Fins avui, hem aconseguit evitar el cos a cos, cosa que està molt bé, i tots ens hem de felicitar, però no puc passar per alt, aquest text que es recomana des de el blog d’en Joan Puig, ja que descriu una realitat força diferent de la que jo veig i un to no massa encertat.
Us el poso aquí:
Estic convençut que la majoria de lectors del directe!cat els agradaria que en un futur no gaire llunyà ERC es convertís en un partit majoritari i fos un dels grans del Parlament de Catalunya. Si o no?Bé, partirem de la base que heu assentit amb el cap. Si és així ara escolteu-me seriosament. Observeu aquest mapa.
Us ensenyo de manera aproximada on es col•loca cada partit de la política catalana segons aquests dos eixos: el d’esquerra / dreta i el de Català / Espanyol.Com heu pogut observar ERC està un xic aïllada. És més, quan Esquerra va treure els seus millors resultats va ser quan va intentar sortir d’aquest extrem. M’explicaré: en el requadre groc d’Esquerra que he dibuixant amb el paint, just a dins es concentren els militants de base: aquells convençuts que Catalunya ha de ser un país a costa de tot, aquells que omplen i omplen blocs, aquells que deixen comentaris esgarrifosos defensant teories independentistes que ratllen corrents més pròpies del primer terç del segle XX que no pas del nostre temps, aquells que tenen la pell tan fina...
Però, tots aquests... potser no en són més de 2.000 persones.Què va passar quan esquerra va treure gairabé 600.000 vots a les eleccions espanyoles del 2004? Quan a Catalunya superà el mig milió de vots passant per davant del PP? Què va passar? Doncs la feina ben feta del tàndem. Carod-Puigcercós que va fer el següent:Un partit per aconseguir els seus objectius ha de ser gran i no pas s’ha de tancar en sí mateix. En política és bàsic buscar consens, buscar complicitats, amics, caure bé... En Carod ho tenia clar quan deia que el futur votant d’ERC parlaria castellà (buscant perfil més espanyol de vot), o quan afirmava que ERC era un partit liberal (buscant gent a la dreta).
En Puigcercós va fer una grandíssima feina a Madrid cap aquests dos costats...!Però tots aquells encegats amb la independència, aquells que es pensen que s’ha de ser “pur” què creuen? Que amb en Carretero ERC creixerà? No pas... observeu què passaria amb un Carretero al capdavant d’ERC (només estrien contents aquells 2.000 individus que us deia)ERC si vol la independència ha de créixer i... no es pot créixer anat cap enrere! Per sort, al congrés del juny, en Puigcercós guanyarà de calaix.
De fet, va deixar el govern per dedicar-se plenament a aquest congrés. La feina que ha fet amb els militants sembla que donarà els resultats esperats. I els que sou pro-Carretero no us espanteu. Només aconseguirem la independència mirant de fer-nos grans. Ho aconseguirem, però no a cop de res sinó amb constància! En Carretero ja ha fet molt presentant-se i forçar a ERC a veure que en algunes coses anava desencaminada. La seva tasca ha estat clau, però ara s’ha de deixar seguir. L’única por que tinc és que en Carretero no ho entengui i faci un nou partit... encara que hagi dit que no. Ja veurem.De totes maneres, calma i seny. Som-hi!
En aquest text, cal aclarir tot un seguit de coses.
El famós mapa dels dos eixos (dreta/esquerra Catalunya/espanya) marca d’una manera gràfica on se situa la ideologia de cada partit. El mapa si està ben fet (no l’he pogut veure) marcaria la posició on es troben els votants d’ERC, i si és com recordo, esta bastant escurat a la cantonada esquerra/Catalunya, per tant, no podem dir que només hi són 2000 persones antiquades que fan comentaris esgarrifosos (a mi em sembla esgarrifosa aquesta manipulació de l’esquema gràfic de la situació política de cada partit i aquesta desqualificació barata)
Cal recordar, que aquests 2000 persones antiquades que fan comentaris esgarrifosos, o quatre radicals somiatruites, com també s’ha dit, ja van avisar de totes i cada una de les consecutives davallades electorals, que una rera l’altre s’han anat produint, tal com dèiem. No ens van escoltar, i pel que veig, segueixen sense escoltar-nos.
Us el poso aquí:
Estic convençut que la majoria de lectors del directe!cat els agradaria que en un futur no gaire llunyà ERC es convertís en un partit majoritari i fos un dels grans del Parlament de Catalunya. Si o no?Bé, partirem de la base que heu assentit amb el cap. Si és així ara escolteu-me seriosament. Observeu aquest mapa.
Us ensenyo de manera aproximada on es col•loca cada partit de la política catalana segons aquests dos eixos: el d’esquerra / dreta i el de Català / Espanyol.Com heu pogut observar ERC està un xic aïllada. És més, quan Esquerra va treure els seus millors resultats va ser quan va intentar sortir d’aquest extrem. M’explicaré: en el requadre groc d’Esquerra que he dibuixant amb el paint, just a dins es concentren els militants de base: aquells convençuts que Catalunya ha de ser un país a costa de tot, aquells que omplen i omplen blocs, aquells que deixen comentaris esgarrifosos defensant teories independentistes que ratllen corrents més pròpies del primer terç del segle XX que no pas del nostre temps, aquells que tenen la pell tan fina...
Però, tots aquests... potser no en són més de 2.000 persones.Què va passar quan esquerra va treure gairabé 600.000 vots a les eleccions espanyoles del 2004? Quan a Catalunya superà el mig milió de vots passant per davant del PP? Què va passar? Doncs la feina ben feta del tàndem. Carod-Puigcercós que va fer el següent:Un partit per aconseguir els seus objectius ha de ser gran i no pas s’ha de tancar en sí mateix. En política és bàsic buscar consens, buscar complicitats, amics, caure bé... En Carod ho tenia clar quan deia que el futur votant d’ERC parlaria castellà (buscant perfil més espanyol de vot), o quan afirmava que ERC era un partit liberal (buscant gent a la dreta).
En Puigcercós va fer una grandíssima feina a Madrid cap aquests dos costats...!Però tots aquells encegats amb la independència, aquells que es pensen que s’ha de ser “pur” què creuen? Que amb en Carretero ERC creixerà? No pas... observeu què passaria amb un Carretero al capdavant d’ERC (només estrien contents aquells 2.000 individus que us deia)ERC si vol la independència ha de créixer i... no es pot créixer anat cap enrere! Per sort, al congrés del juny, en Puigcercós guanyarà de calaix.
De fet, va deixar el govern per dedicar-se plenament a aquest congrés. La feina que ha fet amb els militants sembla que donarà els resultats esperats. I els que sou pro-Carretero no us espanteu. Només aconseguirem la independència mirant de fer-nos grans. Ho aconseguirem, però no a cop de res sinó amb constància! En Carretero ja ha fet molt presentant-se i forçar a ERC a veure que en algunes coses anava desencaminada. La seva tasca ha estat clau, però ara s’ha de deixar seguir. L’única por que tinc és que en Carretero no ho entengui i faci un nou partit... encara que hagi dit que no. Ja veurem.De totes maneres, calma i seny. Som-hi!
En aquest text, cal aclarir tot un seguit de coses.
El famós mapa dels dos eixos (dreta/esquerra Catalunya/espanya) marca d’una manera gràfica on se situa la ideologia de cada partit. El mapa si està ben fet (no l’he pogut veure) marcaria la posició on es troben els votants d’ERC, i si és com recordo, esta bastant escurat a la cantonada esquerra/Catalunya, per tant, no podem dir que només hi són 2000 persones antiquades que fan comentaris esgarrifosos (a mi em sembla esgarrifosa aquesta manipulació de l’esquema gràfic de la situació política de cada partit i aquesta desqualificació barata)
Cal recordar, que aquests 2000 persones antiquades que fan comentaris esgarrifosos, o quatre radicals somiatruites, com també s’ha dit, ja van avisar de totes i cada una de les consecutives davallades electorals, que una rera l’altre s’han anat produint, tal com dèiem. No ens van escoltar, i pel que veig, segueixen sense escoltar-nos.
Quant ERC va aconseguir els brillants resultats del 2004, va ser per la bona feina feta per en Carod i Puigcercós, de clar enfrontament amb l’estat espanyol. Per exemple assistint a una reunió amb ETA, i fent que la persona que va anar a la reunió fos cap de llista, en lloc d’amagar-la.
També es prometia un nou estatut fantàstic i un concert econòmic.
Es deia lo de les mans netes, i lo de plantar cara.
Els partits s’han de fer grans sols, no posant-se a les faldilles d’un altre o les ordres d’un altre. Els partits grans es fan diferenciant-se clarament de les demés opcions.
Es cert que s’han de buscar complicitats i fer amics, però no a qualsevol preu. Pactar per pactar, ja ho feia CiU, i ja vàrem veure com ens va anar. Plantar-se i dir NO, també és una postura de negociació.
Totes les candidatures admeten que el pacte del govern d’entesa s’ha de millorar, per tant no és va fer un bon pacte. Pacte que va fer sobretot en Puigcercós, i es va pactar per pactar. Pactar per fer amics.
Trobo de molt mal gust dir que els que pensen diferent a com ho fa l’autor del text que es recomana, som uns encegats, que busquem la “puresa”. Que vol insinuar?
I evidentment que amb Carretero creixeria ERC. No és massa difícil després de com la deixat l’actual direcció.
Per altre banda, torna a manipular l’esquema polític dels dos eixos.
Aquest esquema, com he dit abans, marca la ideologia del partit. Moure’l vol dir canviar la ideologia del partit.
Un partit no és una empresa que ha d’anar a buscar el client, sinó que ha de fer que el client vingui a l’empresa. Si és el partit el que canvia per anar a buscar al client, el que fa és canviar el producte al gust del client. El que fa, és canviar la seva ideologia, i per tant deixa de ser el producte que és. Volem això per ERC? Volem que ERC deixi de ser ERC i passi a ser “esquerra”, buscant i aproximant-se al client socialista?
El públic socialista no canviarà per un succedani, tenint l’original, i en cas que per casualitat, canviés i optés per “ESQUERRA” moguda del mapa dels dos eixos i propera al PSC, ja no seria l’ERC que volem.
ERC no pot fer marketing ideològic per guanyar vots, a canvi de variar el seu ideari.
Per acabar, el despropòsit final de l’autor, que reconeix que ha estat en Carretero i Carandell, els que han hagut de fer la diagnosi real de la tasca d’ERC....... de la direcció d’ERC.
Diu:
“En Carretero ja ha fet molt presentant-se i forçar a ERC a veure que en algunes coses anava desencaminada. La seva tasca ha estat clau, però ara s’ha de deixar seguir.”
Així dons, que feia la direcció d’ERC que no ho veia? Ho ha vist un militant de base, amb nom, però de base, des de Puigcerdà, i la direcció des de el cor del país, ha estat incapaç de veure-ho?
Això sol, demostra que l’actual direcció, no veu el mòn real, i és cega i sorda al clam popular que hi ha, que les coses no és fan bé.
Ja fa uns dies, faig fer una caricatura d’aquests fets.
Trobo també fora de lloc aquest comentari, fet amb un to paternalista/sobrat de “bon rotllo” que en poques paraules diu “molt bé nens. Ho heu fet molt bé, però ara aparteu-vos i deixeu treballar als adults"
No puc entendre com hi ha persones, amb una capacitat tant gran de tapar-se les orelles davant d’un clam tant potent i concret com el que fan les persones amb sentiments sobiranistes.
Vull pensar que és la por al canvi. Por, que segons diuen, tots la portem dintre. Però el que em sobta del tot, és que aquesta por al canvi, sigui més forta que la por a la desaparició. No se suposava que les persones tenim l’instin de supervivència?, així dons, què ho fa que hi hagi gent que no tingui la valentia de fer el canvi tant necessari com el que ha de fer ERC? Ja que o canvia, o pot arribar a desaparèixer, si no aturem la tendència actual, on davant d’un demostrat augment del sentiment independentista, ERC, ès un partit que avui per avui, te més exvotants que votants. Això en el sector privat, seria motiu d’acomiadament fulminant sense temps a poder dimitir. Enlloc d’això, es fa tot el contrari, es tornen a presentar per dirigir el partit.
També deixa caure, un cop més el rumor del tot malintencionat, que en cas de derrota, els de RCat, deixaran el partit, i en faran un de nou, tot hi que s’ha desmentit un i un altre cop aquesta falàcia.
Del que jo tinc dubtes, és si en Puigcercós perd, .........seguirà al partit? El gran Puigcercós acceptarà passar a ser un militant de base, o veurem un altre cas Colom/Rahola?
Des de la tardor passada, estic fart de sentir dir, que Rcat te raó, però no és el moment.
Si teníem la raó abans, la tenim ara, i ara SI és el moment.
Però aquest escrit oblida algunes qüestions importants que cal tenir en compte. Per exemple:
- Ens empassem lo de la tercera hora del castellà a les escoles dels nostres infants. Sospitosament, a última hora, s’aconsegueix retardar un any aquesta imposició i ingerència de les competències de la Generalitat, que és una clara passa enrera en el fet nacional. I com aquestes, altres coses com la llei de la dependència, que ens la vàrem empassar tota sencera, tot i que no funciona.
- L’assemblearisme. No parla de la “reflexió necessària sobre aquest tema”, que el que amaga en realitat es la supressió del assemblearisme per instaurar el vot delegat, i així, poder dir un "Si crític" al estatut d’en Mas i Zapatero, o poder fer pactes gratuïts com el del govern d’entesa.
Militant, vols que et treguin la paraula? Vols ser només un enganxa-cartells? Vols que ERC sigui com la resta de partits, on l’aparell mana més que les persones?
- El joc brut utilitzant els recursos del partit en benefici propi (cotxes, telèfons, treballadors del partit, informació protegida per la llei de protecció de dades) i amagant informació a les candidatures renovadores. Utilització dels mitjans de comunicació (com exemple dir que des de el 10 de març fins avui, als programes matinals de màxima audiència de Catalunya radio i RAC 1, només es parlava d’en Puigcercós i en Carod, ignorant totalment a les altres candidatures, fins l’extrem que només he sentit una entrevista al Sr. Renyer, al Sr., Bertran i al Sr. Carretero, mentres que he sentit 3 cops al Sr. Puigcercos, una als Srs. Ridau, Carod, Niubó, i Benach)
Avui mateix, a Catalunya radio, no s’han cansat de difondre una noticia que no era certa sobre Rcat, quan durant tot aquest temps, han ignorat totalment a Rcat.
- Incoherències, com posicionar-se en un mateix tema i amb pocs dies de diferencia de les tres maneres possibles. SI, abstenció, NO. Això fa que ningú es cregui el discurs d’ERC.
- Els mals resultats electorals obtinguts en les ultimes quatre consultes (Referèndum estatut, Parlament, Municipals i Generals) i a més ha ignorat els bons resultats electorals d’en Carretero a Puigcerdà, obtenint dues majories absolutes.
- No parla sobre la opció del dret a decidir, ignorant el dret a la autodeterminació. Cal recordar que per exercir el dret a decidir, és imprescindible la col·laboració de l’estat espanyol. Algú es pot creure que tindrem aquesta col·laboració? En canvi, amb el dret d’autodeterminació, només ens cal la nostra voluntat d’exercir-lo. D’això no en parla.
- Tampoc parla de la separació de càrrecs de partit i de govern, per tal de no deixar al partit lligat de mans com passa ara.
- Professionalitzacio política, que fa que els càrrecs tinguin tendència a mantenir la “poltrona”, si s’escau, rebaixant l’ideari del partit.
Bé, demà els militants decidim, que no sigui un dels últims cops que puguem decidir.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos
També es prometia un nou estatut fantàstic i un concert econòmic.
Es deia lo de les mans netes, i lo de plantar cara.
Els partits s’han de fer grans sols, no posant-se a les faldilles d’un altre o les ordres d’un altre. Els partits grans es fan diferenciant-se clarament de les demés opcions.
Es cert que s’han de buscar complicitats i fer amics, però no a qualsevol preu. Pactar per pactar, ja ho feia CiU, i ja vàrem veure com ens va anar. Plantar-se i dir NO, també és una postura de negociació.
Totes les candidatures admeten que el pacte del govern d’entesa s’ha de millorar, per tant no és va fer un bon pacte. Pacte que va fer sobretot en Puigcercós, i es va pactar per pactar. Pactar per fer amics.
Trobo de molt mal gust dir que els que pensen diferent a com ho fa l’autor del text que es recomana, som uns encegats, que busquem la “puresa”. Que vol insinuar?
I evidentment que amb Carretero creixeria ERC. No és massa difícil després de com la deixat l’actual direcció.
Per altre banda, torna a manipular l’esquema polític dels dos eixos.
Aquest esquema, com he dit abans, marca la ideologia del partit. Moure’l vol dir canviar la ideologia del partit.
Un partit no és una empresa que ha d’anar a buscar el client, sinó que ha de fer que el client vingui a l’empresa. Si és el partit el que canvia per anar a buscar al client, el que fa és canviar el producte al gust del client. El que fa, és canviar la seva ideologia, i per tant deixa de ser el producte que és. Volem això per ERC? Volem que ERC deixi de ser ERC i passi a ser “esquerra”, buscant i aproximant-se al client socialista?
El públic socialista no canviarà per un succedani, tenint l’original, i en cas que per casualitat, canviés i optés per “ESQUERRA” moguda del mapa dels dos eixos i propera al PSC, ja no seria l’ERC que volem.
ERC no pot fer marketing ideològic per guanyar vots, a canvi de variar el seu ideari.
Per acabar, el despropòsit final de l’autor, que reconeix que ha estat en Carretero i Carandell, els que han hagut de fer la diagnosi real de la tasca d’ERC....... de la direcció d’ERC.
Diu:
“En Carretero ja ha fet molt presentant-se i forçar a ERC a veure que en algunes coses anava desencaminada. La seva tasca ha estat clau, però ara s’ha de deixar seguir.”
Així dons, que feia la direcció d’ERC que no ho veia? Ho ha vist un militant de base, amb nom, però de base, des de Puigcerdà, i la direcció des de el cor del país, ha estat incapaç de veure-ho?
Això sol, demostra que l’actual direcció, no veu el mòn real, i és cega i sorda al clam popular que hi ha, que les coses no és fan bé.
Ja fa uns dies, faig fer una caricatura d’aquests fets.
Trobo també fora de lloc aquest comentari, fet amb un to paternalista/sobrat de “bon rotllo” que en poques paraules diu “molt bé nens. Ho heu fet molt bé, però ara aparteu-vos i deixeu treballar als adults"
No puc entendre com hi ha persones, amb una capacitat tant gran de tapar-se les orelles davant d’un clam tant potent i concret com el que fan les persones amb sentiments sobiranistes.
Vull pensar que és la por al canvi. Por, que segons diuen, tots la portem dintre. Però el que em sobta del tot, és que aquesta por al canvi, sigui més forta que la por a la desaparició. No se suposava que les persones tenim l’instin de supervivència?, així dons, què ho fa que hi hagi gent que no tingui la valentia de fer el canvi tant necessari com el que ha de fer ERC? Ja que o canvia, o pot arribar a desaparèixer, si no aturem la tendència actual, on davant d’un demostrat augment del sentiment independentista, ERC, ès un partit que avui per avui, te més exvotants que votants. Això en el sector privat, seria motiu d’acomiadament fulminant sense temps a poder dimitir. Enlloc d’això, es fa tot el contrari, es tornen a presentar per dirigir el partit.
També deixa caure, un cop més el rumor del tot malintencionat, que en cas de derrota, els de RCat, deixaran el partit, i en faran un de nou, tot hi que s’ha desmentit un i un altre cop aquesta falàcia.
Del que jo tinc dubtes, és si en Puigcercós perd, .........seguirà al partit? El gran Puigcercós acceptarà passar a ser un militant de base, o veurem un altre cas Colom/Rahola?
Des de la tardor passada, estic fart de sentir dir, que Rcat te raó, però no és el moment.
Si teníem la raó abans, la tenim ara, i ara SI és el moment.
Però aquest escrit oblida algunes qüestions importants que cal tenir en compte. Per exemple:
- Ens empassem lo de la tercera hora del castellà a les escoles dels nostres infants. Sospitosament, a última hora, s’aconsegueix retardar un any aquesta imposició i ingerència de les competències de la Generalitat, que és una clara passa enrera en el fet nacional. I com aquestes, altres coses com la llei de la dependència, que ens la vàrem empassar tota sencera, tot i que no funciona.
- L’assemblearisme. No parla de la “reflexió necessària sobre aquest tema”, que el que amaga en realitat es la supressió del assemblearisme per instaurar el vot delegat, i així, poder dir un "Si crític" al estatut d’en Mas i Zapatero, o poder fer pactes gratuïts com el del govern d’entesa.
Militant, vols que et treguin la paraula? Vols ser només un enganxa-cartells? Vols que ERC sigui com la resta de partits, on l’aparell mana més que les persones?
- El joc brut utilitzant els recursos del partit en benefici propi (cotxes, telèfons, treballadors del partit, informació protegida per la llei de protecció de dades) i amagant informació a les candidatures renovadores. Utilització dels mitjans de comunicació (com exemple dir que des de el 10 de març fins avui, als programes matinals de màxima audiència de Catalunya radio i RAC 1, només es parlava d’en Puigcercós i en Carod, ignorant totalment a les altres candidatures, fins l’extrem que només he sentit una entrevista al Sr. Renyer, al Sr., Bertran i al Sr. Carretero, mentres que he sentit 3 cops al Sr. Puigcercos, una als Srs. Ridau, Carod, Niubó, i Benach)
Avui mateix, a Catalunya radio, no s’han cansat de difondre una noticia que no era certa sobre Rcat, quan durant tot aquest temps, han ignorat totalment a Rcat.
- Incoherències, com posicionar-se en un mateix tema i amb pocs dies de diferencia de les tres maneres possibles. SI, abstenció, NO. Això fa que ningú es cregui el discurs d’ERC.
- Els mals resultats electorals obtinguts en les ultimes quatre consultes (Referèndum estatut, Parlament, Municipals i Generals) i a més ha ignorat els bons resultats electorals d’en Carretero a Puigcerdà, obtenint dues majories absolutes.
- No parla sobre la opció del dret a decidir, ignorant el dret a la autodeterminació. Cal recordar que per exercir el dret a decidir, és imprescindible la col·laboració de l’estat espanyol. Algú es pot creure que tindrem aquesta col·laboració? En canvi, amb el dret d’autodeterminació, només ens cal la nostra voluntat d’exercir-lo. D’això no en parla.
- Tampoc parla de la separació de càrrecs de partit i de govern, per tal de no deixar al partit lligat de mans com passa ara.
- Professionalitzacio política, que fa que els càrrecs tinguin tendència a mantenir la “poltrona”, si s’escau, rebaixant l’ideari del partit.
Bé, demà els militants decidim, que no sigui un dels últims cops que puguem decidir.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada