dissabte, 21 de juny de 2008

62 – Treballar 60 hores setmanals.


La meva experiència em diu que si la llei permet treballar 60 hores setmanals, tots els treballadors “voldran” treballar 60 hores, ja que si no és així, no seran “competitius” i això porta les seves conseqüències.
Si volem ser competitius, no ho hem de fer rebaixant els nostres drets laborals, sinó fent tot el possible per que a altres llocs, tinguin un treball digne.
Per ser competitius, el que no hem de fer, és posar-nos a l’alçada de les condicions de treball dels xinesos o dels indis, sinó el que hem d’aconseguir, és que ells es posin a la nostra alçada.
Si posem condicions ambientals i sanitàries a les importacions, també podem posar condicions sobre els drets dels treballadors, però és clar, al “capital” occidental això no li interessa, i els governs no tenen el que s’ha de tenir per aturar-ho.
Va quedar clar que el sistema comunista no és vàlid. Però amb el temps, s’està demostrant que el capitalisme quasi salvatge, tampoc funciona. S’ha de buscar un punt mig, que permeti al empresari prosperar, sense ofegar al treballador. S’ha de buscar el sistema que permeti una gran circulació del diner, i que aquest no es quedi en unes quantes i poques mans.

El capitalisme quasi salvatge en el que vivim ara, l’únic que aconsegueix és fer als rics més rics, i als treballadors, pobres.

La globalització tal com l’estem vivint, és una gran enganyifa, que l’únic que persegueix és l’enriquiment de les grans multinacionals, i tal com van les coses, el món occidental acabarà tant pobre com la resta del món. I això no és. Ho hem de fer al revés.

Els països occidentals, emparats en la fal·làcia del comerç lliure, el que fan és aprofitar-se de les misèries dels països desenvolupats o en vies de desenvolupament, i estan disposats a pagar el preu del empobriment del món occidental.

De la mateixa manera que exigim que els productes, per exemple xinesos, compleixin amb unes normatives ambientals i sanitàries, hem d’exigir que les empreses que els dissenyen, fabriquen, transportin i exportin, compleixin amb els drets dels treballadors. Comencem a exigir convenis col·lectius, representació i llibertat sindical, establiment de jornades màximes i salaris mínims, igualtat de gènere, i aleshores, les coses si es globaritzaran, però bé. Es globalitzaran al alça i no com ara, que cada cop anem perdent poder adquisitiu i drets laborals.

La llei del mercat és implacable i no te tonalitats, o sobrevius i t’enriqueixes, o acabes a la misèria. Cal regular-la, sinó és inevitable la tornada al segle XIX, o pitjor.

No caiguem en l’enganyifa de la golbalització, tal com s’està fent ara. No caiguem en la fal·làcia de la competitivitat, que només volen que enriquir-se.

No a les 60 hores setmanal. Hem d’exigir 40 hores setmanals a tot el món.

Salutacions i independència.

Reagrupem-nos

7 comentaris:

Maxi ha dit...

Hola Josep.

M'alegro que facis un article sobre aquesta Directiva, suposo que tant com a persona de pensament d'esquerres (encara que siguis de RCat.., :-D),tant com a sindicalista.

Encara que tinc alguna diferencia de forma, que no de fons, amb el teu article, puc felicitar-te per fer públic el teu rebuig d'aquesta Europa Liberal que estan construint, amb suport del govern Espanyol.

Et convido a sumar-te a la campanya de cartes als Eurodiputats, per tal de que votin NEGATIVAMENT a aquesta Directiva. Trobaràs un aplicatiu al meu bloc, per fer-ho, i també per penjar-la si vols al teu.

Una salutació.

Josep Cabana ha dit...

Hola Maxi.
Com sempre, un plaer veure’t per aquí, tot i que de tant en tant en fotis canya J
En aquest cas, tenim criteris molt semblants, i no esperava un altre cosa.
Sobre això, ja t’he contestat al teu bloc.
Malauradament, i sabent que és una broma feta amb tota la bona intenció del món i cercant complicitats, t’he de pregar que no tornis a fer conya sobre la suposa tendència dretana de Rcat. Si vols podem debatre sobre això tot el que vulguis, però aquest tema ens a fet molt mal, i des del meu punt de vista, a fet mal ERC, i per tant al país i a les persones que en ell hi viuen.
Aquest cas, és la demostració clara i palpable, que paga la pena engegar el ventilador i omplir-ho tot de merda, que serà impossible netejar-ho tot.
La veritat és que estic molt sensible amb això, i em rebenta molt, a aquestes alçades, anar demostrant constantment que soc (que som) d’esquerres.
Se que no hi ha mala intenció per la teva part, però quan una cosa t’ha fet mal, les bromes no venen de gust.
Rcat no som amics de CiU. Et recomano que escoltis la defensa que va fer en Joan Carretero de la ponència alternativa de Rcat, que he enllaçat al escrit numero “61 – Per els difamadors”
Perdona el to, però estic molt fart d’aquesta fal·làcia.
Una molt forta abraçada, amic meu.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos

PD: Qualsevol comentari sobre el tema que he exposat mes a dalt, serà esborrat. Si és vol opinar sobre això, prego fer-ho als comentaris del escrit “61 – Per els difamadors” on debatré tot el que calgui, però aquí s’haurien de fer comentaris sobre les 60 hores de treball setmanals.

Maxi ha dit...

Hola Josep.

Certament era un broma. Tornant al tema tractat.., has signat contra la Directiva??.

Tal i com et vaig dir, en el meu bloc hi ha un aplicatiu per enviar cartes a tots els parlamentaris europeus Espanyols contra la Directiva. De fet, hi ha també Diferents jocs on hi han manifests en contra que es poden signar..: en www.firmasonlines.com pots trobar un per demanar una manifestació i una per manifestar-te en contra de la Directiva.

Una salutació

Salva ha dit...

Josep, d'acord amb moltes coses que dius, però d'aquí a exigir 40 hores per tothom... Principalment per respectar aquells que volen treballar més (potser sense arribar a les 60), i pensant que molts empresaris i autònoms ja les fan

Maxi ha dit...

Salva, perdona per contestar en un bloc que no es meu, però es que no ho puc evitar al teu comentari. M'explico..:

En principi, les 40h setmanals de jornada son la jornada mitjana màxima setmanal, però si per negociació col.lectiva es realitza una jornada flexible/irregular no hi ha problema, per tant SI es pot arribar a treballar més hores que les 40h, encara que tots els estudis realitzats marquen que prolongar les jornades no vol dir ni molt menys ser més productius.., de fet moltes vegades vol dir el contrari, i Espanya i en concret Catalunya es una mostra clara. Son unes quantes les empreses que dintre dels plans de conciliació i productivitat fan la "apagada de llums a les 18h" en les seves oficines (en les plantes de producció no, es clar!), per obligar als seus treballadors a que MARXIN a casa. El model productiu a de canviar de basar-se en el esforç del treball, per passar a basar-se en la qualitat del treball, per poder ser competitius.

O sigui, que en si, no és només un problema de trencar amb les 48h màximes del tractat de la OIT de 1917 (em sembla), el més perillós es que els empresaris podran pactar individualment amb els seus treballadors la jornada de treball, passant per sobre dels convenis col.lectius. Això deixa totalment indefens al treballador, que tindrà que "acordar" amb l'empresari jornades inacabables o "la porta es molt gran". Degradarem les relacions laborals, al no poder de forma organitzada defensar-nos com a treballadors, situant en una posició de força a les empreses i debilitant els esquemes sindicals i laborals.

Vols treballar més??, ara et tindran per llei que pagar com a hores extres o compensar-te-les més endavant segons convinguis amb el empresari (a no ser que estigui regulat per conveni). Si apliquessin aquesta Directiva.., ni un real més del que ara cobres per les 40h.

En conclusió, que tots els treballadors perdríem de forma clara, però com sempre les classes menys afavorides sobretot. A més de ser una Directiva que trenca amb el model productiu de busqueda de qualitat productiva i qualitat de vida.

Salut.

treballador ha dit...

¿I què hi diu a aquesta directiva (tan anti-treballadors) el govern espanyol del PSOE (socialistes) al que tan suport han donat i donen ICV-EUiA i la direcció d'Esquerra (Puigcercós-Ridao)?

Ja avanço que, per mi, socialistes, Puigcercós i ICV, tot és el mateix. Indirectament amb els suport als socialistes, es dona suport a aquesta perversa directiva que ens fa retrocedir dècades en les fites sòciolaborals per les que tanta gent han lluitat i sofert.

El tripartit socialistes-Esquerra-ICV, molt parlar d'"esquerres", però a la pràctica és tan o més reaccionari i de dretes que el Tony Blair o el Rodrigo Rato (PP).

Josep Cabana ha dit...

Perdona, treballador per no respondre abans, però en aquells dies, estava una mica emprenyat amb Esquerra, i vaig preferir mossegar-me la llengua. Només dir-te, que tens tota la raó.
Salutacions i perdona’m.