a filar prim emparant-nos en uns suposats drets històrics, esclafant les llibertats del ciutadans actuals.
Mes val que pleguem. Hi ha mes autoodi?

Montse:
És cert Josep, sempre serem igual els catalans….. quina pena!!!

Gerard:
no es tracta d'auto-odi, ni molt menys. es tracta de veure la ètica de les reclamacions en cada cas.
per mi, mentre hi hagi un sol català, tindrà dret a reivindicar la catalanitat del país i a dir a tots els qui no l'usin que han faltat al respecte a la cultura del país on van anar a viure. crec que els pobles, en néixer, tenen un hàbitat natural, que no els pertany si no vols, però que mai es veuria reduït ni alterat, si no és voluntat pròpia, si no hi haguéssin invasions bèl.liques o de qualsevol altre tipus.
acceptaré que a la catalunya del futur només es parli àrab i castellà, no deixaré de ser feliç per això, però això no treu que ho consideraré una injustícia dels que han vingut més tard mentre nosaltres encara hi érem...
crec que a kosovo hi ha alguna ciutat que diu que naranjas de la china, que ells són serbis. no dic que no s'hagi d'aplicar la resolució, només faltaria, de fet me n'alegro que apareguin estats nous per l'oxigen que ens donen, però qüestiono la situació. per no caure en l'error de celebrar un fet molt similar al que passaria a casa nostra 6 dies després d'obtenir la independència amb l'entorn de bcn i potser més llocs... i ja sé que ens els hem de fer nostres, però tb saps que no és pas fàcil..

nacionalista per mi vol dir defensar els drets de la nació pròpia. cosa que sols cal fer quan ets atacat o amenaçat (parlo inclús en termes culturals, de llengua).
aquell que pretén ampliar l'àmbit de la pròpia nació, no és nacionalista, és senzillament un descobridor de terres (si amplia cap on no hi ha éssers humans...) o algú que haurà de reduir l'espai que ocupen altres nacions (digues-n'hi com vulguis, imperialista? conqueridor? victoriós de les lleis darwinianes (ull que som animals, però teòricament racionals)?).

Bé. De moment ho hem deixat aquí.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos

33 – Felicitats Kosovo!!!!

Kosovo ja és lliure. Kosovo ja ha exercit el seu dret a l’autodeterminació. Kosovo a donat una lliçó al món.

Faig aquest escrit des de la poca documentació. No he llegit massa sobre el tema ni soc cap expert. Però és que no fa falta ser-ho. Quan les coses son clares i evidents, no fa falta ser cap crack de res. Amb la lògica i el sentit comú, coses com aquestes, es veuen ben clares.

Pel que jo sé, Kosovo és un territori històricament serbi, que durant molt de temps ha estat acollint emigrants albanesos, fins al extrem que aquests han acabat sent una majoria molt considerable. Així dons, la independència de Kosovo, en cap cas s’ha pogut argumentar sota el tema històric. Tampoc cultural, ja que la cultura albanesa, depèn d’ella mateixa, a la pròpia Albània.

Kosovo, per exercir el seu dret a l’autodeterminació, només a fet servir l’únic argument imprescindible per exercir-lo. La voluntat de ser. I ho a fet democràticament, Així dons, democràticament, ningú li pot retreure res. Poden protestar el que vulguin, però ningú li podrà dir res, democràticament. I per les armes? Algú podrà dir alguna cosa per la força de les armes? Dons potser sí, però qui ho faci, s’equivocarà del tot. Qui gosi fer això, veurà sobre ell, tota la pressió internacional. Kosovo ens a donat una lliçó de com s’han de fer les coses.
Si aquest possible agent opressor actua, demostrarà no ser massa intel·ligent, i per mínimament llest que sigui, no farà res més que protestar i lluitar als despatxos, allò que militarment no pot aconseguir.

Kosovo, ho a fer, sense mirar el passat. Només mirant a futur.

El camí és recte i pla. No es necessiten grans coses. Només una. VOLER-HO. I nosaltres volem? Els catalans tenim molts més arguments que Kosovo. Tenim l’argument històric i cultural, dels que ells manquen. Si ells han pogut, nosaltres també. A més, ens han demostrat que la por a una acció militar, és del tot infundada.

Cal actuar amb intel·ligència, com ells han fet. Cal fer-ho democràticament, i cal anar per feina. Cal implicar a la comunitat internacional. Cal utilitzar el dret a l’autodeterminació que ningú ens pot donar ni treure. El dret a l’autodeterminació, s’agafa, en el moment que un té consciència de la seva pròpia existència. Cal abandonar la formula del dret a decidir com a primera opció, ja que això implica la participació espanyola en el procés, i cal agafar-nos al dret a l’autodeterminació.

Cal estar tots junts. No si valen matisos sobrers.

Els que tenen por, ja no en poden tenir. Els que ho veuen impossible, ja no ho poden dir. Ha quedat demostrat que només depèn de nosaltres.

Des d’aquí, des d’aquest humil escrit d’un humil independentista, demano que totes les organitzacions es posin a fer feina per anar per la via recta i es deixin de matisos o de voler anar per la porta del darrera. Avui, una majoria és possible, només cal aglutinar-la.
Demano a CiU, que surti d’un cop de l’armari. Que demostri el que és. Si de veritat volen una Catalunya lliure, ja no poden dir totes aquelles coses que diuen del possibilisme.
Demano a ERC que es deixi de pluja fina, i que vagi per feina. No cal esperar.
Demano a la CUP i a PRC, que deixin la dissidència i es posin a sumar en lloc de posar-se a restar.
Demano a les plataformes ciutadanes, que empenyin, i que emprenyin tant com puguin.
I demano a la ciutadania, amb sentiments independentistes, que es tregui la son de les orelles, la por del cos, el cinisme de la boca, la desconfiança del cor i que s’aixequin del sofà.

Ostia cullons, que si volem, podem.

Salutacions i independència.

Reagupem-nos.

32 – Decideixo Decidir.

Us poso un e-mail que he rebut, per si algú li pot interessar. Jo no podré, ja que hauré de fer d’interventor.

Sobirania i Progrés conjuntament amb la Plataforma pel Dret de Decidir et conviden a participar en la recollida de signatures del proper diumenge dia 9 de març de 2008 a favor de la convocatòria de Referèndums des de Catalunya.

L’acció de recollida de signatures prevista per al proper 9 de març, dia d’eleccions generals a l’estat espanyol i d’eleccions municipals i cantonals a l’estat francès, s’emmarca en la campanya Decideixo decidir! que promouen ambdues plataformes a fi d’instar els diversos òrgans legislatius dels Països Catalans perquè reclamin als estat respectius la competència de fer referèndums, és a dir consultes populars vinculants.

L’acció del 9M es basa en un kit fàcil de transportar, el KIT9M, que es posa a disposició de qualsevol persona o entitat que vulgui col·laborar.

El KIT9M conté:

* 200 butlletes de recollida de signatures

* 1 senyera per guarnir la taula

* 1 paquet de bolígrafs

* 1 paquet d’adhesius per reforçar la campanya i decorar el KIT9M

* 1 manual d’instruccions amb telèfons de contacte on poder consultar dubtes i rebre assessorament jurídic en cas que sigui necessari.

* 1 argumentari de campanya per donar raó dels objectius a qui ho demani.

I, finalment, 100 mocadors vermells estampats amb el logo de la campanya Dd!, que es venen a 2 euros cada un, i que serveix per finançar el KIT9M i altres despeses de la campanya.

Per a col·laborar només cal que ens enviïs un correu a mailto:coordinacio@sobiraniaiprogres.cat?subject=Participaci%F3%209-m indicant el teu nom complet, un telèfon mòbil, el municipi i el barri o districte en els que resideixes; si ja tens una proposta d'espai on col·locar taula, també pots donar-nos l'adreça.

És important que en el mateix missatge ens indiquis: "autoritzo a Sobirania i Progrés a posar-me en contacte amb altres col·laboradors/es del meu municipi", per tal que puguem fer els grups de voluntaris.

Si pertanys a alguna entitat, associació o grup que voleu organitzar més d'una taula, fes-ho saber, si et plau. Posteriorment, a mitjans de febrer, rebràs una resposta nostra indicant-te el nom i el contacte de la persona responsable de la coordinació al teu municipi, perquè t'hi adrecis i t'informi de les passes a seguir.

Gràcies per la teva col·laboració!

La veritat es que no se ben bé com es finança això. Per tant, abans de fer res, aclariu aquest punt molt bé.

Salutacions i Independència.

Reagrupem-nos.