La decadència d’un poble es pot mesurar de moltes maneres, però sempre és difícil de detectar en el moment, i normalment, quan aquesta decadència es fa visible, ja és massa tard.
Una de les coses que li poden passar a un poble en decadència, és que comença a adquirir costums alienes, deixant enrera o en segon terme les pròpies. Sobretot allò que són costums de celebració o esbarjo.
A mida que va passant l’any, els humans han escollit unes dates per fer coses especials, que trenquin amb la rutina quotidiana, i ens facin passar el temps millor.
Per Tots Sants, a Catalunya, tenim la costum de tenir un record per les persones que ja no són entre nosaltres, i a més, fem un àpat especial durant aquest temps, fent una comunió amb el nostre entorn, i mengem castanyes i moniatos, amb una mica de moscatell.
A altres llocs, també fan coses especials pel primer de novembre. Per exemple a alguns països fan la festa de Halloween, que consisteix en fer d’aquest dia de record, un dia de festa i esbarjo. Els nens van per les cases, disfressats demanant caramels o coses per l’estil i els grans, fan festes dedicades al ambient, sobretot cinematogràfic, del terror i la por.
Aquest sentit més lúdic, i perquè no dir-ho, més divertit del dia 1 de novembre, fa que cada cop més, deixem en segon pla les nostres arrels, i adoptem les formes que utilitzen altres pobles.
Però si aquest fos l’únic motiu, per deixar de banda les nostres costums, podria tenir el seu sentit, i fins i tot podria ser bo, ja que les costums culturals d’un poble, s’han d’adaptar a les relacions necessàries que han de tenir els diferents pobles que habiten el món. Però malauradament, no crec que aquest sigui l’únic motiu, per adoptar les costums d’un altre poble, concretament del nord-americà, i que en realitat, el que es pretén, és emmirallar-nos en un poble que alguns consideren més modern, més avançat, o simplement millor. Per això constantment adoptem formes dins del nostre vocabulari utilitzant paraules d’aquest poble, enlloc d’utilitzar els nostres equivalents (per exemple, a la meva feina ja ningú parla de “suport”, “bastidor” o “pressupost”, i tothom utilitza “bracket”, “frame” o “budget”) Sembla que amb això no n’hi ha prou, i també cal adoptar les seves celebracions, com el dia de Sant Valentí, el Para Noel, i darrerament, la festa de Halloween.
Jo no m’oposo a que la gent s’ho passi bé, i faci festes de disfresses “terrorífiques”, però és important mantenir les nostres festes i costums, i fer d’elles, una cosa que ens identifiqui positivament.
Deixem-nos influenciar, però només això, influenciar, perquè, adoptant les formes, les maneres i les costums de la “metròpoli” (ja sigui cultural, política, o econòmica), l’únic que podrem aconseguir, és que des de la “metròpoli”, ens vegin com una província. Només ens veuran com iguals, si no perdem els nostres signes d’identitat, amb influencies, però nostres.
Així dons, no preguntem als nostres amics, “Què faràs per Halloween?” Preguntem-los “Què faràs per Tots Sants o per la Castanyada?” Si mantenim aquest esperit, els nostres amics ens podran dir “aniré a una festa de disfresses terrorífiques”, i ningú dubtarà entre el que celebrem i el que és una influència.
Si això ho tenim clar, segur que mai ningú podrà pensar de nosaltres que som uns provincians. I si algú ho pensa, és que serà una persona provinciana. Si no ho tenim clar, aleshores, serem provincians, i mai deixarem de ser-ho
Salutacions i independència.
Una de les coses que li poden passar a un poble en decadència, és que comença a adquirir costums alienes, deixant enrera o en segon terme les pròpies. Sobretot allò que són costums de celebració o esbarjo.
A mida que va passant l’any, els humans han escollit unes dates per fer coses especials, que trenquin amb la rutina quotidiana, i ens facin passar el temps millor.
Per Tots Sants, a Catalunya, tenim la costum de tenir un record per les persones que ja no són entre nosaltres, i a més, fem un àpat especial durant aquest temps, fent una comunió amb el nostre entorn, i mengem castanyes i moniatos, amb una mica de moscatell.
A altres llocs, també fan coses especials pel primer de novembre. Per exemple a alguns països fan la festa de Halloween, que consisteix en fer d’aquest dia de record, un dia de festa i esbarjo. Els nens van per les cases, disfressats demanant caramels o coses per l’estil i els grans, fan festes dedicades al ambient, sobretot cinematogràfic, del terror i la por.
Aquest sentit més lúdic, i perquè no dir-ho, més divertit del dia 1 de novembre, fa que cada cop més, deixem en segon pla les nostres arrels, i adoptem les formes que utilitzen altres pobles.
Però si aquest fos l’únic motiu, per deixar de banda les nostres costums, podria tenir el seu sentit, i fins i tot podria ser bo, ja que les costums culturals d’un poble, s’han d’adaptar a les relacions necessàries que han de tenir els diferents pobles que habiten el món. Però malauradament, no crec que aquest sigui l’únic motiu, per adoptar les costums d’un altre poble, concretament del nord-americà, i que en realitat, el que es pretén, és emmirallar-nos en un poble que alguns consideren més modern, més avançat, o simplement millor. Per això constantment adoptem formes dins del nostre vocabulari utilitzant paraules d’aquest poble, enlloc d’utilitzar els nostres equivalents (per exemple, a la meva feina ja ningú parla de “suport”, “bastidor” o “pressupost”, i tothom utilitza “bracket”, “frame” o “budget”) Sembla que amb això no n’hi ha prou, i també cal adoptar les seves celebracions, com el dia de Sant Valentí, el Para Noel, i darrerament, la festa de Halloween.
Jo no m’oposo a que la gent s’ho passi bé, i faci festes de disfresses “terrorífiques”, però és important mantenir les nostres festes i costums, i fer d’elles, una cosa que ens identifiqui positivament.
Deixem-nos influenciar, però només això, influenciar, perquè, adoptant les formes, les maneres i les costums de la “metròpoli” (ja sigui cultural, política, o econòmica), l’únic que podrem aconseguir, és que des de la “metròpoli”, ens vegin com una província. Només ens veuran com iguals, si no perdem els nostres signes d’identitat, amb influencies, però nostres.
Així dons, no preguntem als nostres amics, “Què faràs per Halloween?” Preguntem-los “Què faràs per Tots Sants o per la Castanyada?” Si mantenim aquest esperit, els nostres amics ens podran dir “aniré a una festa de disfresses terrorífiques”, i ningú dubtarà entre el que celebrem i el que és una influència.
Si això ho tenim clar, segur que mai ningú podrà pensar de nosaltres que som uns provincians. I si algú ho pensa, és que serà una persona provinciana. Si no ho tenim clar, aleshores, serem provincians, i mai deixarem de ser-ho
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.
Entrades
