3 - Pagueu, pagueu, maleïts.

Mireu com marxen les beques, les escoles bressol i les escoles amb parets i formigó. I mireu com venen les escoles barracons.

Mireu com marxen els hospitals i els ambulatoris. I les places de personal sanitari, que farien més curtes les llistes d’espera.
Mireu com marxen l’aeroport internacional, un xarxa ferroviària com cal, les autovies i els transport públic. I mireu com arriben els peatges i els embossos, que ens porten a utilitzar més els peatges i augmenten la pol·lució.
Mireu com marxen places de policia i de jutges. I els centres penitenciaris, que farien la justícia mes ràpida.
Mireu com marxen els ajuts a les empreses, i els ajuts als treballadors caiguts en desgracia.
Mireu com marxen les pensions dignes.
Mireu com marxen les polítiques d’integració de la immigració.
Mireu com marxen els ajuts a la gent gran, a la gent jove, i a les famílies.
Mireu com marxa el suport al I+D.
Mireu com marxen les subvencions al nostres artistes i esportistes, que no poden desenvolupar el seu talent, per no rebre el ajut necessari en el moment adient.
Mireu com marxen tantes i tantes coses.
I després ens hem de sentir dir insolidaris.
Tot això, son prous motius per fer un pensament i prendre una decisió ràpidament. La dependència es un luxe que no ens podem permetre.
Hi ha qui dirà que en una Espanya justa, tot això s’arreglaria. Amb una Espanya federal això no passaria.
Però fa quasi 300 anys que això es així, i això no canviarà. I qui ho pensi, sincerament, i amb tot el respecte, s’enganya.
Per que ha de canviar, si no ens queixem massa?
La butxaca dels catalans, de tots els que viuen a Catalunya, necessiten la independència.
I ara, qui vulgui, i pot afegir el debat identitari, que ha quedat clar, que no es imprescindible per voler la independència.