dissabte, 22 de novembre de 2008

04 – L’últim moment lúdic.


Des de que vaig posar el meu primer “moment lúdic”, he notat que m’ha tornat la passió i la il·lusió per la música, que havia perdut una mica. Suposo que el fet, per mi transcendent que Front 242 segueixin vius i vinguin a fer un concert a Barcelona, també ha ajudat a aquest renaixença. De fet, últimament, escolto més música, i ja no escolto tantes tertúlies radiofòniques.

Però aquest bloc, és sobre política i temes socials, i prefereixo no barrejar les coses.

Amb aquest “moment lúdic”, poso fi a aquesta secció dins del bloc, que m’ha fet viatjar en el temps i en l’espai. Els primers van ser
Apoptygma Berzerk, amb un tema actual i vinguts de Finlàndia. Després van venir des d’Anglaterra,
VNV Nation, també amb un tema de no fa gaires anys. Els Tercers, els grans Front 242 (I, II i III), que des de Bèlgica, m’han acompanyat durant més de vint anys.

Per acabar amb aquesta secció, aniré a Itàlia, amb en
Franco Battiato. Un personatge peculiar, que de tant en tant me’l retrobo, i em fa veure les coses d’un altre manera. El títol del tema escollit és “No time no space” que m’ha servit d’inspiració, per titular un nou bloc que he obert, aquest sí, dedicat exclusivament a la música, que d’una forma o altre, m’ha fet viure. El bloc és aquí.

Bé, que gaudiu d’aquest home estrany i de la seva música.



Salutacions.

2 comentaris:

Un català perdut a Anglaterra ha dit...

Battiato és molt gran!!!
Aquest any ha tret disc nou, Fleurs 2 (després d'haver tret Fleurs 3 fa un parell o tres d'anys). No l'he sentit encara però si s'amsembla al Fleurs del 1999 -un dels meus discs de Battiato que més m'agraden- valdrà molt la pena.

Com veus el partit?

Salut

Josep Cabana ha dit...

En Battiato és un mestre. Incansable i prolífic.
Què com veig el partit? El problema és que no el veig.
Salutacions.