Be, després de gastar-li una broma a meu amic, en Joan Puig, que si veu el títol, haurà dit “Que dirà ara aquest?”, l’escrit no va dirigit a ell, sinó al Sr. Felip Puig.
Des d’aquest bloc, he posat verds al PSC, i a EUiA de Blanes, i de tant en tant a Esquerra. Si no recordo malament, no he parlat mai del PP, i ben poques coses he dit de CiU.
Sempre m’he manifestat a favor del pacte entre CiU i Esquerra a Blanes per tal de fer al candidat convergent, l’alcalde de la meva vila. També he fet algun escrit on lloava al militant d’aquest partit, l’Alfons López Tena. La critica més gran que he fet a CiU, és la de demanar-los que surtin d’una vegada per totes de l’armari independentista i deixin enrera l’autonomisme. A més, soc un Reagrupat, i per tant, maliciosament i injustament titllat de pro-convergent.
La veritat és que em sorprèn que encara no hagi posat el dit al ull d’aquest partit, ja que no és precisament, la nineta dels meus ulls. En franquesa, i ara que no em llegeix ningú, a l’Artur Mas, l’anomeno Artur “Figo” Mas. Mai els hi perdonaré el seu acte de traïció al Parlament, amb l’estatut del 30 de setembre.
Els dirigents de CiU, des de que van deixar de governar, han fet una oposició molt barroera i de molt baix nivell. Declaracions de l’Artur Mas o del Felip Puig, han estat sempre, fregant la demagògia, tot i que el gran crak en aquest sentit, és el Sr. Madí (algun dia li he dedicar un escrit) No són els únics, i a tots els partits, de tant en tant, surt alguna declaració que es força dubtosa amb la veritat, però cal recordar, que després de 23 anys de govern, un cop van ser a l’oposició, des de CiU, es feien unes declaracions que semblaven, el sector radical dels Maulets.
Feien unes declaracions, que a mi, em recordaven massa al estil Zaplana/Acebes. Crec que van treballar massa temps i amb massa complicitat amb el PP, i alguna cosa se’ls hi va enganxar.
Un exemple d’aquest tipus de declaracions, són les fetes per el Sr. Puig, en Felip Puig, posant en dubte els càrrecs que ocupen el Sr. Ernest Benach i el Sr. Carod-Rovira, després dels resultats de les eleccions dins d’Esquerra o ERC (jo prefereixo les tres sigles) Concretament ha dit:
“Una certa debilitat institucional de la segona autoritat del país, el president del Parlament, i del número dos de l’executiu català, el seu vice-president”. “Això els dóna, tant a Benach com a Carod, certa feblesa institucionals a l‘hora d’exercir les seves altes responsabilitats”
Si es pensa dues vegades, això no ho pot dir ningú de CiU (ah me’n oblidava que jo era dels que escrivia CyU), ja que CiU, precisament, ha tingut Presidents del Parlament, i no crec que cap d’ells, en unes eleccions democràtiques dins de CiU, haguessin tret uns grans resultats. I el Sr. Mas, mentres era Conseller en Cap, tampoc tenia un recolzament absolut dins de la seva formació, i cal recordar que va ser escollit a dit. Per altre banda, al primer tripartit, el Conseller en Cap era el Sr. Bargalló, i a ningú se li hagués acudit pensar que això li suposava tenir un fort lideratge dins d’ERC (Ho sento, lo d’Esquerra, no m’agrada)
El Sr Puig, en Felip Puig, el que hauria de fer, en lloc de ficar-se a la casa dels demés, és vigilar que és el que passa a casa seva, que molts criden que volen un procés com el que ha fet ERC, i la direcció de CiU, no està per fer aquestes juguesques arriscades, que ves a saber com acaben. Quan hagi fet això, potser aconsegueix que CiU, sigui un partit soberanista, característica de la que ell tant fa bandera, però que alhora de la veritat, es un partit autonomista/espanyolista.
El Sr. Puig, en Felip Puig, hauria de pensar, que tard o d’hora, haurà de buscar la complicitat d’ERC si vol governar, i amb aquest tipus de declaracions, la veritat, s’ho passa mes difícil. Si vols el suport d’algú, és més fàcil que te’l doni, si no intentes posar-lo contra les cordes o en evidència constantment, sobretot, amb declaracions que no tenen cap raó de ser.
Sr. Felip Puig, vigili casa seva, deixi tranquil·la a ERC, que potser així, i si algun dia deixen de ser un partit sucursalista del Regne d’Espanya, podrem parlar.
Salutacions i independència.
Des d’aquest bloc, he posat verds al PSC, i a EUiA de Blanes, i de tant en tant a Esquerra. Si no recordo malament, no he parlat mai del PP, i ben poques coses he dit de CiU.
Sempre m’he manifestat a favor del pacte entre CiU i Esquerra a Blanes per tal de fer al candidat convergent, l’alcalde de la meva vila. També he fet algun escrit on lloava al militant d’aquest partit, l’Alfons López Tena. La critica més gran que he fet a CiU, és la de demanar-los que surtin d’una vegada per totes de l’armari independentista i deixin enrera l’autonomisme. A més, soc un Reagrupat, i per tant, maliciosament i injustament titllat de pro-convergent.
La veritat és que em sorprèn que encara no hagi posat el dit al ull d’aquest partit, ja que no és precisament, la nineta dels meus ulls. En franquesa, i ara que no em llegeix ningú, a l’Artur Mas, l’anomeno Artur “Figo” Mas. Mai els hi perdonaré el seu acte de traïció al Parlament, amb l’estatut del 30 de setembre.
Els dirigents de CiU, des de que van deixar de governar, han fet una oposició molt barroera i de molt baix nivell. Declaracions de l’Artur Mas o del Felip Puig, han estat sempre, fregant la demagògia, tot i que el gran crak en aquest sentit, és el Sr. Madí (algun dia li he dedicar un escrit) No són els únics, i a tots els partits, de tant en tant, surt alguna declaració que es força dubtosa amb la veritat, però cal recordar, que després de 23 anys de govern, un cop van ser a l’oposició, des de CiU, es feien unes declaracions que semblaven, el sector radical dels Maulets.
Feien unes declaracions, que a mi, em recordaven massa al estil Zaplana/Acebes. Crec que van treballar massa temps i amb massa complicitat amb el PP, i alguna cosa se’ls hi va enganxar.
Un exemple d’aquest tipus de declaracions, són les fetes per el Sr. Puig, en Felip Puig, posant en dubte els càrrecs que ocupen el Sr. Ernest Benach i el Sr. Carod-Rovira, després dels resultats de les eleccions dins d’Esquerra o ERC (jo prefereixo les tres sigles) Concretament ha dit:
“Una certa debilitat institucional de la segona autoritat del país, el president del Parlament, i del número dos de l’executiu català, el seu vice-president”. “Això els dóna, tant a Benach com a Carod, certa feblesa institucionals a l‘hora d’exercir les seves altes responsabilitats”
Si es pensa dues vegades, això no ho pot dir ningú de CiU (ah me’n oblidava que jo era dels que escrivia CyU), ja que CiU, precisament, ha tingut Presidents del Parlament, i no crec que cap d’ells, en unes eleccions democràtiques dins de CiU, haguessin tret uns grans resultats. I el Sr. Mas, mentres era Conseller en Cap, tampoc tenia un recolzament absolut dins de la seva formació, i cal recordar que va ser escollit a dit. Per altre banda, al primer tripartit, el Conseller en Cap era el Sr. Bargalló, i a ningú se li hagués acudit pensar que això li suposava tenir un fort lideratge dins d’ERC (Ho sento, lo d’Esquerra, no m’agrada)
El Sr Puig, en Felip Puig, el que hauria de fer, en lloc de ficar-se a la casa dels demés, és vigilar que és el que passa a casa seva, que molts criden que volen un procés com el que ha fet ERC, i la direcció de CiU, no està per fer aquestes juguesques arriscades, que ves a saber com acaben. Quan hagi fet això, potser aconsegueix que CiU, sigui un partit soberanista, característica de la que ell tant fa bandera, però que alhora de la veritat, es un partit autonomista/espanyolista.
El Sr. Puig, en Felip Puig, hauria de pensar, que tard o d’hora, haurà de buscar la complicitat d’ERC si vol governar, i amb aquest tipus de declaracions, la veritat, s’ho passa mes difícil. Si vols el suport d’algú, és més fàcil que te’l doni, si no intentes posar-lo contra les cordes o en evidència constantment, sobretot, amb declaracions que no tenen cap raó de ser.
Sr. Felip Puig, vigili casa seva, deixi tranquil·la a ERC, que potser així, i si algun dia deixen de ser un partit sucursalista del Regne d’Espanya, podrem parlar.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada