Si no ho tinc malentès, el Decret de Nova Planta que van promulgar les forces borbòniques un cop acabada la Guerra de Successió (alguns, tendenciosament volen afegir-hi lo de “a la Corona Espanyola) encara és vigent. Potser estic errat, però estigui vigent o no, a vegades ho sembla.
El Decret de Nova Planta va servir per enderrocar tot allò que feia real la Nació Cathalana. Va servir per enderrocar coses tant importants com les institucions pròpies de Cathalunya, com d’altres de la vida quotidiana dels habitants del principat, com per exemple el fet que els catalans, només podien tenir un ganivet, i encadenat a la taula.
El Decret de Nova Planta és un pla perfectament estudiat, per tal d’assolir els tres estats necessaris per tal de fer una conquesta total sobre un territori.
El primer pas és la invasió, on el fi és el d’arreplegar amb tot el que es pugui, ja que tard o d’hora, els invasors, seran expulsats, ja sigui amb impostos abusius o amb saquejos.
Però si es vol anar més enllà, i evitar ser expulsats, cal fer el segon pas. La colonització. És tracta de enviar-hi tants civils propis a les noves terres ocupades com sigui possible. L’exemple perfecte és el dels colons que van arribar a les Amèriques, que eren enviats pel estat per tal de garantir i reforçar la seva presència i el seu poder als nous territoris conquerits. Avui en dia, Israel és en aquesta etapa als territoris ocupats de Palestina, o la Xina al Tibet. Però aquest segon pas, no garanteix l’èxit, ja que potser que finalment, siguin els mateixos colons, els que facin marxar a la potencia invasora. Tal com va passar a tot Amèrica.
Així dons, cal arribar al tercer pas. La assimilació. Aquest pas el que busca és que els habitants dels territoris ocupats, deixin de pensar en la força invasora, com una força hostil, sinó com una força alliberadora i sobretot positiva, i amb el temps, fins i tot, pròpia.
Per aconseguir això, no es pot utilitzar la força de les armes, sinó que s’ha de ser molt més discret, i el que s’ha d’utilitzar, és la força de la paraula (mentidera) la força de les polítiques socials, de la educació (ensinistrament) i la força de la comunicació (manipulada).
De tot això en tenim molts exemples.
De la força de la paraula (mentidera) podríem dir allò del destí comú. O lo de la universalitat d’una llengua envers un altre. L’exponent màxim de tot això, és allò que una mentida repetida mil cops, passa a ser veritat.
De la força de les polítiques socials, podríem dir que va ser allò d’obrir el mercat americà als comerciants catalans, per tal que pogueren millorar la seva qualitat de vida. Però el fi últim d’aquest obertura de mercat, no era social en vers els habitants catalans, sinó el fet que aquest veiessin en les autoritats invasores, una font de riquesa i se’n oblidessin de les autoritats pròpies del territori. Tant si val si eren aquestes mateixes autoritats que ara obren mercats, les que havien tancat prèviament aquest mercat.
De la força de la educació (ensinistrament) podríem dir allò que els Reis Catòlics van ser els primers Reis d’Espanya, quan en aquells temps, Espanya, en el millor dels casos, no passava d’un accident geogràfic, i en cap cas era una realitat política i social. Bàsicament es tracta de manipular l’historia.
I lo de la força de la comunicació, del que es tracta, és de donar prestigi a la cultura, a les autoritats, a la historia i a l’art dels invasors, i titllar de provincians, tots aquest aspectes propis del territori. Així és com veiem com “Don Quijote” és una gran obra literària, mentres que “Tirant lo blanc” queda relegat al oblit. O que les autoritats espanyoles tenen caràcter internacional, mentres que les catalanes son titllades molts cops de tribals. O es parla de la Grandesa d’Espanya, i no es diu res del enorme protagonisme que tenien els catalans (i només catalans) al mediterrani. O com els nostres cantants o escriptors, utilitzen sense embuts una llengua que no és la pròpia del territori, emparats en el mercat, quan en realitat ho fan per que els hi surt de dintre (involuntàriament) ja que algú s’ha encarregat de fer del castellà un idioma amb prestigi, i del català, un idioma per l’ús intern i gràcies.
Tot aquest procés assimilador, continua avui dia, i un dels seus puntals és, voluntàriament o no, TVC.
Només cal veure el desplegament, crec que del tot desmesurat, de l’Expo de Zaragoza. É una notícia tant important com per fer que els Telenotícies es facin des de la pròpia exposició? M’agradaria saber quant temps han dedicat les televisions europees a la inauguració de l’Expo, i segur que no ho van considerar tant important. De fet, va fer TVC el mateix desplegament de mitjans per cobrir la Expo de Hannover? Evidentment, no. Així que diferencia a una expo de l’altre? Dons que la de Zaragoza, és espanyola. Com TVC? Informativament parlant, no te cap sentit aquest desplegament brutal a la Expo de Zaragoza.
Crec que darrera aquest impressionat desplegament informatiu, no hi ha un altre raó que la de fer país. I fer país espanyol. El mateix es pot dir del temps dedicat a la selecció espanyola durant la present Eurocopa.
Si TVC és la televisió autonòmica de Catalunya, s’ha de dedicar a informar sobretot de Catalunya, i després tocar als temes relacionats amb altres territoris per igual, Vull dir que crec que TVC hauria de dedicar el mateix temps a la Expo de Zaragoza que a la Expo de Hannover, o si fa o no fa, el mateix temps a la selecció espanyola que a la alemanya.
També trobo estrany que TVC, prefereixi utilitzar termes com “estrelles” enlloc de “estels”, o “disfrutar” enlloc de “gaudir”, o “parlar” enlloc de xerrar o enraonar.
TVC, i la corporació en general, és un exemple clar, d’allò que diu el Tractat de Nova Planta:
"... el mayor cuidado en introducir la lengua castellana (o el sentiment nacional espanyol), a cuyo fin se darán las providencias mas templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado".
És cert que TVC, molts cops ha fet documentals i notícies clarament amb un to de sentiment català, i exclusivament català, però si va acompanyat d’aquests altres aspectes, el sentiment de lo català, queda del tot solapat, davant d’aquest foment del sentiment de lo “español”, que també provoca TVC.
No demano que s’exagerin les notícies de tall català a TVC, més aviat prefereixo que siguin tractades amb l’equilibri adequat, però el que si demano, es que no es faci un enaltiment de les notícies que d’una manera molt dissimulada, que creen un clar sentiment nacional “español”.
Salutacions i independència.
El Decret de Nova Planta va servir per enderrocar tot allò que feia real la Nació Cathalana. Va servir per enderrocar coses tant importants com les institucions pròpies de Cathalunya, com d’altres de la vida quotidiana dels habitants del principat, com per exemple el fet que els catalans, només podien tenir un ganivet, i encadenat a la taula.
El Decret de Nova Planta és un pla perfectament estudiat, per tal d’assolir els tres estats necessaris per tal de fer una conquesta total sobre un territori.
El primer pas és la invasió, on el fi és el d’arreplegar amb tot el que es pugui, ja que tard o d’hora, els invasors, seran expulsats, ja sigui amb impostos abusius o amb saquejos.
Però si es vol anar més enllà, i evitar ser expulsats, cal fer el segon pas. La colonització. És tracta de enviar-hi tants civils propis a les noves terres ocupades com sigui possible. L’exemple perfecte és el dels colons que van arribar a les Amèriques, que eren enviats pel estat per tal de garantir i reforçar la seva presència i el seu poder als nous territoris conquerits. Avui en dia, Israel és en aquesta etapa als territoris ocupats de Palestina, o la Xina al Tibet. Però aquest segon pas, no garanteix l’èxit, ja que potser que finalment, siguin els mateixos colons, els que facin marxar a la potencia invasora. Tal com va passar a tot Amèrica.
Així dons, cal arribar al tercer pas. La assimilació. Aquest pas el que busca és que els habitants dels territoris ocupats, deixin de pensar en la força invasora, com una força hostil, sinó com una força alliberadora i sobretot positiva, i amb el temps, fins i tot, pròpia.
Per aconseguir això, no es pot utilitzar la força de les armes, sinó que s’ha de ser molt més discret, i el que s’ha d’utilitzar, és la força de la paraula (mentidera) la força de les polítiques socials, de la educació (ensinistrament) i la força de la comunicació (manipulada).
De tot això en tenim molts exemples.
De la força de la paraula (mentidera) podríem dir allò del destí comú. O lo de la universalitat d’una llengua envers un altre. L’exponent màxim de tot això, és allò que una mentida repetida mil cops, passa a ser veritat.
De la força de les polítiques socials, podríem dir que va ser allò d’obrir el mercat americà als comerciants catalans, per tal que pogueren millorar la seva qualitat de vida. Però el fi últim d’aquest obertura de mercat, no era social en vers els habitants catalans, sinó el fet que aquest veiessin en les autoritats invasores, una font de riquesa i se’n oblidessin de les autoritats pròpies del territori. Tant si val si eren aquestes mateixes autoritats que ara obren mercats, les que havien tancat prèviament aquest mercat.
De la força de la educació (ensinistrament) podríem dir allò que els Reis Catòlics van ser els primers Reis d’Espanya, quan en aquells temps, Espanya, en el millor dels casos, no passava d’un accident geogràfic, i en cap cas era una realitat política i social. Bàsicament es tracta de manipular l’historia.
I lo de la força de la comunicació, del que es tracta, és de donar prestigi a la cultura, a les autoritats, a la historia i a l’art dels invasors, i titllar de provincians, tots aquest aspectes propis del territori. Així és com veiem com “Don Quijote” és una gran obra literària, mentres que “Tirant lo blanc” queda relegat al oblit. O que les autoritats espanyoles tenen caràcter internacional, mentres que les catalanes son titllades molts cops de tribals. O es parla de la Grandesa d’Espanya, i no es diu res del enorme protagonisme que tenien els catalans (i només catalans) al mediterrani. O com els nostres cantants o escriptors, utilitzen sense embuts una llengua que no és la pròpia del territori, emparats en el mercat, quan en realitat ho fan per que els hi surt de dintre (involuntàriament) ja que algú s’ha encarregat de fer del castellà un idioma amb prestigi, i del català, un idioma per l’ús intern i gràcies.
Tot aquest procés assimilador, continua avui dia, i un dels seus puntals és, voluntàriament o no, TVC.
Només cal veure el desplegament, crec que del tot desmesurat, de l’Expo de Zaragoza. É una notícia tant important com per fer que els Telenotícies es facin des de la pròpia exposició? M’agradaria saber quant temps han dedicat les televisions europees a la inauguració de l’Expo, i segur que no ho van considerar tant important. De fet, va fer TVC el mateix desplegament de mitjans per cobrir la Expo de Hannover? Evidentment, no. Així que diferencia a una expo de l’altre? Dons que la de Zaragoza, és espanyola. Com TVC? Informativament parlant, no te cap sentit aquest desplegament brutal a la Expo de Zaragoza.
Crec que darrera aquest impressionat desplegament informatiu, no hi ha un altre raó que la de fer país. I fer país espanyol. El mateix es pot dir del temps dedicat a la selecció espanyola durant la present Eurocopa.
Si TVC és la televisió autonòmica de Catalunya, s’ha de dedicar a informar sobretot de Catalunya, i després tocar als temes relacionats amb altres territoris per igual, Vull dir que crec que TVC hauria de dedicar el mateix temps a la Expo de Zaragoza que a la Expo de Hannover, o si fa o no fa, el mateix temps a la selecció espanyola que a la alemanya.
També trobo estrany que TVC, prefereixi utilitzar termes com “estrelles” enlloc de “estels”, o “disfrutar” enlloc de “gaudir”, o “parlar” enlloc de xerrar o enraonar.
TVC, i la corporació en general, és un exemple clar, d’allò que diu el Tractat de Nova Planta:
"... el mayor cuidado en introducir la lengua castellana (o el sentiment nacional espanyol), a cuyo fin se darán las providencias mas templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado".
És cert que TVC, molts cops ha fet documentals i notícies clarament amb un to de sentiment català, i exclusivament català, però si va acompanyat d’aquests altres aspectes, el sentiment de lo català, queda del tot solapat, davant d’aquest foment del sentiment de lo “español”, que també provoca TVC.
No demano que s’exagerin les notícies de tall català a TVC, més aviat prefereixo que siguin tractades amb l’equilibri adequat, però el que si demano, es que no es faci un enaltiment de les notícies que d’una manera molt dissimulada, que creen un clar sentiment nacional “español”.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.
Entrades
3 comentaris:
Hola Josep.., per respondre al teu escrit et faig referència a un article de Vicenç Navarro.
Aquest home es una persona a tenir en compte, juntament amb Noam Chomsky, Ignacio Ramonet, i altres lliures pensadors.
Hola Maxi.
Tot i que sembli que el meu escrit i l’article que ens suggereixes, són diametralment oposats, crec que ambdós escrits diem el mateix, vist des dels extrems d’aquest diàmetre.
Ell es queixa de la tendència convergent dels mitjans de comunicació públics, des del punt de vista d’un no-nacionalista, i jo em queixo del mateix des d’un punt de vista independentista.
Però com ja saps, no em crec això del no-nacionalisme, que en el fons i en la pràctica, dona suport, encara que sigui per la no-acció, al nacionalisme excloent espanyol.
Per altre banda, la tendència convergent dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, no és una cosa que costi massa de veure, i si s’analitza una mica, canta molt.
El problema és quan es fan coses aparentment innocents, com lo de la Expo de Zaragoza, que això no sembla que porti cap tipus de contingut polític, i en realitat és una injecció directa a vena, de sentiment nacional espanyol.
Per acabar, només dir-te que en defensa de la Mònica Terribas, hauríem de preguntar a CiU, que en pensen d’ella, ja que més d’un cop els a deixat amb el cul a l’aire.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.
Em fa gràcia que alguns socialistes acusin TV3 de "nacionalista" quan en realitat TV3 és avui "socialista espanyola" al 80-90% de continguts informatius, de programació i de la ideologia induïda per part del personal "pijoprogre" que hi ha en plantilla.
És el que té el socialisme, que quan controla els mitjans en alta proporció i abast, encara els voldria arribar a controlar TOTALMENT, fèrriament, arribant al 100% del domini.
D'aquí que, a més del que he dit al principi, també els socialistes són els actuals AMOS i senyors de TV3.
Però amb això encara no en tenen prou.
Aleshores surten els Juan Ferran (de la crosta), els Bolaño -càrrec de confiança de primera línia de Montilla- que amenaça ("iremos a por vosotros" li va etzibar a un periodista de La Vanguardia), el Manuel Mas -PSOE-MataróMADRID- que demana el "cap" (textual) de la Terribas, l'Ernest Maragall que s'atreveix a telefonar en ple programa del matí de Cat. Ràdio per "alliçonar" al periodista, el Josep Marigó bon aprenent a nivell domèstic, que quan era alcalde es dedicava a fer "trucadetes" a periodistes, el Vicente Navarro que els hi riu les gràcies a tots plegats i diu que encara és poc........., i la gent de BONA FE o manca d'informació com el Maxi que els hi dóna crèdit.....
Josep, l'espanyolisme (o nacionalisme espanyol, o imperialisme espanyol disfressat de socialisme/"suposades esquerres", diguem-li com vulguem) és insaciable, per això quan Esquerra (ex-ERC) els ha donat el ditet, el PscPsoE s'ha agafat tot el braç, i encara vol més, més i més.
Creu-me que quan, a recomanació del Maxi, llegeixo l'article del Vicente Navarro, quan escolto les paraules de Juan Ferran (el de la crosta) o sento alguns socialistes, creu-me que els veig a venir en allò que voldrien:
uns mitjans de comunicació i uns periodistes totalment al servei del dirigent polític (que va DICTANT...) estalinista-socialista de torn, com a les ordres fèrries del politburó/nomenklatura d'Stalin i de Breznev havien d'estar tots els professionals, locutors i periodistes dels diaris Pravda i TVs del règims dels antics Estats comunistes havien d'estar, amb la diferència que, avui dia, amb l'excusa de la "progressia i les esquerres" (només és l'excusa perquè els socialistes són avui tan o més de dretes que les dretes "oficials"), en realitat, el que fan els socialistes i adjacents és accelerar la definitiva espanyolització de TV3 i Cat. Ràdio, molt més del que ja ho estava d'espanyolitzada en l'època Pujol.
És el que et dic, l'espanyolisme dels socialistes i satèl·lits és insaciable.
Aquest tripartit de la Generalitat no porta res de bo, ni als treballadors, ni als obrers, ni a Catalunya.
Publica un comentari a l'entrada