Estic content que la nova executiva sigui totalment del sector del Sr., Puigcercós. Que ningú em malinterpreti. Hagués preferit que Rcat hagués guanyat les eleccions, però no va ser així. S’ha de saber perdre i reconèixer les victòries dels altres. La passada setmana, va guanyar el sector Puigcercós, i és a ell a qui correspon dirigir el partit durant els propers anys, ens agradi o no. I ho ha de fer amb llibertat, sense les mans lligades i fent tot el que des del seu sector considerin oportú. Segons el seu historial recent i el seu programa, crec que aniran pel camí equivocat, però és el que ha volgut la militància, i no podem fer res més que assumir-ho, respectar-ho, en la mesura del que les nostres idees ens ho permetin, recolzar-ho.
Ens agradi o no, entre tots hem escollit un camí, i ara ja no s’hi valen sectors ni res pel estil. Ara cal fer pinya dins les nostres possibilitats, fins que els esdeveniments, facin sortir a la llum, nous aires de canvi. S’ha escollit continuisme des de l’aparell del partit. Dons així sia. El temps dirà si l’hem encestat o no, (crec que no, però espero equivocar-me)
És per tot això que crec que és bo que sigui un sol sector el que dirigeixi el partit, i els demés ens ho mirem des de diferents punts de vista, però sense posar pals a les rodes. Una executiva, amb una representació proporcional als resultats de les passades eleccions, només comportaria una constant tibantor i ens duria directament a un nou enfrontament, amb el corresponent desgavell d’actuacions i declaracions, i a una davallada electoral suprema. A més, les posicions diametralment oposades i les diferencies personals insalvables, feien difícil aquest tipus executiva. On sí que hi ha d’haver aquesta representació proporcional, és al Consell Nacional, i si fa o no fa, sembla que així és.
Ara vindran les opinions dels “que tot ho saben” i diran que ERC segueix en crisi, ja que la nova executiva es trobarà sola davant d’una oposició que la supera en número, i si s’alien, tenen més força que la nova executiva. Però tots els militants sabem, que si la nova executiva tingués representats dels diferents sectors, “els mateixos que tot ho saben” dirien que ERC segueix en crisi, ja que la nova executiva es veuria embolicada en una constant lluita interna. Sortís el que sortís d’aquest congrés, rebríem osties per tot arreu, com sempre.
També m’agradaria parlar del paper de Rcat en aquest congrés. Durant aquesta passada setmana, no he fet campanya a favor de la esmena a la totalitat que presentava Rcat al congrés d’Esquerra, per nosaltres ERC, ja que no estava molt convençut que fos bona idea presentar-la.
La veritat és que vaig assumir des del primer moment la derrota de Rcat, i la victòria d’en Puigcercós, i creia que el coherent i fins i tot, honest, era deixar treballar als guanyadors. Indirectament, quan es vota al Sr. Puicercós i al Sr. Ridau, es vota el seu programa, i per tant, crec que és de rebut, que el puguin desenvolupar amb plenitud.
Presentar l’esmena a la totalitat portava molts inconvenients, que feien difícil per mi, fer campanya en el seu favor, ja que qualsevol dels supòsits que es poguessin produir, no farien bé a ningú, excepte el de tornar a perdre, que no fa ni be ni mal.
En cas que la esmena a la totalitat de Rcat guanyés, podrien passar moltes coses, i totes desagradables.
1) Que la nova executiva, es passés pel arc del triomf l’esmena, i això portaria directament, aquest cop sí, a una crisi.
2) Que la nova executiva, respectant la voluntat expressada pels assistents al congrés, la seguís al peu de la lletra.
· En cas d’una davallada electoral, la nova executiva culparia a l’esmena a la totalitat de Rcat, d’aquesta davallada.
· En cas d’una recuperació electoral, seria la nova executiva qui l’hauria fet possible i no la estratègia que marca l’esmena a la totalitat de Rcat.
Repeteixo, en Puigcercós va guanyar les eleccions i al ell, amb el seu programa i amb la seva estratègia, és a qui correspon dirigir el partit.
Per tant trobo molt encertada la postura de Rcat, de presentar-la, però retirar-la de la votació. Així hem deixat clar que tenim el nostre projecte, que es pot fer efectiu quan sigui necessari si la militància així ho vol, i al mateix temps, hem deixat llibertat d’acció a la nova executiva per treballar tal com ho volen fer, D’ells, i només ells seran els responsables de l’èxit o el fracàs de les seves accions.
Després de com van anar les eleccions, estic content de com ha anat el congrés. Estic content que la nova executiva sigui lliure, i estic content de ser un reagrupat, que un cop més, s’ha demostrat que som coherents i honestos, i que l’única ambició que tenim, és política i no personal.
Salutacions, independència, sort i encert.
Ens agradi o no, entre tots hem escollit un camí, i ara ja no s’hi valen sectors ni res pel estil. Ara cal fer pinya dins les nostres possibilitats, fins que els esdeveniments, facin sortir a la llum, nous aires de canvi. S’ha escollit continuisme des de l’aparell del partit. Dons així sia. El temps dirà si l’hem encestat o no, (crec que no, però espero equivocar-me)
És per tot això que crec que és bo que sigui un sol sector el que dirigeixi el partit, i els demés ens ho mirem des de diferents punts de vista, però sense posar pals a les rodes. Una executiva, amb una representació proporcional als resultats de les passades eleccions, només comportaria una constant tibantor i ens duria directament a un nou enfrontament, amb el corresponent desgavell d’actuacions i declaracions, i a una davallada electoral suprema. A més, les posicions diametralment oposades i les diferencies personals insalvables, feien difícil aquest tipus executiva. On sí que hi ha d’haver aquesta representació proporcional, és al Consell Nacional, i si fa o no fa, sembla que així és.
Ara vindran les opinions dels “que tot ho saben” i diran que ERC segueix en crisi, ja que la nova executiva es trobarà sola davant d’una oposició que la supera en número, i si s’alien, tenen més força que la nova executiva. Però tots els militants sabem, que si la nova executiva tingués representats dels diferents sectors, “els mateixos que tot ho saben” dirien que ERC segueix en crisi, ja que la nova executiva es veuria embolicada en una constant lluita interna. Sortís el que sortís d’aquest congrés, rebríem osties per tot arreu, com sempre.
També m’agradaria parlar del paper de Rcat en aquest congrés. Durant aquesta passada setmana, no he fet campanya a favor de la esmena a la totalitat que presentava Rcat al congrés d’Esquerra, per nosaltres ERC, ja que no estava molt convençut que fos bona idea presentar-la.
La veritat és que vaig assumir des del primer moment la derrota de Rcat, i la victòria d’en Puigcercós, i creia que el coherent i fins i tot, honest, era deixar treballar als guanyadors. Indirectament, quan es vota al Sr. Puicercós i al Sr. Ridau, es vota el seu programa, i per tant, crec que és de rebut, que el puguin desenvolupar amb plenitud.
Presentar l’esmena a la totalitat portava molts inconvenients, que feien difícil per mi, fer campanya en el seu favor, ja que qualsevol dels supòsits que es poguessin produir, no farien bé a ningú, excepte el de tornar a perdre, que no fa ni be ni mal.
En cas que la esmena a la totalitat de Rcat guanyés, podrien passar moltes coses, i totes desagradables.
1) Que la nova executiva, es passés pel arc del triomf l’esmena, i això portaria directament, aquest cop sí, a una crisi.
2) Que la nova executiva, respectant la voluntat expressada pels assistents al congrés, la seguís al peu de la lletra.
· En cas d’una davallada electoral, la nova executiva culparia a l’esmena a la totalitat de Rcat, d’aquesta davallada.
· En cas d’una recuperació electoral, seria la nova executiva qui l’hauria fet possible i no la estratègia que marca l’esmena a la totalitat de Rcat.
Repeteixo, en Puigcercós va guanyar les eleccions i al ell, amb el seu programa i amb la seva estratègia, és a qui correspon dirigir el partit.
Per tant trobo molt encertada la postura de Rcat, de presentar-la, però retirar-la de la votació. Així hem deixat clar que tenim el nostre projecte, que es pot fer efectiu quan sigui necessari si la militància així ho vol, i al mateix temps, hem deixat llibertat d’acció a la nova executiva per treballar tal com ho volen fer, D’ells, i només ells seran els responsables de l’èxit o el fracàs de les seves accions.
Després de com van anar les eleccions, estic content de com ha anat el congrés. Estic content que la nova executiva sigui lliure, i estic content de ser un reagrupat, que un cop més, s’ha demostrat que som coherents i honestos, i que l’única ambició que tenim, és política i no personal.
Salutacions, independència, sort i encert.
Reagrupem-nos.
Entrades
1 comentari:
saber perdre vol dir ara deixar fer i tancar la web. I no permetre que alguns reagrupats despatxin bilis a la seva pagina.
Intervenir en el plenari i després riure que el secretari general doni resposta, es molt patetic, crec sincerament que gent com aquesta no ens interesa,
millor al prc o a les cup
Publica un comentari a l'entrada