dimarts, 28 de setembre del 2010

157 – Resignació o lluita (III)



Cada col·lectiu té el que se sap guanyar i per tant, té el que es mereix.
El dia 29 de setembre, demà, tu decideixes el que et mereixes.

Si avui deixes que et donin una bofatada . . . . . quantes te’n donaran demà? A veure si l’encertes!!!

Salutacions i justícia social


2 comentaris:

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

D'acord, però dret a treballar i dret a fer vaga, no?

L'Ignorant Mig-Ocre ha dit...

Evidentment.
Està bé que recordis lo del dret a fer vaga.
Ho dic perquè hi han molts, molts, molts empresaris, que no acaben de tenir-ho clar.
Demà , la meva dona, no el tindrà aquest dret, com tampoc el tindran la majoria de persones que treballen en la mitjana i petita empresa, que som quasi tots.
Que tothom té dret a treballar, evidentment, però sembla que últimament els intel·lectuals “guais” només se’n recorden de la minoria que no podrà exercir el seu dret a treballar. No se’n recorden pas dels que reben coaccions d’acomiadament per evitar que no exerceixin el seu dret a fer vaga.
Els que no poden exercir el seu dret a treballar, si tantes ganes tenen de treballar, que recuperin les hores, que han tingut tres mesos per fer-ho. És una putada, però suportable en el fons, tampoc surten tant perjudicats.
Els que volen exercir el dret de vaga i no se’ls hi permet (que són moltissims, no ho oblidem) si volen ser fidels a ells mateixos, posem en perill el seu lloc de treball amb tot el que això comporta.
Els que volen fer vaga i la fan, perjudiquen molt poc als que volen treballar i no ho poden fer.
Els que treballen ignorant als que fan vaga, poden perjudicar seriosament a tot un col·lectiu.
En definitiva, que col·lectivament obtindrem allò que ens mereixerem. Sigui bo, o sigui dolent.
Si ens foten un cop i no ens queixem, és segur, que en rebrem un altre, i un altre, i un altre i un altre, fins que ens queixem. Si és que ja no estem tan fotuts que encara podem queixar-nos.
Salutacions.
PD: Jo conec a més gent que demà treballarà, que no pas que facin vaga. La majoria han rebut coaccions, ja siguin laborals o econòmiques. El dret a la vaga, tot i que últimament no està molt ben vist, és un dels drets menys respectats històricament.


Pel que et conec, sé que la teva pregunta tenia molta càrrega neutral i de llibertat personal. Però estic segur que altres voldrien veure en ella un atac soterrat al dret de vaga, que estic segur que no és el teu cas. :)