Els catalans tenim molts defectes, i entre ells, està el de portar el pactisme a punts que entren en l’absurd (Artur Mas – Zapatero) i fins i tot són clarament perjudicials. Hem distorsionat de tal manera el concepte del pacte, que hem convertit el pacte, en substantiu, com l’objecte del desig, quan en realitat, l’objectiu ha de ser un bon pacte, no un pacte, qualsevol pacte, a qualsevol preu. Aquesta deformació en el nostre concepte del pacte, ens fa tenir una predisposició exagerada a fer el que calgui per tal de no perjudicar el pacte. Repeteixo. El pacte, encara que sigui dolent. I és per això que tant aviat com veiem que el nostre interlocutor mostra alguna senyal d’ofensa, ràpidament correm a demanar perdó, sobretot als espanyols. I el que és pitjor, demanem perdó per ser catalans, fins al punt de negar-nos a nosaltres mateixos.
I és que no fa gaires dies, vàrem assistir a un dels actes més patètics que om es pugui tirar a la cara, i no va ser un altre que el del nou flamant president del Barça, que tant ràpid com va poder, va córrer a Extremadura amb excuses de bon-rotllisme, a demanar perdó al president d’Extremadura, que es va permetre el luxe de dir a l’anterior president del Barça que no opinés de política (entre altre coses perquè no li agrada com opina) Tant ràpid com va poder, va anar a agenollar-se davant d’un president de comunitat autònoma, que ha vist aquest acte, amb una satisfacció plena, fins el punt de manifestar la seva alegria. Crec que com president institucional i representant de la gent d’Extremadura, no hauria d’entrar a jutjar aquestes coses. Ell no es qui per dir que ara el Barça té un bon president i abans no.
Un dels moments més patètics va ser el de la metàfora del pa amb tomàquet i pernil, sabent com sabem, que la majoria d’espanyols, consideren que el pa amb tomàquet, és una aberració, sobretot, si s’ajunta amb el seu excels pernil. Si el nou president s’agenolla davant d’un president autonòmic, que no farà davant de les autoritats de debò? Per cert, no he sentit a ningú dir que el president del Barça, és el president de tots els socis del Barça, i no pot fer coses que poden no agradar als socis del Barça que considerin que això que ha fet i dit, no és adient.
Però avui, després de la magnífica assistència de ciutadans i ciutadanes a la manifestació en contra de la sentència del nou estatut, fent zaping, m’he aturat al programa de La Noria, on novament, m’he quedat bocabadat, veient com els catalans no podem parar de demanar perdó per ser catalans. En aquest cas, era en Jordi González, que davant les “acusacions” de la part més rància dels seus tertulians, sobre la quantitat d’estelades que es van poder veure a la manifestació, i tots sabem que vol dir una senyera estelada, en Jordi González pretenia fer veure que només eren senyeres “inofensives” i que l’únic que es veia eren banderes catalanes. Era com si volgués negar la existència evident de senyeres estelades, amb la conseqüent deducció, que hi havia una notable presencia de persones amb sentiment independentista (com si això fos dolent) A mes també assegurava, que la immensa majoria dels participants a la manifestació, desitjaven que la selecció espanyola es proclamés campiona del món 24 hores després. Tots sabem que això no és així. Que probablement i sent generosos, el 50% de les persones que van anar a la manifestació, veuen amb simpatia a la selecció espanyola, i sobretot les seves celebracions en cas de victòria. Per què fa això? Que té de dolent ser independentista? I que te de dolent no voler que guanyi la selecció espanyola? Per això es pot definir a algú com a bona o mala persona? Per què deia, sense dir-ho, “los catalanes, son catalanes pero buenas personas que no son independentistas y quieren que gane la seleccion española”?.
I en el mateix programa, l’Enric Sopena, feia honor al seu cognom, fen totes les cabrioles que podia, per defensar la posició de la ciutadania assistent a la manifestació, però al mateix temps, recordant que els catalans sempre hem estat molt col·laboradors amb la “causa comuna” i que és cert que de tant en tant, hi han personatges catalans poc desitjables que fan el ridícul amb declaracions independentistes (de fet, ha utilitzat un llenguatge més contundent) També ha procurat deixar ben clar que vol que la selecció espanyola guanyi sempre i a la primera oportunitat que ha tingut, a dit “Visca España”, deixant clara la seva fidelitat a España.
I és que no fa gaires dies, vàrem assistir a un dels actes més patètics que om es pugui tirar a la cara, i no va ser un altre que el del nou flamant president del Barça, que tant ràpid com va poder, va córrer a Extremadura amb excuses de bon-rotllisme, a demanar perdó al president d’Extremadura, que es va permetre el luxe de dir a l’anterior president del Barça que no opinés de política (entre altre coses perquè no li agrada com opina) Tant ràpid com va poder, va anar a agenollar-se davant d’un president de comunitat autònoma, que ha vist aquest acte, amb una satisfacció plena, fins el punt de manifestar la seva alegria. Crec que com president institucional i representant de la gent d’Extremadura, no hauria d’entrar a jutjar aquestes coses. Ell no es qui per dir que ara el Barça té un bon president i abans no.
Un dels moments més patètics va ser el de la metàfora del pa amb tomàquet i pernil, sabent com sabem, que la majoria d’espanyols, consideren que el pa amb tomàquet, és una aberració, sobretot, si s’ajunta amb el seu excels pernil. Si el nou president s’agenolla davant d’un president autonòmic, que no farà davant de les autoritats de debò? Per cert, no he sentit a ningú dir que el president del Barça, és el president de tots els socis del Barça, i no pot fer coses que poden no agradar als socis del Barça que considerin que això que ha fet i dit, no és adient.
Però avui, després de la magnífica assistència de ciutadans i ciutadanes a la manifestació en contra de la sentència del nou estatut, fent zaping, m’he aturat al programa de La Noria, on novament, m’he quedat bocabadat, veient com els catalans no podem parar de demanar perdó per ser catalans. En aquest cas, era en Jordi González, que davant les “acusacions” de la part més rància dels seus tertulians, sobre la quantitat d’estelades que es van poder veure a la manifestació, i tots sabem que vol dir una senyera estelada, en Jordi González pretenia fer veure que només eren senyeres “inofensives” i que l’únic que es veia eren banderes catalanes. Era com si volgués negar la existència evident de senyeres estelades, amb la conseqüent deducció, que hi havia una notable presencia de persones amb sentiment independentista (com si això fos dolent) A mes també assegurava, que la immensa majoria dels participants a la manifestació, desitjaven que la selecció espanyola es proclamés campiona del món 24 hores després. Tots sabem que això no és així. Que probablement i sent generosos, el 50% de les persones que van anar a la manifestació, veuen amb simpatia a la selecció espanyola, i sobretot les seves celebracions en cas de victòria. Per què fa això? Que té de dolent ser independentista? I que te de dolent no voler que guanyi la selecció espanyola? Per això es pot definir a algú com a bona o mala persona? Per què deia, sense dir-ho, “los catalanes, son catalanes pero buenas personas que no son independentistas y quieren que gane la seleccion española”?.
I en el mateix programa, l’Enric Sopena, feia honor al seu cognom, fen totes les cabrioles que podia, per defensar la posició de la ciutadania assistent a la manifestació, però al mateix temps, recordant que els catalans sempre hem estat molt col·laboradors amb la “causa comuna” i que és cert que de tant en tant, hi han personatges catalans poc desitjables que fan el ridícul amb declaracions independentistes (de fet, ha utilitzat un llenguatge més contundent) També ha procurat deixar ben clar que vol que la selecció espanyola guanyi sempre i a la primera oportunitat que ha tingut, a dit “Visca España”, deixant clara la seva fidelitat a España.
Salutacions i independència (uy, Si hi ha algun espanyol que llegeixi aquest escrit, li demano perdó per ser català, però ha d’entendre que no és culpa meva) Ara ja soc un bon català? O soc un bon catañol?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada