1- L’ultimàtum d’en Marigó.

Carta publicada el 8 de juny de 2007 al setmanari "cafè amb llet".

Difícil el dilema en el que es troba ERC de Blanes, després de la proposta que fa l’alcaldable del PSC pel ajuntament de Blanes al partit republicà. Recordem que el Sr. Josep Marigó ha manifestat que només reeditaria el tripartit, si les bases locals d’ERC obliguessin a plegar al seu cap de llista.
ERC es troba amb la disjuntiva de acceptar la proposta d’en Marigó, i així fer una acte de responsabilitat amb el poble de Blanes, i dotar al ajuntament d’un govern, no sé si estable, però si fort, donant peu així als comentaris populistes de “aquests, mentre tinguin un seient, son capaços de vendre a sa mare”, o bé, un acte de dignitat (d’orgull infantil diran altres comentaris populistes) i rebutjar contundentment aquesta proposta. Faci el que faci, la imatge de ERC es veurà malmesa.
L’oferiment del Sr. Marigò es un obra mestre del maquiavelisme, si no fos per l’altre lectura que es pot fer, si s’aprofundeix una mica i es rasca la superfície d’aquesta proposta.
Aquesta manifestació feta per en Marigó, deixa veure certes coses que no haurien d’agradar a ningú.
La primera es un tarannà molt poc democràtic. Qui es pensa que és en Marigó per decidir qui a de ser el regidor d’un altre força política? La primera resposta que hauria de donar ERC, és la d’acceptar la proposta, però posant la condició de que el Sr. Marigó, no formés part del govern municipal. No seria lògic, i seria anti democràtic, però ERC té el mateix dret de posar un condició de pacte del mateix nivell que la que fa el PSC. En Marigó ha demostrat que no te molt clara la diferencia entre l’alcalde d’una ciutat i el cacic d’un poble, que fa i desfà a conveniència. Un altre prova d’això, es que encara no ha explicat clarament, el motiu de l’expulsió d’ERC del antic consistori. Un alcalde seriós no pot expulsar a una força política amb la qual havia pactat per fer el govern d’una ciutat, argumentant “motius personals”. Podria haver dit que no treballaven prou, però es clar, així es difícil mantenir qualsevol replica mínimament estructurada, ja que amb la poca força que tenia ERC dins del consistori, es fàcil pensar que enlloc de no treballar, en realitat el que passava es que no els deixaven treballar. A mes a mes, expulsar a un parlamentari del Congreso de los Diputados, no es una decisió massa encertada, i molt menys adduint “motius personals”.
L’últim que cal tenir en compte, el la irresponsabilitat del guanyador de les eleccions, encara que hagi perdut 728vots, quasi 300 vots mes que ERC, posant per sobre els seus “motius personals” a la molt fàcil possibilitat de que ERC es quadri al estil Portabella, deixant al Ajuntament de Blanes amb un govern minoritari.Encara que sembli mentida, aquestes coses no les fa un cacic de poble, amagat sota la pell d’un demòcrata, sinó l’alcalde electe d’una ciutat. Sorprenent.