Carta publicada al "Diari de Girona" el 2 de juliol de 2007.
I També al setmanari "Cafè amb Llet", al 6 de juliol de 2007
Recentment es va constituir l’Ajuntament de Blanes, i va passar el que tenia que passar. Un cop allunyades les connotacions i sentiments personals de tots i cadascun de nosaltres, la cosa no podia acabar d’un altre manera. La equació estava feta i només calia fer un bon plantejament. Els resultats de les eleccions va fer que les regidories de l’Ajuntament de Blanes quedessin dividides en dos grans sectors. Per un costat el centre/esquerra amb un regidor de més, i per l’altre banda el centre/dreta amb forces contradiccions entre les diferents opcions polítiques d’aquest color (uns son nacionalistes catalans, uns altres son nacionalistes espanyols i uns altres son anti-tothom)
Tot era fàcil i només calia fer-ho. Les esquerres havien guanyat les eleccions, d’una forma ajustada, però també d’una manera clara. Però vet aquí que els senyors d’ERC, van i voten a favor del candidat de CiU i del resta de les forces polítiques de la dreta.
“Però com s’atreveixen?” pensaran molts. “A més a més, ho han fet de franc, ja que ni tant sols formaran part del govern de la vila” pensaran altres. “Ni tant sols s’han venut per una cadira?, així dons, Perquè ho han fet? Potser van prendre la decisió en un altre calçotada d’aquelles que fan ells”.
Dons crec que ho han fet per que no han tingut un altre alternativa. Que podien fer, si el candidat de la llista mes votada, el Sr. Marigó del PSC, no els hi ha demanat ni tant sols que s’abstinguessin?
Quan és menysprea a algú d’una manera tant contundent i rotunda com ho ha fet el Sr. Marigó, es normal que els budells, l’estómac i el cor del menyspreat es girin en contra de qui fa aquest menyspreu. Però si hi afegim que el candidat de CiU, no només no menysprea, sinó que escolta i fa un esforç, dons la cosa es força clara.
Diuen que el R. Madrid no ha guanyat la lliga, sinó que la perdut el Barça. Dons una cosa semblant li ha passat al Sr. Marigó. No es que el Sr. Trias hagi guanyat l’alcaldia, sinó que el Sr. Marigó, quan ho tenia tot a favor, l’ha deixada escapar, la perduda, de la forma mes infantil que hom pugui imaginar.
Ara, el Sr. Marigó, acusarà a ERC d’haver-se venut a les dretes. De no ser conseqüent. De no tenir coherència. Però l’únic culpable de que ell no hagi sortit reelegit, és ell mateix. És ell qui ha tancat totes les portes a ERC, posant en perill un pacte de govern d’esquerres, i ell és el culpable de que finalment hagi passat el que ha passat. I això es veia venir.
El Sr. Marigó ha fet allò de “o vens amb mi sense protestar gens, o no jugues”. Ja ho va demostrar mentres era l’alcalde, i a seguit practicant aquesta tàctica durant la campanya electoral, i el que es pitjor, en la política de pactes post-electorals. Tot seran critiques a ERC, però, que podien fer sinó? El Sr. Marigó els ha portat directament a la porta de CiU, que només ha tingut que posar-se de cara, amb voluntat negociadora i amb ganes de fer feina.
El Sr. Salmerón, i segurament els seus votants, estaran força enfadats per la decisió d’ERC. Però amb qui haurien d’abocar el seu malestar, es amb el Sr. Marigó, que ha actuat d’una manera que només podia passar, el que ha passat. Era un risc mes que evident. El Sr. Marigó ha jugat amb foc, i aquest hauria de ser el veritable motiu de la ràbia continguda dels votants de ICV-EUiA. Que no s’enfadin amb els qui han estat apartats de tot, sinó amb qui aparta i discrimina. També han d’acceptar la seva part de responsabilitat, ja que son, d’una manera o altre, còmplices de la mort del tripartit a Blanes. Haurien d’haver previst el que podia passar, i plantar-se, obligant al Sr. Marigó a baixar-se del burro, i obrir converses amb ERC. Potser és per aquest “o vens amb mi sense protestar gens, o no jugues”, que ICV-EUiA a callat i a sigut un bon minyó.
Que esperaven? Arraconar a ERC al mes negre dels abismes, i a mes, que ERC els hi rigués les gràcies? Vinga va.
ERC s’ha buscat la vida, i ha adaptat els seu programa, dintre d’uns paràmetres acceptables per ells, per dur-lo a terme, que és el que han de fer els partits polítics.
En els discursos que s’han fet després del la elecció del nou alcalde, tant el Sr. Marigó com el Sr. Salmerón, han dit sense dir-ho, que ERC no té honestedat. Jo no sé el que entendran ells per “Honestedat”. El que sí tinc clar que no és honest, és deixar de banda, fins a la humiliació publica, al que fins no fa gaire, i és encara en molts llocs, un soci de govern. Això, no es ser honest, Això és voler-se repartir el pastis. A mes a mes, el Sr. Salmerón, s’ha premés donar lliçons de amb qui es pot pactar i amb qui no. Fa falta que es faci un llistat dels llocs on ICV-EUiA a pactat amb el PP? Si fins i tot, ha tingut converses amb Falange de la JONS a Ardales.
El Sr. Salmerón, també ha acusat, entre línies, a ERC de provocar la abstenció entre la població, amb aquestes actuacions tant estranyes. El que també es pot pensar, es que el que provoca el creixement del abstencionisme entre la població, es la política de fidelització cega a un altre força política. Per que han d’anar a votar els simpatitzants de ICV-EUiA, si els seus vots aniran, sense dubte, al Sr. Marigó? Això, segur que provoca abstenció.
En definitiva, ha guanyat l’alcaldia, qui l’ha volguda guanyar, posant-se d’acord amb qui a calgut. I l’ha perduda, qui amb un atac de supèrbia, no s’ha volgut posar d’acord amb ningú.
ERC no es la marca blanca de ningú, i a aquestes alçades, ja ho hauria de saber tothom. ERC té un programa per defendre, i segurament ha pactat amb qui li ha donat mes possibilitats de fer-ho.
A qui a pogut sorprendre la decisió d’ERC? Dons a quasi tothom, però al Sr. Salmerón, i sobretot al Sr. Marigó, no. Ells son els qui l’han provocat.
I També al setmanari "Cafè amb Llet", al 6 de juliol de 2007
Recentment es va constituir l’Ajuntament de Blanes, i va passar el que tenia que passar. Un cop allunyades les connotacions i sentiments personals de tots i cadascun de nosaltres, la cosa no podia acabar d’un altre manera. La equació estava feta i només calia fer un bon plantejament. Els resultats de les eleccions va fer que les regidories de l’Ajuntament de Blanes quedessin dividides en dos grans sectors. Per un costat el centre/esquerra amb un regidor de més, i per l’altre banda el centre/dreta amb forces contradiccions entre les diferents opcions polítiques d’aquest color (uns son nacionalistes catalans, uns altres son nacionalistes espanyols i uns altres son anti-tothom)
Tot era fàcil i només calia fer-ho. Les esquerres havien guanyat les eleccions, d’una forma ajustada, però també d’una manera clara. Però vet aquí que els senyors d’ERC, van i voten a favor del candidat de CiU i del resta de les forces polítiques de la dreta.
“Però com s’atreveixen?” pensaran molts. “A més a més, ho han fet de franc, ja que ni tant sols formaran part del govern de la vila” pensaran altres. “Ni tant sols s’han venut per una cadira?, així dons, Perquè ho han fet? Potser van prendre la decisió en un altre calçotada d’aquelles que fan ells”.
Dons crec que ho han fet per que no han tingut un altre alternativa. Que podien fer, si el candidat de la llista mes votada, el Sr. Marigó del PSC, no els hi ha demanat ni tant sols que s’abstinguessin?
Quan és menysprea a algú d’una manera tant contundent i rotunda com ho ha fet el Sr. Marigó, es normal que els budells, l’estómac i el cor del menyspreat es girin en contra de qui fa aquest menyspreu. Però si hi afegim que el candidat de CiU, no només no menysprea, sinó que escolta i fa un esforç, dons la cosa es força clara.
Diuen que el R. Madrid no ha guanyat la lliga, sinó que la perdut el Barça. Dons una cosa semblant li ha passat al Sr. Marigó. No es que el Sr. Trias hagi guanyat l’alcaldia, sinó que el Sr. Marigó, quan ho tenia tot a favor, l’ha deixada escapar, la perduda, de la forma mes infantil que hom pugui imaginar.
Ara, el Sr. Marigó, acusarà a ERC d’haver-se venut a les dretes. De no ser conseqüent. De no tenir coherència. Però l’únic culpable de que ell no hagi sortit reelegit, és ell mateix. És ell qui ha tancat totes les portes a ERC, posant en perill un pacte de govern d’esquerres, i ell és el culpable de que finalment hagi passat el que ha passat. I això es veia venir.
El Sr. Marigó ha fet allò de “o vens amb mi sense protestar gens, o no jugues”. Ja ho va demostrar mentres era l’alcalde, i a seguit practicant aquesta tàctica durant la campanya electoral, i el que es pitjor, en la política de pactes post-electorals. Tot seran critiques a ERC, però, que podien fer sinó? El Sr. Marigó els ha portat directament a la porta de CiU, que només ha tingut que posar-se de cara, amb voluntat negociadora i amb ganes de fer feina.
El Sr. Salmerón, i segurament els seus votants, estaran força enfadats per la decisió d’ERC. Però amb qui haurien d’abocar el seu malestar, es amb el Sr. Marigó, que ha actuat d’una manera que només podia passar, el que ha passat. Era un risc mes que evident. El Sr. Marigó ha jugat amb foc, i aquest hauria de ser el veritable motiu de la ràbia continguda dels votants de ICV-EUiA. Que no s’enfadin amb els qui han estat apartats de tot, sinó amb qui aparta i discrimina. També han d’acceptar la seva part de responsabilitat, ja que son, d’una manera o altre, còmplices de la mort del tripartit a Blanes. Haurien d’haver previst el que podia passar, i plantar-se, obligant al Sr. Marigó a baixar-se del burro, i obrir converses amb ERC. Potser és per aquest “o vens amb mi sense protestar gens, o no jugues”, que ICV-EUiA a callat i a sigut un bon minyó.
Que esperaven? Arraconar a ERC al mes negre dels abismes, i a mes, que ERC els hi rigués les gràcies? Vinga va.
ERC s’ha buscat la vida, i ha adaptat els seu programa, dintre d’uns paràmetres acceptables per ells, per dur-lo a terme, que és el que han de fer els partits polítics.
En els discursos que s’han fet després del la elecció del nou alcalde, tant el Sr. Marigó com el Sr. Salmerón, han dit sense dir-ho, que ERC no té honestedat. Jo no sé el que entendran ells per “Honestedat”. El que sí tinc clar que no és honest, és deixar de banda, fins a la humiliació publica, al que fins no fa gaire, i és encara en molts llocs, un soci de govern. Això, no es ser honest, Això és voler-se repartir el pastis. A mes a mes, el Sr. Salmerón, s’ha premés donar lliçons de amb qui es pot pactar i amb qui no. Fa falta que es faci un llistat dels llocs on ICV-EUiA a pactat amb el PP? Si fins i tot, ha tingut converses amb Falange de la JONS a Ardales.
El Sr. Salmerón, també ha acusat, entre línies, a ERC de provocar la abstenció entre la població, amb aquestes actuacions tant estranyes. El que també es pot pensar, es que el que provoca el creixement del abstencionisme entre la població, es la política de fidelització cega a un altre força política. Per que han d’anar a votar els simpatitzants de ICV-EUiA, si els seus vots aniran, sense dubte, al Sr. Marigó? Això, segur que provoca abstenció.
En definitiva, ha guanyat l’alcaldia, qui l’ha volguda guanyar, posant-se d’acord amb qui a calgut. I l’ha perduda, qui amb un atac de supèrbia, no s’ha volgut posar d’acord amb ningú.
ERC no es la marca blanca de ningú, i a aquestes alçades, ja ho hauria de saber tothom. ERC té un programa per defendre, i segurament ha pactat amb qui li ha donat mes possibilitats de fer-ho.
A qui a pogut sorprendre la decisió d’ERC? Dons a quasi tothom, però al Sr. Salmerón, i sobretot al Sr. Marigó, no. Ells son els qui l’han provocat.
Entrades
1 comentari:
Molt ben dit.
Publica un comentari a l'entrada