61 – Per els difamadors.

Hi ha gent que no sap perdre, però també hi ha gent que no sap guanyar, i el que és pitjor, no sap jugar net. Algun dia hauré d’explicar algunes coses.
Aquests que no saben guanyar i que no saben jugar net, segurament són els mateixos que han utilitzat la por i han omplert la campanya amb mentides difamatòries, com la dels famosos 30.000 euros dels hospital que no existeix.

Aquests difamadors, han dit de Rcat que érem proconvergents. Que érem de dretes o que deixaríem el partit, si no es jugava amb la nostra pilota.
Aquests mateixos difamadors, que segurament són els que no saben guanyar i no van saber jugar net, són els que ara, d’una manera mes o menys directe, ens demanen que ens apartem i que tinguem la boca callada. Són els mateixos que no es creuen allò de “a Esquerra hi cap tothom”. Són els mateixos que llencen sentencies sense argumentar, omplint-t’ho tot de porqueria. Són el mateixos, que després de difamar tant com han pogut, ara adopten el programa de Rcat, que tant havien criticat públicament, tot i que en privat, sempre han reconegut que Rcat, tenia raó.

Aquí us deixo, gràcies al company Salvador Garcia, la defensa de la ponència alternativa de Rcat que va fer en Joan Carretero, i que finalment no vàrem presentar a votació, respectant la decisió de la militància i estalviant a la nova direcció uns minuts de confrontació, oferint-los la nostra col·laboració.
Espero que quedi clar d’una vegada per totes, que Rcat ni som convergents, ni som de dretes, i molt menys, deixarem el partit, a no ser que les coses es posin realment desagradables i lletges.

Tal com vaig dir en el seu moment, jo dong una passa enrera i penso deixar treballar, per respecte a la voluntat de la militància, i per que ha quedat clar que avui per avui, no puc aportar gaires coses, ja que no es creu en les meves aportacions. Però el que no penso fer, és callar i deixar de treballar a l’ombra. Sense posar pals a les rodes, i penso treballar de forma positiva.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos