Un company d’un altre força política, a la que considero amiga, m’ha dit varies vegades que no l’hi faria cap gràcia que Rcat aconseguís guanyar l’actual procés congressual d’ERC, i la veritat, no m’estranya.
Les seves reticències, com la de molta gent, inclosos molts militants d’ERC, venen per una de les frases que des de Rcat, repetim més, que no és altre que la de “prioritzar l’eix nacional”
Aquesta frase fa por a molta gent, per molts motius. Un d’aquests motius, és la equació gratuïta que molts fan quan senten lo de “eix nacional”. És aquella equació de:
Eix nacional = nacionalisme = dretes = radicalització = feixisme i/o violència.
És evident que aquesta equació falla, ja en el segon pas. Jo mateix soc independentista i no em considero nacionalista, i de fet, penso que els que no són independentistes, tenen molts números per ser nacionalistes. Nacionalistes espanyols, d’una manera més o menys marcada, però nacionalistes espanyols. Tot aquell que nega la possibilitat a un poble a autodeterminar-se, en favor d’un altre poble és un nacionalista, vulgui disfressar-ho com ho vulgui disfressar.
Quan parlem de “eix nacional”, vol dir que hem de fer el possible per aconseguir la nostra llibertat, per tal de poder fer totes les polítiques socials, que tant necessita la ciutadania dels Països Catalans.
Només cal veure el dia a dia, per veure, que prioritzant l’eix social, l’únic que s’aconsegueix es frustració i apatia. La llei de la dependència n’és un exemple de frustració i apatia. És una llei, que tot i l’important que és, queda clar que no funciona. Amb un eix nacional potent, això no hauria passat. Si més no, no ens hauríem deixat trepitjar les competències pròpies de la Generalitat a canvi de res.
Es diu, que quan diem lo de “l’eix nacional”, el que fem es apropar-nos a CDC. No es pot estar més equivocat. Si ens volguéssim apropar a CDC, parlaríem de “eix autonòmic” i no pas d’eix nacional. De fet, a CDC, tampoc fa massa gràcia la candidatura de Rcat, ja que és molt probable, que molts dels seus votants, deixessin de mirar a CDC, per mirar a una ERC que miraria directament al camí de la independència i no com passa fins ara. Per tant, quan diem lo de “l’eix nacional”, no ens estem apropant a CDC, tot el contrari, el que fem, i poc a poc passa, és que CDC s’apropi al independentisme. CDC és un dels que tenen por, que Rcat agafi les regnes d’ERC.
Pero, CDC no són els únics que tenen aquesta por. Els altres dos membres del Govern d’entesa, també veuen amb mals ulls l’opció renovadora de Rcat. I no m’estranya, ja que si Rcat, guanya, deixaran de passar certes coses que passen, i que no haurien de passar.
Al PSC-PSOE i a IC-V, no els hi agrada Rcat per varies coses:
- Perquè mentres en Carretero era Conseller de Governació (més de dos anys) ningú va poder fer que posés la bandera espanyola, mentres que en Puigcercós, només va aguantar 20 minuts (algun dia he de parlar d’aquest afer)
- Perquè quan Barcelona es queda sense llum durant molts dies, ERC no es quedi callada.
- Perquè mentres rodalies es colapsa, colapsant a tota l’àrea metropolitana de Barcelona (5.000.000 de persones, diuen) ERC no es quedaria callada.
- Perquè quan es volen fer trasvasaments estranys, ERC no faria amagar les sigles als seus dirigents.
- Perquè el suport d’ERC, es faria pagar.
- Perquè quedaria demostrat, que eficàcia i gestió, no són incompatibles amb una política nacionalment forta.
- Perquè quedaria demostrat, que política social i política nacional, no només no són compatibles, sinó que són necessàriament complementaries.
En definitiva, si volem una veritable política social, hem de passar primer, per un eix nacional potent.
El companys d’un altre força política, del que parlava al principi, sempre em pregunta:
de que em servirà doncs, un estat català si qui acaba governant es de dretes??. Si el que voleu es prioritzar el sobiranisme per sobre del socialisme, acabareu engolits per aquells que tenen els recursos i el poder per utilitzar-los lliurament.., o sigui la dreta catalana.
Dons, companys, a tu i tots els que us feu aquestes preguntes, només us puc dir, que en el pitjor dels casos, et quedaries igual que amb l’actual estat espanyol, que de tant en tant, governen les dretes, i amb majories absolutes. A un estat català, això és bastant difícil. Per qui prefereixes ser governat? Pel PP o per CiU? Posats a escollir, jo prefereixo CiU, tant en polítiques socials com nacionals.
I per altre banda, el perill de quedar engolits, no és pas amb CDC, sinó amb el PSC, i sinó, mira els resultats electorals de les últimes eleccions, que tot i la bona feina d’en Joan Herrera, ha pagat car el treballar al costat del PSC. Si els nostres dirigents, també els del teu partit, no comencen a marcar perfil propi, serà el PSC el que ens engolirà, a tots dos. De fet, ja saps que del teu partit, en diuen la marca blanca del PSC. Jo no estic disposat, a deixar que ERC sigui la marca blanca de ningú, ni del PSC ni de CDC.
Salutacions i independència.
Les seves reticències, com la de molta gent, inclosos molts militants d’ERC, venen per una de les frases que des de Rcat, repetim més, que no és altre que la de “prioritzar l’eix nacional”
Aquesta frase fa por a molta gent, per molts motius. Un d’aquests motius, és la equació gratuïta que molts fan quan senten lo de “eix nacional”. És aquella equació de:
Eix nacional = nacionalisme = dretes = radicalització = feixisme i/o violència.
És evident que aquesta equació falla, ja en el segon pas. Jo mateix soc independentista i no em considero nacionalista, i de fet, penso que els que no són independentistes, tenen molts números per ser nacionalistes. Nacionalistes espanyols, d’una manera més o menys marcada, però nacionalistes espanyols. Tot aquell que nega la possibilitat a un poble a autodeterminar-se, en favor d’un altre poble és un nacionalista, vulgui disfressar-ho com ho vulgui disfressar.
Quan parlem de “eix nacional”, vol dir que hem de fer el possible per aconseguir la nostra llibertat, per tal de poder fer totes les polítiques socials, que tant necessita la ciutadania dels Països Catalans.
Només cal veure el dia a dia, per veure, que prioritzant l’eix social, l’únic que s’aconsegueix es frustració i apatia. La llei de la dependència n’és un exemple de frustració i apatia. És una llei, que tot i l’important que és, queda clar que no funciona. Amb un eix nacional potent, això no hauria passat. Si més no, no ens hauríem deixat trepitjar les competències pròpies de la Generalitat a canvi de res.
Es diu, que quan diem lo de “l’eix nacional”, el que fem es apropar-nos a CDC. No es pot estar més equivocat. Si ens volguéssim apropar a CDC, parlaríem de “eix autonòmic” i no pas d’eix nacional. De fet, a CDC, tampoc fa massa gràcia la candidatura de Rcat, ja que és molt probable, que molts dels seus votants, deixessin de mirar a CDC, per mirar a una ERC que miraria directament al camí de la independència i no com passa fins ara. Per tant, quan diem lo de “l’eix nacional”, no ens estem apropant a CDC, tot el contrari, el que fem, i poc a poc passa, és que CDC s’apropi al independentisme. CDC és un dels que tenen por, que Rcat agafi les regnes d’ERC.
Pero, CDC no són els únics que tenen aquesta por. Els altres dos membres del Govern d’entesa, també veuen amb mals ulls l’opció renovadora de Rcat. I no m’estranya, ja que si Rcat, guanya, deixaran de passar certes coses que passen, i que no haurien de passar.
Al PSC-PSOE i a IC-V, no els hi agrada Rcat per varies coses:
- Perquè mentres en Carretero era Conseller de Governació (més de dos anys) ningú va poder fer que posés la bandera espanyola, mentres que en Puigcercós, només va aguantar 20 minuts (algun dia he de parlar d’aquest afer)
- Perquè quan Barcelona es queda sense llum durant molts dies, ERC no es quedi callada.
- Perquè mentres rodalies es colapsa, colapsant a tota l’àrea metropolitana de Barcelona (5.000.000 de persones, diuen) ERC no es quedaria callada.
- Perquè quan es volen fer trasvasaments estranys, ERC no faria amagar les sigles als seus dirigents.
- Perquè el suport d’ERC, es faria pagar.
- Perquè quedaria demostrat, que eficàcia i gestió, no són incompatibles amb una política nacionalment forta.
- Perquè quedaria demostrat, que política social i política nacional, no només no són compatibles, sinó que són necessàriament complementaries.
En definitiva, si volem una veritable política social, hem de passar primer, per un eix nacional potent.
El companys d’un altre força política, del que parlava al principi, sempre em pregunta:
de que em servirà doncs, un estat català si qui acaba governant es de dretes??. Si el que voleu es prioritzar el sobiranisme per sobre del socialisme, acabareu engolits per aquells que tenen els recursos i el poder per utilitzar-los lliurament.., o sigui la dreta catalana.
Dons, companys, a tu i tots els que us feu aquestes preguntes, només us puc dir, que en el pitjor dels casos, et quedaries igual que amb l’actual estat espanyol, que de tant en tant, governen les dretes, i amb majories absolutes. A un estat català, això és bastant difícil. Per qui prefereixes ser governat? Pel PP o per CiU? Posats a escollir, jo prefereixo CiU, tant en polítiques socials com nacionals.
I per altre banda, el perill de quedar engolits, no és pas amb CDC, sinó amb el PSC, i sinó, mira els resultats electorals de les últimes eleccions, que tot i la bona feina d’en Joan Herrera, ha pagat car el treballar al costat del PSC. Si els nostres dirigents, també els del teu partit, no comencen a marcar perfil propi, serà el PSC el que ens engolirà, a tots dos. De fet, ja saps que del teu partit, en diuen la marca blanca del PSC. Jo no estic disposat, a deixar que ERC sigui la marca blanca de ningú, ni del PSC ni de CDC.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.
Entrades
1 comentari:
Primer guanyem la llibertat pel nostre país, després els catalans podran decidir qui vol que els governi: les dretes o les esquerres.
Em sembla prou desafortunat dir que acostant-se a CiU no es podran fer polítiques d'esquerres. Quan a la vida el PSOE ha fet polítiques d'esquerres? per als joves? per als jubilats? les vídues? El PSOE és tant de dretes com el PP, excepte en temes de cara a la galeria, com el tarctament de la homosexualitat i alguna altra cosa. Per la resta és el mateix. Progrés 0 Demagogia 15.
Independitzant-nos també tenim l'oportunitat de crear la nostra pròpia esquerra, més europea i moderna que la de l'Espanya cañí.
Publica un comentari a l'entrada